Infàncies perdudes a "Tots els nens invisibles"

"All the Invisible Children" ("Tots els nens invisibles", a Espanya i "Nens de ningú", a Hispanoamèrica) és una pel·lícula que reuneix 7 curts, cadascú centrat en la vida d'un infant, tots amb diferents equips de filmació, guió i direcció i estrenada l'any 2005. Alguns dels reputats directors que hi participen són Emir Kusturica, Spike Lee i Ridley Scott.

Liderat per la UNICEF, els guanys d'aquest projecte humanitari i artístic seran destinats en part a les entitats que advoquen per tots aquests "nens invisibles" que hi ha al món. 

  

Aquí teniu una presentació del film i, si aconsegueix atreure-us, no deixeu de comprar-la, ja que col·laborareu en aquesta causa. Però, si no podeu trobar-lo, al final d'aquest post hi trobareu l'enllaç per poder veure'l en versió original. Recordeu que al tractar-se de curtmetratges, podeu plantejar-vos veure-la per parts, ja que us facilitarà el debat dins les aules.

 

Cada un dels set curtmetratges que integren "Tots els nens invisibles" narra una història diferent sobre la deplorable situació de la infància en diverses parts del món, i cóm els infants lluiten contra l'adversitat. 

S'alterna la felicitat i el drama, l'esperança i la resignació, una sèrie de sentiments que no sempre podem precisar del tot, i que ens mostra que en les vides, finalment, res és absolut, i aquests infants viuen situacions miserables, però alhora també tenen moments de llum. Ens adonarem que la societat ha abandonat aquests nens, però alhora també hi trobarem persones per a les que no són del tot invisibles.


Amb diferents durades, cada curt es pren el seu temps i l'estratègia que necessita per explicar la seva història. Encara que alguns puguin resultar menys impactants que d'altres, cap ens deixa indiferent i aconsegueixen transmetre perfectament el missatge proposat: hi ha milions d'infants oblidats, vivint històries terribles, encara que la societat hagi decidit no veure'ls. Aquests nens invisibles necessiten que algú els hi doni veu i visibilitat.

"Tanza" és el primer curt de la pel·lícula, del director algerià Mehdi Charef. Explica la terrible vida d'un noi de 12 anys allistat a un escamot que suposadament lluita per la llibertat del seu país.

En el segon curt, "Blue Gipsy", el director serbi Emir Kusturica explica la història d'un jove gitano que descobreix que es troba millor a la presó que fora d'ella, pels maltractaments del seu pare. 

En el tercer curt el nord-americà Spike Lee ens acosta "Jesus Children of America", ​​l'angoixant història d'una adolescent que descobreix que és la filla seropositiva d'una parella de drogoaddictes. 

El quart curt és de la brasilera Katia Luns, "Bilu i Joao", i tracta la vida diària d'una parella de nens comerciants que han de sobreviure als agitats i perillosos carrers de Sao Paulo. 

El cinquè curt és dels britànics Ridley i Jordan Scott i porta el títol de "Jonathan". Tracta sobre el drama d'un fotògraf de guerra que, obsessionat pel que ha vist, ha de tornar a la seva infància per escapar del seu turment.

L'italià Stefano Veneruso va escriure i  dirigir el sisè curt, "Ciro", que ens explica la història d'un noi que viu entre el crim i el joc a la ciutat de Nàpols. 

Finalment, amb el curt del xinès John Woo conclou la pel·lícula. "Song Song and Little Cat", que tracta la vida de dues nenes de diferent extracció social que es troben gràcies a l'atzar en un instant. 

La proposta educativa d'avui la podeu trobar al material editat en cinema per a estudiants, on hi ha una relació d'activitats en català i castellà, juntament amb informació en relació al film.

Nivells educatius: 1 º i 2 º d'ESO / 3 º i 4 º d'ESO / Batxillerat / Cicles Formatius / C. F. d'Adults.

