Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Coresponsable 100x100. Les coses no es fan soles.




Amb el títol Coresponsable 100%, la  Regidoria de Dona i Drets Civils el passat mes de febrer es va engegar aquesta campanya  amb l'objectiu que els homes i les dones dediquin el mateix temps a les seves responsabilitats.

La regidoria de Dona i Drets i Civils ha posat en marxa aquesta campanya per potenciar la coresponsabilitat entre homes i dones  i garantir que la reorganització del temps i dels treballs siguin totalment assumits com a una necessitat de la societat, mitjançant el treball conjunt amb entitats, institucions i empreses, i avançar així cap a un nou marc de relació més igualitari basat en el respecte i el reconeixement.


 


La campanya de coresponsabilitat que posa en marxa la regidoria de Dona i Drets Civils, vol visibilitzar el fet que les dones que viuen en parelles heterosexuals dediquen a les tasques domèstiques molt més temps que els seus companys masculins. Aquesta càrrega desigual de responsabilitat domèstica limita les possibilitats de les dones a l'hora d'organitzar amb llibertat i d'una manera equilibrada la seva jornada diària entre professió, família, temps d'oci, lleure, formació, etc. Amb una marcada diferenciació sexual en l'ús del temps, es creen diferents oportunitats per a homes i dones, i són aquestes últimes les que en major mida pateixen el no poder gaudir de l'oportunitat de desenvolupar-se en totes les esferes de la vida, amb el que es fan cròniques les discriminacions per raó de gènere.


La campanya consistirà en tota una sèrie d'activitats, vídeos, entrevistes, i diferents materials que volen promoure un canvi cultural en la concepció del temps que afavoreixi la igualtat d'oportunitats entre homes i dones, visibilitzar el valor del treball domèstic com a necessitat imprescindible pel benestar de les persones, sensibilitzar sobre els beneficis de compartir les tasques domèstiques i de cura, i cridar a l'acció i al canvi.




Aquí podeu veure alguns dels vídeos de la sèrie 'La mà màgica', en el marc de la campanya 'Coresponsable 100x100'. Les coses no es fan soles!






Si esteu intressats podeu seguit la campanya a: facebook.com/coresponsable100x100

http://www.facebook.com/coresponsable100x100

Adèu hivern





Avui, és l'últim dia d'hivern i vull fer un homenatge a tot allò que ens ha portat. Fred, nèu, estones de recolliment i reflexió, il.lusió per construir els nostres somnis, i treball per recolzar als més vulnerables.

Us deixo amb aquest curt de Thoka Maer que vaig trobar al blog de la vida ilustrada.



Paternitat coresponsable. Permisos iguals i intransferibles

12 Causas Feministas





Il.lustració de Jill Calder




Ens hi tornem a apropar a la celebració del dia del pare i, com l'any passat, proposo continuar  vindicant aquest dia per construir el dia del pare coresponsable.  

"Crec que d'un pare cal esperar molt més que les aportacions dineràries pel desenvolupament i criança dels fills i les filles. Cal implicació, cal responsabilitat, cal que comencin a canviar els estereotips atorgats al pare com a ent inflexible i protector. Hem de començar a visibilitzar al pare que té cura de la família, l'acompanya en la seva educació i en les tasques diàries (escola, extraescolars, metges, reunions de mares i pares,....). Però, de vegades el vent no bufa al nostre favor, els homes continuen tenint salaris més alts, i són les mares les que redueixen la jornada i, per postres, ara resulta que la reforma torna a fer un pas enrere i elimina el dret del pare i la mare al permís de lactància (abans de la reforma tots dos: pare i mare podien gaudir-lo, i ara només un d'ells podrà sol.licitar-ho). Ja sabem que, tot i tenir aquest nom, ells no alletaven, però tenien temps per poder-se fer càrrec i començar a crear un vincle afectiu molt important i imprescindible per la seva coresponsabilitat davant aquesta criança."





No deixeu de tornar a mirar “Father and Daughter, ja que la seva reflexió sobre  l'indestructible vincle entre pare i filla  resisteix el pas del temps i a qualsevol circumstància de la vida.






