Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Per un 2013 lliure de retallades i desigualtats



Tanco la porta a un any que ha deixat empremta, i vull fer-ho obrint nou finestrons a les parets d'aquesta crisi,  que ha atrapat i tancat els somnis de moltes personesPerquè el demà sigui millor per a totes i tots nosaltres.

I res millor per fer-ho que amb un parell de calendaris 2013, que reflecteixen el compromís per la igualtat,
recordant-nos els 365 dies de l'any que els homes poden "respectar i relacionar-se d'igual a igual, en comptes d'imposar i dominar, un home que aprén a estimar i a estimar-se, que té cura i es buida, que expressa el seu dolor i la seva por. Un home sensible, vulnerable, proper, amigable i cooperatiu. Que alça la seva veu per la fi de l'homofòbia, el sexisme i la violència contra les dones. I s'uneix a elles en la seva lluita per una humanitat lliure de masclisme". Són fotografies pels 12 mesos de l'any, però sobretot una gran oportunitat perquè els homes s'uneixin a les dones en la lluita per una humanitat lliure de masclisme.





El Calendari 2013 'Per la igualtat i les noves masculinitats' impulsat pel Mòdul Psicosocial de Deusto-Sant Ignasi i el grup d'Homes per la Igualtat de Bilbao, mostra imatges que exemplifiquen aquests valors amb absoluta naturalitat, i en la seva elaboració van participar membres de Piper Txuriak i dones del seu entorn personal, que es van posar davant l'objectiu del fotògraf Guillem Cases en localitzacions interiors i exteriors de Pesués (Cantàbria) i Ugao-Miraballes.







El Calendari 2013 "La igualtat es dibuixa"

Com cada any, l'Ajuntament de Talavera ha publicat el Calendari d'Igualtat 2013 i les il · lustracions escollides han estat les aportades per l'alumnat de 18 centres educatius.





El calendari d'igualtat 2013 "sobre investigadores en física nuclear"

La Comissió d'Igualtat de la Facultat de Física de la UB, en col · laboració amb la Societat Catalana de Física, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, ha editat el nou Calendari d'igualtat 2013, en el qual cada mes es dedica a una investigadora en física nuclear.

Amb el Calendari d'igualtat 2013, any que coincideix amb el centenari de la publicació del model d'àtom de Niels Bohr -un dels punts d'inflexió en la història de la ciència-, es pretén contribuir a la difusió de les experiències vitals d'aquestes investigadores i despertar la curiositat cap a les seves aportacions científiques.

Les dotze investigadores que apareixen en el Calendari d'igualtat 2013 són: Marie Sklodowska Curie, Harriet Brooks, Lise Meitner, Ellen Gleditsch, Edith Hinkley Quimby, Marietta Blau, Irène Joliot-Curie, Katharine Way, Maria Goeppert Mayer, Marguerite Catherine Perey, Gertrude Scharff Goldhaber i Chien-Shiung Wu. Totes elles, la majoria desconegudes, han contribuït molt significativament a donar resposta als enigmes que planteja la física nuclear. 

En molts casos, per poder treballar en aquesta disciplina, van haver de superar un entorn social hostil, a més de les dificultats per conciliar la investigació amb la vida familiar. Sovint van haver de lluitar contra el menyspreu o la discriminació i van haver de fer front, fins i tot, a l'exili. Amb tot, també van rebre el suport d'altres científics col·laboradors. Moltes d'elles van ser activistes pels drets de les dones.









El món necessita circs de papallones




"Tots tenim la nostra bona estrella.
Tots som especials.

Hem nascut capaços.
El truc consisteix en saber per a què som capaços."
Darcie D. Burtch




Com deia la Montse de del Zer Baix Montseny:
La vida, els centres educatius... són com un circ
 i a vegades, les persones, el nostre alumnat, els humans...
 ens transformem, ens reinventem... Com les erugues que esdevenen papallones.
M'agrada la metàfora i la voldria compartir amb tots i totes vosaltres
.

