Pel Compromís Social

«Vaig voler fer dues coses: mostrar el que calia corregir i mostrar el que calia apreciar».

                                                                                    Lewis Hine (Wisconsin, 1874-Nova York, 1940)

Una de les meves aficcions és la fotografia, i un día buscant vaig trobar aquesta troballa per casualitat,  com ocorren tantes coses bones a la vida, em vaig ensopegar amb una col·lecció fantàstica de fotografies en blanc i negre en un bloc dedicat a la història de l'art per en Gonzalo Durán. Aquells rostres em van fer pensar en la celebració del primer de maig i vaig decidir que serien les imatges d'avui. Retrats de rostres que unes vegades ens miren amb curiositat i altres amb desconfiança, rostres bruts, espantats, desperts, cansats, i tot i així riallers. Imatges de nens i nenes fent la feina d'adults, treballant als ferrocarrils, a les fàbriques, venent diaris sota la pluja i la indiferència dels vianants, recollint les collites dels calorosos camps de Califòrnia, arrencant el carbó del fons de les mines, atenent les botigues i negocis de Nova York, i molts altres llocs. Una d'elles crida l'atenció. Un grup de nenes i dones en una fàbrica de conserves de peix. Les nenes són tan petites que per, assolir les taules de treball, s'han d'enfilar sobre un calaix o un monticle de petxines de marisc. Aquesta imatge em va fer pensar que, tot i haver passat cent anys, actualment continuem tenim nenes i nens treballant per aquest món globalitzat.

Fàbrica de conserves en Dunbar de Lewis Hine 1911

L'autor d'aquelles fotografies es deia Lewis Hine (Wisconsin, 1874 - Nova York, 1940). Va estudiar Sociologia i va ser professor, però no és conegut per això, sinó per la seva faceta de fotògraf. Un fotògraf preocupat tant pels aspectes artístics de la fotografia, com per reflectir-hi assumptes d'interès social. Es va interessar de manera especial per la relació entre els homes i les màquines, i la seva contribució a la feina. Va qualificar aquestes fotografies com a "work portraits".

Probablement, aquesta preocupació social que demostrava en els seus primers treballs fotogràfics va fer que el National Child Labor Committee li proposés un encàrrec molt especial. El Comitè es trobava en plena campanya contra  l'explotació laboral dels nens als Estats Units i tractava, tant de sensibilitzar l'opinió pública, com pressionar les autoritats per acabar amb aquella situació dramàtica i injusta. Per això, el 1908 va encarregar a Hine que recorregués el país fent fotos dels treballs que realitzaven. Aquestes fotografies, que constitueixen la col · lecció a la qual em referia al principi, les va prendre al llarg de quatre anys i es van convertir en un dels seus treballs més importants.

Mecànic a una bomba de vapor 1920 d'en Lewis Hine

Una part de la seva carrera la va dedicar a fotografiar els treballadors i treballadores fent feina. El seu objectiu va ser mostrar que el treball dignifica l'home. Hi ha imatges tan cèlebres com «Mecànic en una bomba de vapor d'una central elèctrica». (1920)

 

Família italiana en Ellis Island cercant l'equipatge 1905

Un dels seus primers treballs fotogràfics ho va fer en la famosa Ellis Island. L'illot, emplaçat davant el port de Nova York, era el lloc on desembarcaven  les persones  immigrants arribades als Estats Units, i on es procedia a la inspecció de la seva documentació i del seu estat de salut abans d'autoritzar o no la seva entrada en el país. Entre 1892 i 1954, es calcula que van passar per Ellis Iland  uns dotze milions d'immigrants. A partir de 1905, Hine va començar a fotografiar els homes i dones que, amb el seu treball, esforç i il · lusions, farien dels Estats Units una nació rica i poderosa.

Un dels seus treballs més coneguts el va realitzar entre 1930 i 1931, quan va rebre l'encàrrec de recollir amb la seva càmera la construcció d'un dels edificis més emblemàtics de Nova York, l'Empire State Building.
Les fotografies dels treballadors de la construcció, penjats sobre el cel de Nova York, són realment impactants, i es van publicar sota el títol de "Men at Work".

Lewis Hine va contribuir no només a enaltir la fotografia com una nova forma d'art, sinó també a millorar les condicions de vida i laborals dels nens i els treballadors americans, actuant com a autèntic art de denúncia. Va ser un dels primers, sinó el primer, a practicar el reportatge de caire  social.

Empire State Building 1930 d'en Lewis Hine

Una retrospectiva, amb 170 instantànies, ha repassat el compromès treball d'aquest pioner de la fotografia documental a l'exposició  que la Fundació Mapfre a Madrid ha presentat  fins el 29 d'abril. En aquesta s'han pogut veure un dels seus treballs més coneguts: el del procés de construcció del Empire State. Impressionants i bellíssimes imatges dels obrers en el cel de Manhattan gairebé sense protecció. Hine els va convertir en herois.

Lewis Hine va morir en l'oblit i la misèria, recorda la comissària Alison Nordström. Però, després de la seva mort, se li reconeix el seu paper com a pioner del documentalisme social. I és que va ser, a parts iguals, un apassionat i compromès activista social i pioner de la fotografia documental. El seu llegat fotogràfic va ser ofert al MoMA, que ho va rebutjar. Va anar a parar a la Photo League fins que finalment va arribar el 1955 a la George Eastman House, que el conserva com un tresor.

Per gaudir de les excel·lents fotografies de Hine, disposeu de molt bones pàgines com la de la Col · lecció Eastman, la de la New York Public Library, o la de The History Place, on podeu trobar fins i tot material pedagògic, tot i que està en anglès.


Em pregunto si avui hi haurà  cap Unamuno encapçalant la manifestació del Primer de Maig. Si marxaran junts, en primera línia, totes i tots aquells que al llarg d'aquest anys no han vist el que els experts advertien sobre la crisi i la bombolla del totxo?

Les imatges pertanyen a l'exposició 120 anys del Primer de Maig

El que avui pot ser inimaginable va passar fa 78 anys, tot just quan s'acababa de proclamar la  Segona República. Llavors, l'alcalde de Madrid, Pere Rico, el ministre de Treball, Francisco Largo Caballero, i l'escriptor Miguel de Unamuno, agafant-se  del braç, es van manifestar l'1 maig de 1931. Un dels primers decrets d'aquest govern va declarar festiu el Primer de Maig i també va ratificar el Conveni de Washington, que establia la jornada de vuit hores. El Govern es va bolcar en aquella celebració tan simbòlica i tan silenciada durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera.

Aquesta reflexió d'avui la dedico al meu pare Ramón, al meu avi Juan, al meu sogre Pepe i a totes aquelles  persones  i  entitats que van obrir-me les seves portes i on vaig aconseguir ser el que ara sóc.

I per acomiadar-me de totes i tots vosaltres, us deixo aquí un vídeo de la col·lecció de Lewis Hine sobre el treball infantil.