Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Quan les bosses són un pont per l'amistat


Ahir vam estar de celebració, va ser el Dia  Internacional de l'Amistat. Fou l'any passat, quan l'Assemblea General va designar aquesta data amb la idea que l'amistat entre els pobles, els països, les cultures i les persones inspirés iniciatives de pau, donant l'oportunitat d'establir ponts entre les diferents comunitats.

Per posar una nota tendra a aquesta celebració, us convido a veure un curtmetratge d'animació que explica una història d'amistat entre dues persones una mica singulars, La captaire i les bosses.



És una història que parla de solitud i de sentiments, de com una petita acció pot dibuixar un somriure a la cara d'una persona poc acostumada a  experimentar situacions d'alegria.
 
És una història muda, com moltes de les nostres històries, on no calen paraules perquè l'amiga o l'amic sap què està passant, només la música ens acompanyarà. Una música que pretén adequar-se a la història que explica, pausada, melòdica.

L'animació està molt aconseguida, així com els decorats i l'ambientació. El curtmetratge va guanyar el primer premi en el Festivit 2007. Avui felicito el seu Director Eduardo Suazo López, per aquesta commovedora història.




Pels més petits i petites un recull de material per poder treballar a les aules:
Activitat 1 proposada en interpeques2.
Activitat 2 proposada en interpeques2.


La reducció de jornada després de la reforma laboral del 2012




Com ja sabeu, el passat mes de febrer va entrar en vigor el Reial Decret Llei 3/2012 de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral.  Avui fent una ullada al bloc concilia.blog.euskadi.net, he llegit que han fet una anàlisi sobre les repercusions de la nova reforma laboral a les polítiques i mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral. Crec que val la pena deixar-vos  un petit resum de les  conclusions, i si esteu interessats en aprofundir en el tema els hi feu una visita a la seva pàgina.


La reducció de jornada per cura de familiars està regulada a l'article 37.5 i 37.6 de  l'Estatut dels treballadors, on s'estableix qui poden ser les/els beneficiaris, els percentatges de reduccció de jornada i el procediment per les concrecions horàries.


Unes de les novetats més importants radica en que la reducció de la jornada  s'ha de gaudir amb caràcter diari, sense que es pugui acumular a un dia concret. L'altra és l'establiment d'un preavís de 15 dies.


Font: Catac.iac.blogspot

Us annexo el quadre comparatiu de cóm queda la reducció de jornada després de la reforma.


REDUCCIÓ DE JORNADA PER CURA DE FAMILIARS
(Art. 37 apartat 5 i 6 de l' E.T.)
ConcepteAbans de la reforma
 laboral
Després de la reforma laboral

Subjectes causants
Fills/es menors de 8 anys
Familiars amb discapacitat  física, psíquica o sensorial (fins  al 2on grau)

Es mantenen les mateixes condicions
Percentatges de reducció de jornadaEls percentatges de reducció són d'un mínim d'1/8 (12,5%) i un  máxim de la  meitat (50%)
Es mantenen les mateixes condicions

Formes de reducció de jornada

Possibilitat d'acumular la reducció en jornades senceres.
A partir d'ara la reducció ha de ser diària, per tant com a màxim la jornada cada día pot reduir-se un 50%






Concreció horària i periode de reducció




El dret a la concreció horària és més ampli pels treballadors i treballadores, que poden triar el seu horari ( per exemple, un horari fixe independentment de que es treballi a torns.)
Es redueix la capacitat de la persona treballadora per triar l'horari. La concreció horària i la determinació del període de la reducció de jornada correspón al treballador o treballadora, dintre de la seva jornada ordinària, excepte que això quedi regulat en conveni col·lectiu, el que suposa una novetat.

Preavis i durada

No existía obligació de preavís
S'ha de  preavisar amb 15 días o segons quedi establert al conveni i indicar-ne la data d'inici i la data de fi de la reducció.




Cotitzacions
Base del 100% per  prestacions per incapacitat permanent, mort i  supervivencia, maternitat, paternitat i  jubilació (Els dos primers anys de reducció de jornada per cura de fills/es i el primer en el cas de cura de familiars). Les prestacions d'atur sempre es veuran incrementades fins al 100 % de les cotitzacions que s'haurien efectuat de no haver existit la reducció de jornada.




