Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Carpe Diem







Hi ha moments en la nostra vida que sembla que la finalització d'un projecte que t'ha absorbit molta energia, doni com a resultat l'elevació, la felicitat.

 

Avui dono per acabat el curs de l'Acredita't i em sento lliure. Sé que he treballat a conciència per aconseguir-ho i això em permet gaudir el present amb optimisme. Ara toca descansar i gaudir del divendres, perquè demà continuaré construint nous camins a la vora dels quals més endavant em pugui aturar a descansar.





 

 

I des d'aquesta elevació que dona la feina feta us vull deixar unes belles imatges  que les urgències del moment a vegades no ens deixa contemplar i un gran poema que calia compartir.











Imatges de l'ESA/ Hubble

 

I amb aquest poema de Whitman, tenyit d'un optimisme contagiós, on li canta a la llibertat, a la sexualitat, a l'espiritualitat lliure de dogmes i preceptes, a la comunió de les persones, a la feina, a la democràcia i al progrés, us dic fins la propera i Carpe Diem.




Carpe Diem! Aprofita el dia,
No deixis que acabi sense haver crescut una mica,
sense haver estat una mica més feliç,
sense haver alimentat els teus somnis.

No et deixis vèncer pel desànim.
No permetis que ningú
et tregui el dret de
expressar que és gairebé un deure.

No abandonis les teves ànsies de fer de la teva vida
una cosa extraordinària ...

No deixis de creure que les paraules, el riure i la poesia
sí poden canviar el món ...

Som éssers, humans, plens de passió.
La vida és desert i també és oasi.
Ens derroca, ens llastima, ens converteix en
protagonistes de la nostra pròpia història ...
Però no deixis mai de somiar,
perquè només a través dels seus somnis
pot ser lliure l'home.

 No caiguis en el pitjor error, el silenci.
La majoria viu en un silenci espantós.

No et resignis ...
No traïcionis les teves creences.
Tots necessitem acceptació, 
però no podem remar en
contra de nosaltres mateixos.
Això transforma la vida en un infern.

Gaudeix el pànic que provoca tenir
la vida per davant ...
Viu intensament,
sense mediocritats.
Pensa que en tú està el futur i en
enfrontar la teva tasca amb orgull, impuls
i sense por.

Aprèn dels qui poden ensenyar-te ...
No permetis que la vida
et passi per sobre
sense viure-la ...
 

Les noves eines 2.0 com a desafiament en la formació

Quantes vegades com a formador o formadora has fet servir la tecnologia per motivar i captar l'atenció del teu alumnat i millorar el seu aprenentatge? Aquestes és una de les preguntes recurrents que mantenen el debat cada vegada que les nostres habilitats d'ensenyar es posen a prova.

La tecnologia ha donat pas a noves formes de desenvolupar les sessions de formació, que fins fa poc ningú no es plantejava. El nostre alumnat ha adquirit unes competències digitals que molts cops superen les del propi formador/a.

Com diu en Mohamed Kharbach, els joves d'ara passen més temps interactuant amb els seus dispositius mòbils que amb els seus pares o parents propers.



Fa uns dies el Jesús, al bloc Crea i Aprende con Laura, ens presentava informació interessant editada al web educatorstechnology.com sobre les habilitats i eines bàsiques que qualsevol formador o formadora del segle XXI ha de tenir.


Continuo amb la reflexió d'en Med Kharbach: No hi ha dubtes que el tipus d'alumnat que ensenyem avui són completament diferents als del segle passat. Nosaltres, definitivament, necessitem mirar a algunes de les habilitats que nosaltres, com a formadores, necessitem dotar-nos per aconseguir el desafiament. Per aquesta raó en particular, i a més de les habilitats que inicialment es recullen en Ensenyament d'Habilitats del Segle 21 l'article , us relaciono una llista d'algunes habilitats digitals conèixer davant aquest nou model de formació del segle XXI
competències digitals per mestres del segle 21


És cert que aquest increment de les competències digitals té repercussions tant positives, com negatives en el nostre alumnat. La falta de concentració, la distracció, la sobrecàrrega d'estímuls visuals, el robatori d'identitat, la manca de socialització del món real, els problemes de privacitat, la depressió, i molts més, no són sinó una conseqüència directa de la creixent exposició a aquesta tecnologia. Els estudis han demostrat que la multitasca redueix el poder de la nostra concentració a la meitat.

