Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Pensant en els altres




Riure, plorar, aprendre. Després d'aquest dos anys, els trenta cinc alumnes  entenen que els lligams d'amistat es creen pensant en els sentiments dels altres. Aprendre  pensant en els altres els ha enssenyat la clau de la felicitat.


En la presentació d'un dels reportatges del "60 minuts", a TV3,  Joan Salvat  deia: "poques vegades la televisió ha servit per trasmetre les emocions que comporta aprendre" i avui tinc el plaer de dedicar un petit espai en el meu blog a aquest reportatge emocionant, "Pensant en els altres", i poder compartir-lo amb vosaltres.  Aquest documental ha estat premiat repetidament pels seus valors, entre els quals es troba la tendressa per acostar-se a l'aprenentatge en una escola. "És una mena de cantic a la vida, i a la manera d'aprendre a viure. A l'Escola Municipal de primària a Kanawara, una ciutat de 8.000 habitants al Japó, Toshiro Kanamori ha aconseguit unir aprenentatge amb diversió, amb respecte a la individualitat de cada nen i amb gran creixement personal del seu alumnat.

"Pensant en els altres", narra les vivències del professor Toshiro Kanamori, que educa els nens i les nenes, creant un ambient d'empatia i respecte absolut entre l'alumnat. Els atorga veu i els permet opinar, tractant-los com les persones que són, deixant-los la llibertat necessària perquè desenvolupin la seva individualitat.

Explica que només tenim una vida i que hem de viure-la amb alegria, però que la felicitat no consisteix en buscar únicament el benefici individual, sinó en aprendre a pensar en els altres.







.

... "Per què estem a l'escola? ... Per ser feliços! Si algú no és feliç, ningú ho serà al seu voltant"

... "Quan la gent t'escolta de veritat, viu per sempre en el teu cor"




Una de les dinàmiques habituals que practiquen a classe són "les cartes del quadern". Els infants escriuen diàriament cartes en un quadern en què expliquen els seus sentiments, què pensen sobre alguna cosa o quines solucions donarien a un problema. Cada dia tres nens llegeixen la seva carta i la resta en pot opinar.



Això fa que els infants aprenguin a buscar al seu interior, a mirar dintre de si mateixos, a reconèixer la seva individualitat i a donar nom a les seves emocions i, per tant, a comprendre les dels altres. Els ensenya a pensar en la resta i, en definitiva, a ser feliços creixent a partir del respecte propi i aliè.






Aquests infants tenen la vida davant seu, a poc a poc però a pas segur enfilan el camí cap a la maduresa. Plens d'energia i plens d'amor. El 24 de març és l'últim dia d'escola després de dos anys junts: els alumnes d'aquesta classe es separaran i per acabar el curs el mestre escriu la mateixa paraula de sempre, "Lligams".


- ..."Durant aquests dos anys hem intentant crear uns lligams. Vosaltres heu fet un esforç perquè els altres us entenguéssim i per entendre als altres. Tots hem fet un esforç mutu de comprensió. A mi no m'agrada sempre recordar el passat, però en els moments difícils els meus amics sempre m'han fet costat. Aquest pensament us ha d'ajudar. Penseu en les coses que hem fet junts durant aquests dos anys. Tots hem fet el que hem pogut per intentar entendre el significat de la vida. Podem estar-nos ben orgullosos." Toshiro Kanamori


Aquí teniu el documental sencer:








La reflexió que avui us plantejo és si  lliçons com aquesta penseu que estan inclosa en les nostres lleis d'educació, que anem canviant sovint.  Els resultats aconseguits fins ara continuen evidenciant que tenim una escola poc inclusiva, no s'ha aconseguit  que l'educació emocional s'incorpori al curículum. Acceptaríem les famílies que als nostres fills i filles aprenguessin prioritàriament a ser feliços, en comptes d'assignatures acadèmiques útils de veritat? Interessa una ciutadania amb empatia, amb responsabilitat social i amb vides plenes, o volem perpetuar un sistema educatiu sense esperit crític,  manipulable i que la superació provingui exclusivament  de les notes i no de les competències adquirides?



M'acomiado amb les paraules de Toshiro Kanamori, "Deixa que la gent visqui al teu cor, hi agafa tanta gent com vulguis". Ells expliquen les seves coses, i els altres comparteixen els seus sentiments. Quan la gent t'escolta de veritat, viu per sempre en el teu cor.



Us deixo l'enllaç del documental en català amb subtítols en castellà.


Pensant en els altres. part 1

Pensant en els altres. part 2

Pensant en els altres. part 3

Pensant en els altres. part 4

Pensant en els altres. part 5





“ No ensenyo només conceptes. 
Ensenyo als nens a crear lligams entre ells,
 i el primer pas consisteix en reconèixer la seva vulnerabilitat 
i en compartir-la a través d’un diari personal.
 Quan els companys escolten un altre company,
 viuen per sempre en el seu cor,
 els ensenyo a permetre que els altres visquin al seu cor”
 Noburou Kaetsy.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si vols fer aportacions i comentaris, pots incorporar-los en aquest espai i en breu els veuras penjat. Gràcies per compartir les vostres opinions