Es mantenen les mateixes condicions
Protecció davant l'acomiadamentLa reducció de jornada i la seva sol·licitud  està protegida davant l'acomiadament
Es mantenen les mateixes condicions





Signatures perque la Generalitat compensi la retallada estatal en polítiques d'ocupació

Vull donar difusió per si algú o alguna esteu interessats en signar el manifest que es presentarà al Xavier Mena, conseller del Departament d'Empresa i Ocupació: Perque la Generalitat compensi la retallada estatal en polítiques d'ocupació.
  



Les polítiques actives d’ocupació (PAO) tenen una importància cabdal en l’actual context econòmic de recessió i increment de l’atur. En un moment on l’economia catalana presenta taxes de creixement negatiu i un nombre d’aturats/des que segueix ascendint més enllà dels 600.000, els serveis ocupacionals contribueixen a generar activitat econòmica i a inserir persones al mercat de treball.

Les PAO s’adrecen a les persones i a les empreses, i s’executen des de la Generalitat, les corporacions locals i les entitats socials. Són serveis públics que actuen sobre l’oferta i la demanda de treball per tal de dinamitzar l’activitat econòmica. D’una banda, els seus programes ofereixen informació, orientació i formació a persones que busquen feina o que volen crear el seu propi negoci; de l’altra, donen suport a empreses en la gestió de la contractació laboral, l’impuls de la innovació, la recerca de personal o la identificació de perfils professionals.

De forma sorprenent i contra el que sembla de sentit comú en la conjuntura actual, les PAO han sofert enguany una retallada sense precedents. Els fons destinats a aquestes polítiques s’han reduït el 2012 –en plena crisi econòmica- un 58%, passant dels 457 als 191 milions d’euros. Una retallada de dimensions desproporcionades que tindrà un impacte molt negatiu sobre les més de 500.000 persones ateses per aquets tipus de programes, i de retruc sobre els més de 1.000 professionals que treballen avui en aquest sector. En resum, més persones en situació d’atur: mentre els usuaris dels serveis d’ocupació veuran com desapareixen serveis que milloren les seves possibilitats d’inserció al mercat de treball, els professionals que generen ocupació veuran desaparèixer els seus llocs de treball.

 
Els i les sota signants manifestem el nostre rebuig frontal a aquesta retallada. Per injusta, perquè penalitza les persones amb més dificultats d’accedir al mercat de treball. Per ineficient, perquè l’estalvi generat no suposarà una millora sinó un empitjorament de l’ocupació a Catalunya. Per ineficaç, perquè no aconseguirà reduir el nombre de persones aturades al nostre país. Som conscients que la retallada té el seu origen en la distribució de fons per part de l’Estat. Però la Generalitat de Catalunya no pot mirar cap a una altra banda davant d’un ajust pressupostari que deixarà sense resposta a bona part de les 615.000 catalans/es que es troben avui en situació d’atur.

Per aquesta raó, els i les sota signants demanem que el Departament d’Empresa i Ocupació doti un pressupost extraordinari que compensi la retallada anunciada de les PAO, i que faci possible mantenir els serveis públics d’ocupació que presten avui la Generalitat, les corporacions locals i les entitats socials.





Si esteu interessats en signar, el podeu fer a:

https://www.change.org/es/peticiones/xavier-mena-conseller-del-departament-d-empresa-i-ocupaci%C3%B3-que-la-generalitat-compensi-la-retallada-estatal-en-pol%C3%ADtiques-d-ocupaci%C3%B3#

Cóm es pot no ser alguna cosa?????





Et presento a Zero l'heroi de la meva proposta d'avui i títol d'un curtmetratge escrit i dirigit per Christopher Kezelos i  realitzat amb la tècnica d'animació stop motion. Aquest curtmetratge et permetrà treballar la diversitat, la tolerància i la motivació com a dinàmiques a l'aula o grup de treball.






La història transcorre en un món habitat per uns éssers fets de fils de llana. Cada un d'ells i elles va marcat al pit amb un número, que representa el seu potencial com a individu en la societat. Com a conseqüència de la pertinença a un grup, els nombres de menor importància són oprimits i discriminats pels altres.







Veureu que els números 8 - 9 són els habitants més respectats i, com a tals, desenvolupen els treballs més rellevant per la seva societat, els 5-6-7 representen la classe mitja i els 1-2-3-4 formen el grup de ciutadans i ciutadanes menys respectats per la resta. Però, per sota d'aquest, encara existeix un altre grup, que és el zero, destinat a ser el marginat per la societat, sense pràcticament cap dret ni possibilitat d'aconseguir una feina, o realitzar alguna funció d'utilitat pel grup.