No hem de veure només la part buida del got, la resta és molt més gran. En realitat, hi ha diversos avantatges per a l'ús de la tecnologia en la formació i, per intentar esmentar-les totes aquí, podriem arribar a fer tot un llibre, així que anirem per feina i només us anomenaré les trenta-tres competències que hauríem de tenir els/les formadors, i si esteu interessats/des accediu al portal la tecnologia educativa i l'aprenentatge mòbil, que tot i estar en anglès conté material interessant.

Sobretot, no oblideu que gràcies a la tecnologia, ara esteu llegint aquest post i és probable que el compartiu amb  les teves i els teus col.legues.








El formador i la formadora del segle 21 han de ser capaç de:


1 - Crear i editar àudio digital

2 - Utilitzeu marcadors socials per compartir els recursos amb i entre l'alumnat

3 - Ús dels blocs i els wikis per a crear plataformes en línia per a  l'alumnat

4 - Explotar imatges digitals per a ús a l'aula 

5 - El contingut de vídeo d'ús per involucrar  l'alumnat

6 - Utilitzar la infografia per estimular visualment a l'alumnat

7 - Utilitzar les xarxes socials per a connectar amb col· legues i créixer professionalment

8 - Crear i lliurar presentacions asíncrones i sessions de formació

9 - Compilació d'una càmera digital e-portafoli per al seu propi desenvolupament 

10 - Tenir un coneixement sobre la seguretat en línia 

11 - Ser capaç de detectar treballs plagiats de les assignacions fetes entrel'alumnat

12 - Crear vídeos de captura de pantalla i tutorials 

13 - Cura per al Contingut Web aprenentatge a l'aula

14 - Ús i proporcionar a l'alumnat amb les eines de gestió, de tasques per organitzar el seu treball i planificar el seu aprenentatge

15 - Utilitzeu el programari de votació per crear una enquesta en temps real a la classe 

16 - Entendre les qüestions relacionades amb drets d'autor i ús just del material en línia 

17 - Aprofitar els jocs d'ordinador per a finalitats pedagògiques

18 - Utilitzar eines digitals per crear qüestionaris d'avaluació



19 - Ús d'eines de col·laboració per a la construcció del text i l'edició 

20 - Trobar i avaluar els continguts web basats en originals  

21 - L'ús de dispositius mòbils, com "tabletes"

22 - Identificar els recursos en línia que són segurs perquè l'alumnat navegui

23 - Utilitzar les eines digitals amb fins de gestió del temps 

24 - Disposar d'informació sobre les diferents formes d'utilitzar YouTube en les aules

25 - Ús de prendre nota d'eines per compartir contingut interessant amb el seu  l'alumnat

26 - Anotar les pàgines web i peces de ressaltat del text per compartir dins de l'aula



27 - Ús en línia organitzadors gràfics i imprimibles
 
28 - Ús en línia de  notes adhesives per a capturar idees interessants 

29 - Ús de la pantalla llançant eines per crear i compartir tutorials 

30 - Aprofitar les eines de missatgeria de text en grup per al projecte de treball col · laboratiu

31 - Dur a terme una consulta de cerca eficaç amb el mínim de temps possible.

32 - Dur a terme un treball de recerca mitjançant eines digitals 

33 - Ús d'eines per a compartir arxius, documents i material en línia amb
l'alumnat

Exaltació a la vida


Il.lustració de Sam Araya


"La nit de Sant Joan és nit d’alegria.
Estrellat de flors, l’estiu ens arriba.
De mans d’un follet que li fa de guia.
Primavera mor, l’hivern es retira.

Si arribés l’amor mai més moriria.
Les flames del foc la nit tornen dia.
Si arribés l’amor, que dolç que seria.

La nit de Sant Joan és una frontissa.
La porta de l’any tant grinyoladissa,
comença a tancar-se, doneu-me xampany.
Que és la nit més curta i el dia més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!

Imitarem al sol amb grans fogates.
Llevem-nos al calçat damunt les brases.
Al cel van verbena ocells i astres
I augment les virtuts d'herbes i aigües.
Com la terra que gira al voltant del sol.
Farem  lentes rodones encerclant el foc.

