dilluns 20 de maig de 2013

Guia Aptiva-t. Orientació per competències amb enfocament de gènere


"Ignorem la nostra veritable alçada fins que ens posem en peu". Emily Dickinson
"Actuar és afegir alguna cosa pròpia al món." Simone de Beauvoir






La proposta d'avui és la Guia Aptiva-t. Orientació per competències des d'un enfocament de gènere. Aquesta guia  és fruit d'Aptiva-t. Programa experimental per a l'adquisició i revaloració de les competències transversals des d'un enfocament de gènere, que ha dissenyat i desenvolupat Dinamia S. Coop. Mad. (amb el suport de l'Associació Travi, Iniciatives per a l'Economia Social i Solidària) finançat pel Servei Públic d'Ocupació Estatal a través de la Fundació Tripartida per a la Formació en l'Ocupació, durant l'any 2012.

Aquest programa ha apostat per detectar, revaloritzar i consolidar les competències transversals adquirides com a resultat de la seva experiència en el treball de cures, com a via per promoure l'apoderament i l'ocupabilitat.


Per la seva banda, l'experimentació ha consistit en un programa pilot d'orientació en què el reconeixement i la resignificació de les competències transversals adquirides per les dones ha estat el punt de partida per promoure un apoderament que reforci la seva ocupabilitat.


Entre els factors que contribueixen a la desigual situació davant l'ocupació de dones i homes estan el diferent accés a la formació per a l'ocupació (en termes d'entrada i de permanència), així com les dificultats existents en els processos de reconeixement i revalorització del treball de cures no remunerat exercit tradicionalment per les dones i l'adquisició de competències bàsiques per a l'exercici laboral.

El reconeixement i resignificació de les competències presents en el treball de cures no remunerat no és un procés automàtic. Requereix de l'afirmació -tant per les dones com pels agents del mercat laboral-i de la sistematització de tals competències, otorgant-li un valor explícit, un corpus. A més, és convenient analitzar i recuperar no només els ítems de cada competència (les realitzacions professionals), sinó també els mecanismes que han facilitat-i que han dificultat-la seva adquisició.

Partint de la tesi que només des de l'adquisició, millora i reforçament de les competències transversals, és possible l'acostament exitòs a les competències específiques o tècniques, fem un pas més a l'afrontar aquest procés des de la perspectiva de gènere. Les diferents maneres amb les que homes i dones ens hem aproximat als nostres itineraris professionals han deixat, sobretot en el cas de les dones, l'adquisició i reconeixement de les competències com un exercici subsidiari i d'escàs valor.

En aquest sentit, aquesta Guia pretén plantejar un corpus específic en termes d'equitat, garantint accions positives. És a dir, vinculant l'adquisició i reconeixement de les competències transversals amb la superació de les condicions de desigualtat encara existents entre sexes i abordant un possible itinerari formatiu i laboral reeixit, mesurable i transferible amb posterioritat.

diumenge 19 de maig de 2013

Campanya per becar colònies, casals i esplai d’infants sense recursos





Amb l’objectiu de poder garantir que tots els infants tinguin l’oportunitat de poder anar de colònies i casals aquest estiu, especialment els que estan en situació de pobresa,  la Fundació Pere Tarrés ha començat la  la campanya solidària “Cap infant sense colònies”, destinada a aconseguir beques  i fer sensibilització en la societat de la importància que té l’educació en el lleure per al desenvolupament dels infants. 


A Catalunya, un de cada quatre infants viu en situació de pobresa.


Per als infants en situació de pobresa, anar a les colònies o a un casal a l’estiu no és un luxe, és una necessitat per al seu creixement. La Fundació Pere Tarrés vol fer possible que tots els infants tinguin aquesta oportunitat, malgrat la crisi econòmica.




La campanya Cap infant sense colòniesgaranteix el dret que qualsevol infant té al lleure, independentment de la situació econòmica de la seva família.


Actualment a Catalunya, el 25% dels infants i joves menors de 16 anys viu sota el llindar de la pobresa. Són les darreres víctimes de la situació de crisi actual, estant abocats a una situació d’exclusió social.








Per fer-hi front, cal treballar en favor de la prevenció, la protecció, la promoció i l’autonomiad’aquests infants i joves. Una manera és a través de l’educació en el lleure. Es presenta com una via d’inclusió social que afavoreix el seu creixement i desenvolupament individual. De fet, l’educació en el lleure és un dels drets recollits a la Declaració dels Drets de l’Infant.



Avui us demano la vostra col.laboració, més enllà de poder fer un donatiu, també podeu participar simplement fent difusió d’aquesta campanya entre els vostres coneguts, reenviant el mail de la campanya, compartint el vídeo o fent difusió a les vostres xarxes socials.  La frase resum seria: http://www.peretarres.org/donatiusestiu #ajudalscreixer vía@Fundperetarres



Centre Diari Sant Josep



divendres 17 de maig de 2013

La FEDAIA alerta del risc de reemplaçar les polítiques socials per beneficència


Fa unes setmanes llegia l'article que la Beatriz Silva de la Fedaia, publicava al canal solidari.org i que avui comparteixo amb totes i tots vosaltres.


