Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La salut de les dones: de la invisibilitat a una atenció de qualitat

Il.lustració Wanderer





Aquest és el tercer post que dedico a la salut i la dona, ja que fa pocs dies es va commemorar el dia internacional de l'acció de la salut per les dones, i crec interessant dedicar un espai de reflexió en aquest àmbit i visibilitzar cóm està afectant la crisi i  les retallades la seva salut. 

Segons les dades publicades al butlletí de reflexions en femení, dedicat a  "La salut  de les dones: de la invisibilitat a una atenció de qualitat", les dones  han estat invisibles per la  medicina, com per a moltes altres ciències, també  a la vida social, política i econòmica. Tant la recerca, com la docéncia i l'assistència han mirat les dones "com si fossin homes" i no han reparat en els seus problemes, ni han entés la seva queixa, el seu malestar o el seu dolor.La salut de les dones s'ha estudiat i valorat només com a salut reproductiva. Aquest enfocament ha impedit, de vegades, abordar la seva salut integral.



La salut no és només l'absència de malaltia, sinò l'estat de benestar físic, mental i social dels éssers humans, i comporta l’assoliment d'una autonomia personal, solidària i joiosa.



Pel béŽ de les dones i de la societat es creu necessari que aquest desfasament es corregeixi abordant de manera multidisciplinar les tasques de recerca, informació i comunicació entre les dones i els professionals sociosanitaris, perquè estem convençudes que la ignorància, la por i els malentesos es poden combatre amb un coneixement i un assessorament solidari.

Existeix encara un gran desconeixement, per falta d’informació i d'investigació, amb relació a les malalties que pateixen les dones, les seves causes i la manera de prevenir-les; en definitiva, cal fer  visible la morbiditat femenina diferencial, silenciada per la cultura del patiment que predicava, i encara predica, la resignació i la submissió.



La investigació de la salut de les dones i l'assistència biomèdica de les dones ha sofert un biaix inconscient. Les dones han estat excloses de nombroses cohorts en estudis d'investigació. No s'han creat metodologies específiques per investigar la seva morbiditat



Al llarg de la història, fins a la institucionalització de l’estudi i la pràctica de la medicina i el seu monopoli per part dels homes, han estat les dones les encarregades de vetllar per la salut de la població, tant a l'àmbit domèstic, aplicant remeis transmesos de mares a filles, com al comunitari, fent de parteres i curanderes.
A les cultures orientals, on la menopausa no es considera pejorativa, les dones no pateixen sufocacions, ni angoixes, ni manifestacions especials relacionades amb aquesta etapa de la vida.


 

La dona és un complex interactiu de forces biològiques, fisiològiques, psicològiques, socials i culturals. Aquesta dinàmica condiciona la seva salut i la seva qualitat de vida més del que s'ha reconegut fins ara.




En medicina les veritats no són absolutes, hi ha diferents tractaments per a una mateixa malaltia; com més informades estiguin les dones, millor podran triar alternatives diferents per a cada situació.


La Salut de les dones: per una salut integral i des d'una perspectiva interdisciplinària.





Hi ha diferències en el procès d’emmalaltir i en la mortalitat d’homes i dones, però˜ la majoria de malalties que afecten les dones no han estat estudiades de manera específica com les dels homes. La raó és senzilla per escassament coneguda: la majoria de les investigacions, tant de les malalties com de les fisiopatologies, com s’ha dit, han comptat exclusivament amb l'home com a subjecte referent.

D'altra banda, les diferències de gènere en salut són paradoxals: les dones tenen un estat de salut pitjor, fins i tot excloent-hi els  trastorns relacionats amb la reproducció, però˜ viuen s que els homes.

Al llarg de la seva vida les dones experimenten més malalties no mortals, mentre que els homes desenvolupen malalties mortals.  El model que utilitzem per comprendre la salut de les dones es basa en la interrelació dels aspectes biològics amb els trets psicològics i culturals, les demandes socials i el suport rebut. Hi ha un desequilibri entre les exigències i demandes socials que reben les dones (doble jornada i doble presència) i els recursos de què disposen per cobrir-los (discriminació laboral, dificultat i precarietat del treball, feines amb poca autonomia i possibilitats de control, escassa coresponsabilitat dintre de la llar, manca de serveis públics...)

