L'Espardanyeta ens acompanya a l'escola

La propera setmana, al Palau Robert de Barcelona,   es tancaran  les portes a l'exposició “Pilarín, 50 anys dibuixant per a tots”,   i avui vull fer l'entrada a un nou curs escolar amb els records d'un personatge singular, l'Espardanyeta,  la nena que em va obrir les  portes a una nova llengua per mí: el català.

Era l'any 1980 quan a l'inici del curs la nostra mestra ens presentava un llibre de text il.lustrat per la Pilarín Bayès, protagonitzat per una nena divertida, valenta i amb recursos que es deia Espardanyeta. Era tan espavilada i amb tants recursos que va aconseguir fer creure al rei que era la Mort, obligant-li a menjar-se set cagaions de gos dient-li: "Sóc la Mort que et vinc a matar, si aquests cagallons no et vols menjar".

He intentat trobar aquell llibre, però no hi ha hagut manera. Però cercant i cercant amb el nostre poderòs cercador Google, he trobat  l'història que narrava l'Espardanyeta, una  nena eixerida que no volia casar-se amb el rei de cap de les maneres.

La il·lustradora i dibuixant Pilarín Bayés és la protagonista d’una exposició que conmemora aquestes cinc dècades dedicades a crear personatges i històries, que han captivat nens i nenes de diverses generacions i tambè el setantè aniversari del seu naixement.

L’exposició reflecteix l’obra i  trajectòria vital d’una dona que s’ha guanyat l’afecte i admiració de diverses generacions de nens i nenes de Catalunya. La Pilarín ha il·lustrat al voltant de 700 llibres, traduïts a diversos idiomes, i ha treballat en infinitat de formats: auques, cartells, murals grans, sense oblidar la seva faceta d’escultora

Ens ofereix una visió conceptual de l’obra i la trajectòria professional i vital de la Pilarín Bayés, a través d’un fil conductor cronològic que s’expressa a partir d’onze dels seus personatges emblemàtics dibuixats al llarg dels darrers 50 anys.

Els onze personatges o llibres de referència són:

El meu pardal. 1964, El Zoo d’en Pitus. 1965, Antón Retaco. 1972, L’Espardenyeta. 1978, Institucions de Catalunya.1984, Petita història de Gaudí. 1985, Trobament de dos mons. 1992, La família Kouamé. 1997; En Patufet. 2002, Els lliris vermells de l’àvia Tilín. 2008, i L’illa del Far. 2010.

Els personatges simbolitzen onze grans conceptes universals: la bellesa, la comunicació, la convivència, el coneixement, la identitat, la cultura, la universalitat, la generositat, la tradició, la ficció i la diversió. I aquests onze conceptes són els que ha escollit la comissària de l’exposició, la Marga Sala, per intentar descriure les diverses facetes, interessos, idearis i trets personals de la Pilarín Bayés, uns trets personals que trobem reflectits en el conjunt de la seva obra.

En aquesta exposició s’han utilitzat diversos recursos museogràfics per oferir una interpretació, un diàleg, un viatge a l’univers de la Pilarín Bayés. Veureu que el conjunt de la seva obra no està disposada de forma cronològica o temàtica per sales, sinó que ofereix una visió molt més àmplia i plena de metàfores. Es tracta d’una exposició que vol afavorir el coneixement global i transversal, tant de l’autora, com de la seva obra, fer-nos gaudir i apropar-nos tot això a través d’objectes, d’obres originals, d’anècdotes, de documents d’època, d’elements simbòlics, d’imatges, de músiques i de testimonis que, com un entramat d’interconnexions i relacions, ens ajudarà a dibuixar el mapa de l’autora i a entendre i valorar la seva obra.

Us deixo el guió de la visita  per a l'alumnat del cicle formatiu d'arts plàstiques i disseny i del batxillerat artístic.