"Les iniciatives solidàries i el paper dels ciutadans és necessari per a pal·liar els efectes de l’actual crisi econòmica però no pot reemplaçar el paper que juguen i han de seguir jugant les administracions en la protecció de la infància i les famílies. És el que creu la FEDAIA, la federació que agrupa a les entitats catalanes que treballen amb infants en situació de desemparament o en risc d’exclusió social.

La FEDAIA entén que l’actual context de crisi i la falta d’expectatives d’una recuperació a curt termini no poden servir de justificació perquè s’estengui la idea que és impossible mantenir i reforçar l’actual estat de benestar pel que fa a la protecció a la infància i les famílies.


Il.lustració Jaroslav Kourbanov
“Els països on els nivells de pobresa i precarietat són més baixos, són aquells on existeixen polítiques socials garantides. Polítiques que se sustenten perquè els ciutadans paguen impostos i aquests impostos garanteixen que les persones tinguin coberts els seus drets i la seva subsistència. En temps de crisi, els infants haurien de ser els primers ciutadans per a protegir”, diu el president de la FEDAIA, Jaume Clupés.



La FEDAIA vol posar l’accent que en moments de crisis com aquest, és més important que mai invertir en prevenció i serveis que generin noves oportunitats per als infants en situació de pobresa o exclusió social i recorda que el nostre país s’ha situat en l‘última dècada molt lluny de la mitjana europea en inversió en infància. Mentre aquesta s’ha mantingut en nivells del 2% del Producte Interior Brut (PIB) en la Unió Europea (UE), a Catalunya i Espanya aquesta xifra ha oscil·lat entre el 0,7% i el 1% del PIB.


La federació catalana creu que encara que la solidaritat és necessària en aquests temps de crisis, no pot reemplaçar el paper de l’Estat en la protecció de la infància i les famílies

“Malgrat que Espanya i Catalunya tenen xifres de pobresa infantil molt altes, no s’estan fent els esforços suficients per a evitar que les retallades no afectin el sistema de protecció social pel que fa als infants. És indispensable que els partits polítics “blindin” les polítiques socials destinades a la infància de manera que almenys es pugui mantenir l’actual sistema de prestacions en aquest context de crisi”, diu Jaume Clupés.

La FEDAIA és la plataforma que agrupa a Catalunya el conjunt d’entitats d’infància, joves i famílies en situació de risc social o desemparament. Nascuda l’any 1996, està formada per 89 entitats que atenen a més de 100.000 infants i 35.000 famílies a través de serveis en l’àmbit de l’acció social, l’educació, la formació pre-laboral i l’atenció a les famílies, com per exemple centres d’acollida residencial i familiar, adopció, pisos assistits, punts de trobada, residències maternals, centres oberts, serveis de teràpia, UECs, PQPI, entre d’altres." ( Font: Canal Solidari.org)




dimarts 14 de maig de 2013

Guia didàctica de la ciutadania amb perspectiva de gènere - Igualtat en la Diversitat


"Ningú educa ningú, ens eduquem junts, enmig del món i de la història"

 (Freire)




Què significa adoptar una perspectiva de gènere?



La categoria gènere explica,  com a partir d'un fet biològic com és néixer dona o home es desenvolupa un procés pel qual s'adscriuen a dones i homes una sèrie de característiques i significats diferenciats i jeràrquics que conformen la "feminitat" i la "masculinitat" respectivament i que construeixen identitats i rols dicotòmics, oposats i jeràrquics.

D'aquesta manera, es desenvolupa un procés pel qual es defineix el que és "propi" de dones i homes i es fonamenten els anomenats mandats de gènere: allò que la societat estableix que és ser dona i home, com han de sentir, actuar i comportar-se.

Aquests mandats s'aprenen en els procés de socialització, en aquest continu aprenentatge que transcorre al llarg de tota la vida en les seves diferents facetes. Primer, en l'adquisició d'elements bàsics de la identitat de gènere en la infància i després en la interacció social i institucional a partir de l'escola, els mitjans de comunicació i la interrelació amb els nostres parells.

Com estem veient, el gènere té un caràcter cultural i, per tant, remet a models canviants. No només varia d'una cultura a una altra, sinó que dins d'una mateixa societat culturalment definida varia d'uns períodes als altres, i és precisament l'acció dels moviments socials, en aquest cas del feminisme, el que transforma, modifica i introdueix fissures en els models de gènere existents.

La construcció social i cultural de les diferències entre dones i homes és un element estructural i organitzador de la vida i de les relacions socials, és a dir, afecta tot l'entramat institucional: família, educació, el mercat de treball, la divisió sexual del treball, les relacions socials, la política, la presència en els espais públics i privats però també a l'experiència i vivència dels cossos i, com no, a les construccions ideològiques i simbòliques: normes, tradicions i valors en què es recolzen.