D'altra banda, hi ha desequilibri també entre les exigències que les mateixes dones es fan a si mateixes, seguint el model de feminitat establert i la baixa autoestima de què gaudeixen, a causa principalment de la poca valoració social i familiar que tenen les seves tasques.

Els problemes que experimenten les dones poden ser més petits des d'un punt de vista dic, però no ho són per a la vida quotidiana de les dones.



La divisió social de rols que col·loca les dones en situació de desavantatge explicaria el pitjor estat de salut de les dones, caracteritzat per trastorns que no condueixen a la mort, però que afecten al llarg de tota la vida, mentre que els estils de vida dels homes serien responsables de les malalties que pateixen en estadis avançats de la vida, i els porten a la mort.




Actualment existeixen tractaments contundents de malalties físiques i psíquiques. Aquestes teràpies no són ni noves, ni misterioses, ni cares, però al seu voltant, per motius econòmics i polítics, s’estableix un silenci incomprensible. Això és degut, segons la Dra. Paloma Gómez (1997), al fet que són substàncies naturals que no es poden patentar i, per tant, no resulten rendibles a les grans multinacionals.

La medicina oficial ha medicalitzat molts processos naturals de les dones o els ha tractat com a malalties, com ara l’embaràs, el part, la menopausa, la regla, etc.  ( Font: reflexions en femení de la Diputació de Barcelona)





La Salut de les Dones en temps de crisi



Il.lustració Alessia Iannetti



Durant la segona meitat del segle XX, en àmplies regions del món s'han produït avenços notables cap a una major equitat social, econòmica i política entre homes i dones. Això, sens dubte, ha anat acompanyat d'una major consciència de l'inferior estatus ocupat per la dona i de la necessitat d'articular mesures per augmentar el seu accés a drets humans fonamentals, educació, salut o nutrició.


Els avenços són lents perquè la igualtat de gènere, entesa com un estadi del desenvolupament social en què "els drets, responsabilitats i oportunitats dels individus no estiguin determinats pel fet de néixer homes o dones", qüestiona actituds humanes profundament arrelades des de l'inici de la majoria de civilitzacions.

 Il.lustració Alessia Iannetti



Els informes dels últims anys han identificat el paper clau de les nenes i dones joves per trencar el cicle de la pobresa i els avenços en matèria d'educació, salut i més igualtat d'oportunitats. Aquests beneficis s'estan veient amenaçats. L'actual cicle econòmic i les polítiques d'austeritat i de retallada de la despesa pública, combinats amb l'arrelada desigualtat de gènere, han deixat a les famílies, i especialment a les dones i nenes, amb menys recursos, en una situació de gran vulnerabilitat per la inexistència de mecanismes de protecció social o el seu menor accés (allà on existeixen).


Segons l'OIT, des de 2007 s'han destruït 13 milions de llocs de treball de dones. Més de la meitat de les dones ocupades en el món estan en situació de precarietat (absència de contracte formal o protecció social), amb diferències regionals molt acusades especialment en el Nord d'Àfrica ia l'Àfrica Subsahariana. A més, és una tendència preocupant que en aquesta segona fase de la crisi les polítiques d'austeritat i les retallades en la despesa pública vagin en detriment dels serveis on es concentra l'ocupació femenina, especialment en el sector públic, com la cura dels ancians i dels fills, la salut i l'educació.


Coneixem ja alguns dels efectes negatius de crisis anteriors en dones i nenes, com l'augment de l'abandonament escolar i l'increment del treball infantil, que suposa al seu torn una major probabilitat de participar en formes més perilloses de treball, d'embarcar en matrimonis precoços o de ser víctimes de la violència de gènere.