 La nit de Sant Joan, és nit d'alegria."

 «La nit de Sant Joan», de Jaume Sisa




Com ens recorda al portal festes.org,  la Retvella de Sant Joan  és una  festa que té una riquesa ritual i simbòlica que poques festes posseeixen: el foc, els misteris de la natura, el menjar, les cançons, les dites, el ball, les curacions i altres pràctiques configuren un dia de transformació de la realitat quotidiana, en què els elements que ens envolten prenen nous significats.

 

Si tanques la porta a l'error, deixaràs fora la veritat

Tagore




Il.lustració d'en Alberto Pancorbo


Una definició de l'aprenentatge de Cristina Naughton és aprenentatge = risc + error. 

El veritablement important per aconseguir les nostres metes no és tractar de no equivocar-nos, sinó perseverar. És quan fas les coses una i altra vegada, quan continues somiant i lluitant, tot i que els resultats no siguin del tot bons, quan insisteixes il·lusionat en els teus projectes, vitals i professionals, és llavors quan les coses arriben.

No es tracta de cometre errors, sinó més aviat d'arriscar-se. Si no ho fas, deixaràs a un costat un món d'oportunitats i experiències perdudes, per la por  a errar.  Són molts els obstacles que una persona haurà de salvar, però és precisament aquesta dificultat i la satisfacció de superar-les, el que el motiva per continuar. La por a equivocar-nos és un dels grans obstacles.

La conseqüència de no voler donar aquest pas no és altre que: aquí no arrisca ningú. No hi ha creativitat, no hi ha innovació. Es prima la solució coneguda, el camí fressat: més del mateix. I és que l'error és la clau de l'aprenentatge.


No permetre errar és, per tant, no deixar créixer, imaginar, inventar, crear. Des d'aquest enfocament constructivista que plantejava Piaget, l'error deixa de ser considerat com a falta de veritat, i passa a ser un camí per arribar-hi.


Il.lustració Alberto Pancorbo


El mateix Eric Schmidt, president de Google fins l'any passat, responia en una recent entrevista a la pregunta de si Europa podria desenvolupar un Silicon Valley i qué es necessitava per a això, amb la següent resposta: Tres coses. Les universitats punteres i les societats d'inversió ja les tenen, però als europeus els costa molt la tercera: permetre el fracàs. Si no falles, no aprens.  


Per tant, cal primer de tot admetre l'error. Però no de puntetes i dissimulant, sinó d'una manera oberta i clara. Amb això minimitzem també la possibilitat de quedar-nos davant l'equivocació per no voler admetre que en un altre moment hem pres una mala decisió. Ja que negant l'error estem caient a la cara oculta del perfeccionisme inútil, en creure que errar ens fa imperfectes quan l'únic que ens fa és humans.


Com afirmava la Teresa Terrades al web mestres ara.cat  " l'error no fa vaga.
L'error té una gran importància en l’entorn educatiu dels nostres joves. En primer lloc, perquè tot el que es refereix al seu procés d’aprenentatge ha de tenir forçosament espai per a l’error. Sense errar no s’aprèn, i hem de procurar , per tal que el seu aprenentatge sigui significatiu, que provin , que s’equivoquin i hi tornin .

Saber-se autoregular en la frustració que provoca l’error i perseverar per continuar , són efectes colaterals que aporten maduresa. A l’escola i als instituts hem de mostrar els errors als qui aprenen. No fer-ho és estafar l’evolució dels nois i noies, però entre aquest punt i castigar el que es falla , hi ha un tram de llarga distància. Reiterar en el càstig de l’error, inhibeix als joves de seguir buscant respostes, els tanca a fer-se noves preguntes, els desvincula de l’aprendre, perquè no oblidem que sempre preferiran l’acceptació del grup a l’atreviment de l’equivocació .