Segurament heu començat  a rebre aquest dies un munt de missatges de felicitació de festes nadalenques, imatges i propòsits pel proper any 2013.  Jo us vull convidar a gaudir d'un curtmetratge que està ple d'esperança: "El circ de les papallones". El meu regal no està embolicat amb cel.lofan ni porta cap tipus de garlanda, però sí tot el meu desig d'estar al vostre costat compartint el que tinc, la meva il.lusió, i recordar-vos la bellesa que pot portar la paciència.


Il.lustració Joan Luis



The Butterfly Circus- "El circ de la papallona",  és un emotiu curtmetratge que ens parla de la superació personal i de la recerca del propi lloc al món, amb un missatge d'esperança, de motivació i de repte. Coprotagonitzat per l'actor mexicà Eduardo Verástegui, ha guanyat el primer premi del concurs de curts "The Doorpost Film Project". Aquest premi reconeix l'aportació del curt a la promoció de valors com l'esperança i la dignitat humana.



Sinopsi: Narra la història d'una troupe d'artistes de circ durant la gran depressió dels Estats Units. Però, el circ del senyor Méndez és diferent a la resta. Al seu circ, la gent troba sorpreses que els deixen amb la boca oberta per l'admiració. Sr. Méndez troba un jove sense extremitats en un circ de rareses i està disposat a acceptar-lo al seu circ i canviar-li la vida.
Director del curtmetratge: Joshua Weigel

L'actor principal: Nick Vujicic. És un orador motivacional i director de Life Without Limbs, una organització per a persones amb discapacitat física. 

Va néixer a Melbourne, Austràlia, amb una agenèsia consistent en una tri-amèlia que es caracteritza per la manca de tres extremitats. La seva vida va estar plena de dificultats. Una d'elles va ser no poder anar a una escola normal, malgrat no tenir discapacitats mentals, va aprendre a escriure usant els dos dits  del seu peu esquerre. Va patir assetjament al col·legi, que li va afectar molt negativament i, amb vuit anys, va començar a plantejar-se el suïcidi.
L'inici del curtmetratge "El circ de la papallona" ens recorda a Freaks, de Tod Browning, on es descriu cruelment el món dels "fenòmens" de fira.

També presenta similituds amb L'home elefant, de David Lynch. No obstant això, el protagonista d'aquest curt no és Joseph Merrick, encara que comparteixi amb aquest personatge la seva gran humanitat. "Jo no sóc un monstre ... Sóc un ésser humà ... Sóc un home ", explotava en una memorable seqüència de la pel·lícula. Will, en canvi, assumeix la seva soledat i la maldat dels homes amb una resignada indiferència, fins que descobreix que hi ha "altres" circs: el circ de la papallona del senyor Méndez.
Allà descobrirà el valor de tot ésser humà, fins i tot el seu propi.
El curtmetratge ens permet reflexionar sobre la mirada que tenim envers els altres.
- Treballar l'empatia.
- Reflexionar sobre la capacitat de resiliència dels protagonistes.
- Definir sentiments.

- Gestió del talent dins dels recursos humans.


Avui us faig dues propostes de treball: una per treballar les habilitats socials i l'altre per la gestió de recursos humans i la gestió del talent.
Metologia d'intervenció per l'aula
1. És un vídeo de dues parts (10 i 10 minuts). S’hi veu la  capacitat de canvi en un personatge, la resiliència, cóm les parts més negatives del nostre ésser poden transformar-se en positives. Dóna molt de joc per treballar molts temes: resilència, empatia, motivació, superació, desenvolupament del potencial propi,...
Si el voleu veure en versió original, podeu accedir a través del link del Youtube. Així, alhora us permetrà treballar la llengua anglesa de manera transversal.


2. Podem obrir un debat sobre:
- Cóm se sent el personatge principal en el primer moment?
- Cóm el veuen els altres?
- Quin va ser el motor del canvi?
- Què sents tu per ell?
- Cóm identifiques el personatge? Quina és la seva debilitat? Cóm la veus? Cóm l'han treballat?
 

Ara ens toca treballar i motivar als "nostres monstres de fira" amb les accions del mag i, amb paciència, esperar que surtin de la crisàlida. Confieu en la tasca que esteu desenvolupant i treiu de cadascuna de les vostres accions educatives el vostre propi circ de les papallones.



Butterfly Circus Troupe - Subtitulada (ES) from Juan José Caballero on Vimeo.


A través d'aquest magnífic curtmetratge us proposo l'activitat que ha desenvolupat el bloc pràctica jurídica i empresarial  per treballar-lo dins la gestió de recursos humans: la gestió del talent.
Ens mostra un paral·lelisme entre la història del circ de la papallona i la relació amb el desenvolupament i gestió de potencial que s'efectua a les grans empreses. Aquest símil ens condueix a plantejar-nos diverses preguntes: Cóm desenvolupem el potencial? Quí l'habilitat per detectar-ho?, o Cóm ho podem canalitzar? (...) El desenvolupament i gestió de potencial de les persones que ens envolten en la nostra organització és, i ha de ser, un dels objectius fonamentals de recursos humans en qualsevol empresa.
Per treballar aquest curtmetratge 
1. Les competències de gestió de potencial del Sr Mendez (Director del circ) són l'element diferenciador de l'èxit i el bon funcionament de les persones dins la seva organització, en comparació amb el circ anterior.

2. L'habilitat del Sr Mendez és saber suggerir que el camí a exercir és ell que un té dins dels seus propis sentiments, sense marcar cap pauta, mentre cadascú ho troba. Deixant que sigui cada membre del circ qui el trobi a la seva manera, forma o destinació. Simplement els estimula i dóna suport, facilitant-li les eines de motivació necessària per assolir la seva finalitat dins del circ (organització).
Has de estimar el que fas, per després obtenir resultats.

3. No totes les organitzacions saben desenvolupar el potencial dels seus membres. En el vídeo podem observar que en el primer circ, tots els "monstres" estan frustrats, amb una baixa motivació i sense anhel per desenvolupar la seva pròpia comesa. No obstant això, en el circ de Sr Mendez, l'actitud dels "monstres" és diferent, tenen un desig per millorar i desenvolupar el seu treball. Es
senten satisfets.

4. El factor motivació, que al seu torn està estretament vinculat al talent i al desenvolupament de potencial. Mendez en tot moment tracta motivar en Will d'una manera subtil, sense aparent insistència en un primer moment. Will, al seu torn, en els seus començaments no creu que tingui cap habilitat especial. Però és llavors, quan el paper d'en Méndez, com a desenvolupador de talent, és més determinant, deixant-li el seu propi espai perquè explori quines són les seves veritables aptituds i limitacions, trobant sentit a la seva vida, destancant-li al Will en tot moment la fe en l'èxit dels seus propòsits."Si només poguessis veure la bellesa que surt de la paciència (...) "Però ells són diferents a mi? Si. Tu tens un avantatge. Com més gran sigui la lluita ... Més gran serà la glòria!.


5.Quan estimes i creus en el que fas, desenvolupes el teu talent i com a conseqüència obtens resultats i reconeixement. La metàfora del circ de les papallones, consisteix en un símil a les papallones, les quals neixen d'un capoll que necessita el seu temps de maduració. El talent i potencial necessiten també la seva maduració, perquè se'n puguin obtenir resultats apreciables.
El que manca al mercat són persones amb talent que tinguin bones idees i sobretot s'arrisquin i les possin en pràctica. Els avantatges competitius ja no es construeixen només amb capital, amb patents o invertint en tecnologies, sinó amb el compromís de persones degudament alineades al voltant d'una idea poderosa ben executada.








Veu lo meravellós i el meravellós emergirà.

Sols necessita de la teva mirada i veu per sortir a la superfície.


Bones Festes.


En un món globalitzat, totes les persones som migrades

 

 


 
El 18 de desembre de 1990, l’Assemblea General de Nacions Unides va aprovar la Convenció Internacional per a la Protecció dels Drets de tots els Treballadors i Treballadores Migrants i de les seves Famílies. L’any 1997, diferents organitzacions de països asiàtic van iniciar un moviment adreçat a celebrar i promoure aquesta data, com la Diada Internacional de Solidaritat amb els Immigrants. Les accions d’aquest moviment van donar com a resultat que, el 4 de desembre de 2000, es declarés el 18 de desembre com a Dia Internacional del Migrant. 