El passat 20 de febrer la doctora Milagros González, responsable de desenvolupament professional en la Societat Espanyola de Metges d'Atenció Primària a la XIII Trobada Nacional de Salut i Medicina de la Dona (SAMEM), va publicar un article, "Repercusió de la crisi econòmica en la salud de la dona", on afirmava, i demostrava, que les repercussions de la crisi sobre la salut són més grans en les dones que en els homes. 


La doctora M.González destaca que un 44 per cent la població femenina sent que el seu estrès i ansietat ha augmentat arran dels problemes econòmics, en gran mesura perquè té més obligacions a la llar i una situació laboral més precària.

   Aquestes repercussions afecten a dones, tant de poblacions desenvolupades com subdesenvolupades, assenyala aquesta experta en una entrevista Europa Press, que destaca que, encara que potser no de la mateixa manera, les repercussions es veuen en les diferents esferes socials i edats, ja que s'ha observat un menor grau d'estrès en aquelles dones en atur amb prestació d'atur que les que ja no reben ajuda econòmica.

   Així, recorda que són les dones les que s'han vist més afectades, bé perquè solen veure's obligades a deixar la feina, o reduir la seva jornada per atendre la família, cosa que passa sobretot en situació de dependència familiar que, com a conseqüència de la crisi, ja no pot ser atesos pels serveis externs.

   "El perfil de dona seria aquell en un lloc inferior per al que té capacitació, que no treballa a temps complet i que s'ha de dedicar a tasques de la llar i assistència dels seus fills i majors, el rang d'edat es trobaria entre els 45 i 55 anys ", assenyala aquesta experta.

   Les malalties més observades serien aquelles com els desordres mentals, ansietat i depressió, a més explica que diversos estudis han mostrat un augment de mortalitat, en una gran part a causa dels suïcidis. Així mateix, s'ha relacionat amb un major risc d'infeccions, diabetis, infarts de miocardi i accidents cerebrovasculars, i mort prematura.

   "S'ha observat que l'estrès per la crisi ha influït de manera negativa en aquelles que tenen una patologia de base. En dones asmàtiques s'ha notat que l'ansietat empitjora l'evolució de la malaltia, i en diabètiques que es descompensen els seus nivells de glucosa i augmenta l'insomni ", explica.

   En la seva opinió ha de realitzar-se una atenció directa des del coneixement de la situació, així assenyala que "des de l'Atenció Primària, que és la porta d'entrada al sistema sanitari, s'hauria de tenir una especial sensibilització a la situació especial de crisi".

   Així, afegeix, davant de petits signes d'alarma que puguin indicar que la pacient pugui tenir depressió, "s'ha d'intentar investigar una mica al pacient, ja que moltes vegades la persona que viu una situació d'atur se sent avergonyida".

   D'aquesta situació, explica, no es lliuren les dones més joves, ja que "es veuen afectades davant la incertesa laboral, i l'alt percentatge d'atur que hi ha entre la població juvenil".




Les conseqüències de la crisi van més enllà, explica, ja que s'ha comprovat que en les dones més afectades es corre el risc d'iniciar-se en l'abús de consums tòxics, com és l'alcoholisme o el tabaquisme, a més la crisi també influeix en l'alimentació femenina, ja que són moltes les dones que han canviat els seus hàbits de compra, el que els ha portat al consum d'aliments menys saludables i, en conseqüència, a un augment de l'obesitat en aquesta població.



Il.lustració Alessia Iannetti




Tot i estar immersos en una fase de polítiques de contracció de la despesa, no podem postergar les intervencions que faciliten la reducció de les desigualtats de gènere. Per això necessitem conèixer l'impacte que està tenint la crisi en les vides i oportunitats de les dones i nenes. Això requereix d'investigació i de dades noves i desagregades. Només així podem articular les intervencions que contrarestin el seu efecte en la bretxa de gènere. La igualtat de drets i la justícia social, però també la reducció de la pobresa i el creixement econòmic, estan en joc.




Si voleu  descarregar les diapositives d'aquesta conferència premeu aquí

Les dones i la salut: les dades d'avui, l'agenda de demà









Malgrat el progrés assolit, la societat segueix fallant a les dones en els moments clau de la seva vida.