Àrees: Ciències socials, Geografia i Història / Educació per a la ciutadania i els drets humans / Educació ètica cívica / Món contemporani / Economia / Història.

Temes: educació en valors / recursos naturals, riquesa i pobresa, comerç, consum / cultura de la pau, violència, conflictes polítics i armats / infància, drets dels infants / adolescència, joventut / diversitat cultural, immigració, emigració / alcoholisme, drogoaddiccions / família, relacions familiars / drets humans / sistema judicial, presons, pena de mort / política, sistemes polítics.

Pensant en els altres

Riure, plorar, aprendre. Després d'aquest dos anys, els trenta cinc alumnes  entenen que els lligams d'amistat es creen pensant en els sentiments dels altres. Aprendre  pensant en els altres els ha enssenyat la clau de la felicitat.

En la presentació d'un dels reportatges del "60 minuts", a TV3,  Joan Salvat  deia: "poques vegades la televisió ha servit per trasmetre les emocions que comporta aprendre" i avui tinc el plaer de dedicar un petit espai en el meu blog a aquest reportatge emocionant, "Pensant en els altres", i poder compartir-lo amb vosaltres.  Aquest documental ha estat premiat repetidament pels seus valors, entre els quals es troba la tendressa per acostar-se a l'aprenentatge en una escola. "És una mena de cantic a la vida, i a la manera d'aprendre a viure. A l'Escola Municipal de primària a Kanawara, una ciutat de 8.000 habitants al Japó, Toshiro Kanamori ha aconseguit unir aprenentatge amb diversió, amb respecte a la individualitat de cada nen i amb gran creixement personal del seu alumnat.

"Pensant en els altres", narra les vivències del professor Toshiro Kanamori, que educa els nens i les nenes, creant un ambient d'empatia i respecte absolut entre l'alumnat. Els atorga veu i els permet opinar, tractant-los com les persones que són, deixant-los la llibertat necessària perquè desenvolupin la seva individualitat.

Explica que només tenim una vida i que hem de viure-la amb alegria, però que la felicitat no consisteix en buscar únicament el benefici individual, sinó en aprendre a pensar en els altres.

.

... "Per què estem a l'escola? ... Per ser feliços! Si algú no és feliç, ningú ho serà al seu voltant"

... "Quan la gent t'escolta de veritat, viu per sempre en el teu cor"

Una de les dinàmiques habituals que practiquen a classe són "les cartes del quadern". Els infants escriuen diàriament cartes en un quadern en què expliquen els seus sentiments, què pensen sobre alguna cosa o quines solucions donarien a un problema. Cada dia tres nens llegeixen la seva carta i la resta en pot opinar.

Això fa que els infants aprenguin a buscar al seu interior, a mirar dintre de si mateixos, a reconèixer la seva individualitat i a donar nom a les seves emocions i, per tant, a comprendre les dels altres. Els ensenya a pensar en la resta i, en definitiva, a ser feliços creixent a partir del respecte propi i aliè.

Aquests infants tenen la vida davant seu, a poc a poc però a pas segur enfilan el camí cap a la maduresa. Plens d'energia i plens d'amor. El 24 de març és l'últim dia d'escola després de dos anys junts: els alumnes d'aquesta classe es separaran i per acabar el curs el mestre escriu la mateixa paraula de sempre, "Lligams".


- ..."Durant aquests dos anys hem intentant crear uns lligams. Vosaltres heu fet un esforç perquè els altres us entenguéssim i per entendre als altres. Tots hem fet un esforç mutu de comprensió. A mi no m'agrada sempre recordar el passat, però en els moments difícils els meus amics sempre m'han fet costat. Aquest pensament us ha d'ajudar. Penseu en les coses que hem fet junts durant aquests dos anys. Tots hem fet el que hem pogut per intentar entendre el significat de la vida. Podem estar-nos ben orgullosos." Toshiro Kanamori

Aquí teniu el documental sencer:

La reflexió que avui us plantejo és si  lliçons com aquesta penseu que estan inclosa en les nostres lleis d'educació, que anem canviant sovint.  Els resultats aconseguits fins ara continuen evidenciant que tenim una escola poc inclusiva, no s'ha aconseguit  que l'educació emocional s'incorpori al curículum. Acceptaríem les famílies que als nostres fills i filles aprenguessin prioritàriament a ser feliços, en comptes d'assignatures acadèmiques útils de veritat? Interessa una ciutadania amb empatia, amb responsabilitat social i amb vides plenes, o volem perpetuar un sistema educatiu sense esperit crític,  manipulable i que la superació provingui exclusivament  de les notes i no de les competències adquirides?

M'acomiado amb les paraules de Toshiro Kanamori, "Deixa que la gent visqui al teu cor, hi agafa tanta gent com vulguis". Ells expliquen les seves coses, i els altres comparteixen els seus sentiments. Quan la gent t'escolta de veritat, viu per sempre en el teu cor.

Us deixo l'enllaç del documental en català amb subtítols en castellà.


Pensant en els altres. part 1

Pensant en els altres. part 2

Pensant en els altres. part 3

Pensant en els altres. part 4

Pensant en els altres. part 5

“ No ensenyo només conceptes. 

Ensenyo als nens a crear lligams entre ells,

 i el primer pas consisteix en reconèixer la seva vulnerabilitat 

i en compartir-la a través d’un diari personal.

 Quan els companys escolten un altre company,

 viuen per sempre en el seu cor,

 els ensenyo a permetre que els altres visquin al seu cor”

 Noburou Kaetsy.

Intervenció per educar en la tolerància i la diversitat

Cultivo una rosa blanca 

en Junio como en Enero 

para el amigo sincero 

que me da su mano franca. 

Y para el cruel que me arranca 

cultivo cardo ni espinas, 

cultivo una rosa blanca. 

( José Martí)

Continuo amb la meva proposta per treballar a les aules el diàleg intercultural a través de la tolerància i el respecte per l'altre, i avui ho faig a través de  la reflexió del curtmetratge: PROVERBI XINÈS del director Javier San Ramón, nominada als Goya del 2008.

Es tracta d'una història actual sobre racisme en la qual, amb molt d'humor i bon gust, es fomenta la reflexió sobre els problemes que una persona pot tenir a causa del color de la seva pell, la raça a la qual pertany o la forma que té d'expressar-se.

Nombrosos crítics coincideixen en assenyalar que aquest curt posa sobre la taula una temàtica social com el racisme de forma elegant, parlant amb humor de coses molt serioses, com la xenofòbia.(www.laaudiencia.wordpress.com). També llença un missatge a favor de la comprensió mútua. La frase: "tu no xinès, tu negre" podem traduir-la en tots els idiomes i canviar la paraula xinès i negre per moltes altres nacionalitats (www.novaroute.wordpress.com).

En un món on totes i tots sóm migrades, el diàleg intercultural és fonamental per a poder continuar avançant. En les nostres societats conviuen persones de diversos orígens geogràfics. Això significa que no només ocupem un mateix espai vital, sinó que, a més, establim contactes amb elles, ens eduquem a les mateixes aules i compartim reflexions i debats en comú, compartim els mateixos parcs i juguem a jocs de diferents parts del món, treballem junts i cooperem per obtenir un fruit amb l'esforç de tots plegats .

Què és el diàleg intercultural? El diàleg cultural  cerca reestructurar i reorganitzar la universalitat imperant en el món basant-se en relacions de cooperació i comunicació solidària entre els diferents móns culturals. La funció d'aquest  diàleg intercultural és, d'una banda obrir les cultures, trencant els seus tancaments categorials, simbòlics, i morals. És a dir, les cultures no són categories tancades, i aïllades una de les altres.  Amb aquest diàleg es busca fomentar la reflexibilitat crítica entre les i els membres de cada cultura particular. Com a mètode, el diàleg intercultural permet relativitzar i  flexibilitzar les cultures, ajudant-les a que es coneguin millor entre si, i cadascuna a les altres, percebent les diferències i els seus valors afegits. El diàleg intercultural implica una ètica que ha d'assumir com una forma de vida,  la tolerància, el respecte i sobretot en l'acollida de l'altre.