El meu protagonista d'avui arriba a l'escola i comprova que no hi ha lloc per ell, ningú el vol, de fet és aquí on aprèn que no té assignat un rol en la societat en la que viu, però tot i així no es dóna per vençut i continua lluitant, ja que creu estar convençut de que, des de la diferència, pot aportar alguna cosa i ser útil a la societat.

I des d'aquesta vessant motivadora, optimista i/o lluitadora us deixo amb el curtmetratge,







Si voleu més informació no dubteu en visitar el web oficial



















Resposta a Andrea Fabra i el seu " Qué se jodan"!!!

"Pel fum es sap on és el foc"





Quanta ignorància demostra tenir aquesta diputada, que davant l'aprovació d'una nova retallada a la classe més vulnerable, crida: Que se jodan! No sabria dir-li si m'ha produït tristesa, ràbia, impotència, o potser les tres coses juntes.

Espero poder veure-la un dia desterrada de totes les seves riqueses en una cua a l'oficina d'ocupació, sol·licitant una prestació per mantenir la seva família i aconseguir pagar la hipoteca, i que quan rebi  una carta de reconeixement de la prestació, sigui  amb una frase tan estúpida com la  que ella va utilitzar l'altre dia.

Cóm és possible que la nostra classe política s'hagi tornat tan insensible i ignorant. Com és que no ha estat notícia de capçalera en els mitjans de comunicació?

Per si a algú li queda algun tipus de dubte, els diré que sempre han existit vividors, i sempre existiran, però la major part de persones que ens trobem en aquesta situació, no ens hi trobem per voluntat pròpia, tot el contrari del que passa amb la recerca activa de feina, en la qual han d'existir importants dosis de voluntat personal: les oficines d'ocupació no tenen recursos ni tècnics, ni organitzatius per controlar la recerca de feina dels seus aturats i aturades.  És més fàcil aplicar una llei restrictiva de drets, que aconseguir polítiques actives d'ocupació que siguin constructives i que millorin la situació de les persones aturades.

Sóc tècnica en ocupació i orientació laboral. Porto més de 15 anys acompanyant a persones en situació d'atur, i mai he vist una situació tan desesperançada, a nivell personal i social, com l'actual.

Qui s'atrevirà a dir-me a la cara que em foti, quan porto nou mesos en recerca activa d'ocupació, movent-me per la xarxa i presentant candidatures a totes aquelles ofertes d'ocupació que observo en les diferents borses de gestió d'ocupació en les que he introduït el meu currículum, i resultant d'aquesta recerca només una entrevista a través d'una ETT, amb una proposta de salari inferior al 60% del que venia percebent l'any passat, i que després d'acceptar les condicions salarials, horàries i geogràfiques, tot i valorar molt positivament el meu perfil professional, em diguin que potser l'empresa busca algú més júnior.

No pensin que tinc 60 anys, en tinc 43, més de 15 anys d'experiència professional, una diplomatura, una habilitació, dos màsters, dos postgraus, i més de quaranta cursos d'especialització.
Això els mercats no ho tenen present. I la nostra classe política ens crida: Qué se jodan!!. Doncs bé, no li donarè la satisfacció a ella, ni a ningú com ella, amb respostes del mateix estil. Em cenyiré a recordar una dita popular: "La barca passa, però el riu queda".

Avui, des d'aquest modest blog, vull afegir que "perdent vaig aprendre, i més val el que vaig aprendre que el que vaig perdre". Doncs he perdut una feina, però he après a compartir recursos, temps i processos amb el meu equip, alumnat i persones usuàries dels serveis d'ocupació amb els que he col.laborat. I d'això, n'estic orgullosa. No em rendeixo fàcilment, i segueixo fent el que vull i sé fer. Col·laboro de manera voluntària amb la societat que m'ha ensenyat a ser el que sóc, sense demanar un salari a canvi, ni un paper registrat a l'oficina d'ocupació. I mai li diré, el que vostè m'ha dit a mi, tot i que en el seu cas podria estar justificat: Que se jodan!!

Pronobrujas, és hiperrealisme, postfeminisme

 "Qui busca la veritat corre el risc de trobar-la"

Manel Vicent



Avui vull presentar-vos un curtmetratge dels germans Gautier, "Pornobrujas", que m'ha desassossegat. Com diu la pròpia André: "En les històries, els herois superen els obstacles. A nosaltres però, la vida semblava reservar-nos sempre el pitjor. Però aquí estàvem les quatre, davant del nostre somni. Un concert, una funció ". El curt ens ofereix unes noves heroïnes venjatives que segueixen nodrint la feble genealogia de models femenins més enllà dels personatges secundaris, més enllà dels personatges víctimes.