La SALUT és l'estat de complet benestar físic, mental i social i no solament l'absència de malaltia de les persones. Qualsevol país que pretengui un desenvolupament ple per a la seva població ha d'incloure com a tema prioritari tot allò relacionat amb la SALUT dels seus habitants.


El benestar depèn del cos, l'esperit i la condició social. És un dret humà incontrovertible i la seva cura i desenvolupament depèn de les polítiques d'Estat. Per a les Dones la salut significa molt més que un fet biològic. Està lligada a factors biològics, psicològics i socials i depèn del lloc que aquests factors ocupen en la societat.







Tot i que s'han fet alguns progressos, com deia al començament, les societats del món sencer segueixen fallant a la dona en moments clau de la seva vida, particularment en l'adolescència i la vellesa. Aquestes són les conclusions de l'informe publicat per l'OMS Les dones i la salut: les dades d'avui, l'agenda de demà.



L'OMS exhorta a actuar més enllà del sector sanitari per millorar la salut de les dones i les nenes en totes les etapes de la seva vida.



L'informe mundial de la OMS proporciona  un recull de dades i necessitats específiques de les dones i els problemes de salut que afronten des del naixement fins a l'edat avançada.



El gruix de l'atenció sanitària està a càrrec de dones, però poques vegades reben l'atenció que elles mateixes necessiten. Les dones viuen més que els homes, però aquests anys suplementaris no sempre s'acompanyen de bona salut. La biologia pot ajudar, però la societat no ho fa. En molts llocs, les dones i les nenes afronten problemes similars, en particular la discriminació, la violència i la pobresa, que augmenten el risc de patir mala salut.

"A l'informe que ens ocupa s'observa clarament que l'estat de salut de les nenes i les dones a l'Àfrica subsahariana és, pràcticament des de tot punt de vista, el pitjor del món sencer. Els donaré només un exemple: en els països rics, el risc de mort prematura de les dones de 20 a 60 anys és d'un 6%. A l'Àfrica subsahariana aquest risc és del 42%, és a dir, set vegades superior.

Abans d'intervenir davant de qualsevol problema de salut, cal fer balanç de la situació. Perquè les polítiques de canvi siguin eficaces, han d'abordar les esferes en que els progressos són insuficients, en que no se satisfan necessitats concretes, en què hi ha morts i malalties evitables o en què les tendències observades al llarg del temps susciten preocupació.

Quan comparem la salut de les dones i els homes, quines diferències observem i què signifiquen aquestes diferències? Quan comparem a les dones de diferents regions, cultures i grups d'ingressos, què desigualtats hi ha als resultats sanitaris i quines són les tendències? En els casos en què hi ha desigualtats, sabem a què es deuen?" Dra. Margaret Chan. Directora General de l'OMS.






En què consisteix l'enfocament de salut pública basat en el gènere?

Parteix del reconeixement de les diferències entre home i dona. Això ens serveix per determinar cóm difereixen els resultats, experiències i riscos sanitaris entre homes i dones, nens i nenes, i per actuar en conseqüència.

En la majoria de les societats la dona té un menor estatus social que l'home, el que es tradueix en relacions de poder desiguals. Per exemple, la dona es troba en condicions d'inferioritat en la família, la comunitat i la societat en general: té un menor grau d'accés als recursos i de control sobre els mateixos, i un menor pes que els homes en la presa de decisions. Tots aquests factors han portat a treure importància a la salut de la dona i a no prestar-ne la deguda atenció.

L'atenció a la salut de la dona s'ha centrat fins ara en els problemes que aquesta pateix durant l'embaràs i el part. L'enfocament de salut pública basat en el gènere ens ha servit per comprendre millor els problemes sanitaris de la dona i determinar formes d'abordar-los en dones de totes les edats. Per exemple, sabem avui que les malalties cardiovasculars són una important causa de mortalitat femenina. No obstant això, no es reconeix suficientment aquest fet, el que retarda la recerca de tractament i el diagnòstic entre les dones. La identificació de diferències de gènere en les malalties cardiovasculars ha permès formular estratègies de promoció de la salut i prevenció més eficaces, el que al seu torn ha redundat en millores de la salut de la dona en molts països.