En les últimes dècades s'ha divulgat i obtingut un notable protagonisme l'expressió "perspectiva de gènere". No obstant això, convé matisar que, des d'una perspectiva crítica, el gènere és un concepte relacional, és a dir, que fa referència a una situació de desigualtat i a unes relacions socials de poder entre dones i homes. Adoptar una "perspectiva de gènere" no vol dir fer anàlisis descriptives del que fan dones i homes sense indagar en els processos pels quals es produeix la desigualtat, la subordinació o la discriminació. En aquest sentit, "gènere" no és sinònim de dones, sinó de les relacions de poder que d'això es deriven i els processos que ho estableixen.

De què parlem quan parlem de ciutadania?


"Tot i que, sovint, es parla de la ciutadania com un concepte únic i percebut com una institució unitària, en realitat, descriu una gamma de components discrets però connectats a la relació entre l'individu i la forma de govern. Els fenòmens actuals estan traient a la llum i accentuant el caràcter distintiu d'aquests components, des dels drets formals fins a les pràctiques i dimensions subjectives, igual que la tensió entre la ciutadania com a estatus legal formalitzat i com a projecte normatiu o com a aspiració. La igualtat formal de tots els ciutadans poques vegades encarna la necessitat d'igualtat concreta en termes socials "Saskia Sassen, Territori, autoritat i drets. Dels acoblaments medievals als acoblaments globals, Katz, Buenos Aires, 2010, pàg. 366.



Podem dir que quan parlem de ciutadania estem referint-nos a una doble dimensió: una vertical la relació entre les i els ciutadans i l'Estat, i una dimensió horitzontal: la pròpia interrelació entre les persones que integren la ciutadania. El concepte o model que regeix la definició d'aquestes interrelacions varia en l'esdevenir històric i d'un lloc a un altre, depenent dels contextos econòmics i sociopolítics, i s'adona de quins drets socials, civils, polítics i econòmics estan incorporats en una societat concreta i com aquests influeixen en les vides, pràctiques i identitats de les persones. És per tant una construcció social i com a tal és susceptible de ser transformada mitjançant l'acció col·lectiva.

Al seu torn, la percepció que les persones tenen d'aquests drets i del seu "dret a tenir drets" té una empremta determinant en la configuració de l'estatus i identitat de cada persona. Tot això es tradueix en pràctiques socials (normatives, legals, materials, afectives, en relació al treball, al vot, al territori, a l'accés als béns comuns).

La vida en societat és per naturalesa conflictiva, és a dir, la nostra història és també la història de la dominació d'uns éssers humans sobre uns altres (i dels éssers humans sobre la natura). Per tot això, sembla pertinent reformular un concepte que cristal·litza tant drets com desigualtats, exclusions i subordinacions. Si en un principi la ciutadania es va entendre com un dret polític, vinculat especialment a la propietat i al vot, va anar ampliant (fruit de les lluites socials de les primeres sufragistes i les del moviment obrer) fins a la idea de ciutadania social que sumava a els drets civils i polítics dels drets econòmics, socials i culturals. És a dir, afegia les condicions materials per portar una vida digna, la disponibilitat d'un treball, la cobertura per desocupació o jubilació, entre d'altres. Aquest ideal que va tenir el seu moment de glòria en les nostres societats, aviat va entrar en crisi. Les raons per explicar aquest procés caldrà buscar-les en una filosofia liberal que vincula l'àmbit social al del mercat. Històricament, els moviments socials han impugnat les definicions hegemòniques per la irrupció en l'escena de nous subjectes.


Tot i que a la nostra legislació  hi ha un reconeixement formal en l'àmbit dels drets fonamental, una mirada més detinguda sobre la realitat perfila un mapa d'exclusions: immigrants, persones en situació de precarietat, joves amb dificultats d'accés al mercat laboral. És a dir, no tothom té accés de la mateixa manera als drets producte de les desigualtats estructurals. Les assumpcions de gènere (és a dir, el paper que socialment s'adscriu a dones i homes) estan reflectides en els models de ciutadania i per tant en els drets socials, civils, polítics i econòmics. Per exemple, les dades d'ocupació reflecteixen una persistent desigualtat entre homes i dones no només en l'accés a l'ocupació, sinó en les característiques dels treballs a què s'accedeix, i una bretxa salarial encara avui considerable. O, com es pot parlar de ciutadania quan les dones són objecte de violència?

Conèixer els nostres drets i els processos pels quals es produeix la inclusió i l'exclusió de ciutadania és el primer pas per prendre el camí cap a una major participació social, encaminada a demanar igualtat tant en la redistribució social de recursos i capacitat decisòria com en l'obtenció de reconeixement cultural.





Dins d'aquest context, "l'Instituto de la Mujer" (Ministeri de Sanitat Política Social i Igualtat), i en compliment de la Llei Orgànica d'Igualtat i del Pla Estratègic (2008-2011), es promou l'educació en igualtat de dones i homes a través de diferents iniciatives, entre les que destaca la difusió de materials didàctics de suport a tots els sectors relacionats amb l'educació.