L’altre aspecte que em remet el tema de l’error i el penediment té a veure amb les eleccions que els adolescents han de fer sobre el seu futur, en moments que tenen relativament pocs elements a l’abast per decidir. Sobre els setze anys s’ha de decidir si seguir cap al Batxillerat o cap al Cicles Formatius, dues vies que van paral.leles i que tenen pocs punts de confluència. Alguns deixaran d’estudiar, una qüestió que ens portaria a altres consideracions que no caben en aquest article. I a partir d’ara, amb la nova llei que prepara el govern, l’elecció s’avançarà un any, de manera que els nois i noies de quinze anys ja hauran de decidir la seva orientació acadèmica. Són decisions transcendents. A banda del grupet de persones que tenen clara la seva vocació , la gran majoria tenen molta feina a conèixer-se a sí mateixos en aquesta etapa. I es pot decidir erròniament. I s’ha de poder rectificar sense que les conseqüències siguin irreversibles.

Ja fa temps que crec que a les aules de secundària hi hauria d’haver la figura de l’orientador, que pogués fer un treball molt individualitzat a cada alumne al llarg de l’ESO.

Reflexionar prèviament sobre les seves habilitats, capacitats, gustos i sobre el seu autoconeixement , donarien seguretat en la tria de l’orientació professional. Acompanyar en la decisió és un valor altament afegit per al qui ha de fer l’elecció.



Hem de donar aquest pas i perdre la por a l'error, perquè com va afirmar Johann Wolfgang Goethe: "L'únic home que no s'equivoca és el que mai fa res".



Prou lapidacions

Avui us demano que lleveu les vostres mirades a aquesta notícia i juntes diguem prou.

"Una mare lactant, de 20 anys, podria ser executada per lapidació després de ser acusada d'adulteri."





Segons informa el butlletí E-Mujeres, que s'ha fet resó d'una notícia de la cadena Ser del passat 5 de juny,  Amnistia Internacional demana el seu alliberament immediat ja que viola tant el dret internacional com la mateixa Constitució del Sudan que prohibeix aplicar la pena de mort a dones embarassades o lactants.

Es diu Instisar Sharfi Abdallah, té 20 anys, i porta des del 13 de maig esperant a la presó, amb el seu nadó de 4 mesos, el moment en el que serà executada per lapidació. Segons denuncia Amnistia Internacional, la jove va ser acusada d'adulteri després d'un judici injust perquè "no va tenir accés a un advocat i el procés es va desenvolupar en àrab, idioma que l'acusada no entén bé". La sentència condemnatòria es va basar únicament en el testimoni del germà de la jove, que "la va colpejar perquè admetés els càrrecs" diu l'organització humanitària.

 

Des de fa quatre mesos, espera amb el seu fill a qui alleta, mentre que els seus altres dos fills estan sota custòdia de familiars que tramiten un recurs de la sentència "Instisar està angoixada i no entén la condemna" assegura Amnistia Internacional.

 

Davant d'aquesta situació, Amnistia Internacional ha obert una ciberacció a la seva pàgina web www.actuaconamnistia.org per demanar a les autoritats del Sudan l'alliberament immediat d'aquesta mare lactant i suspendre tota execució al país, en considerar que viola el dret internacional, i fins i tot la Constitució de Sudan "que prohibeix la pena de mort de dones embarassades o lactants fins als dos anys de lactància".

 

"Amnistia Internacional s'oposa a la pena de mort en qualsevol circumstància i a tots els mètodes d'execució. En concret la lapidació concebuda per causar a les víctimes un gran dolor abans de matar". L'organització demana també que es deixi de tipificar com a delicte les relacions sexuals consentides entre persones adultes.

 

El Comitè de Drets Humans de l'ONU, òrgan internacional de vigilància de l'aplicació del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, ha instat a tots els estats que encara mantenen la pena de mort per lapidació "a vetllar perquè es posi fi immediatament a l'aplicació de mitjans especials cruels i inhumans d'execució com la lapidació ".

La veu de Lidia Guevara una nova aposta


"A veces tenemos que dejar de ser políticamente correctos siempre que seamos buenas personas. Me quiero equivocar, me quiero equivocar y luego ya se verá" 


(Lidia Guevara)





Ens hem de fer de resó de persones valentes que emprenen nous camins, per recolzar les seves propostes innovadores. Per això avui, us deixo amb una dona jove catalana que vol compartir amb totes i tots nosaltres les seves cançons.