I plantejant-se els mateixos reptes que els que jo proposo, hi tenim la "Plataforma por los Permisos Iguales e Intrasferibles de Nacimiento y Adopción"  (PPiiNA), que ha llançat una campanya perquè el 19 de març passi a dir Dia del Pare Igualitari. Consideren que la coresponsabilitat és exercir la igualtat, un exercici que canvia als individus produint més i més igualtat, beneficiant així a tota la societat.

S'entén per coresponsabilitat "l'assumpció equitativa, per part d'homes i dones, de les responsabilitats, drets, deures i oportunitats associats a l'àmbit domèstic, la família i les cures". Perquè sigui possible, cal que totes les persones progenitores tinguin els mateixos drets per cuidar, començant pel mateix permís intransferible i retribuït al 100%. Ja n'hi ha prou de desigualtats legals que associen la cura a les dones! Canviem nosaltres mateixes i, alhora, exigim drets perquè el canvi social sigui possible.

Per això, sol·licitem que el proper dia 19 de març passi a dir el dia del Pare Igualitari, perquè creiem que donarà major visibilitat a la societat que volem i accelerarà les reformes que es necessiten per assolir-la.




                   Pots signar la proposta que ha llançat a Change aquí.


Si voleu consultar la relació de llibres que l'any passat us proposava sobre el pare i la paternitat, no deixeu de visitar el post el dia del pare responsable i la cura compartida.

La Peluca de Luca, un conte per trencar estereotips




La Perruca de Luca és un projecte coeducatiu dissenyat per Eltakataka,  Vicent Poquet i La Naturadora, que dediquen als nens i nenes que qüestionen les persones adultes, i també a les persones adultes que respecten i accepten que els qüestionin els nens i nenes, perquè només així creixeran més lliures, forts, valents i feliços.  

Luca és un nen sense prejudicis ni complexos, tal com segurament serien els nens i les nenes sense l’ajut de les persones adultes.


Per això, quan apareix a l’escola amb la seva perruca de pèl llarg i serrell recte no entén per què se’n riuen i es burlen dient-li que és una nena. Es que només les noies poden dur perruca? Per a ser noi cal ser el contrari de les nenes? Què hi ha de dolent a semblar una nena?

A Luca no li agrada que riguin d’ell, però decideix no treure's la perruca. Tan sols té quatre anys, però és un vailet llest i intueix que mai no és massa d'hora per a lluitar contra les coses sense sentit, i... quin sentit té renunciar a la seva perruca si li encanta i no fa mal a ningú?




Més que un conte per a valents, és una aposta per trencar els estereotips de gènere.

Qui decideix que el rosa és un color de nenes i el blau de nens? Per què hi ha actituds impròpies de nens i impròpies de nenes?
I és que, quan crèiem que per fi ho havíem superat, va aparèixer Luca i ens va explicar que tot continua igual.






La Peluca de Luca from La Peluca de Luca on Vimeo.



Des que neixem, fins i tot abans de nèixer, el nostre entorn va prenent decisions que determinen com hem de construir la nostra identitat en relació al sexe al qual pertanyem. Pantalons o falda, cotxes o princeses, rosa o blau.



Segons els rols tradicionals de la nostra societat les noies han de ser sensibles, curoses i col·laboradores, i els nens han de ser forts, valents i  bèsties.

El sistema sexe-gènere defineix una forma determinada de ser, sentir i desitjar per als homes i una forma determinada de ser, sentir i desitjar per a les dones i, a més a més, ambdós sistemes estan enfrontats, és a dir, si ets home has de ser el contrari que una dona i viceversa.







Els límits del model tradicional de feminitat i masculinitat estan clarament definits des de les edats més primerenques sota el discurs d’allò natural i biològic: “els xics són més burrots per naturalesa, les xiques biològicament són més febles, etc...”. Així, quan un nen o una nena traspassen aquests límits, la resta de la gent els recorda que aquesta actitud és impròpia del seu sexe i que ha d’ajustar-se a les normes per a ser acceptat o acceptada.