Construir la democràcia equival a aixecar un espai públic que permeti l'accés, en condicions d'igualtat de totes les persones i grups socials. És un procés continu de construcció i l'educació ha de contribuir a la formació de la ciutadania compromesa amb el desenvolupament d'una societat més justa i igualitària. Sensibilitzar i formar el professorat al voltant dels conceptes de democràcia, ciutadania i gènere i facilitar eines per al treball a l'aula és l'objectiu d'aquesta guia que avui us presento, que pretén ser una ajuda per als que són a les aules, partint del concepte que l'educació no consisteix només en la transmissió de coneixements, sinó en la generació de sabers nous que transformin i siguin útils  per a la vida. (Font: Instituto de la Mujer)


Guia didàctica de la ciutadania amb perspectiva de gènere - Igualtat en la Diversitat 




La "Guia didàctica de la ciutadania amb perspectiva de gènere - Igualtat en la Diversitat " de l'Olga Abasolo i la Justa Montero. Amb les  Activitats per a l'aula:l'Helena González i la Beatriz Santiago, neix d'una inquietud compartida entre les persones que integren FUHEM-Ecosocial,  pels reptes i complexitats que planteja l'actual context, travessat per una profunda crisi econòmica, social, ecològica i ètica que, entre altres aspectes, està aguditzant les desigualtats entre la ciutadania i que exigeix ​​també una reflexió sobre els valors i comportaments que sostenen la nostra convivència i vida en comú.

Aquesta inquietud els va conduir a reflexionar sobre la complexa relació entre els individus, les col·lectivitats i l'Estat i, per tant, endinsar-se en el procés que suposa la cristal·lització de les conquestes socials i el reconeixement dels subjectes individuals i col·lectius que les protagonitzen, però també en el de les exclusions que genera. Una mirada a la història de la humanitat reflecteix les diverses formes que han adoptat la desigualtat i les relacions de poder en funció del gènere i de diferents adscripcions socials com la classe, l'ètnia, la procedència i l'orientació sexual, entre d'altres, i que en no poques ocasions deriven en relacions de violència.

Després d'un sondeig i anàlisi dels materials educatius existents van observar algunes mancances i els escassos  materials que incorporen la perspectiva de gènere en l'explicació i el treball educatiu sobre la ciutadania. Aquesta guia pretén ser una contribució en aquest sentit. Però a més, partim d'una reflexió: difícilment podem arribar a interpretar la problemàtica que planteja l'exercici de la ciutadania si no la pensem des de la imprescindible i complexa articulació dels plans econòmic, polític, social i cultural amb les nostres pràctiques, identitats, necessitats i desitjos que experimentem com a subjectes o persones singulars. Articulacions concretes que constitueixen característiques estructurals de la nostra organització social i que tracten de recollir de forma transversal en aquesta guia i sotmetre a debat i reflexió des d'una mirada feminista que plantegi alternatives.


Per tot això, van creure oportú confeccionar un material que permetria aprofundir en la reflexió sobre la ciutadania des d'una perspectiva de gènere que consideren de vital importància per a la vida social i apropar aquestes reflexions al professorat de segona etapa de l'ESO i de Batxillerat per traslladar el debat a les aules.



Organització interna de la guia

La Guia es divideix en cinc capítols en què s'aborden aspectes que regeixen o afecten la nostra vida social. Un primer capítol introductori abordarà les principals tendències globals del nostre temps. Els altres quatre abordaran els conceptes d'igualtat, treballs (divisió sexual del treball), estereotips i identitats i participació en la vida pública.

Cada capítol se subdivideix en quatre apartats, formulats a manera de pregunta, en els quals s'aborda: el context històric en què sorgeixen les definicions dominants del concepte abordat, les desigualtats que reflecteixen aquestes definicions, el seu impacte en les vides de les persones i les línies de treball per a la superació dels seus límits.

Cada apartat ofereix textos de referència de diverses autores i autors, en què s'assenyalen els aspectes considerats rellevants acompanyats de fitxes per a activitats a l'aula (comentari de text, visionat de vídeo, jocs de rol, dinàmiques didàctiques). ( Font: Introducció de la Guia didàctica de la ciutadania amb perspectiva de gènere - Igualtat en la Diversitat )



Ciutadania pel segle XXI

Ciutadania en el Segle XXI
El context econòmic global
Les grans tendències mundials actuals










Igualtat en la diversitat
En quin context sorgeix el concepte d'igualtat en occident 
Què desigualtats reflecteix el concepte d'igualtat modern i occidental? Cóm afecta la desigualtat a les nostres vides quotidianes? 
Què podem fer per evitar les desigualtats i respectar la diversitat? Activitats per a l'aula - Assemblea popular 
Activitats per a l'aula - El diccionari 
Activitats per a l'aula - L'extraterrestre 
Activitats per a l'aula - "La marañar"


Ocupació, i divisió sexual del treball
Introducció
En quin context sorgeix el concepte de treball que coneixem a occident? 
Quines desigualtats reflecteix l'actual concepte de treball? 
Cóm afecta aquesta desigualtat a les nostres vides quotidianes? 
Què podem fer per evitar el repartiment desigual de tasques? 
Activitats per a l'aula - Comentari de text de Marilyn Waring 
Activitats per a l'aula - Vídeo fòrum 
Activitats per a l'aula - Comentari de text de M ª Ángeles Durán Activitats per a l'aula - La comptabilització del treball



