Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La precarietat laboral un estat permanent

 



La era está pariendo un corazón,
No puede más, se muere de dolor
Y hay que acudir corriendo
Pues se cae el porvenir
En cualquier selva del mundo,
En cualquier calle.


Debo dejar la casa y el sillón,
La madre vive hasta que muere el sol,
Y hay que quemar el cielo si es preciso
Por vivir,
Por cualquier hombre del mundo,
Por cualquier casa.

 (La era està pariendo un corazón- Silvio Rodríguez)


Ahir, milers de persones van omplir els carrers per demanar un canvi. No totes ni tots van cremar contenidors, ni llençar pedres contra els vidres, però si que van cantar a una: " volem que ens escolteu."


Estem vivim un moment en el que l'ocupació no troba portes, i molt menys sortides. I d'aquesta desafortunada situació vull parlar avui.  En un context caracteritzat per la desocupació massiva, la precarietat deixa de ser un "mal moment transitori" mentre es troba una feina estable (fixa), i es converteix en un estat permanent. Es allò  que el sociòleg francès Robert Castel diu: la "precariat",  és una nova condició infrasalarial que s'ha estès per tota Europa.  

L'alineació que patim en la societat moderna i de l'escàs esperit crític envers allò que ens ve imposat, ens aboca, a força de costum, a gairebé acceptar totes les regles.



On és el final d'aquest camí???? 





El Empleo / The Employment from opusBou on Vimeo.


L'autor del curt és Santiago Bou Grasso, animador 2D i il · lustrador d'historietes argentí. Segons publica a la seva web ja ha acumulat 61 premis per aquest treball. Un home, en la seva rutina matutina camí a la feina, es troba immers en un món on l'ús de les persones com a objectes és part de la vida quotidiana. L'animació és molt senzilla, però alhora expressiva i d'acord amb el que compta. No té música, el que augmenta la sensació de fredor que vol transmetre. En realitat la conclusió és bastant depriment donat el panorama actual de degradació constant del món laboral, i una no sap ben bé si posar-se a riure oa plorar. Pot ser, d'aquí a unes dècades, servirà a futures generacions per veure en perspectiva algunes pinzellades de la societat en què vivien els seus avantpassats. Tal com passa avui, quan veiem de nou aquelles inoblidables escenes de Modern Times, per posar un exemple. Significarà que alguna cosa han après, o potser encara no, qui sap ... 'El empleo', un maravillos curtmetratge .

El teatre una eina pedagògica

Il.lustrat David Ho


Tornem a estar de festa. Avui John Malkovich exerceix de pregoner en el Dia Mundial del Teatre. Es tracta d'una tradició de fa mig segle, promoguda per l'Institut Internacional del Teatre, pertanyent a la Unesco, que cada any en aquesta data un personatge del món de la cultura promulga un manifest per divulgar la riquesa de l'art de la dramatúrgia. L'actor Malkovich s'afegeix així a una llista de pregoners del teatre en la qual figuren, entre altres, Jean Cocteau, Laurence Olivier, Jean Louis Barrault, Eugene Ionesco, Antonio Gala, Pablo Neruda, Peter Brook, Iakovos Kampanellis, Václav Havel o Arthur Miller.



MISSATGE DEL DIA MUNDIAL DEL TEATRE 2012

John Malkovich



"Que el vostre treball sigui convincent i original.


 Que sigui profund, commovedor, reflexiu i únic.


 Que ens ajudi a reflectir la qüestió del que significa ser humà i que aquest reflex sigui guiat pel cor, la sinceritat, el candor i la gràcia.

 Que supereu l'adversitat, la censura, la pobresa i el nihilisme, cosa a la qual, certament, molts de vosaltres estareu obligats a afrontar.

 Que sigueu beneïts amb el talent i el rigor necessaris per ensenyar-nos com batega el cor humà en tota la seva complexitat, així com amb la humilitat i curiositat necessàries per fer-ne l'obra de la vostra vida.

 I que sigui el millor de vosaltres -ja que serà el millor de vosaltres, i tot i així, es donarà només en els moments més singulars i breus- el que aconsegueixi emmarcar aquesta que és la pregunta més bàsica de totes: "Com vivim
 Bona Sort! ".


I res millor per celebrar-lo que compartir les nostres experiències.