Totes i tots hem fet o hem deixat de fer coses per por a la incomprensió, per aconseguir el respecte i l'acceptació, però en ocasions ens sentim forts per a rebel·lar-nos, i aquesta fortalesa és encara major quan les persones que ens estimen ens donen suport i ens accepten com som. Persones que, amb la seva estima, ens ajuden a enfrontar-nos a burles o menyspreus.





La Perruca de Luca és també per a aquestes persones, que simplement amb la seva capacitat de respectar, d’acceptar i d’estimar poden contribuir cada dia a educar persones més fortes i valentes, més lliures i felices

Més informació a lapelucadeluca.com i verkami.com

V EDICIÓ DE L' ESCOLA VIRTUAL D' IGUALTAT



Us informo que s'ha tornat a possar en marxa la cinquena edició dels cursos que realitza l'Instituto de la Mujer a través de la seva Escola Virtual, amb places limitades. La formació és gratuïta, ja que està cofinançada pel FSE.



Amb aquesta iniciativa, l'Instituto de la Mujer aposta per acostar una formació que contribueixi a sumar el canvi individual al col·lectiu, per avançar cap a una societat en igualtat.



S'ofereix una formació on-line en matèria d'igualtat d'oportunitats entre dones i homes, amb una metodologia àgil i flexible, dirigida a totes les persones interessades i amb diferents nivells d'especialització.


La formació està dirigida a homes i dones del territori nacional, amb interès en rebre formació en matèria d'Igualtat d'Oportunitats. No s'exigeix ​​cap altre requisit.


La formació consta de dos nivells:



Curs de nivell bàsic adreçat a persones interessades en matèria d'igualtat. Curs "Sensibilització en Igualtat d'Oportunitats". La seva durada és de 30 hores.


Cursos de nivell avançat dirigits a persones vinculades a:
  • Gestió i orientació per a l'Ocupació. Curs "Igualtat d'oportunitats: aplicació pràctica en l'àmbit d'ocupació". La seva durada és de 65 hores
  • Serveis Socials. Curs "Igualtat d'oportunitats: aplicació pràctica en Serveis Socials". La seva durada és de 65 hores.
  • Organitzacions Empresarials. Curs "Igualtat d'oportunitats: aplicació pràctica a l'empresa i els RR.HH.". La seva durada és de 65 hores
  • Operadors Jurídics.  Curs "Igualtat d'oportunitats: aplicació pràctica en l'àmbit jurídic". La seva durada és de 65 hores
Per poder inscriure en els cursos de nivell avançat s'haurà de realitzar una prova tipus test sobre coneixements bàsics en matèria d'Igualtat.




 

Els objectius de l'Escola Virtual d'Igualtat són:



Sensibilitzar homes i dones en el valor de la Igualtat com a eix per al desenvolupament social.


Promoure que l'ocupació sigui un àmbit on dones i homes es desenvolupin professionalment en les mateixes condicions de capacitat i oportunitat.


Donar suport a les potencialitats de les dones i l'atenció a les seves necessitats socials, per al seu ple desenvolupament en igualtat.


Dotar d'eines a les organitzacions empresarials per fomentar la igualtat d'oportunitats entre dones i homes i l'equilibri entre la vida personal, familiar i professional de tota la seva plantilla.



 

Inscripció


La formació començarà a partir de la primera quinzena de març de 2013 i tots els cursos estaran disponibles fins el 30 d'octubre de 2013.

La formació és individualitzada, per a cada participant el curs comença quan realitza la inscripció i disposa, des d'aquest moment, de 8 setmanes per realitzar el curs.


Durant aquest període, cada participant només podrà realitzar un curs, amb l'objectiu de donar cobertura a l'àmplia demanda que es ve succeint en les diferents edicions. Per a la inscripció en el curs bàsic has d'omplir el formulari.







No es poden deduir veritats amb cadenes de demostracions


 


No es poden deduir veritats amb cadenes de demostracions, 
 s'han d'experimentar  
                                                                                                     

Castells en Femení

" Sense les dones no es farien els castells de gamma extra que es fan"
Falcato





El món casteller es troba en un moment d’expansió internacional amb la recent declaració dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco, un reconeixement fruit de la constant capacitat d’adaptació als temps canviants.