La productora audiovisual Smiz and Píxel, com es comenta al bloc Cine en Violeta, amb aquest curtmetratge de ficció continua la seva trajectòria en la realització de treballs amb perspectiva de gènere. "Pornobrujas és punk, terror, hiperrealisme, postfeminisme. Un drama, un conflicte, una proposta arriscada que pretén aportar noves perspectives en la representació cinematogràfica de les possibles respostes de les dones davant la violència."


Els guionistes afirmen que "la idea era explicar una història de lluita, posant l'accent en la superació i no en la victimització abordant molts subtemes i mites, des del sentiment de culpa, el perfil dels violents, l'autodefensa i la pròpia representació d'aquests temes en el cinema i la ficció on les opcions per als personatges femenins són gairebé sempre les mateixes."


L'argument no és nou, la Virginie Despentes el va utilitzar a 'Fóllame' (2000) i per descomptat, Tarantino és el model. Fins i tot, una de les protagonistes, davant els desitjos de venjança, diu  que "estaran marcades per a tota la vida i tu estàs en pla Tarantino".

Després de diversos anys de treball de recerca,  converses amb dones que han estat violades, documentació, etcètera, els joves directors ens han presentat el seu treball 'Pornobrujas'.  El curtmetratge visibilitza tabús relacionats amb el feminisme des d'una altra perspectiva. "Ens va resultar interessant incloure alguns dels seus plantejaments i altres que a nosaltres ens preocupen per tenir certa vinculació amb el feminisme i els debats sobre noves masculinitats", comenten els guionistes.

El curtmetratge ens ve a dir que, més enllà de la violència que implica la violació, hi ha un desig de dominació, de demostrar qui mana. Com diu un d'ells "és que no acceptem un no per resposta" "baixa el cap!, Que baixis el cap!". Et posseeixo mentre et tinc sotmesa.




"La violació és una cosa que s'agafa i del que després no et pots desfer. Contaminada. Fins aleshores, jo creia que l'havia assumit bé, que tenia la pell gruixuda i coses millors que fer en lloc de deixar que tres ignorants em traumatitzessin ". La declaració la fa  Virginie Despentes en el seu llibre Teoria King Kong

Smiz and Píxel, després de treballar temes com el mite de la bellesa, les masculinitats, o la ruptura d'estereotips a través de l'esport femení, ens presenta una història que ens parla de superació i empoderament. Una aposta que tracta d'oferir un punt de vista diferent i un plantejament alternatiu al tractament audiovisual de la violència de gènere, protagonitzada per quatre personatges femenins forts


Cóm actuen les joves davant l'agressió? Paula es culpabilitza,  Andre vol superar-ho a l'instant, Ivy vol denunciar, i Ana de Kie vol venjança, vol que els agressors pateixin. Ana de Kie ho té clar, sap que la venjança no li farà sentir bé (o sí), però sap que si es venja no està fent res dolent.
És aquí on el plantejament ens porta a la reflexió: denunciar o no denunciar.
Elles ho tenen clar, la denúncia no és la solució, és un altre trauma afegit. Ningú les va a creure (del tot) i en el futur seran jutjades. Així que, finalment, el propi destí les facilita el camí que agafaran amb la caiguda d'una cartera...



El secret de les galetes de la Núria Fusté

Il.lustració Ofra Amit

Ahir la meva germana Rosa em feia arribar aquest article d'ara.cat que reprodueixo textualment:

La professora Núria Fusté Massana va quedar-se sense feina la setmana passada. Treballava a l'escola Laia, al barri de Sant Andreu de Barcelona, però el centre va decidir tancar la seva única línia d'educació secundària obligatòria, fet que va obligar a acomiadar els vuit professors d'ESO i deixar 73 alumnes buscant plaça per al curs vinent.


Lluny de rendir-se, ha penjat un vídeo a YouTube on explica quines són les seves qualitats com a mestra, com veu el model educatiu i quins són els seus objectius a l'aula. El resultat és un nou format de vídeo-currículum on, a través del procés d'elaboració d'un pastís, la Núria Fusté explica de forma gràfica i clara la seva manera d'educar. En només cinc dies, el vídeo ha rebut més de 5.000 visites.




Avui, emocionada per l'emprendedoria, la iniciativa, la creativitat i el positivisme de treball de la Núria Fusté he decidit felicitar-la i publicar aquesta informació perquè altres persones trobin un altre camí a la situació d'angoixa que a vegades vivim quan ens trobem a l'atur. 


Tal i com li deia en un missatge aquest de matí a la Núria, el seu video m'aporta una motivació similar al que ens aporta el treball de difusió de Be Happy at Work, que us presentava el mes passat amb els 10 passos per ser feliços a la feina.


Aquí va el video amb el  resultat de més de quinze anys fent galetes.









La descoberta d'una Happyshifters

"Carpe Diem! Aprofita el dia,
No deixis que acabi
sense haver crescut una mica,
sense haver estat
una mica més feliç,
sense haver
alimentat els teus somnis"


Il.lustrat per Shichigoro





He descobert que tota la meva vida he estat una happyshifters, ja que el plaer, o allò que en diuen "felicitat", formaven part dels objectius de les meves ocupacions.

Il.lustració Catrin Welz Stein
No és que no m'hagi conegut a mi mateixa fins ara, el que he descobert fa poc ha estat aquest terme. Allò que sempre deia: "sóc una persona afortunada, sempre he aconseguit ser feliç." I, si algun cop no ho aconseguia, m'atrevia a saltar i tornar a provar. Doncs, ara té nom propi.

Ser un happyshifter és una questió filosòfica,  implica buscar la felicitat a través del treball, convertint-lo en una font per donar sentit a la vida. Les persones que ho practiquem ens plantegem cóm es possible passar una gran part de la nostra vida fent una cosa que no ens fa feliç. Es tracta d'un camí complementari per aconseguir la felicitat, mitjançant la feina. I això es veu reflectit en les persones amb les que compartim els projectes i el resultat dels mateixos.



Aquest nou corrent canvia la queixa per l'acció i la pasivitat per l'emprenedoria. És un canvi que neix de les persones i no de les empreses, està relacionat directament amb l'autorealització i l'optimisme i no pas amb el sou, el bon clima laboral, la confiança i la pertinença a un equip. 


"Qui es troba en aquest estat està absort en la seva activitat i sent una enorme satisfacció; treballa per ser feliç, amb capacitat de realització i satisfacció personal abans que de guanyar diners", assegura Pilar Jericó, sòcia d' Innopersonas
Les persones que el practiquen no tenen por a escoltar la seva consciència i necessiten saber que el que fan té un sentit.  


Montse Ventosa, directora d'Employee Branding, assegura que els i les happyshifters estan molt a prop del que pretén el personatge de Will Smith en la pel.lícula "A la recerca de la felicitat" i afegeix que "es pot viure millor amb menus, o amb més, treballant menys o més... ser feliç conciliant?  Hi pot haver gent que vulgui sacreificar-se i treballar molt, sense arribar a ser un addicte a la feina. El happyshifter no considera que la vida personal i la laboral siguin enemigues i no creu que les dues hagin d'estar separades. Sortir del sistema no funciona, i en el happyshifting troben tant a empleats/des que volen demostres dins de la seva empresa que es pot ser feliça la feina, com a emprenedors/es que busquen la felicitat crant la seva pròpia".






Les organitzacions han de vetllar per oferir un entorn als i les professionals que els faci donar el millor d'ells i elles mateixes per generar un bon clima laboral, de treball en equip, i de vegades, no h'hi ha prou amb un salari elevat per tenir al treballador motivat. És important generar una cultura d'empresa basada en la confiança. l'empoderament i treball en equip- Les i els treballadors més feliços solen ser més productius, i per tant va lligat directament als beneficis que obtindrà l'organització i la retenció del talent.



Il.lustració d'en Jon Krause


Ser un happyshifter és una actitud personal. Com a treballadors i treballadores som responsables de dirigir el nostre projecte professional i vital, i intentar que totes dues coses estiguin en la mateixa línia, per tant nosaltres som els únics responsables de poder aconseguir-ho.  






I sinò mireu a Bob Esponja, és feliç amb una naturalitat sorprenent. Gaudeix amb tot el que l'envolta: fent les seves meravelloses burgers cangreburgers, caçant meduses, jugant amb Patricio i Arenita, parlant amb Gari ... Però el que és més important és que gaudeix, o pateix, cada dia, a totes les hores. No espera el cap de setmana per consumir un succedani de felicitat. I en contraposició tenim a la resta de personatges. Si us interessa aquesta reflexió filosòfic no deixeu de llegir l'article sobre aquesta sèrie en el bloc FiloCervantes