Estereotips i identitats
Introducció 
En quin context sorgeixen els ideals femenins i masculins hegemònics? Quines desigualtats reflecteixen aquests ideals? 
Cóm afecten les nostres vides quotidianes? 
Què podem fer?
Activitat 1 - Cóm m'imagino la meva vida als 40 anys 
Activitat 2 - La piràmide de la violència 
Activitat 3 - Mites de l'amor romàntic 
Activitat 4 - Fem un bon tracte




Ciutadania Participativa

Introducció 
Què vies per a la participació ofereix el model hegemònic? 
Quins límits planteja? 
Què exclusions tanca? 
Què podem fer per ampliar la participació ciutadana? 
Activitat 1 - Comentari de textos
Activitat 2 - Vídeo fòrum 
Activitat 3 - Qüestionar el model de desenvolupament 
Activitat 4 - Experiències de participació ciutadana

dilluns 13 de maig de 2013

Intervenció per educar en la tolerància i la diversitat


Cultivo una rosa blanca 
en Junio como en Enero 
para el amigo sincero 
que me da su mano franca. 
Y para el cruel que me arranca 
cultivo cardo ni espinas, 
cultivo una rosa blanca. 
( José Martí)











Continuo amb la meva proposta per treballar a les aules el diàleg intercultural a través de la tolerància i el respecte per l'altre, i avui ho faig a través de  la reflexió del curtmetratge: PROVERBI XINÈS del director Javier San Ramón, nominada als Goya del 2008.


Es tracta d'una història actual sobre racisme en la qual, amb molt d'humor i bon gust, es fomenta la reflexió sobre els problemes que una persona pot tenir a causa del color de la seva pell, la raça a la qual pertany o la forma que té d'expressar-se.

Nombrosos crítics coincideixen en assenyalar que aquest curt posa sobre la taula una temàtica social com el racisme de forma elegant, parlant amb humor de coses molt serioses, com la xenofòbia.(www.laaudiencia.wordpress.com). També llença un missatge a favor de la comprensió mútua. La frase: "tu no xinès, tu negre" podem traduir-la en tots els idiomes i canviar la paraula xinès i negre per moltes altres nacionalitats (www.novaroute.wordpress.com).

En un món on totes i tots sóm migrades, el diàleg intercultural és fonamental per a poder continuar avançant. En les nostres societats conviuen persones de diversos orígens geogràfics. Això significa que no només ocupem un mateix espai vital, sinó que, a més, establim contactes amb elles, ens eduquem a les mateixes aules i compartim reflexions i debats en comú, compartim els mateixos parcs i juguem a jocs de diferents parts del món, treballem junts i cooperem per obtenir un fruit amb l'esforç de tots plegats .


Què és el diàleg intercultural? El diàleg cultural  cerca reestructurar i reorganitzar la universalitat imperant en el món basant-se en relacions de cooperació i comunicació solidària entre els diferents móns culturals. La funció d'aquest  diàleg intercultural és, d'una banda obrir les cultures, trencant els seus tancaments categorials, simbòlics, i morals. És a dir, les cultures no són categories tancades, i aïllades una de les altres.  Amb aquest diàleg es busca fomentar la reflexibilitat crítica entre les i els membres de cada cultura particular. Com a mètode, el diàleg intercultural permet relativitzar i  flexibilitzar les cultures, ajudant-les a que es coneguin millor entre si, i cadascuna a les altres, percebent les diferències i els seus valors afegits. El diàleg intercultural implica una ètica que ha d'assumir com una forma de vida,  la tolerància, el respecte i sobretot en l'acollida de l'altre.



"El diàleg intercultural és indispensable per a la construcció d'un nou model social i cultural adaptat a una Europa que evoluciona ràpidament, que permet a les persones que viuen a les nostres societats culturalment diverses gaudir dels drets humans i les llibertats fonamentals. Aquest nou model és el resultat d'una tasca en curs en la qual hi participen nombrosos actors. Comporta així mateix grans responsabilitats per les autoritats públiques en els diferents plans, per a les associacions de la societat civil i les altres parts interessades."


El Consell d'Europa va  presentar el Llibre Blanc com una contribució a un debat internacional que no cessa d'intensificar. "Aprendre a viure junts, en un context de diversitat cultural creixent, respectant al mateix temps els drets humans i les llibertats fonamentals, s'ha convertit en una de les principals exigències de la nostra època i seguirà sent pertinent durant molts anys"


El procés educatiu comporta complexitat, ja que fa referència a un món i una realitat cada dia més controvertida i en constant transformació. Aquesta complexitat implica també atendre a la dimensió humana en tota la seva amplitud i riquesa, i no només a la seva dimensió racional. Així es proclama en l'Informe de la UNESCO de la Comissió Internacional sobre educació per al segle XXI en posar de relleu quatre pilars fonamentals de l'educació: No només aprendre a conèixer i aprendre a fer, sinó també aprendre a viure junts i aprendre a ser, posant de relleu la complexitat que tot procés educatiu implica: "No deixar sense explorar cap dels talents que, com tresors, estan enterrats en el fons de cada persona "(Delors, 1996, p.23).