El teatre com a eina pedagògica ha estat present en els últims projectes que he dirigit, com a mecanisme de cohesió, cooperació i element de motivació del nostre alumnat.
El teatre va entrar a les aules de la mà d'una companyia innovadora, però amb 10 anys d'experiència,  Teatracció, amb l'objectiu de  fer prevenció i sensibilitzar en temes de drogues, sexualitat, igualtat, resolució de conflictes,...


El teatre és una eina pedagògica extraordinària.
Perquè t'ensenya a escoltar.
Perquè et fa aprendre a partir d'una experiència personal i profunda, que difícilment s'oblida.
Perquè treballa des de l'acció i per a l'acció, mostrant només l'essència de les coses.
 La comunicació mostrarà recursos i estratègies que la disciplina del teatre  pot aportar a la resolució de conflictes, la igualtat, el consum responsable de drogues,...L metodologia teatral, en integrar la dimensió emocional, obre noves perspectives en l' ánalisis del conflicte, més enllà de l'òptica estrictament cognitiva.





 

Teatracció  ofereix quatre espectacles que aborden diferents temes directament vinculats a la realitat dels joves.

Els continguts de les seves obres han estat sempre sotmesos a la revisió i l’assessorament de especialistes en les diferents temàtiques per tal d’assegurar el rigor de la seva feina.

Els  espectacles actuals són els següents:

Espectacle per a la prevenció del VIH/sida i les infeccions de transmissió sexual.
Espectacle per a la prevenció dels riscos associats al consum de drogues.
Espectacle per a la prevenció de la violència en l’àmbit dels joves i adolescents
Espectacle de sensibilització sobre la igualtat d’oportunitats en la perspectiva de gènere, enfocada a la inserció professional dels joves.







Allà per l'any 2008, al blog educar.org, es deia que: Quan es parla de "teatre a l'escola o centre educatiu" sol entendre com una activitat, la finalitat sembla ser la representació pública d'un text (ja sigui d'un autor determinat o de creació col · lectiva a partir dels assaigs i improvisacions) al final del curs escolar o en altres dies assenyalats ...

  Sense excloure clar aquesta possibilitat, els llibres publicats per De la Torre en la seva col.lecció "Alba i maig Teatre" ("El Lladre de Paraules", "L'Ombra Misteriosa", "El meu amic Fremd parla rar" d'Antonio de la Font Arjona , i fins i tot "La nena que no sabia que ho era" de Sury Sánchez) somien amb una proposta que, encara que d'aparença modesta, esdevé en ambiciós pla.

Reclòs a la intimitat de l'aula, despreocupat de l'aplaudiment del públic i alliberat d'artificis (llums, decorats i aquestes collonades tècniques), el teatre, sense evitar el lúdic, s'endinsa en el pedagògic. Allà on l'important passa a ser la vivència i no l'exhibició.

Dia mundial de l'aigua






Avui és el dia mundial de l'aigua i la pluja ens acompanya per celebrar-lo.


Il.lustrat per Anna Burighel


El Dia Mundial de l'Aigua 2012, està enfocat a difondre la quantitat d'aigua que requereix la producció d'aliments. Pretén fer una crida d'atenció sobre productes que impliquen másconsumode aigua i encoratja a preferir aquells que requereixen un ús menys intensiu d'aquest imprescindible recurs que tant cal cuidar.

Es tracta d'una data establerta per la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament el 1992, destinada a la difusió i conscienciació sobre la importància de l'aigua dolça i dels problemes que es presenten actualment.

La veritat és que a tot el món els recursos hídrics es redueixen de forma constant. En créixer la població del planeta, cada vegada es consumeix més aigua. Es calcula que cada ésser humà ingereix entre uns dos i quatre litres d'aigua per dia, ja que es compte no només l'aigua que bevem sinó la quantitat que implica la producció de cada aliment que consumim.



En qualsevol comunitat, la seguretat alimentària significa que tot habitant disposa dels mitjans necessaris per accedir de manera segura a menjar en qualitat i quantitat suficient. No obstant això, amb set mil milions d'habitants al planeta, i dos mil milions que s'uniran el 2050, la tasca d'alimentar a tots i totes requerirà la presa a decisions a nivell mundial.

El 4 º Informe sobre el desenvolupament dels recursos hídrics al món (WWDR) calcula que necessitarem, aproximadament, un 70% més d'aliments, la major part serà en el món en vies de desenvolupament.


En si, això és impossible. L'informe, però, indica també que l'augment en la producció d'aliments implicarà una pujada d'almenys el 19% en la quantitat d'aigua requerida per l'agricultura. Avui en dia l'ús agrícola representa ja el 70% del total d'aigua dolça que utilitzem.