El nostre poble sempre s'ha caracteritzat pel seu caràcter acollidor i, per aquest motiu, crec que una data com la d'avui no l'hem de passar per alt. Hem de reivindicar la necessitat d'aprofundir en el treball de cohesió i integració social de les diferents aportacions que d'altres cultures fan cada dia al nostre entorn més proper. Visibilitzar aquesta data vol dir visibilitzar les persones migrants, com a reconeixement de la riquesa i diversitat que han aportat, i aporten, les persones que un dia van deixar enrera les seves cases i van decidir establir-se migrar a les nostres ciutats. 



Catalunya és terra d’acollida i aquesta característica conforma  la nostra manera de fer. Per les nostres ciutats i pels nostres pobles hi passegen, hi viuen, hi treballen i hi conviuen persones de cultures, de tradicions, de costums, de sentiments i d’emocions d’arreu del món. Totes elles amb un repte comú: el de la integració i la interculturalitat. Creiem en la necessitat de conèixer l’altre -els nostres veïns- com a pas necessari cap a la convivència en harmonia


Aquí teniu un curtmetratge d'animació, de Théodore Ushev, on combina tendresa, humor i màgia en una història que ens parla de la inmigració. Una nena que, amb la seva màgia (tzaritza significa càscara de màgia), aconsegueix que la seva àvia vingui a viure amb ella i el seu pare, des de Bulgària fins a Montreal. Interessant aquesta visió infantil sobre el reagrupament familiar.


 


Per a la persona immigrada, l'arribada és un període clau en el seu procés d'adaptació a una nova societat. Els primers moments, les primeres relacions que estableixen com a nous veïns i veïnes són molt importants per tal d'afavorir la seva incorporació al nou entorn de vida, d'aquí la importància de l'acollida. Per poder desenvolupar un treball d'integració, cal treballar en crear espais d'intercanvis, de cooperació i de visibilització de les aportaciones positives i de creixement de la societat alhora que promovem la cohesió social.
 

L'actual situació de crisi que estem vivim, ens porta a redefinir i redissenyar el model de món que volem habitar.

Des del projecte en el participo actualment, l'alfabetització de dones magrebines i el reforç educatiu d'infància i joves migrats, treballem per sensibilitzar el barri, aportar consciència i donar a conèixer aspectes, sovint ignorats, que envolten la realitat de la immigració a la resta de la ciutadania. Així mateix, volem oferir i crear espais de participació i de cohesió social, de debat, de diàleg i de trobada.
 
Tal i com ja us he comentat en altres articles, el cinema és una eina que facilita aquesta tasca, ja que ens emociona, ens  fa aprendre, conèixer,  denunciar, ésser conscients d'altres realitats poc conegudes.
 
 
I per això us convido a celebrar aquest dia amb una proposta de cinema realitzat per cinema-café  (aula intercultural) que sensibilitza, que porta a la reflexió i al diàleg sobre la realitat del fet migratori. Una realitat històrica, i alhora d’absoluta actualitat, que empeny a homes, a dones i a nens i nenes a arriscar les seves vides, a deixar les seves terres, les seves famílies i les seves arrels en la recerca d’un somni de vida millor.
 



EL VIATGE

 

Un testimoni del viatge que han de patir les persones que deixen el seu país a la recerca d’una esperança de millor vida. Un testimoni dels seus somnis, del per què emprenen riscos i de la recorrent vulneració dels seus drets.

 
14 QUILÓMETROS


SEMINCI VALLADOLID 2007 – SECCIÓ OFICIAL
Gerardo Olivares
Espanya, 2007
117 min. Ficció – documental



Catorze quilòmetres és la distància que separa Àfrica d’Europa, però també és la barrera que separa els somnis de milions d’africans que veuen en Occident la seva única sortida per escapar de la gana i de la misèria.