"La tolerància és un valor imprescindible per a la convivència en una societat democràtica. La multiculturalitat de les poblacions residents en un mateix territori nacional, és potser un dels elements que més clarament obliga a reflexionar sobre la necessitat de forjar una nova concepció de ciutadania capaç de subministrar un nou projecte de drets, participació i pertinença."(Mª Jesús Buitrago)


Com a agents socials, hem de vetllar pel diàleg, ja que des de la posada en comú desvetllem actituds favorables en la recerca de l'interès comú i de la cooperació social. Com deia Carreras hem d': obrir-nos a l'altre, acollir-lo, respectar-lo, escoltar-lo, comunicar, utilitzar un llenguatge comú, compartir la reflexió i la crítica, donar serenitat i temps mútuament, rebutjar la por, l'excessiva prudència i el tracte irònic o despectiu.


Us deixo amb el curtmetratge i amb la proposta per treballar a les aules.



Proverbio Chino







Argument

Sergio és un noi negre d'origen cubà que busca feina. Visita una zona de la ciutat en la qual hi ha molts negocis de persones xineses i en veure un rètol en un restaurant on necessiten un cambrer, demana i aconsegueix aquest treball, però per diversos motius, l'acaben acomiadant.

El jove aspirant a cambrer trobarà resposta a les seves preguntes, sobre la manca d'entesa entre els humans, en el missatge que troba en una de les famoses galetes xineses de la sort, d'aquí l'origen del títol.












FITXA TÈCNICA
Títol original: Proverbio chino
Nacionalitat: Espanya.
Any de producció: 2005.
Guió: .Javier San Román.
Direcció: Javier San Román.
Producció: Nephilim Producciones
Gènere: Comedia.
Direcció de fotografia:Ángel Amorós
Muntatge: Javier San Román.













La proposta educativa de  Buitrago, Mª J.; Carrera, Mª V. y Pereira, C. (2008). Una propuesta de intervención pedagógica para educar en la tolerancia y la diversidad,  defineix els objectius específiccs per aquest curtmetratge,  són:


  • Promocionar els valors del respecte al treball dels altres i del dret a la activitat laboral com a font de realització personal.
  • Ser conscient que les capacitats de les persones no estan condicionades per la seva raça o nacionalitat i proporcionar trajectòries diferents, independentment d'aquests conceptes.
  • Comprendre el valor del treball com a font de satisfacció i desenvolupament personal.
  • Fomentar el valor de la tenacitat a l'hora d'aconseguir objectius personals.
  • Reflexionar sobre la necessitat de l'optimisme i la valentia com a virtuts necessàries per assolir les fites que ens proposem.
  • Considerar el bon humor i l'alegria com actituds que fan més humana i gratificant la vida de les persones i la seva relació amb les altres.
  • Reflexionar sobre els valors i contravalors que apareixen al film.
  • Descobrir el llenguatge com a mitjà de comunicació entre les persones.
  • Investigar sobre les diferències gastronòmiques que hi ha a les diferents cultures que es mostren en el curt.
  • Entendre que els éssers humans tenen un valor absolut independentment de la seva raça, país d'origen, treball que desenvolupen.
  • Localitzar aquelles actituds que potencien i desenvolupen la confiança en un mateix i en els altres



Si voleu accedir les propostes educatives plantejades després del visionat del curtmetratge cliqueu aquí





dijous 9 de maig de 2013

Curs gratuït d' Igualtat d'Oportunitats entre Dones i Homes per a dones sordes

La CNSE- Confederació Estatal de Persones Sordes- , a través de l'Àrea d'Igualtat de Gènere i Polítiques Sectorials, organitza un Curs de formació on-line dirigit a dones sordes amb el següent títol: "Igualtat d'Oportunitats entre Dones i Homes"


El curs pretén facilitar una formació on-line bàsica i accessible en matèria de gènere i igualtat d'oportunitats; capacitar les dones sordes per desenvolupar un procés d'ensenyament-aprenentatge amb suport de les tecnologies de la informació i la comunicació, i conciliar la vida personal, familiar, laboral i política de les dones sordes.






Objectius:

• Facilitar una formació on-line bàsica i accessible en matèria de gènere i igualtat d'oportunitats.
• Capacitar les dones sordes per desenvolupar un procés d'ensenyament-aprenentatge amb suport de les tecnologies de la informació i la comunicació.
• Conciliar la vida personal, familiar, laboral i política de les dones sordes.

Persones destinataries:
Dones sordes majors de 18 anys.

Contingut:
1. Introducció i guia del curs
2. Unitat 1: Conceptes bàsics
3. Unitat 2: Coeducació per a persones sordes
4. Unitat 3: Participació en igualtat
5. Unitat 4: Violència de gènere
6. Unitat 5: Tècniques de recerca de feina
7. Directori de recursos i centres d'interès per a dones

Dates del curs:
De l'1 de Juny al 15 de Juliol a través d'una plataforma formativa on-line.