Com és deia al blog de la casa de Apolo: "Lidia, és una dona lluitadora, ha treballat per fer-se lloc dins del panorama musical, va crear diversos grups al llarg de la seva vida, va estudiar periodisme, va treballar com a corista i va enviar maquetes a diverses discogràfiques sense aconseguir cap resultat. Finalment va aconseguir recaptar diners amb el projecte Apadrina Un Artista i va poder finançar part del seu primer treball "Memòria de Elefants", que ha complert un any al Març."


Avui La Vanguardia ens informava del gran èxit del concert de Lidia Guevara a LaVanguardia.com. "La cantant i compositora Lidia Guevara va estar la convidada d'excepció per celebrar els dos anys i 100 programes de l'espai musical de LaVanguardia.com 'Acústik'. L'artista ha presentat el seu primer disc, Memòria d'elefant, que va sortir el març de 2011.

Lidia Guevara va interpretar les cançons
Nadie como tú, Lo mejor de mí, Ética y moral, Quiero más, Sin respiración (que ja va interpretar en un 'Acústik' fa dos anys), Clara i dos temes que no estan inclosos en el disc Echar de más y El bar de los poetas. En total vuit temes que prèviament van escollir 10 lectors de LaVanguardia.com en una 'trobada' (o hangout) a través de la seva pàgina pàgina a Google +.


Entre cançó i cançó, l'artista ha interactuat amb els seus seguidors i amb els lectors de LaVanguardia.com a través de Twitter amb el hashtag # AcustikLidiaGuevara. Acompanyada pel músic Miki Santamaría al baix, al teclat ia la guitarra, el concert ha durat al voltant d'una hora.

 Es tracta d'una iniciativa pionera en un mitjà generalista, en ser el primer mitjà de comunicació digital que ofereix a la web en directe i en exclusiva el concert d'una artista des del seu propi plató de televisió i d'acord amb un repertori musical escollit els lectors ."






Només em queda oferir-vos aquestes belles cançons, sanadores en alguns moments i reflexives en altres, i dir-vos que no us deixarà indiferents

I si vols conèixer més sobre el seu treball podeu visitar la seva pàgina web i descobrir-la!


Per acomiadar-me us deixo el video promocional de la seva cançó Clara, que ens ajudarà a treballar la motivació,  la superació i l'autoestima dins de les aules.






Des d'aquí vull desitjar-li  moltíssima sort en aquest nou camí.




L'art com a sorpresa del meravellós





 "... L'ésser subjecte situat, el situar-se, el situar-nos, és llavors intent permanent de comunicació, d'apropiació de sentits, de coneixement. El situar és un posicionament de qui busca ser conscient del seu passat, interrogar i construir un present, alhora de dissenyar un futur. "  Ana Quiroga
                                                                                                                                                                                                                                                   







Des del grup de treball, en el que comparteixo temps, reflexions i inquietuds amb dos grans col·legues: la Rat i en Joan Manel, creiem en la necessitat de potenciar l'Art, accessible per a tothom, transformant el seu caràcter excloent, per un potencial integrador. Per això, avui vaig a parlar d'Art. Més concretament de la pintura i obra de J.M. Salichs.





Vaig conèixer en Joan Manel fa cosa de 2 anys. Començàvem un projecte junts, amb joves en una casa d'oficis. Ell com a formador en instal·lacions elèctriques i jo com a coordinadora del Projecte. Recordo com em va sorprendre descobrir que darrera d'aquella aparença quotidiana de tècnic en instal·lacions, hi havia un pintor amagat. Després amb el pas del temps hem compartit un espai i temps en el grup de treball: art, ocupació i integració social, i he vist l'altre vessant de l'artista.

 
 


Avui els quadres de'n Joan Manel, intenten transmetre la seva visió del món en moviment, amb els seus interrogants i les seves contradiccions. Les seves obres no es troben tancades en la intimitat de les galeries o la solemnitat i silenci dels museus, sinó exposada en espais privats d'amics íntims, al seu taller, però sobretot es pot trobarm al seu blog, en el qual obre les seves portes i ens permet compartir-les.