El Dia Mundial de l'Aigua és una celebració d'aquest element essencial que uneix a tots els éssers vius. En un món amb un medi ambient canviant, el Dia Mundial de l'Aigua ens ofereix un moment de pausa per pensar en els èxits aconseguits i els reptes que ens queden per davant.





Els reptes

El primer de tots els reptes és la presa de consciència. Per exemple, malgrat el clar problema d'escassetat d'aigua, l'estil de dieta alimentària a nivell mundial està canviat i inclou més carn vermella i altres aliments la producció requereix grans quantitats d'aigua. L'impacte del bestiar, com el boví, en els recursos hídrics ja és enorme, i això sense incloure l'aigua utilitzada per processar el carn, la llet i altres productes lactis.


Però abans de canviar el que mengem hem de canviar com ho mengem, i això implica malgastar menys. Aproximadament el 30% dels aliments produïts al món es malgasten, ja sigui perquè els productors utilitzen pèssims mitjans de transport o perquè els consumidors simplement tiren menjar. La millora de l'emmagatzematge, campanyes de presa de consciència i dietes més saludables ajudaran a reduir el malbaratament d'aliments i, per tant, també de l'aigua.



 

Cóm sensibilitzem



A les meves classes amb joves a vegades resulta difícil poder enviar determinats missatges, quan el que els preocupa inicialment eren altres coses. Per això vaig dissenyar part del mòdul d'educació ambiental en visites formatives a centres d’interès en el tema, com va ser la dessalinitzadora del Prat, la depuradora de Sant Feliu, el Museu deles aigües de Cornellà de Llobregat i l'embassament de la Baells.



El jovent va poder veure en primera persona la quantitat de deixalles que arribaven a la depuradora i la quantitat de litres d’aigua que perdien en aquest procés.  Van fer-se més sensible observant la quantitat que representava visualment les gotes que es perden en una sola nit quan una aixeta està mal tancada... I alhora feien una descoberta de l’entorn.











Qué podem fer



El 30% dels aliments que es produeix cada any, aproximadament 1,3 milions de tones, no és mengen .. i l'aigua utilitzada per a preparar-los és perduda. Només hauriem de preparar el que puguem menjar.

Rega les teves plantes només quan sigui necessari. Les plantes moren per excés de reg. L'agricultura representa al voltant del 70% de l'aigua dolça utilitzada en tot el món.

Canvia la teva dieta alimentària. Redueixi el consum de carns vermelles i altres aliments que consumeixen intensivament l'aigua.

Ajuda a difondre el missatge sobre la conservació en el consum d'aliments, l'agricultura i els residus.

Informa't sobre els vincles entre aigua, aliments i el desenvolupament sostenible.

Pren dutxes curtes i tanca l'aigua mentre t'ensabones i et rentes els cabells. Això et permetrà estalviar fins a 600 litres per mes.

Hem de produir més aliments, de millor qualitat, amb menys aigua;







 I com sempre que puc us adjunto material per poder treballar a les aules. Doncs, aquí teniu el que ha fet la Junta d'andalussia. (Cliqueu a sobre de la imatge per accedir al material)  I el documental "por un trago de agua" i un curt animat sobre la història de l'aigua embotellada.






Benvolguda primavera

Il.lustració Joan Manel Salichs

 Al cor de tots els hiverns viu una primavera palpitant 
i darrere de cada nit ve una aurora somrient 
Khalil Gibran


Començo la primavera amb aquesta flor de cirerer d'en Joan Manel Salichs. La flor del cirerer ens anuncia que la primavera es aquí, els camps de Torrelles comencen a guarnir-se per aquest ball de colors blancs i roses i acabaran amb una dansa de petals pocs dies després.


Les plujes comencen a deleitar-nos amb la seva música de sons naturals sobre un terra mullat i fulles tendres que pintaran de color els nostres balcons i jardins.  La brisa matinera entrarà per la finestra i l'escalfor del migdia ens farà buscar una ombra on poder descansar. Els dies ens regalaran més estones de disbauxa i companyia. Els nostres armaris amagaran les nostres bufandes i abrics.  Els ocells cantaran per damunt dels sorolls de cotxes i vianants, de la contaminació, de l'absència d'arbres per niuar.



Il.lustració Camille Engel


 Avui, amb motiu del dia Mundial de la Poesia, la Sra. Iriana Bokova, Directora General de la UNESCO, ens diu: "En un món que està en plena mutació, sacsejat per un vertigen de canvis i transformacions socials, els poetes acompanyen els moviments cívics i encerten tant a sacsejar les consciències per les injustícies del món com a commoure-les per la seva bellesa. Nosaltres veiem també les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies i els breus missatges que circulen per les xarxes socials per conferir un nou alè a la poesia i afavorir la creació i l'intercanvi de poemes o versos capaços de dilatar la nostra relació amb el món. "                                                        


I per celebrar el dia  mundial de la poesia, vull compartir amb tots i totes vosaltres un poema que va arribar al meu cor de la veu de la meva filla i de la tendresa de la seva autora Joana Raspall.

Il.lustrat per David Ho

PODRIES
Si haguessis nascut
En una altra terra,
Podries ser blanc,
Podries ser negre…
Un altre país
Fora casa teva,
I diries “sí”
En un altra llengua.
T’hauries criat
D’una altra manera
s bona, potser
Potser més dolenta.
Tindries més sort
O potser més pega…
Tindries amics
I jocs d’una altra mena;

Duries vestits
De sac o de seda,
Sabates de pell
O tosca espardenya,
O aniries nu
Perdut per la selva.

Podries llegir
Contes i poemes,
O no tenir llibres
Ni saber de lletra.
Podries menjar
Coses llamineres
O només crostons
Secs de pa negre.
Podries ….podries…
Per tot això pensa
Que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa
Si tu fossis nat
A la seva terra
La tristesa d’ell
Podria ser teva.

 
Il.lustrat Bao Pam
 


El dia del pare responsable i la cura compartida


Il.lustració de Giuseppe Mariotti

D’aquí pocs dies es celebrarà el Dia del Pare, i vull aprofitar aquesta data per fer una proposta engrescadora. Celebrem un dia del pare diferent, el d’un pare responsable amb la criança i no només com a mer proveïdor material de la família, sinó com a subjecte participant de manera activa en totes les facetes de la criança. I quan parlo del pare, m'estic referint a tots els homes que actuen com a pares (padrastres, oncles, avis,germans,...), al meu entendre, el motiu de celebració és la funció de "pare", independement de qui l'exerceixi.

Aquest tall d'entrevista d'el Fary que em va fer arribar el meu estimat amic Carlos, ajuda a il.lustrar el tema de reflexió d'avui. Necessitem un home coresponsable amb la criança, o volem simplement celebrar que cadascuna i cadascú de nosaltres va ser concebit per un home al que se l'anomena pare? Perquè això ja es feia abans a les escoles, fins que els nous models de família, i l'entrada progressiva del model laic a l'escola, ens ha fet oblidar aquesta data. Ara, la nostra estimable publicitat, amb l'objectiu de poder augmentar les vendes ( inclòs l'ONCE s'ha apuntat al carro), l'estimula novament.








Jo proposo vindicar aquest dia per construir el dia del pare coresponsable.  Crec que d'un pare cal esperar molt més que les aportacions dineràries pel desenvolupament i criança dels fills i les filles. Cal implicació, cal responsabilitat, cal que comencin a canviar els estereotips atorgats al pare com a ent inflexive i protector. Hem de començar a visibilitzar al pare que té cura de la família, l'acompanya en la seva educació i en les tasques diàries (escola, extraescolars, metges, reunions de mares i pares,....). Però, de vegades el vent no bufa al nostre favor, els homes continuen tenint salaris més alts, i són les mares les que redueixen la jornada, i, per postres, ara resulta que la reforma torna a fer un pas enrere i elimina el dret del pare i la mare al permís de lactància (abans de la reforma tots dos: pare i mare podien gaudir-lo, i ara només un d'ells podrà sol.licitar-lo). Ja sabem que tot i tenir aquest nom, ells no alletaven, però tenien temps per poder-se fer càrrec i començar a crear un vincle afectiu molt important i imprescindible per la seva coresponsabilitat davant aquesta criança.

Ells i elles ens retallen i jo proposo més temps, doncs sí. Proposo que comencin per incorporar com a dret mínim i irrenunciable el permís per les revisions mèdiques i de seguiment de la mare i de la preparació al part, perquè d'aquesta manera començariem a establir aquest vincle fins i tot abans del seu naixement.


Ill.lustració Mónica Pérez



Il.lustració Momo Carretero
Avui li toca el torn als pares, que viuen l'embaràs amb intensitat, fins i tot els que no es volen ni perdre un cop de peu, els que participen activament en el part, si els hi permeten, els que llegeixen els llibres de la Rosa Jové o el Carlos González, perquè es volen informar sobre les necessitats dels seus fills i filles,  i cóm cobrir-les, els que donen suport a les seves companyes durant la lactància, els que llegeixen tants contes, com informes o diaris, els que no allarguen falsament la seva jornada laboral per no arribar a temps de fer el sopar, els que consolen els seus fills i filles de nit i fan bíceps bressolant i no els calen sales de fitness els que de tantes visites es coneixen perfectament tots els parcs del seu voltant, els que es lliuren a la infància i deixen que aquesta els canviï la vida a millor, els que s'han obert sense por a la seva vessant de la cura i la coresponsabilitat,  i que es van allunyant del paper al qual els relegava el sistema patriarcal, aquests nous pares són els que ajudaran a millorar la infància i la família, i de passada el món.


Il.lustració Serena Curmi

Kyle Pruett, prestigiós especialista del Centre d'Estudis sobre la Infància de la Universitat de Yale i autor del llibre Fatherneed (La necessitat de pare) cita nombroses investigacions segons les quals tots dos, el pare i la mare, tenen una semblant predisposició emocional per guiar, cuidar i nodrir als fills/es. "Són la societat o les seves famílies les que no els preparen d'una manera similar per a això". Aquests estudis em reafirmen en la meva idea de que la nova paternitat ha de ser presencial, conscient i voluntària.
 




La figura dels pares "virtuals" que anteposen el treball a estar amb els seus fills i filles  ha de pertànyer al passat, ja que perjudica tota la societat i, sobretot,  als propis infants,  en créixer sense referents masculins coresponsables.

Ens hauríem de qüestionar si “al Sistema”  no l'interessa que siguem esclaus dels treballs, que els nens i les nenes creixin sols sense una criança d'afecció que els ompli a tots els nivells, i que les persones no tinguin temps de pensar per millorar la seva vida, sinó només consumir per anar tapant buits vitals en un cercle viciós que expressa molt bé el documental "Història de les coses" narrat per l'Annie Leonard.
           
 


 
Sabeu, hi ha dies que les paraules cauen en forma d'imatges, i això és el que ahir em va succeir recercant informació i imatges per aquest post. Com si d’una ma invisible es tractés, vaig rebre aquets curtmetratge: Father and daugter” (Pare i filla) .


És un maravellòs curt d'animació del director i il · lustrador holandès Michaël Dudok de Wil que va guanyar l'Oscar i BAFTA en la seva categoria l'any 2001 i nombrosos premis més. La música, que envolta completament el film i ocupa tota la banda sonora, és de Normand Roger que és un compositor del Quebec. A més, la música juga un rol molt important en la creació de l'ambient, amb l'acordió i el piano. Igual que el curt, segueix el principi de la tornada, una cosa que es va repetint.

“Father and Daughterens mostra l'indestructible vincle entre pare i filla que resisteix el pas del temps i a qualsevol circumstància de la vida, ens explica una història d’afecte però també la de la pèrdua d'un ésser estimat: el pare.

Sens dubte, l'elecció de les tècniques emprades, tintes i aquarel·les entre d’altres, per a la realització del curt, donen aquest toc de dolçor i melangia, i ajuden a que l'emoció es dispari mirant aquesta extraordinària animació.

Fixeu-vos en  la roda que gira, el buit del llac, la vellesa i la joventut, la vida i la mort, les fulles que avancen al pas de la vida, com a moments de reflexió.


 


Per accedir al material feu click a sobre
Per anar tancant aquest post, com sempre que puc, us annexo recursos per poder treballar a les aules. En aquesta ocació són  de l’associació Hombres por la Igualdad de l’Ajuntament de Jerez de la Frontera, que al llarg dels últims anys ha anat realitzant diferents campanyes del dia del pare igualitari, entre les quals trobem material per treballar la coeducació des de l’educació infantil i  la primària. Una sèrie d’activitats molt interessants.
Autors: Antonio Martínez Cáceres, José Antonio Chamizo Román, Daniel Leal
Edició: Ajuntament de Jerez. Igualdad y Salud. Programa de Hombres para la Igualdad.


La nostra companya de Pinzellades al món ens proposa uns quants llibres il·lustrats i àlbums, per a  infants i grans, on el pare és el protagonista principal. Pares de tots tipus que tenen fills i filles ben diferents.

