Lewis Hine (Wisconsin, 1874-Nova York, 1940)


![]() |
Fàbrica de conserves en Dunbar de Lewis Hine 1911 |
L'autor d'aquelles fotografies es deia Lewis Hine (Wisconsin, 1874 - Nova York, 1940). Va estudiar Sociologia i va ser professor, però no és conegut per això, sinó per la seva faceta de fotògraf. Un fotògraf preocupat tant pels aspectes artístics de la fotografia, com per reflectir-hi assumptes d'interès social. Es va interessar de manera especial per la relació entre els homes i les màquines, i la seva contribució a la feina. Va qualificar aquestes fotografies com a "work portraits".

Probablement, aquesta preocupació social que demostrava en els seus primers treballs fotogràfics va fer que el National Child Labor Committee li proposés un encàrrec molt especial. El Comitè es trobava en plena campanya contra l'explotació laboral dels nens als Estats Units i tractava, tant de sensibilitzar l'opinió pública, com pressionar les autoritats per acabar amb aquella situació dramàtica i injusta. Per això, el 1908 va encarregar a Hine que recorregués el país fent fotos dels treballs que realitzaven. Aquestes fotografies, que constitueixen la col · lecció a la qual em referia al principi, les va prendre al llarg de quatre anys i es van convertir en un dels seus treballs més importants.
![]() |
Mecànic a una bomba de vapor 1920 d'en Lewis Hine |
Una part de la seva carrera la va dedicar a fotografiar els treballadors i treballadores fent feina. El seu objectiu va ser mostrar que el treball dignifica l'home. Hi ha imatges tan cèlebres com «Mecànic en una bomba de vapor d'una central elèctrica». (1920)
![]() |
Família italiana en Ellis Island cercant l'equipatge 1905 |


Les fotografies dels treballadors de la construcció, penjats sobre el cel de Nova York, són realment impactants, i es van publicar sota el títol de "Men at Work".
Lewis Hine va contribuir no només a enaltir la fotografia com una nova forma d'art, sinó també a millorar les condicions de vida i laborals dels nens i els treballadors americans, actuant com a autèntic art de denúncia. Va ser un dels primers, sinó el primer, a practicar el reportatge de caire social.
![]() |
Empire State Building 1930 d'en Lewis Hine |
Lewis Hine va morir en l'oblit i la misèria, recorda la comissària Alison Nordström. Però, després de la seva mort, se li reconeix el seu paper com a pioner del documentalisme social. I és que va ser, a parts iguals, un apassionat i compromès activista social i pioner de la fotografia documental. El seu llegat fotogràfic va ser ofert al MoMA, que ho va rebutjar. Va anar a parar a la Photo League fins que finalment va arribar el 1955 a la George Eastman House, que el conserva com un tresor.
Per gaudir de les excel·lents fotografies de Hine, disposeu de molt bones pàgines com la de la Col · lecció Eastman, la de la New York Public Library, o la de The History Place, on podeu trobar fins i tot material pedagògic, tot i que està en anglès.
Em pregunto si avui hi haurà cap Unamuno encapçalant la manifestació del Primer de Maig. Si marxaran junts, en primera línia, totes i tots aquells que al llarg d'aquest anys no han vist el que els experts advertien sobre la crisi i la bombolla del totxo?
El que avui pot ser inimaginable va passar fa 78 anys, tot just quan s'acababa de proclamar la Segona República. Llavors, l'alcalde de Madrid, Pere Rico, el ministre de Treball, Francisco Largo Caballero, i l'escriptor Miguel de Unamuno, agafant-se del braç, es van manifestar l'1 maig de 1931. Un dels primers decrets d'aquest govern va declarar festiu el Primer de Maig i també va ratificar el Conveni de Washington, que establia la jornada de vuit hores. El Govern es va bolcar en aquella celebració tan simbòlica i tan silenciada durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera.
Em pregunto si avui hi haurà cap Unamuno encapçalant la manifestació del Primer de Maig. Si marxaran junts, en primera línia, totes i tots aquells que al llarg d'aquest anys no han vist el que els experts advertien sobre la crisi i la bombolla del totxo?
![]() |
Les imatges pertanyen a l'exposició 120 anys del Primer de Maig |
El que avui pot ser inimaginable va passar fa 78 anys, tot just quan s'acababa de proclamar la Segona República. Llavors, l'alcalde de Madrid, Pere Rico, el ministre de Treball, Francisco Largo Caballero, i l'escriptor Miguel de Unamuno, agafant-se del braç, es van manifestar l'1 maig de 1931. Un dels primers decrets d'aquest govern va declarar festiu el Primer de Maig i també va ratificar el Conveni de Washington, que establia la jornada de vuit hores. El Govern es va bolcar en aquella celebració tan simbòlica i tan silenciada durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera.
Aquesta reflexió d'avui la dedico al meu pare Ramón, al meu avi Juan, al meu sogre Pepe i a totes aquelles persones i entitats que van obrir-me les seves portes i on vaig aconseguir ser el que ara sóc.
I per acomiadar-me de totes i tots vosaltres, us deixo aquí un vídeo de la col·lecció de Lewis Hine sobre el treball infantil.
Las fotos son verdaderamente únicas.... una imagen vale más que mil palabras.
ResponEliminaFelicidades por tu trabajo hermanita.