Aquesta activitat creadora del Salichs, el converteix en un ésser projectat cap al futur a partir de la modificació del seu present per l'acte creatiu. La seva pintura és cada dia un reiniciar, un seguir construint i en aquesta adaptació diària al món real és en el que la seva obra personal adquireix importància. Les coses que fa, els vincles que teixeix i el com són part no només del seu aquí i ara sinó també del seu futur, aporten aquesta naturalitat a les seves obres. Per això us convido a visitar el seu bloc i a gaudir de la seva obra.

 

 


 
"L'art és una solució. És el signe de la cultura i la cultura és el que dóna consol davant de la certesa del caos ia la contundència de l'horror que passa des de fa moltíssim temps. La cultura és un analgèsic, no un anestèsic. La cultura és el que dóna serenitat enfront del desastre. "













Un futur sense treball infantil està al nostre abast

  

"Per ser admesos, els nens hauran de tenir com a mínim 8 anys.  
 Dels 8 als 12 no se'ls podrà emprar per realitzar un treball efectiu de més de 8 hores al dia.
Dels 12 als 16 anys no podran treballar més de 12 hores.
Tot treball nocturn està prohibit per als nens menors de 13 anys.
No es podrà emprar a nens menors de 16 anys per treballar els diumenges ni dies de festa"


                                                                                                                                                               Llei reguladora del treball dels nens. França, 1841.
 





Avui  dia contra el treball infantil us deixo amb la informació que ite.educación ha publicat avui,

 

El treball infantil al sector industrial no és una cosa nova ja que va aparèixer ja durant la Primera Revolució Industrial quan els nens i les nenes eren obligats a treballar a les fàbriques, llargues i extenuants jornades laborals per salaris mísers. No obstant, durant el segle XX va sorgir la idea que els nens i les nenes tenen una sèrie de drets que han de ser respectats i que els i les menors han de ser protegits de l'explotació laboral.

A l'actualitat els/les infants treballen en països subdesenvolupats en la indústria de la construcció, en fàbriques químiques i de guix, en fàbriques de vidre, tèxtil, mineria, etc. Tanmateix, els països desenvolupats no estan exempts de culpa davant aquesta situació ja que la seva ciutadania consumeixen i compren productes elaborats en condicions d'explotació infantil.

Tot i que gairebé tots els països han establert una legislació que estableix una edat mínima per poder treballar, els governs de països subdesenvolupats solen permetre, com un mitjà de supervivència de les famílies i de desenvolupament econòmic del país.






"Un futur sense treball infantil està al nostre abast. Arreu del món s'estan fent importants progressos en la lluita contra el treball infantil. Les tendències basades en les noves estimacions mundials reforcen aquest missatge d'esperança. No obstant això, no s'ha d'abaixar la guàrdia, ja que es requereix un moviment mundial fort i sostingut per donar l'impuls addicional necessari per eliminar el treball infantil.

Aquest any el Dia mundial contra el treball infantil farà una crida sobre el dret de tots els nens i nenes a ser protegits del treball infantil i d'altres violacions dels seus drets humans fonamentals.  

A l'any 2010, la comunitat internacional va adoptar un Full de ruta per l'eliminació de les pitjors formes de treball infantil per al 2016, que assenyala que el treball infantil representa un obstacle per als drets de l'infant i per al desenvolupament en general. El Dia mundial de 2012 pretén posar de manifest el camí que queda per recórrer per fer del Full de ruta una realitat."
(Font:  Nacions Unides)


Calaix de Recursos:

Si us interessa el tema no deixeu de mirar la pel·lícula britànica Slumdog Millionaire (2008) on s'explica la història d'uns nens que lluiten per sobreviure a Bombai (Índia) tractant d'escapar a les xarxes d'explotació infantil i a les condicions d'explotació que viuen al seu voltant.

Si pel contrari voleu fer lectura, un altre recomanació és el llibre "Cintes del Sol" de Harriet Hamilton (2006) narra la història d'una nena mexicana de 12 anys que és venuda pels seus pares com a serventa després de quedar aquests en la ruïna després d'una mala collita.

I si el que vols és fer un treball de dinamització amb un grup, res millor que la consulta del material editat per la OIT com a guia didàctica per a educadors/es


Al  portal de l' INTEF pots trobar els següents recursos:

Webs Interessants

I  com a punt i final d'avui us deixo amb aquesta cançó denúncia del grup de hip hop The Louk contra l'explotació infantil  per part de les multinacionals ( 2005).