"El diàleg intercultural és indispensable per a la construcció d'un nou model social i cultural adaptat a una Europa que evoluciona ràpidament, que permet a les persones que viuen a les nostres societats culturalment diverses gaudir dels drets humans i les llibertats fonamentals. Aquest nou model és el resultat d'una tasca en curs en la qual hi participen nombrosos actors. Comporta així mateix grans responsabilitats per les autoritats públiques en els diferents plans, per a les associacions de la societat civil i les altres parts interessades."

El Consell d'Europa va  presentar el Llibre Blanc com una contribució a un debat internacional que no cessa d'intensificar. "Aprendre a viure junts, en un context de diversitat cultural creixent, respectant al mateix temps els drets humans i les llibertats fonamentals, s'ha convertit en una de les principals exigències de la nostra època i seguirà sent pertinent durant molts anys"

El procés educatiu comporta complexitat, ja que fa referència a un món i una realitat cada dia més controvertida i en constant transformació. Aquesta complexitat implica també atendre a la dimensió humana en tota la seva amplitud i riquesa, i no només a la seva dimensió racional. Així es proclama en l'Informe de la UNESCO de la Comissió Internacional sobre educació per al segle XXI en posar de relleu quatre pilars fonamentals de l'educació: No només aprendre a conèixer i aprendre a fer, sinó també aprendre a viure junts i aprendre a ser, posant de relleu la complexitat que tot procés educatiu implica: "No deixar sense explorar cap dels talents que, com tresors, estan enterrats en el fons de cada persona "(Delors, 1996, p.23).

"La tolerància és un valor imprescindible per a la convivència en una societat democràtica. La multiculturalitat de les poblacions residents en un mateix territori nacional, és potser un dels elements que més clarament obliga a reflexionar sobre la necessitat de forjar una nova concepció de ciutadania capaç de subministrar un nou projecte de drets, participació i pertinença."(Mª Jesús Buitrago)

Com a agents socials, hem de vetllar pel diàleg, ja que des de la posada en comú desvetllem actituds favorables en la recerca de l'interès comú i de la cooperació social. Com deia Carreras hem d': obrir-nos a l'altre, acollir-lo, respectar-lo, escoltar-lo, comunicar, utilitzar un llenguatge comú, compartir la reflexió i la crítica, donar serenitat i temps mútuament, rebutjar la por, l'excessiva prudència i el tracte irònic o despectiu.

Us deixo amb el curtmetratge i amb la proposta per treballar a les aules.

Proverbio Chino

Argument

Sergio és un noi negre d'origen cubà que busca feina. Visita una zona de la ciutat en la qual hi ha molts negocis de persones xineses i en veure un rètol en un restaurant on necessiten un cambrer, demana i aconsegueix aquest treball, però per diversos motius, l'acaben acomiadant.

El jove aspirant a cambrer trobarà resposta a les seves preguntes, sobre la manca d'entesa entre els humans, en el missatge que troba en una de les famoses galetes xineses de la sort, d'aquí l'origen del títol.

FITXA TÈCNICA

Títol original: Proverbio chino

Nacionalitat: Espanya.

Any de producció: 2005.

Guió: .Javier San Román.

Direcció: Javier San Román.

Producció: Nephilim Producciones

Gènere: Comedia.

Direcció de fotografia:Ángel Amorós

Muntatge: Javier San Román.

La proposta educativa de  Buitrago, Mª J.; Carrera, Mª V. y Pereira, C. (2008). Una propuesta de intervención pedagógica para educar en la tolerancia y la diversidad,  defineix els objectius específiccs per aquest curtmetratge,  són:

• Promocionar els valors del respecte al treball dels altres i del dret a la activitat laboral com a font de realització personal.

• Ser conscient que les capacitats de les persones no estan condicionades per la seva raça o nacionalitat i proporcionar trajectòries diferents, independentment d'aquests conceptes.

• Comprendre el valor del treball com a font de satisfacció i desenvolupament personal.

• Fomentar el valor de la tenacitat a l'hora d'aconseguir objectius personals.

• Reflexionar sobre la necessitat de l'optimisme i la valentia com a virtuts necessàries per assolir les fites que ens proposem.

• Considerar el bon humor i l'alegria com actituds que fan més humana i gratificant la vida de les persones i la seva relació amb les altres.

• Reflexionar sobre els valors i contravalors que apareixen al film.

• Descobrir el llenguatge com a mitjà de comunicació entre les persones.

• Investigar sobre les diferències gastronòmiques que hi ha a les diferents cultures que es mostren en el curt.

• Entendre que els éssers humans tenen un valor absolut independentment de la seva raça, país d'origen, treball que desenvolupen.

• Localitzar aquelles actituds que potencien i desenvolupen la confiança en un mateix i en els altres

Si voleu accedir les propostes educatives plantejades després del visionat del curtmetratge cliqueu aquí. 

A mida, proposta per treballar valors.

El millor que pots fer pels altres no és ensenyar els teus béns, sinó fer-los veure les seves pròpies riqueses.

Clica per accedir

La proposta que a continuació presentem vol ser una aportació per a treballar els valors amb nois i noies adolescents en l'espai de tutoria que ofereix l’ESO.

El programa A MIDA es caracteritza per oferir materials que han estat dissenyats amb la voluntat d'apropar-se a la vida dels alumnes, recollint situacions rellevants i conflictes del seu interès. Amb les diferents unitats volem afavorir que els alumnes parlin d'allò que els passa, de la seva experiència quotidiana, dels seus neguits, de les seves aspiracions i, en definitiva, de tot allò que els preocupa.

Tot pensant i parlant d'aquests temes, també es pretén que els alumnes entrenin les seves capacitats morals, que tinguin l'oportunitat -i la necessitat- de conèixer-se millor, d'exercitar el judici moral, de posar-se al lloc de l'altre o d’autorregular la pròpia conducta. Es tracta doncs d'afavorir el desenvolupament de la intel·ligència moral, entenent que en la mesura que les capacitats que la integren estiguin més desenvolupades, els joves es trobaran més ben preparats per tal d'afrontar situacions conflictives, i prendre les decisions que considerin correctes.

Les unitats que ofereix tracten sobre valors. En alguns casos explícitament i, en molts altres de forma implícita, hi ha valors com són el respecte, la sinceritat, el diàleg o la cura dels altres, que apareixen al llarg del programa. Òbviament es tracta de valors àmpliament compartits que transcendeixen l'àmbit de les opcions personals, culturals o religioses particulars.

Partir de la pròpia experiència, desenvolupar la intel·ligència moral i transmetre valors són aspectes complementaris que permeten aconseguir alhora un doble objectiu: aprendre a viure correctament a l'interior d'una societat i desenvolupar la pròpia autonomia i esperit crític que ens permeti anar més enllà.

Les divuit unitats que inclou el programa A MIDA estan pensades de forma que cada tutor/a o centre pugui seleccionar aquelles que consideri més adequades per al seu grup, així com decidir en quin ordre les aplicarà. Tot i la relació entre alguns dels temes tractats, cada unitat té la suficient autonomia per ser aplicada sense necessitat de fer referència a cap altra. De la mateixa manera, la proposta que hem fet quant a la distribució d’unitats en els dos cicles de l’ESO és orientativa però no determinant. Cada centre haurà de valorar quins són els temes més adients per treballar amb els alumnes a cada moment. (Font: Programa a Mida de GREM de la Universitat de Barcelona i la Fundació Jaume Bofill )