De la mà de tres joves africans – la Violeta, en Buba i en Mukela – recorrem un llarg i perillós viatge a través del Sàhara per conèixer el que mai ensenyen els mitjans de comunicació. Les repetides imatges a la televisió de pasteres arribant a les costes de Canàries i d’Andalusia han acabat per insensibilitzar-nos front un drama que només ensenya la punta del iceberg. Per als africans que emprenen aquesta aventura, aquest viatge no suposa només creuar l’estret, sinó que comença molt més lluny, a molts quilòmetres de distància, a països com Nigèria, Camerun, Costa de Marfil o Mali.

Rere els rostres trencats pel cansament i la tensió de la travessa hi ha històries brutals i també un llarg viatge ple de perills i d’incerteses a través del Sàhara, un enorme oceà de foc, sorra i silenci. Per a molts és un viatge que es prolonga durant anys i per a d’altres suposa el final del viatge de la vida.

Aquesta pel·lícula pretén ser un homenatge a aquelles persones que triomfaren i a aquelles que fracassaren en el seu intent d’arribar “a l’altre costat” i a aquelles que moriren en el viatge.

Proposta educativa
 

 
 
NORD I SUD

Les diferències econòmiques i culturals entre el Nord i el Sud comporten fluxos migratoris en ambdues direccions. Persones originàries del sud que migren al nord per poder obtenir una millor qualitat de vida econòmica i persones originàries del nord que busquen al sud quelcom que la seva societat ha perdut pel camí.

 
AL OTRO LADO

 
 
 
PREMI AL MILLOR GUIÓ – FESTIVAL DE CANNES 2007
PREMIS DE L’ACADÈMIA DE CINEMA EUROPEU 2007
PREMI OECUMÉNIQUE – FESTIVAL DE CANNES 2007
Fatih Akin
Turquia - Alemanya, 2007
122 min. Ficció
 
A través d’una sèrie de trobades, relacions, i també morts, les fràgils vides de sis personatges es creuen durant els seus viatges emocionals cap al perdó i la reconciliació a Alemanya i a Turquia.

En aquesta darrera pel·lícula Fatih Akin, director alemany d’origen turc, crea personatges que naveguen entre dues cultures. La pel·lícula, entre d’altres coses, plasma la situació política actual i l’ambivalència en relació a l’annexió de Turquia a la Unió Europea.

 

 

  

IDENTITAT

Aquell i aquella que migra s’enduu amb ell tot el bagatge cultural de la seva terra, les seves tradicions, els seus costums i la seva visió del món, per descobrir en la terra que l’acollirà una nova manera de viure i de veure el món. És aquesta dualitat cultural que viuen les persones immigrants una riquesa o una contradicció? És possible integrar-se en un nou món sense oblidar les pròpies arrels? Com viuen aquesta dualitat les primeres, segones i terceres generacions d’immigrants? I amb quins conflictes s’hi troben? Per tractar aquesta temàtica us oferim dues opcions: un llargmetratge de ficció o un documental de 30 minuts (molt adient si no voleu que la sessió sigui tan llarga).

 

LE GRAND VOYAGE
 

  
VENÈCIA 2004 – LION DU FUTUR “MILLOR PRIMERA PEL·LÍCULA”
MOSTRA DE VALÈNCIA 2005 – PALMERA DE PLATA
FESTIVAL DEL MAR DE PLATA 2005 – MILLOR PEL·LÍCULA I ACTOR
 
Ismaël Ferroukhi
Marroc-França, 2004
108 min. Ficció.

 Abans de començar els seus exàmens per anar a la Universitat, Réda, un jove d’origen àrab que viu a França, ha d’acompanyar el seu pare a La Meca. El viatge no sembla fàcil. Réda i el seu pare ja no tenen res en comú. El pare li exigeix respecte cap a ell i cap al pelegrinatge. S’observen i aprenen a conèixer-se mentre travessen Itàlia, Turquia, Síria, Jordània… fins arribar a la Meca. Mitjançant aquest viatge, el director reflexa com ell mateix va aprendre a no rebutjar els seus orígens i la seva cultura, i a "rehumanitzar la comunitat àrab-musulmana amb la reputació tacada a Occident degut a una minoria extremista".