Les modernitzacions s’han fet en múltiples àmbits. L’increment dels elements de seguretat probablement ha estat l’últim i el que socialment més s’havia reclamat, però la incorporació de la dona al món casteller, a principis dels anys 80, va ser un revulsiu que ha permès que se superessin tots els sostres tècnicament plantejats. 








Castelleres capdavanteres:


Com ens diu el Pere Ferrando, al web del Minyons de Terrassa, hi ha alguns documents que permeten pensar que algunes dones havien participat abans de manera puntual als castells. La primera referència seria de mitjans del segle XIX, quan a la biografia del General Prim, escrita per Francesc Gras el 1908, s’escriu que la dida del militar era “una dona vallenca que plantava cara a tots els homes” i que “feia de crossa quant els xiquets assajaven las torres a l’era del Delme”. De fet, actualment, les crosses, situades sota les aixelles dels baixos per ajudar-los a mantenir les espatlles amunt, són bàsicament dones, ja que es requereix una constitució baixa i prima, però fins als anys 80 l’havien ocupat homes. Referent a la mateixa època hi ha documents que asseguren que la dona d’Isidre Rabassó, cap de colla de la Vella de Valls des de 1876, “va demanar un vestit de casteller i pujà un castell de 7”. Ja al segle XX és sabut que ocasionalment algunes nenes pujaven, sobretot les filles dels qui portaven la colla en cada moment. Rosa Maria Xerta Batet, filla d’Isidro Canela, va pujar en alguna ocasió a la colla Els Caneles (1927), Montserrat Garriga Nin, filla de Pau Caio, a la colla del Pau Caio (1928) o Aurora Batet (1938), la Bateta, qui va pujar a la Nova de Valls, la Muixerra, els Nens del Vendrell i finalment, a la Colla Vella. Ja als anys 70, també els Bordegassos de Vilanova tenien algunes nenes entre els pisos de canalla, a destacar Eulàlia Carnicer acotxadora del primer 4de8 dels de Vilanova. També va ser aquesta colla la primera de 8 a tenir una dona al capdavant, Montse Albà l’any 2004.




A l'any 2010 va tenir lloc la primera Diada Castellera de Dones, a Bellprat (Anoia), en homenatge a Nativitat Yarza, la primera alcaldessa democràtica de la història d’Espanya, el 1934. Hi van participar les dones dels Moixiganguers d’Igualada, la Colla Joves Xiquets de Valls i els Castellers de Vilafranca, i les tres hi van alçar castells de 6.



"Encara que avui la majoria de nosaltres veiem com un fet normal que la dona formi part del món casteller de manera activa, aquest fet és bastant recent. Fa dos-cents anys que es fan castells. La dona, però, fa poc més de vint anys que és part activa d’una colla castellera. La revolució es pot dir que la van començar a fer els Minyons de Terrassa. Encara que a Valls trobem algun document que ens indica que alguna noia de la Colla Vella havia format part del pom de dalt de les construccions, no és fins a la formació dels Minyons quan la dona entra de manera normal dins del món casteller." ( Font: Blog Temporada Alta)



El passat mes de juliol el programa de televisió catalana va dedicar un programa a fer un repàs per la incorporació de la dona al món casteller.










Sumant Talent



La Diputació de Barcelona impulsa la celebració del Dia Internacional de les Dones, i posa a disposició dels ajuntaments diversos materials per facilitar la tasca de difusió als municipis. Els materials es poden descarregar directament des del web de la Diputació de Barcelona.


Previament, va realitzar un concurs on es van presentar 50 treballs, tots ells d'una qualitat excel·lent, per la qual cosa, i com a mostra de gratitud per la seva col·laboració entusiasta i desinteressada, properament els exhibiran en una exposició a l'Espai Francesca Bonnemaison, mentrestant els podeu veure digitalitzats si cliqueu damunt les miniatures: