Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Rotundamente Negra

ROTUNDAMENTE NEGRA   Shirley Campbell Barr






En un món on els cànons de bellesa són bàsicament blancs, la dona negra pateix una pressió social i estètica cap als elements que configuren la seva imatge.  Moltes dones negres han assumit i assumeixen els atributs de les dones blanques com els cabells, la pell i fins el color dels ulls. Avui una nova generació de dones, hereves d'altres que van lluitar fa temps, reivindiquen la bellesa negra com a primer pas d'un autoreconeixement que tregui a la dona afrodescendent de l'estereotip i la discriminació.




Avui, 21 de març  celebrem  el Dia Mundial de la Poesia i  el Dia Internacional de l'Eliminació de la Discriminació Racial. Per celebrar-ho  he triat  a una representant de la poesia de dones al món, la Shirley Campbell, poeta costa-riquenya d'origen jamaicà, i un dels seus poemes més coneguts: Rotundamente negra. 






Shirley Campbell és escriptora, antropòloga afrocostarricense. És la més reconeguda de les poeteses de la generació posterior a 1948, professora, especialitzada en Feminisme Africà i activista del moviment africà a Llatinoamèrica. És una dona que sembla que ha nascut per marcar el camí de les persones que la descobreixen. Al seu poema Rotundament Negra, trobem la identitat d'una dona amb pas ferm, que se sent orgullosa de ser com és, i que ho vol transmetre a la resta.


Rotundamente Negra 
Me niego rotundamente
A negar mi voz, Mi sangre y mi piel.
Y me niego rotundamente
A dejar de ser yo,
A dejar de sentirme bien
Cuando miro mi rostro en el espejo
Con mi boca Rotundamente grande,
Y mi nariz Rotundamente hermosa,
Y mis dientes Rotundamente blancos,
Y mi piel valientemente negra.
Y me niego categóricamente
A dejar de hablar
Mi lengua, mi acento y mi historia.
Y me niego absolutamente
A ser parte de los que callan,
De los que temen,
De los que lloran.
Porque me acepto
Rotundamente libre,
Rotundamente negra,
Rotundamente hermosa

Shirley Campbell (1994)




Per acabar, una proposta per aquelles persones que visquin a Saragossa. Fa pocs dies es van inagurar les  Jornades Afro 2014. Dintre de les activitats previstes, trobareu l'exposició " Rotundamente Negra" d'Angel de Manuel on, a través del poema, es fa un recorregut per 12 fotografies  de dones afrodescendents de Saragossa, orgulloses de ser-ho i mostrar-ho.







"Ajudar els altres et farà més feliç". Elsa Punset



 "Les persones ajudem perquè som capaços de sentir i de posar-nos en la pell dels altres. Ajudar genera felicitat personal i col·lectiva"
Elsa Punset

Il.lustració Charlie Terrell

Avui es celebra el dia internacional de la felicitat. És una bona ocasió per recuperar la teoría de la felicitat d’Elsa Punset, escriptora, filòsofa i experta en intel·ligència social i emocional.  L'Elsa va fer un estudi en el qual destaca l'afirmació que els millors moments de felicitat de les persones estan relacionats amb la solidaritat i les relacions afectives .








Teoria de la Solidaritat d'Elsa Punset.- "Es pot afirmar que les persones ajudem perquè som capaços de sentir i de posar-nos en la pell dels altres. Ajudar genera felicitat personal i col·lectiva".
Aquesta és la teoria de la solidaritatque Elsa Punset, escriptora, filòsofa i experta en intel·ligència social i emocional, s'ha elaborat a partir dels resultats obtinguts després de la participació de nombrosos col·laboradors d'ONG en una macroenquesta. Aquesta hipòtesi sobre la teoria de la solidaritat és sobre la qual es sustenta la campanya SOMOS 2012.

Elsa Punset, que és la directora del Laboratori d'Aprenentatge Social i Emocional de la Universitat Camilo José Cela, afirma que "l'altruisme és alhora innat i après. Naixem empàtics, amb la capacitat de posar-nos en la pell dels altres i de patir i gaudir amb ells i podem aprendre a potenciar aquesta capacitat o, al contrari, a ofegar-la. Els models socials que mostren comportaments altruistes ajuden molt a la societat".

L'estudi dirigit per Elsa Punset per comprovar la hipòtesi sobre la solidaritat humana s'ha fet a través d'un qüestionari de deu preguntes, que ha estat respost per més de 40.000 persones del nostre país en molt pocs dies. Entre les conclusions destaca l'afirmació que els millors moments de felicitat de les persones estan relacionats amb la solidaritat i les relacions afectives.


"En temps de crisi, on veiem que els governs no arriben a tot, és fonamental despertar la capacitat activa d'ajuda de les persones que formen part d'una societat. Ens necessitem, i cada dia més perquè som més, i per sobreviure i prosperar haurem de col·laborar més ", afegeix Punset. ( Font: Mans unides)






El porter del prostíbul

Avui, gràcies a totes i tots vosaltres, estem aquí cultivant l'esperança del canvi, l'aposta per transformar el món en un nou espai de justícia social. Aquest petit espai de reflexió ha arribat, qui m'ho havia de dir quan el vaig obrir, a les 40.000 visites i als 40 seguidors i seguidores. 


Il.lustració ThomasNielsen


La vida ens tanca unes portes i ens obre unes altres. I gràcies a aquest obrir i tancar, se'ns presenten noves oportunitats. Quan fa un parell d'anys vaig finalitzar un dels projectes que estava duent a terme, vaig sentir la necessitat de compartir les meves reflexions i el material recopilat al llarg dels anys amb totes i tots vosaltres, per poder millorar la nostra tasca diària. També per poder començar a treballar noves competències en aquest món de xarxes i tecnologies. I avui estic aquí amb totes i tots vosaltres celebrant que, malgrat les dificultats, aquest procés m'ha atorgat nous i noves companyes de viatge, alguns a prop meu en sentit estricte, i d'altres més lluny, però gràcies a les xarxes, connectats de manera immediata.

Donant voltes a aquesta idea sobre les portes que ens obre la vida, em va venir al cap "La història del porter próstibul" de Jorge Bucay, que vaig escoltar fa molt de temps a la ràdio, que parla de les oportunitats que van lligades al canvi, a la crisi, a la pèrdua i que, des de llavors, faig servir  a les sessions d'orientació laboral que desenvolupo amb els diferents programes ocupacionals. Avui continuaré compartint-les, però no a l'aula sinò amb totes i tots vosaltres.










La  història del porter del prostíbul



No hi havia al poble un ofici pitjor valorat i pitjor pagat que el de porter del 
prostíbul. Però quina altre cosa podria fer aquell home?

De fet, mai havia après a llegir ni a escriure, no tenia cap altra activitat ni ofici. En realitat, era el seu lloc perquè els seus pares havien estat porters d'aquell prostíbul i també abans, el pare del seu pare .

Durant dècades, el prostíbul es passava de pares a fills, i el portal es passava de pares a fills.

Un dia, el vell propietari va morir i es va fer càrrec del prostíbul un jove amb inquietuds, creatiu i emprenedor . El jove va decidir modernitzar el negoci. Després de modificar les habitacions va cridar al personal per donar-li noves instruccions .

Al porter, li va dir : A partir d'avui vostè, a més d'estar a la porta, em prepararà un informe setmanal. Allà anotarà vostè la quantitat de parelles que entren cada dia. A una de cada cinc, li preguntarà com van ser ateses i que corregirien del lloc. I un cop per setmana, em presentaràs aquest informe amb els comentaris que vostè cregui convenients .

L'home va tremolar, mai li havia faltat disposició al treball però .....

M'encantaria satisfer-li  senyor –balbotejava- , però jo ... jo no se llegir ni escriure.

Aah ! Com ho sento ! Com vostè comprendrà , jo no puc pagar a una altra persona perquè faci això i tampoc puc esperar fins que vostè aprengui a escriure , per tant ...

Però senyor, vostè no em pot acomiadar , jo treballo en això tota la meva vida, també el meu pare i el meu avi ...

No li va deixar acabar, i li va dir: Miri, jo el comprenc, però no puc fer res per vostè. Lògicament li donarem una indemnització, és a dir, una quantitat de diners perquè tingui fins que trobi una altra cosa . Així que, ho sento. Que tingui sort!!!!

I sense més , es va donar mitja volta i va marxar.

L'home va sentir que el món s’enfonsava. Mai havia pensat que podria arribar a trobar-se en aquesta situació . Va arribar a casa seva i  per primera vegada desocupat. Què puc fer?

Va recordar que de vegades en el prostíbul, quan es trencava un llit o es trencava una pota d'un armari, ell , amb un martell i claus se les enginyava per fer un arranjament senzill i provisional. Va pensar que aquesta podria ser una ocupació transitòria fins que algú li oferís una ocupació .

Va buscar per tota la casa les eines que necessitava , només tenia uns claus rovellats i una tenalla oscada. Havia de comprar una caixa d'eines completa. Per això usaria una part dels diners rebuts .

A la cantonada de casa va escoltar  que al seu poble no hi havia cap ferreteria, i que havia de viatjar dos dies en mula per anar al poble més proper a fer la compra. Que mes dóna? va pensar, i va emprendre la marxa

Al seu retorn, portava una bella i completa caixa d'eines. No havia acabat de treure les botes quan van trucar a la porta de casa. Era el seu veí.  Vinc a preguntar-li si no té un martell per prestar.

Miri, si , ho acabo de comprar però ho necessito per treballar ... com em quedi sense feina ...

Bé, però jo l'hi tornaria demà ben d'hora .

Està bé.

Al matí següent, com havia promès, el veí va trucar a la porta .

Miri , jo encara necessito el martell. Per que no m'ho ven?

No, jo el necessito per treballar i a més, la ferreteria està a dos dies de mula. Fem un tracte, va dir el veí . Jo li paguaré a vostè els dos dies d'anada i els dos de tornada , més el preu del martell , total vostè està sense treballar. Que li sembla ?  Realment , això li donava una feina per quatre dies ...

Accepto!

Va tornar a muntar la seva mula. Al retorn, un altre veí que esperava a la porta de casa .

Hola, veí . Vostè li va vendre un martell al nostre amic ?

Si - ..

Jo necessito unes eines, estic disposat a pagar-li els seus quatre dies de viatge i una petit guany per cada eina. Vostè sap , no tots podem disposar de quatre dies per a les nostres compres .

L'ex-porter va obrir la seva caixa d'eines i el seu veí va triar una pinça, un tornavís , un martell i un cisell. Li pagar i se'n va anar.

No tots disposem de quatre dies per a compres , recordava ... Si això era cert , molta gent podria necessitar que el viatgés a portar eines .

En el següent viatge va decidir que arriscaria una mica dels diners de la indemnització , portant més eines que les que havia venut . De passada, podria estalviar algun temps de viatges . La veu va començar a córrer pel barri i molts van voler evitar-ne el viatge .

Un cop per setmana, l'ara corredor d'eines viatjava i comprava el que necessitaven els seus clients . Aviat va entendre que si pogués trobar un lloc on emmagatzemar les eines, podria estalviar més viatges i guanyar més diners. Va llogar un lloc per fer de magatzem. Després li va fer una entrada més còmoda i algunes setmanes després amb una vidriera, el magatzem es va transformar en la primera ferreteria del poble. Tots estaven contents i compraven en el seu negoci . Ja no viatjava , de la ferreteria del poble veí li enviaven les seves comandes. Ell era un bon client .

Amb el temps, tots els compradors de pobles petits més llunyans preferien comprar a la seva ferreteria i guanyar dos dies de marxa .

Un dia se li va ocórrer que el seu amic, el torner , podria fabricar per a ell,  els caps dels martells .

I després , perquè no? les tenalles ... i les pinces ... i els cisells .

I després van ser els claus i els cargols .....

Per no fer molt llarg el conte , va succeir que en deu anys aquell home es va transformar amb honestedat i treball en un milionari fabricant d'eines.

L'empresari més poderós de la zona. Tan poderós era, que un any va decidir donar al seu poble una escola. Allí s’ ensenyaria a més de lecto-escriptura, les arts i els oficis més pràctics de l'època .

El màxim responsable del seu poble va organitzar una gran festa de inauguració de l’escola i un important sopar d’agraïment al seu fundador. A les postres, l'alcalde li va lliurar les claus de la ciutat i li va dir :

És amb gran orgull i gratitud que li demanem ens concedeixi l'honor de posar la seva signatura en la primera fulla del llibre d'actes de la nova escola .

L'honor seria per mi, va dir l'home . Crec que res m'agradaria més que signar allà , però jo no sé llegir ni escriure. Jo sóc analfabet .

Vostè ?, Va dir l’alcalde, que no arribava a creure-ho .

No sap llegir ni escriure ?, Vostè va construir un imperi industrial sense saber llegir ni escriure ?

Estic sorprès. Em pregunto, que hagués fet si hagués sabut llegir i escriure?

Jo l'hi puc contestar, va respondre l'home amb calma. Si jo hagués sabut llegir i escriure ... seria porter del prostíbul!! 





Economia del Bé Comú

Hobbes està passat de moda en la segona dècada del segle XXI. És el moment de recuperar l'harmonia confuciana, el desenvolupament aristotèlic i la serenitat senequista. Corren nous temps, i són apassionants. (Font: J.C. Cubeiro)






L'economia del bé comú es basa en els valors de les més saludables relacions humanes (confiança, cooperació, estima, co-determinació, solidaritat i voluntat de compartir), que ens fan millors i més feliços. El paradigma canvia: de la lluita i l'egoisme avariciós a la cooperació i l'altruisme generós, del finalisme del benefici financer a la contribució al bé comú.

El balanç financer és secundari, el balanç principal resideix en el bé comú (que mesura intangibles com la dignitat humana, la responsabilitat social, la sostenibilitat ecològica, la participació democràtica i la solidaritat amb tots els "grups involucrats" en l'activitat de l'empresa). El capital és el mitjà, no la finalitat, per aconseguir la felicitat de tots i totes, la diferència entre el personal executiu més ben pagat i el personal operari no pot superar el 20% (als Estats Units la diferència era de 24 a 1 en 1965; de 71 a 1 en 1989; de 262 a 1 en 2005 i de 325 a 1 en 2011).

Christian Felber proposa que els millors balanços del bé comú (pels seus rendiments socials, ecològics, democràtics i distributius) obtinguin avantatges legals i fiscals. A més proposa crear "bancs democràtics", impulsar la democràcia directa (més la representativa), educar des de l'escola en valors com emocionología, ètica, comunicació, educació democràtica i experiència de la natura i afavorir competències de gestió, com l'amabilitat, l'empatia, l'atenció al bé de tothom i de la comunitat ecològica. El que avui sembla "ciència-ficció", demà serà "sentit comú". En la situació actual, segons l'economista de l'FMI Fuad Hassanov, per cada punt de desviació típica en desigualtat (mesurat per l'índex de Gini) es genera un 0'6% de creixement del PIB. Fins quant es pot tensar la corda?

Adéu a l'individualisme propi del capitalisme més salvatge i benvinguda sigui la intel·ligència de l'eixam, el lideratge col·lectiu, la força de tots i totes juntes i no lluitant entre nosaltres.






El proper dijous, 20 de març el professor de la Universitat de Viena Chrstian Felber presentarà al Palau Macaya de Barcelona ‘L’economia del bé comú‘, de la qual és artífex. L’acte, organitzat per Impuls a l’acció social i la Fundació APIP-ACAM, s’inagurarà a les 10h i estarà moderat per Antoni Comín, professor de Ciències Socials a ESADE. Després de la presentació per part de Felber, fundador del moviment anti-globalització Attac i iniciador del Banc Democràtic, s’obrirà un espai de debat amb participació del públi.c. Cal inscriure’s mitjançant formulari online.