Inscripció:
La inscripció és gratuïta i al tractar-se d'un curs online no hi ha limitació en el nombre places.

S'ha d'enviar abans del 25 de maig la següent documentació:

- El formulari d'inscripció emplenat de forma clara i completa.
- Fotocòpia del DNI.

La documentació cal enviar-la a:

Adreça postal: CNSE -  – Área de Igualdad de Género- 
 C/ Montesa 38 c/v Pasaje Martí 
 CP: 28006. Madrid 
Fax: 91 355 43 36 
Confederación Estatal de Personas Sordas. NIF: G-28649457 
Email: igualdad.genero@cnse.es



Per a qualsevol dubte o informació addicional, podeu contactar amb Kizkitza Velasco, coordinadora de l'Àrea d'Igualtat de Gènere i Polítiques Sectorials de la CNSE:
- Telèfon: 91 356 58 32
- Email: igualdad.genero @ cnse.es




dimecres 8 de maig de 2013

A mida, proposta per treballar valors.



El millor que pots fer pels altres no és ensenyar els teus béns, sinó fer-los veure les seves pròpies riqueses.



Clica per accedir





La proposta que a continuació presentem vol ser una aportació per a treballar els valors amb nois i noies adolescents en l'espai de tutoria que ofereix l’ESO.


El programa A MIDA es caracteritza per oferir materials que han estat dissenyats amb la voluntat d'apropar-se a la vida dels alumnes, recollint situacions rellevants i conflictes del seu interès. Amb les diferents unitats volem afavorir que els alumnes parlin d'allò que els passa, de la seva experiència quotidiana, dels seus neguits, de les seves aspiracions i, en definitiva, de tot allò que els preocupa.



Tot pensant i parlant d'aquests temes, també es pretén que els alumnes entrenin les seves capacitats morals, que tinguin l'oportunitat -i la necessitat- de conèixer-se millor, d'exercitar el judici moral, de posar-se al lloc de l'altre o d’autorregular la pròpia conducta. Es tracta doncs d'afavorir el desenvolupament de la intel·ligència moral, entenent que en la mesura que les capacitats que la integren estiguin més desenvolupades, els joves es trobaran més ben preparats per tal d'afrontar situacions conflictives, i prendre les decisions que considerin correctes.


Les unitats que ofereix tracten sobre valors. En alguns casos explícitament i, en molts altres de forma implícita, hi ha valors com són el respecte, la sinceritat, el diàleg o la cura dels altres, que apareixen al llarg del programa. Òbviament es tracta de valors àmpliament compartits que transcendeixen l'àmbit de les opcions personals, culturals o religioses particulars.

Partir de la pròpia experiència, desenvolupar la intel·ligència moral i transmetre valors són aspectes complementaris que permeten aconseguir alhora un doble objectiu: aprendre a viure correctament a l'interior d'una societat i desenvolupar la pròpia autonomia i esperit crític que ens permeti anar més enllà.




Les divuit unitats que inclou el programa A MIDA estan pensades de forma que cada tutor/a o centre pugui seleccionar aquelles que consideri més adequades per al seu grup, així com decidir en quin ordre les aplicarà. Tot i la relació entre alguns dels temes tractats, cada unitat té la suficient autonomia per ser aplicada sense necessitat de fer referència a cap altra. De la mateixa manera, la proposta que hem fet quant a la distribució d’unitats en els dos cicles de l’ESO és orientativa però no determinant. Cada centre haurà de valorar quins són els temes més adients per treballar amb els alumnes a cada moment. (Font: Programa a Mida de GREM de la Universitat de Barcelona i la Fundació Jaume Bofill )


diumenge 5 de maig de 2013

Maternitats de Bru Rovira



"La relació entre una mare i el seu infant 
pertany a aquest univers immaterial, privat i íntim 
capaç de sobreviure a qualsevol situació 
per malament que vagin les coses".
 Bru Rovira. 





«Maternitats» és un projecte format per una sèrie de fotografies instantànies realitzades arreu del món en què apareix una mare i el seu infant.


Mitjançant aquestes imatges i els textos que les acompanyen, ambdós del fotògraf i periodista Bru Rovira (premi Ortega i Gasset, 2004), en va fer viatjar per països i cultures diferents. Tot i que les situacions poden ser molt adverses  les fotografies capten la maternitat com una relació única en què sobresurten la bellesa i l'amor.


Amb l'exposició Maternitats, Bru Rovira denuncia la violació dels drets humans al món a través d'una sèrie d'onze instantànies de mares amb els seus infants preses en diferents llocs del món, en situacions on la vida no és fàcil. Mares en la guerra. Mares a la presó. Mares explotades laboralment. Pobresa. Violència. Marginació. Genocidi. Tot i les dificultats sempre hi ha un moment de bellesa que preval i ens humanitza.



En paraules de Bru Rovira: «La relació entre una mare i el seu fill pertany a aquest univers immaterial, privat i íntim capaç de sobreviure a qualsevol situació per malament que vagin les coses.»

«Maternitats» va començar amb les fotos i narracions de Bru Rovira i ha anat creixent a partir dels treballs dels escolars, que han anat incorporant la seva pròpia creativitat. La mostra es va acompanyar d'alguns d'aquests treballs.

