Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Generació perduda / Pèrdua del talent

"La crisi de la desocupació juvenil pot ser superada,
però només si la creació d'ocupació per als joves
 es converteix en una prioritat essencial
 en la presa de decisions polítiques
 i si s'intensifiquen les inversions
del sector privat de manera significativa "

 José Salazar Xirinachs
 Director Ocupació OIT



El Secretari General de les Nacions Unides, el passat 12 d'agost, amb motiu del Dia Internacional de la Joventut, constatava que el jovent ha estat el grup social més afectat per la crisi econòmica global i que molts d'ells estan "comprensiblement descoratjats per les creixents desigualtats ". A més, va destacar que un gran nombre de joves no l'oportunitat de millorar la seva situació, ni tampoc de participar en els processos polítics, socials i de desenvolupament dels seus països.

Una generació sense esperança és el que pronostica l'Organització Internacional del Treball (OIT), derivada de la crisi econòmica actual. El jovent de països com Grècia i Espanya poden representar una "generació perduda", amb problemes per entrar al mercat laboral i amb la impossibilitat de trobar solució a la situació en què es troba immersa. Quin tipus de polítiques d'ocupació s'està dissenyat i duent a terme per intentar aconseguir no perdre el talent d'una generació jove i desaprofitada ??? Aconseguirem encoratjar-los i evitar que perdin l'esperança de lluitar pels seus somnis?
"La taxa mundial d'atur juvenil per al 2012 continua estancada en el mateix nivell que va aconseguir en el més alt de la crisi i no s'espera que disminueixi fins almenys 2016", sosté l'Organització Internacional del Treball en el seu informe: Tendències mundials de l'ocupació juvenil 2012 - Font OIT

"Estem davant d'una crisi que pot portar a una generació perduda o molt seriosament marcada. Se sap que si no es comença al mercat laboral, si transcorre molt temps abans d'aconseguir la primera feina, això influirà en el tipus de treball i en els ingressos per la resta de la vida " afirma José Salazar Xirinachs.

En l'informe del Secretari de NNUU es detallava la situació de l'ocupació de joves d'entre 15 i 24 anys, i es va referir de manera preocupant en diverses ocasions a Espanya, Grècia i Irlanda i d'altres països amb elevades taxes d'atur juvenil.


Després de llegir dades com les que anteriorment us he exposat,  dies com avui també m'arriben multitud d'anuncis d'universitats a través de televisions,  ràdios,  diaris i Internet,  on gairebé ens prometen un futur lliure de conflictes i problemes. Lícit, sens dubte, però difícilment argumentable. I és llavors, quan mirant el meu currículum i la meva trajectòria em questiono, on està l'errada??   Cóm podem continuar dient que la sortida està en una carrera universitària, en una escola de negocis, en un màster o en una sòlida experiència laboral, quan persones amb tot aquest ventall de recursos i competències estem a l'atur? Quins valors hem de transmetre  a les generacions futures perquè aconsegueixin els seus somnis?  Estem en un moment de qüestionar-nos la realitat que hem viscut fins ara, i replantejar-nos el model econòmic, financer, educatiu i de valors que volem . Mentre no es produeixi un diàleg constructivista entre les necessitats de les empreses i dels treballadors/es, aquest futur per al jovent seguirà sent una utopia.


Crec en el talent de les persones, un talent moltes vegades ocult, que només som capaços de treure-ho de veritat en els moments més difícils. I aquest n'és un. Tot i que a vegades, la manca de resultats acaba desmotivant-nos. Sort que davant tanta incertessa hi trobem jovent arriscat que cerca solucions creatives, i si no mireu el video que ens ofereix: Anicet Lavodrama







 
"Treballar amb i per a la joventut ha de ser una prioritat, ja que són ells i elles els que constitueixen una força transformadora, són agents de canvis creatius, enginyosos i entusiastes, ja sigui en les places públiques o en el ciberespai, ja que han demostrat vigorosament una vegada més la seva capacitat i el seu desig de canviar el curs de la història i emprendre els reptes mundials." ( Ban Ki-moon) 




En línea amb aquesta reflexió s'ha emès un parell de programes interessants, us els deixo aquí per si voleu mirar-los.


















Aquell petit gran pas al Mar de la Tranquil·litat

Il.lustració Dan Matutina
Quan Neil Armstrong donava aquell primer pas sobre el Mar de la Tranquilitat,  jo estava a punt de donar la primera ullada a aquest món.  Tot i que vaig trigar uns anys en conèixer aquesta gran fita.
Algunes persones com jo, creiem que va ser el primer passeig que l'home va fer més enllà de la Terra, altres que tot va ser una gran mentida.  Però aquesta reflexió sobre "veritats relatives", la deixo pels experts que analitzen cada un dels fotogrames d'aquelles meravelloses imatges que conservarem en el record.

   
L'arribada de l'ésser humà a la Lluna va ser el fet que va disparar la revolució científica i tecnològica, va representar la victòria del coneixement acumulat, la realització d'un somni que molts havien tingut i el descobriment d'evidències que ens ajuden a conèixer els secrets de cóm es va formar l'univers, de què està feta la Lluna i  la seva relació amb la Terra.
I, certament, hi ha una sèrie d'instruments d'ús diari avui que no existirien sense les tecnologies desenvolupades per a l'exploració espacial: el forn microones, el velcro, el GPS, les lents de contacte, el làser o els monitors cardíacs que van servir per controlar la salut dels astronautes, llavors va ser tot una descoberta, i avui són d'ús quotidià a les nostres vides.

 

 

Il.lustració  Kevin Whipple

Avui només volia dir adeu a aquell atrevit i intrèpit astronauta que va omplir de màgia alguns dels meus somnis.

Una dona per cada dia de l'any



All the women   Todas las mujeres   Toutes les femmes   すべての女性

 Un homenatge a la dona del segle XXI.

En aquest projecte cinematogràfic, Pablo Maqueda ha creat 'All the women', una experiència innovadora que converteix els i les espectadores en testimonis diaris de vides anònimes

Una experiència inspiradora, una pel·lícula per cada dia.


LONDON NEW YORK   MADRID   PARIS   TOKYO,  cinc ciutats, 366 dones, 366 instantànies de vida de la dona del segle XXI, 366 pel.lícules  i un sol projecte. All the women es tracta d'un llargmetratge en línia que, des de la seva estrena el passat 1 de gener, al canal de Facebook, Twitter i bloc de allthewomenfilm.com, converteix a les i els espectadors, durant més o menys un minut al dia, en testimonis de les vides anònimes de cada una d'aquestes dones.

 

La educación prohibida

Avui vull presentar-vos una nova proposta de cinema independent argentí que reflexiona sobre els reptes de l'educació actual. 



"La Educación prohibida" va estrenar-se el passat 13 d'agost a tot el món en sales alternatives i a través d'internet. Ha estat finançada íntegrament per aportacions voluntàries de persones i per això és lliure i es pot difondre per qualsevol mitjà. La pel.lícula ens parla la necessitat de flexibilitzar la manera d'entendre l'educació durant els últims 200 anys.

"L'escola ha complert ja més de 200 anys d'existència i encara se la considera la principal forma d'accés a l'educació Des del seu origen, la institució escolar ha estat caracteritzada per estructures i pràctiques que avui es consideren majoritariament obsoletes i anacròniques. Es diu que no satisfan les necessitats del Segle XXI. El seu principal falencia es troba en un disseny que no considera la naturalesa de l'aprenentatge, la llibertat d'elecció o la importància que tenen l'amor i els vincles humans en el desenvolupament individual i col·lectiu."

A partir d'aquestes reflexions crítiques han sorgit, al llarg dels anys, propostes i pràctiques que van pensar i pensen l'educació d'una manera diferent. "La Educación Prohibida" és una pel·lícula documental que proposa recuperar moltes d'elles, explorar les seves idees i visibilitzar les experiències que s'han atrevit a canviar les estructures del model educatiu de l'escola tradicional.

Més de 90 entrevistes a educadors, acadèmics, professionals, autors, mares i pares, un recorregut per 8 països d'Iberoamèrica passant per 45 experiències educatives no convencionals. El film ha aconseguit més de 25.000 seguidors/es a les xarxes socials abans de la seva estrena i un total de 704 coproductors que van participar en el seu finançament col·lectiu, van convertir "La Educación Prohibida" en un fenomen únic. Un projecte totalment independent, que dóna compte de la necessitat latent del creixement i sorgiment de noves formes d'educació.

Celebrant el resultat de l'esport femení

Font: fatcap.com


Com es recollia a l'article d'El Pais, el passat 1 d'agost, : "La desfilada d'esportistes en la inauguració dels Jocs Olímpics de Londres, amb una important participació de dones, moltes d'elles en qualitat d'abanderades per mèrits esportius propis, ha posat de manifest el gran avanç de les dones en la societat i particularment a les olimpiades, però, sobretot, ha mostrat al món el valor de l'esport olímpic com a element igualitari entre les persones quan els que el dirigeixen creuen fermament en l'equitat entre dones i homes. "

 
No podem oblidar que a l'esport espanyol només al voltant d'un 20% de les fitxes corresponen a dones, amb un repartiment molt desigual segons l'especialitat esportiva. Malgrat això, el nombre de classificades per als JJ OO ha estat equivalent al d'homes, i  el de medalles ha estat  superior.

I ara, després de veure els resultats de les esportistes de la delegació de l'estat espanyol, es posa de manifest que s'ha aconseguit tenir aquests resultats gràcies a elles: el 65% de les medalles les han obtingut les dones.


Il.lustració Silvia Pelissero

Com diu Elida Alfaro, "La importància del missatge que l'olimpisme ha donat al món sobre l'equitat entre gèneres i el valor que les esportistes tenen com a models socials per a les nenes i les joves és, sens dubte, una fita molt important, però no serà suficient si no es veu acompanyat de programes educatius i esportius específics encaminats a eliminar les barreres que encara troben moltes dones que fan o volen fer esport"

Hem de continuar treballant per visibilitzar aquest fet i, sobretot, perquè les més joves s'adonin de la importància del treball i la constància  per aconseguir les seves fites.

Felicitats a totes elles i gràcies per representar-nos.


Una pausa per vacances

Il.ustració d' Hanemusi





Toca gaudir del temps de caçar estels en un cel nou, des d'on sigui possible dibuixar els nostres somnis.

Toca volar i no tocar de peus a terra, perquè això el farem al mes de setembre.

Toca oblidar-nos de la prima de risc i de la nostra recerca de feina.

Toca  relaxar-nos i donar-nos a la vida, que passa molt de pressa.

Toca fer una copa ben fresca a alguna terrasseta.

Toquen les merescudes vacances



Si no hi ets al Facebook et consideren un ésser asocial

Font: ABC


Avui una companya del grup d'Orientadores Laborales al Linkedin compartia amb tots i totes nosaltres aquesta notícia: "Algunes empreses consideren que les i els adults joves que no utilitzen les xarxes socials oculten alguna cosa, mentre que hi ha psicòlegs/gues que relacionen aquesta conducta amb éssers asocials i fins i tot perillosos".

Resulta sorprenent com es pot tractar un tema tan complicat amb tanta simplicitat, quan s'afirma que una persona jove és un esser asocial i fins i tot perillós per no tenir obert un compte al facebook.  

Quan treballo el tema xarxes socials amb el meu alumnat, els hi explico que s'ha de posar un límit entre la vessant personal i la professional. Que s'han de salvaguardar aspectes de la nostra privacitat, perquè molts cops no són conscients dels límits. I ara resulta que si decideixes no ser-hi et poden arribar a atribuir una psicopatia.

Ara els psicòpates hauran de crear ràpidament un compte al facebook per intentar passar desapercebuts.

Potser ens interessa més la imatge superficial que una persona candidata pot tenir penjada que les competències professionals i personals, adquirides al llarg de la seva trajectòria de vida. Entenc que és una decisió que cada persona ha de prendre. I que no totes disposen de recursos tecnològics o econòmics per accedir-hi. 

Continúo pensant que cal donar informació sobre els avantatges i inconvenients de ser-hi present. De formar al nostre alumnat per poder accedir de manera més segura, de facilitar eines per conèixer quina xarxa social o plataforma vol utilitzar.  Però, finalment cadascú ha de prendre la decisió sobre qué vol ensenyar al món.

Tot i així, confío en el seny de les persones responsables de selecció, i que aquestes decidiran sobre una base més àmplia i raonable.

Si us interessa la notícia, podeu accedir-hi des d'aquí.


Pensant en ella, Chavela




Avui llegia aquesta notícia, i tot i haver-vos dit que faria uns dies de vacances, no he pogut deixar de fer un raconet al temps i compartir-lo amb vosaltres.

"Chavela Vargas s'ha anat havent complert una missió musical complerta mai prou reconeguda. I és que ella va ser capaç de dignificar la música tradicional mexicana i de portar-la a tot el món. Ho va fer prescindint de tots els amaniments: els mariachis, les coloraines i aquest aire festiu a totes les cançons. Parlant en un llenguatge actual, la seva opció va ser absolutament minimalista i revolucionària en un món masclista on les dones podien ni tan sols cantar una ranxeraChavela no només ho va fer sinó que a més va aparèixer a l'escenari vestida amb pantalons i ponxo, acompanyada de poc més que un parell de guitarres i cantant de manera esquinçada (gairebé sempre amb lletres de José Alfredo Jiménez) sobre solituds i cors trencats." (Font: El Pais)


De l'oblit a la memòria: Les Tretze Roses

"Madre, madrecita, me voy a reunir con mi hermana y papá al otro mundo,
pero ten presente que muero por persona honrada.
Adiós, madre querida, adiós para siempre.
 Tu hija que ya jamás te podrá besar ni abrazar
… Que no me lloréis.
Que mi nombre no se borre de la historia".
(Julia Conesa)


Reunit el Consell de Guerra Permanent número 9 per veure i fallar la causa nombre 30.426 que pel procediment sumaríssim d'urgència s'ha seguit contra els processats (...) responsables d'un delicte d'adhesió a la rebel·lió (...) Decidim hem de condemnar i condemnem a cada un dels acusats (...) a la pena de mort ", diu la sentència.


Carmen Barrero Aguado (20 anys. Modista)

Martina Barroso García (24 anys. Modista)

Blanca Brisac Vázquez (29 anys. Pianista)

Pilar Bueno Ibáñez (27 anys. Modista)

Julia Conesa Conesa (19 anys. Modista)

Avelina García Casillas (19 anys. Activista)

Elena Gil Olaya (20 anys. Activista)

Virtudes González García (18 anys. Modista)

Ana López Gallego (21 anys. Modista)

Joaquina López Laffite (23 anys. Secretària)

Dionisia Manzanero Salas (20 anys. Modista)

Victoria Muñoz García (18 anys. Activista)

Luisa Rodríguez de la Fuente (18 anys. Sastre)



Cartell del film Las trece rosas de l'Emilio Martínez Lázaro



S'han complert 73 anys de l'afussellament de 13 joves republicanes, la matinada del 5 d'agost de 1939. El temps les hi va donar el sobrenom  de "Les tretze roses" per la juventut de totes elles.


 
La mort d'aquestes dones va ser un acte cruel i inhumà, que no ha de quedar a l'oblit, i per això li dedico aquest post en homenatge al valor i coratge que van demostrar totes elles davant la seva mort. 





Tant el llibre 'Tretze roses vermelles', com la pel·lícula d'Emilio Martínez-Lázaro, intenta recuperar la memòria d'aquestes joves.

Cal fer memòria dels fets i no deixar a l'oblit moments de la nostra història que no s'ha de tornar a repetir.