Llibres infantils sobre el pare i la paternitat: Guia de lectura
    
-Anthony Browne. Mi papá. Ed. FCE

-Papás del mundo. Ed. La Galera *

-Bisinski / Sanders. Todos los papás. Ed.Corimbo *

-Gabriela Keselman / Emilio Urberuaga. Este monstruo me suena. Ed. La Galera *

-Ross Collins. ¡Mi papá es genial! Ed. Blume *

-Montserrat Tobella. Papá. Ed. Edebé 

-Ophélie Texier. Papá lobo. Ed. Corimbo *

-Manuela Monari /Evelyn Davidd. En los hombros de papá. Ed.  ItsImagical

-Nadine Brun-Cosme. ¡Hoy lo hace papá! Ed. Corimbo *

-Carl Norac / Ingrid Godon. Mi padre es un gigante. Ed. Símbol *

-Michael Rosen / Helen Oxenbury. ¡Vamos a cazar un oso!. Ed. Ekaré 

-Abigail Wilentz. Papá, ¡Eres el mejor!. Ed. Pearson Educación 

-Mireille d'Allancé. Siempre puedes contar con papá. Ed. Corimbo *

-Philip Waechter. Días de hijo. Ed. Lóguez

-Alain le Saux. La caja de papá. Ed. Corimbo *

-Jillian Harker / Kristina Stephenson. Te quiero, papi. Ed. Parragón

-Isabel Martins / Bernardo Carvalho. P de papá. Ed. Kalandraka

-Daniel Nesquens / Jesús Cisneros. Papá tenía un sombrero. Ed. Anaya Infantil y Juvenil *

-Bénédicte Guettier. El papá que tenia 10 hijos. Ed. Casterman

-Estrella Burgos / Miguel Tanco ¿Cómo es tu papá? Ed. FCE

-Alison Ritchie / Alison Edgson. Papá y yo. Ed. Pearson Alhambra

-Nadine Brun-Cosme / Michel Backès. ¡Hoy lo hace papá! Ed. Corimbo *

-Eric Carle. Papá, por favor, consígueme la luna. Ed. Kókinos

-Wendy McCormick. Papá, ¿me echarás de menos? Ed. Everest 

-Kate Banks / Lauren Castillo. Un día con papá. Ed. Juventud *

-Edgar Keret / Rutu Modan. Papá escapó con el circo. Ed. FCE 

-Alain Serres / Bruno Heitz. Terrible. Ed. Libros del Zorro Rojo

-Dan Yaccarino. Todos los viernes. Ed. Intermón Oxfam *

-Ole Könnecke / Rafik Schami. Cómo curé a papá de su miedo a los extraños. Ed. R que R *

-Regalo para mi papá. Ed. San Pablo 

-David Gossman. Un niño y su papá. Ed. Montena

-Marc-André Bouchard / Quentin Blake. Con la cabeza en otra parte. Ed. Combel

-Cecilia Eudave / Jacobo Muñiz. Papá oso. Ed. A buen paso

-Gabriela Keselman / Avi. Si tienes un papá mago. Ed. SM 

-Baron Baptiste / Sophie Fatus. Mi papá es de plastilina. Yoga para padres e hijos. Ed. RBA

-Davide Cali / Anna Laura Cantone. Un papá a la medida. Ed. Edelvives *

-Janosh. Papá león y sus felices hijos. Ed. Kókinos *

-Claude K. Dubois. Una historia a dos. Ed. SM 

-Thierry Robberecht / Philippe Goossens. Mi padre fue rey. Ed. Edelvives *

-Lawrence Schimel / Alba Marina. ¡Vamos a ver a papá! Ed. Ekaré *

-Dennis Whelehan / Tim Archbold. La padreteca. Ed. Edelvives

-Elisabeth Zöller / Els Cools y Oliver Streich. Óscar, papá y el trampolín de tres metros. Ed. Alfaguara 

-Toon Tellegen/ Rotraut Susanne Berner. Mi padre. Ed. Siruela 

-Daniel Nesquens / Sergio Mora. Papá tatuado. Ed. A buen paso

-Jiro Taniguchi. El almanaque de mi padre. Ed. Planeta Agostini

Tots els llibres marcats amb asterisc ( * ) estan en castellà i català.




I per acabar, i en  una línia molt propera a la meva proposta, us deixo el cartell amb les propostes per aquest dia de l'associació Homes Igualitaris que ha organitzat una sèrie d'actes engrescadors.



No dubteu de dir la vostra a l'apartat dels comentaris