 

 

MESQUITA NO!


 
PREMI ANDALUSIA SOBRE MIGRACIONS EN LA MODALITAT DE CURTMETRATGES MILLOR DOCUMENTAL - 8ª MOSTRA DE CURTMETRATGES DE SAGUNTO
2n PREMI MILLOR DOCUMENTAL - FESTIVAL INTERNAC. BAUMANN DE TERRASSA
MENCIÓ ESPECIAL JURAT “VALOR SOCIAL” - FESTIVAL SUBIMAGEN DE ZAMORA

Alberto Aranda i Guillermo Cruz
Catalunya, 2005
30 min. Documental. En català
 



L'obertura d'un oratori musulmà en un edifici de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona), per a la celebració del Ramadà durant el mes d’octubre de l’any 2004, va desencadenar en un enfrontament entre els veïns de la ciutat, l'Ajuntament i els immigrants àrabs que volien obrir aquest espai per a les seves pràctiques espirituals.

"Mesquita no!" és un documental que porta al diàleg i a la reflexió i que analitza les causes i les conseqüències d'aquest conflicte a partir dels testimonis de tots els seus protagonistes. Una història que resulta molt propera per a tots nosaltres. Una història sobre la intolerància i sobre les dificultats de la convivència.

 

 

 

VULL SER COM BECKHAM
(a partir d’11 anys)
 
Gurinder Chadha 
Gran Bretanya, 108 min.

 

Jesminder és una noia de 18 anys que viu amb la seva família hindú a Londres. Els seus pares volen que sigui educada per a ésser la perfecta esposa índia, però ella no té temps per pensar en aquestes coses per què el que li agrada és jugar a futbol.




LA ESCURRIDIZA O CÓMO ESQUIVAR EL AMOR
(a partir de 16 anys)

GUANYADORA DE 4 PREMIS CESAR 2005
Abdellatif Kechiche
França, 2003
Drama, 150 min.















Un grup de nois autòctons i immigrants viuen en un suburbi a les afores de Paris, on sobreviuen a les batalles típiques de la seva edat: el desig, la rivalitat, la timidesa; just abans que el sexe faci la seva aparició i canviï les coses per a sempre. A l’escola assagen una obra de teatre de Marivaux i paral·lelament alguns dels joves s’exercitaran en el difícil art d’enamorar-se, superant la timidesa i la por al rebuig.

Proposta Educativa


 

 

AZUR I ASMAR

Michel Ocelot
2006, França, 99 min.
Nominada als Premis Cesar 2006

 




 
Hi havia una vegada dos nens que foren criats per la mateixa dona: l’Azur, de cabells rossos i ulls blaus, era el fill d’un noble; mentre que l’Asmar, moreno i d’ulls negres, era el fill de la pròpia criada. Es varen criar com germans en un país verd i ple flors fins que el destí els va separar d’una manera brutal. Però l’Azur no oblida els seus companys de la infància ni les històries de fades que els explicava la criada. Quan creix decideix anar a la recerca de la Fada dels Djins. Es troba a l’Asmar, que també ha decidit buscar i aconseguir trobar a la fada lluitant contra els perills del país de les meravelles. La història transcorre entre l’Europa i el Magreb de l’Edat Mitjana i aquesta aventura humana entre dos països i dues cultures aporta valors de tolerància, de comprensió i de respecte, així com una aproximació a la civilització àrab del l’Edat Mitjana. La pel·lícula convida a reflexionar sobre els conceptes de fraternitat, d’obertura i de convivència. Ens mostra la necessitat de conèixer l’altre, a través de la seva cultura i de les seves tradicions, per tal d’enriquir-nos i de viure plegats amb harmonia.







Primera Proposta Educativa
Segona Proposta Educativa
Tercera Proposta Educativa en Castellà




Recordeu que totes els recursos pedagògics proposats estan enllaçats en les propostes educatives.