Integració de les perspectives de gènere en la salut pública.


Integrar les perspectives de gènere en la salut pública significa tenir en compte les diferents necessitats de la dona i de l'home en totes les fases del desenvolupament de polítiques i programes. L'objectiu fonamental és aconseguir la igualtat de gènere. La incorporació d'una perspectiva de gènere en la salut pública implica abordar la influència dels factors socials, culturals i biològics en els resultats sanitaris per millorar així l'eficiència, cobertura i equitat dels programes.



Com deia la Dra. Margaret Chan, al presentar l'informe: Les dones i la salut de 2009, en presentar aquest informe, l'OMS pretén iniciar un ampli diàleg de política per tal d'elaborar una agenda per al canvi tant dins del sector de la salut com molt més enllà d'ell.


Finalment, cal assenyalar que no hi ha una recepta mundial per al canvi. Els programes d'acció s'han d'adaptar als diferents contextos. Com s'assenyala en l'informe, els problemes de salut de la dona varien considerablement entre els països i les regions. Per exemple, l'embaràs de les adolescents és motiu de gran preocupació en molts països. En altres, en canvi, és necessari abordar el problema del suïcidi de les dones que ingereixen plaguicides. Aquesta és una forma horrible de morir i un senyal clar d'una misèria extrema i insuportable.


Ser Dona. Avui



Aquest dies continuem cercant material i recursos interessants  entorn la salut i la dona. Entre les les activitats que podem realitzar les persones que vivim a Barcelona, es troba l'exposició que, des del passat 8 de març, s'exhibeix al Museu Marítim de Barcelona, Ser Dona. Avui.  




Una exposició en què s’aborda la salut de la dona en el sentit més ampli: presenta un recorregut pels canvis biològics que es van produint en la vida de la dona, ofereix una visió contemporània de la posició social de la dona i explica cóm les innovacions científiques i mèdiques han contribuït a l’assumpció per part de la dona de nous reptes personals i de nous rols socials. Una exhibició que recull els avenços i els canvis que ha viscut la dona en les darreres dècades i mostra cóm la sexualitat, la família, la feina, l’educació, la maternitat, la malaltia i la diversitat adopten una nova perspectiva per tal que la dona pugui arribar al lloc que li correspon.




Des de la Fundació Dexeus Salut de la Dona volen donar més de 4.000.000.000 de motius per promoure una exposició sobre la dona, tants com dones hi ha al món actualment. 



Ser Dona. Avui és un homenatge a totes les dones a través d’un compendi de realitats exposades de viva veu per més de 50 testimonis de dones reals. 





L’exposició compta amb tres grans àrees que dibuixen la complexitat a la que s’enfronta la dona d’avui. El i la  visitant pot participar inicialment d’un viatge per l’evolució fisiològica de la dona, a través d’una sèrie d’interactius en els quals trobarà resposta a les preguntes que tota dona es fa en la joventut, la plenitud, la maternitat, la menopausa o en la vellesa. Seguidament, Ser Dona. Avui convida a la reflexió sobre els principals àmbits socials que incideixen en la dona d’avui: cóm entenem la sexualitat, cóm són avui les famílies, el paper de la dona en el mapa educatiu, la maternitat i les seves diferents opcions, l’accés a la informació, la diversitat, o com ens enfrontem a la malaltia. Per últim, el visitant trobarà les opinions i reflexions de dones i metges sobre cóm la ciència i la medicina els ha permès adaptar-se a aquesta nova realitat social, permetent avançar en la historia.









Tot plegat, amb una posada en escena acurada, moderna i de qualitat gràcies a l’aplicació de nous recursos expositius multimèdia: projeccions de gran format, instal·lacions interactives, grans panells gràfics, displays LED, un jardí de flors a base de petits displays i una projecció mapping sobre un corpori de cubs.

Ser Dona. Avui és una gran aposta per la socialització de la ciència, una aposta pel coneixement compartit i l’accés a la informació. És un viatge a través de la vida i la salut de la dona avui, que us convidem a descobrir.







Testimonis de Dones.

Àurea, Gloria, Clara, Bianca, Remedios, Sonia, Pilar… i moltes altres dones ens expliquen la seva experiència personal afrontant temes com la sexualitat, la maternitat, la malaltia, l’arribada de la menopausa, els reptes professionals… i molts altres temes on ens parlen de dona a dona. Sense embuts. Amb sinceritat. Parlant-nos dels seus sentiments, els seus dubtes, les seves inseguretats però també de les seves alegries, els seus objectius assolits, les seves ganes d’aprendre, de descobrir i d’experimentar. 



Clara i Sexualitat 

Testimoni de Clara Sant sobre la sexualitat en l'exposició Ser Dona. Avui de la Fundació Dexeus Salut de la Dona




Glòria i Malaltia 

Testimoni de Glòria Teijeiro sobre el càncer de cèrvix en l'exposició Ser Dona. Avui de la Fundació Dexeus Salut de la Dona.





Si vols escoltar-les i no pots visitar l'exposició, pots accedir a través dels vídeos gravats amb els testimonis de diferents dones.




Més informació: http://expo.dexeus.com/cat/ 
I a les xarxes socials: facebook.com/dexeusmujer i @DexeusMujer 

Dones amortidores: El desigual impacte de la crisi






Gràcies a Susana Alcalde Gonzalo, treballadora social que participa al grup d'Agents d'Igualtat d'Oportunitats del Linkedin, avui faig difusió del dossier "El desigual impacto de la crisis sobre las mujeres", publicat per  FUHEM Ecosocial.



La crisi econòmica i la resposta que s'està donant en forma de retallades, estan provocant durs efectes socials, reflectits en les xifres d'atur, desnonaments i augment de la pobresa, que impacten en tota la seva cruesa en una bona part de les nostres llars. Però no afecten de la mateixa manera a tots els membres de la família: es mostren més durs amb els i les menors, que presenten més risc de vulnerabilitat, i amb les dones, que assumeixen el treball derivat de la retallada de serveis públics i, en molts casos, les dificultats imposades per una minva dels ingressos.


El dóssier  "El desigual impacte de la crisi envers les dones" elaborat per FUHEM, aborda aquestes qüestions a través de diferents anàlisis: Lucía Vicent, sobre l'impacte de la crisi a les llars; Carmen Castro, que tracta dels efectes de les retallades en les dones; Astrid Agenjo, sobre l'organització social de les cures i, finalment, Iaio Herrero, que aporta pautes des de l'ecofeminisme per avançar cap a una economia al servei de les persones. El dossier, que recull les anàlisis publicats en el butlletí ECOS n º 22 (març-maig 2013), es completa amb una selecció de recursos sobre dona i crisi econòmica elaborada per Susana Fernández Herrero.



Tot i que tot el dossier és força interessant, la reflexió d'avui que vull plantejar és sobre la família amortidor o amortidores???? Qüestió que planteja la Lucia Vicent.
  
Il.lustració Elaine Despins

Els últims quatre anys han estat marcats per la crisi econòmica i les greus conseqüències socials que ha provocat, la qual cosa ha evidenciat les debilitats i fortaleses de les societats actuals per respondre davant situacions adverses.

Així mateix, les mesures desplegades per a la gestió de la conjuntura actual han intensificat els impactes, que recauen sobre la majoria social i han portat al límit les formes de vida de gran part de la població en els països anomenats desenvolupats.

La virulència que aquest panorama presenta ha fet ressorgir un seguit d'amortidors socials amb un impuls tan gran que han estat capaços de minorar les dramàtiques conseqüències que s'haurien manifestat si no haguessin estat activats.


En primer lloc, cal caracteritzar aquest concepte, l'amortiment, amb el fi de donar-li un sentit dins de l'anàlisi socioeconòmic de la crisi. Mitjançant l'absorció, la recepció i la mitigació, el sentit de l'amortiment és el de minorar la força inicial d'un impacte rebut, sent el seu potencial més gran en la mesura que rebaixi al màxim la virulència de l'impacte que arriba al punt final. En parlar d'amortidor social ens estem referint a les dinàmiques i estratègies que s'estan desenvolupant en el nucli de les nostres societats i que, davant la incapacitat demostrada per les institucions de major influx (Estat i mercat), aconsegueixen rebaixar els efectes provocats per la recessió i retarden la conflictivitat social que es podria esperar en aquesta situació. Utilitzem el condicional perquè, si no comptéssim amb l'existència d'aquests amortidors, les reculades socials irreversibles i l'exclusió social haurien estat fenòmens inherents al desenllaç de la crisi i, possiblement, amb una dilació molt menor entre ambdós processos.


Aturem primer en el paper que estan jugant les institucions i els canvis que s'estan produint en els mercats-nos en un nou context que reverteix directament en la ciutadania -per així comprendre els nous reptes al voltant dels quals s'articulen les respostes, on el paper de les famílies semblaria ser crucial en el procés d'amortiment, com també ho ha estat en el passat. No hem d'oblidar que, d'una banda, les conseqüències afecten de manera desigual als diferents grups socials i, per altra, que les responsabilitats adquirides o dipositades per tal de pal·liar o retardar els efectes negatius varien atenent criteris de discriminació, entre ells les qüestions de gènere semblarien prevaldre.



Les anteriors experiències de crisi al nostre país van evidenciar en el seu dia que la cooperació familiar va ser un dels majors amortidors socials que va evitar, a bona part de la població afectada per la conjuntura, sobrepassar els límits de la marginalitat en la nostra societat. La família representa la institució amb més participació ciutadana, el 97% de la població està inserit en un nucli familiar, i és més, prop de tres quartes parts de la població recorreria als membres que la integren davant situacions adverses. Els principis de solidaritat i de suport mutu, així com altres patrons tradicionals que imperen en les relacions que succeeixen dins la llar, han tornat a regir i orientar les respostes que amb urgència es demanaven també en aquesta crisi. Nous reptes que han fet perillar en aquests quatre anys la seguretat econòmica de moltes famílies arran de la fallida dels seus patrimonis doméstics.


Els efectes derivats dels canvis produïts en el mercat i de les polítiques d'ajust poden sintetitzar-se en tres principals repercussions a les que han hagut de respondre les llars. D'una banda, una important disminució de l'ingrés entrant. Els alts nivells d'atur i la precarietat creixent des de fa més de tres dècades han propiciat que prop d'un 20% de les famílies a Espanya es trobin per sota del llindar de pobresa. Això ha provocat una pèrdua important del poder adquisitiu de les famílies a les que se'ls impedeix mantenir els nivells de benestar material anterior. D'altra banda, els increments que s'han produït en el preu d'alguns serveis socials, i la reprivatització en altres, han incrementat la pressió sobre els ingressos, ja rebaixats, dels quals disposen. 

Un pressupost alarmantment baix que s'ha redistribuït cap a les partides considerades imprescindibles (habitatge, aigua o electricitat), arribant a retallar despeses en les necessitats bàsiques (com l'alimentació). I finalment, una major responsabilitat i solidaritat requerida pels membres de la família. 


Els efectes anteriorment assenyalats han provocat un augment en les tasques de la cura i la substitució de productes que no es poden pagar(vestit, aliments amb major grau d'elaboració, etc.). Aspectes que han assumit les llars, concretament les dones, en detriment de la seva participació en el mercat laboral o intentat de compaginar-ho. En conseqüència, hem pogut presenciar noves formes d'organització que han aconseguit contenir una més que previsible agitació social causada per la manca compromís i de resposta dels poders públics. Tal és el cas del reagrupament familiar davant la necessitat del retorn a la llar de joves emancipats o de les persones grans que es trobaven en residències; l'assumpció col · lectiva de deutes que mantenen individualment els integrants de la família, el traspàs de funcions de la cura dels infants de pares i mares a avis i àvies, etc. 




Es tracta de respostes davant nous reptes, que poden retroalimentar la discriminació de gènere que pateixen les dones dins de les famílies en no repartir ni els temps, ni els treballs, ni les responsabilitats de la mateixa manera entre els seus integrants. La qual cosa pot causar també la disminució en la seva capacitat de negociació dins la llar,  agreujant les asimetries que ja existien i deteriorant la família, els patrons establerts seran transmesos intergenaracionalment, i canviar no serà una tasca fàcil.

Per això, és necessari no obviar cóm s'articulen aquestes respostes i considerar el paper que exerceix cadascun dels actors per proposar línies sobre les que treballar i plantejar polítiques que facin front realment a les asimetries de gènere que es produeixen dins i fora de la llar. D'altra banda, abans o després serà necessària una redefinició de les responsabilitats que han d'assumir la resta d'institucions quan l'amortidor social, que suposen les famílies, esgoti totes les seves possibilitats.

Guia Aptiva-t. Orientació per competències amb enfocament de gènere


"Ignorem la nostra veritable alçada fins que ens posem en peu". Emily Dickinson
"Actuar és afegir alguna cosa pròpia al món." Simone de Beauvoir






La proposta d'avui és la Guia Aptiva-t. Orientació per competències des d'un enfocament de gènere. Aquesta guia  és fruit d'Aptiva-t. Programa experimental per a l'adquisició i revaloració de les competències transversals des d'un enfocament de gènere, que ha dissenyat i desenvolupat Dinamia S. Coop. Mad. (amb el suport de l'Associació Travi, Iniciatives per a l'Economia Social i Solidària) finançat pel Servei Públic d'Ocupació Estatal a través de la Fundació Tripartida per a la Formació en l'Ocupació, durant l'any 2012.

Aquest programa ha apostat per detectar, revaloritzar i consolidar les competències transversals adquirides com a resultat de la seva experiència en el treball de cures, com a via per promoure l'apoderament i l'ocupabilitat.


Per la seva banda, l'experimentació ha consistit en un programa pilot d'orientació en què el reconeixement i la resignificació de les competències transversals adquirides per les dones ha estat el punt de partida per promoure un apoderament que reforci la seva ocupabilitat.


Entre els factors que contribueixen a la desigual situació davant l'ocupació de dones i homes estan el diferent accés a la formació per a l'ocupació (en termes d'entrada i de permanència), així com les dificultats existents en els processos de reconeixement i revalorització del treball de cures no remunerat exercit tradicionalment per les dones i l'adquisició de competències bàsiques per a l'exercici laboral.

El reconeixement i resignificació de les competències presents en el treball de cures no remunerat no és un procés automàtic. Requereix de l'afirmació -tant per les dones com pels agents del mercat laboral-i de la sistematització de tals competències, otorgant-li un valor explícit, un corpus. A més, és convenient analitzar i recuperar no només els ítems de cada competència (les realitzacions professionals), sinó també els mecanismes que han facilitat-i que han dificultat-la seva adquisició.

Partint de la tesi que només des de l'adquisició, millora i reforçament de les competències transversals, és possible l'acostament exitòs a les competències específiques o tècniques, fem un pas més a l'afrontar aquest procés des de la perspectiva de gènere. Les diferents maneres amb les que homes i dones ens hem aproximat als nostres itineraris professionals han deixat, sobretot en el cas de les dones, l'adquisició i reconeixement de les competències com un exercici subsidiari i d'escàs valor.

En aquest sentit, aquesta Guia pretén plantejar un corpus específic en termes d'equitat, garantint accions positives. És a dir, vinculant l'adquisició i reconeixement de les competències transversals amb la superació de les condicions de desigualtat encara existents entre sexes i abordant un possible itinerari formatiu i laboral reeixit, mesurable i transferible amb posterioritat.