Maternitats va permetre diferents percepcions, i segons els seus responsables “pot ser motiu de reflexió pe a totes les edats”. Així, els més petits captaten sobretot les emocions i la figura de la mare. L’alumnat es van fer preguntes sobre la vida d’aquestes mares i els seus infants, la diversitat del món en el que vivim, els nostres propis sentiments; i, finalment, joves i grans poden interessar-se per temes com el comerç just, la relació nord-sud, les guerres oblidades, la situació dels refugiats o l’accés universal a la salut.




Tot i que ara no està itinerant l'exposició "Maternitats", es poden observar les imatges a través del web de l'Obra Social "la Caixa",  i utilitzar el material pedagògic per treballar amb l'alumnat.



Fotografia Bru Rovira
Aquesta fotografia "Nascut a la carretera" de novembre de 1996, es va realitzar quan centenars de milers de refugiats rwandesos es van posar en moviment. Els mateixos que el 1994, després del genocidi, van abandonar el país, tornaven fustigats per l'exèrcit tutsi, que va atacar els camps de refugiats per posar fi a l'amenaça de les antigues forces armades, que segueixen entrenant-se en els camps. Gairebé un milió de persones van morir durant el genocidi. Milers de persones van morir després als camps de refugiats durant l'epidèmia de còlera ocorreguda a Goma. El nen que viatja a l'esquena de la seva mare encara no ha conegut una llar. La seva mare el va parir a la cuneta d'una carretera durant un dels nombrosos desplaçaments, sempre fugint d'alguna cosa. No té ni casa, ni país. Però sembla que se sent bastant a gust enganxat a la mare.



Potser el factor més característic de Maternitats és el seu tercer protagonista: l'alumnat. Quan les fotos de Bru Rovira arriben a les mans dels i les mestres, es converteixen en un material didàctic molt estimulant. Nens i nenes de diversos nivells educatius se senten fortament inspirats per les imatges i  es narracions ia classe, dibuixen, escriuen, escenifiquen ... Els seus treballs,  plens de espontaneïtat i frescor, s'incorporen al projecte i és justament en aquest punt on neix aquesta exposició. Aquest va ser precisament el motiu de que la mostra tingués una gran vocació escolar i curricular. Un dels seus propòsits essencials de la msotra va ser estimular el treball personal de l'alumnat sobre aquest apassionant tema, tant en l'àmbit de l'exposició, com posteriorment a les aules.




Fotografia Bru Rovira
La foto " Bésame" està presa en Kedougou- que per cert, significa "Terra de l'Home" -, un poble del Senegal, en el qual les condicions de vida són paupèrrimes, i on les nenes han de casar-se amb un home gran i tenir fills res més començar l'adolescència i poder quedar-se embarassades, per així poder assegurar tenir algú que les protegeixi i els doni de menjar i on dormir. A la maternitat de Kédougou, una mare jove juga amb la seva filla acabada de néixer, absent a la gent que l'envolta. Amb els seus llavis besa els del nadó i després se l'emporta fins al pit per alimentar-lo. La mare està sola, sense ningú de la família que l' acompanyi. És la segona dona d'un home que li dobla l'edat. Al Senegal, el vint per cent dels nens i nenes presenten insuficiència de pes, i només l'onze per cent de les dones té accés a l'escola primària. L'esperança de vida és de 56 anys. Les nenes es fan mares molt aviat, sense poder viure la joventut. Potser el petó sensual i bell d'aquesta nena mare sigui el petó dels jocs de nines perduts, encara que quan vaig prémer el disparador, em va semblar que era una dona la que em besava.


Per poder continuar coneixent les històries que hi ha darrere de cada imatge us proposo també el quadern pedagògic, que conté diferents accions educatives, i que pretén oferir una eina al personal docent de tots els àmbits educatius, tant escolars com de temps lliure. En la seva realització es parteix d'una àmplia experiència en aquest sentit, que reafirma als seus autors en el convenciment que Maternitats és una exposició que pot tenir un llarg recorregut posterior a les aules, ajudant a enriquir molts aspectes curriculars relatius a les ciències socials, a més de tractar a fons les emocions i l'entorn familiar.

Els primers apartats d'aquest quadern (3 i 4) estan dedicats a Bru Rovira i el seu reportatge de fotos de mares amb fills, veritable base del projecte. Les seves fotos són només una part de Maternitats, ja que els intensos textos que acompanyen a cadascuna d'elles, resulten ser el complement perfecte i imprescindible. En aquest document es reprodueixen totes aquestes narracions i algunes de les fotografies de l'exposició.



En els capítols 5 i 6 s'ofereixen diverses propostes d'activitats ben contrastades, amb l'objecte d'orientar els docents de diferents nivells educatius i facilitar-los la tasca d'aprofundir en alguns dels temes que presenta el reportatge (la maternitat, els conflictes, els refugiats ...).





Fotografies de Bru Rovira




















Si vols descubrir els diferents missatges que s'han fet a les mares, clica a sobre aquesta icone







Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...