Les veus de les places

Exposició a l' Ateneu de Madrid sobre els indignats del 15- M de GORKA LEJARCEGI

Hem vist i hem escoltat còm les veus de les places demanen el canvi, i em plantejo còm pot ser què els polítics no volen entendre que s'està transformant la societat, i  cada dia s'incorporen noves persones a una discusió  crítica d'aquest sistema. No totes aquestes són antisistema, anarquistes o comunistes, sinò que es tracte de persones que creuen que un altre món és possible.

Segons un informe publicat per la Fundació Alternatives, el perfil del participant en el 15-M és sensiblement diferent del que a priori es podria pensar. L' indignat, diu l'estudi, és un universitari (el 66%), està treballant (el 52%) i no té problemes econòmics (el 70% considera la seva situació financera bona o molt bona).  A més, l' indignat és jove (la mitjana d'edat és de 33 anys), i se situa ideològicament  a l'esquerra. Manifesten que es mouen amb la intenció que el canvi beneficiï tots els ciutadans.

Diumenge passat, Soledad Gallego, al seu article del diari el País deia: " Diguem la veritat i que s'avergonyeixi el dimoni!, deien els clàssics.

Vivim en una atmosfera de vergonya, que comporta una dolorosa sensació de culpa, mentre que els causants directes d'aquesta situació pretenen que ningú els demani responsabilitats, penals en els casos en què sigui procedent, o polítiques i cíviques, en què no. (...)

 Il.lustració d' acampadalagomera.blogspot.com.es

És impossible suportar a un president del Suprem sospitós d'etzibar despeses personals a l'erari públic
En aquest país han passat massa coses com per continuar paralitzats. Diguem en públic la veritat: és impossible suportar a un president del Tribunal Suprem, Carlos Dívar, sospitós d'etzibar despeses personals a l'erari públic i que diu "misèria" a 6.000 euros, quan la justícia que ell administra pot castigar amb una pena de presó de fins a 18 mesos a qui cometi un furt de més de 400. Difícil aguantar un Consell General del Poder Judicial, els vocals van al seu lloc de treball tres dies a la setmana, que actua amb tanta prepotència que nomena magistrats que no reuneixen els requisits (com va passar a la Sala Civil del Suprem) i que es nega a sotmetre al principi de transparència que hauria de ser el primer a impulsar Com no s'exigeixen a si mateixos una mica més d'exemplaritat? A què ve tanta supèrbia?
És inaguantable que quan se'ls demana als ciutadans suor i llàgrimes, el Govern (a qui correspon la iniciativa) i l'oposició segueixin jugant amb les institucions i que, amb una actitud estèril, abandonin la renovació dels magistrats que haurien d'haver cessat ja al Tribunal Constitucional i en altres organismes estatals. O que el Govern intenti controlar informativament RTVE, quan el que necessitem és una televisió estatal que, en moments d'incertesa i perill, ens proporcioni informació fidedigna.
Hem de protegir-nos, com sigui, contra la degradació de la convivència, contra la violència verbal i la xenofòbia i acostumar-nos a demanar explicacions. Quines dades recolzen el que està vostè dient? Amb quins arguments defensa la seva opinió? Com expliquen Martín Alonso i María Pardo en Una ètica per al debat (Quaderns Baseak), el dèficit conceptual amb què s'expressen els personatges públics és atroç.

Cal ensenyar a les escoles, expliquen, que res ni ningú gaudeix d'immunitat enfront de la crítica i que qui participa en un debat públic adquireix la responsabilitat d'estar degudament informat sobre el que discuteix, que la crítica ha de referir-se als fets i no a les persones, i que aquestes són només objecte de censura quan són responsables de les accions que es debaten. Que no s'ha de tractar a qui defensa una posició contrària com a un enemic, però que no totes les opinions són respectables. Tant de bo el 15-M ens ajudi a sortir d'aquesta atmosfera de vergonya. "

Com deia la Rosa Montero: "O fem tots un esforç de veracitat i col·laboració o serà encara més dur. Però col·laborar no és callar i acceptar qualsevol cosa, al contrari, és intentar reflexionar sobre quines volem que siguin les nostres prioritats.  Aquest és el debat que estan intentant fer els del 15-M, i no crec que ajudi a l'empatia social que els tractin a cops de bastó."