Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Terrorífiques dades del nostre mercat laboral



Però sembla tant clar que ens equivoquem, com que ho anem a fer.



Retrat del nostre mercat laboral espanyol per aquest últim trimestre





Sóm 5.778.100 les persones aturades en aquest últim trimestre, segons de les dades de l'enquesta de la població activa (EPA)
 
Les dades d'atur que es van públicar ahir són absolutament aterridores. Per aquesta raó, les il.lustracions que avui ens acompanyaran volen posar de relleu el retrat del nostre actual mercat laboral. Tenir en situació d'atur el 25% de la població, és una situació esgarrifosa, sobretot si les úniques opcions que ens plantegen són aquestes: que la gent més gran continui treballant, no fer res i deixant que les grans fortunes estiguin en mans d'un petit nombre de persones i no s'utilitzi cap mesura solidària amb la resta de la població, fent una reforma laboral que, com ja imaginàvem, no ha donat el fruit promès, suprimint programes de suport a l'ocupació i que els col.lectius més pobres puguin subsistir amb l'ajut de xarxes solidàries d'altres pobres que, tot i no tenir, comparteixen el sostre i el pa.

Il.ustració A. Semenov


Estem a prop de "tots sants", on recordem els morts, les seves lluites i desitjos, i m'entristeix veure cóm el somni dels meus avis, treballant per les llibertats, pel compromís social, l'accès igualitari i públic a l'educació i la salut comencen a trontollar.  De fet, estem desballestant l'estructura productiva del país: totes les persones aturades de llarga durada, pel sol fet d'estar fora del mercat laboral, evidencien la pèrdua de capital humà



Com deia l'editorial de "El Pais" d'avui , "l'impacte entre el jovent revesteix particular gravetat: el risc de descapitalització del capital humà que es constitueix és major, ja que han de ser ells qui emparin el creixement econòmic futur. I aquest no és precisament molt esperançador a curt termini."





Il.lsutració A. Semenov


Des d'una perspectiva antropològica, l'ocupació és més que una forma de subsistència. "Afecta a la dignitat, a la valoració del propi ésser, a l'autoestima" i en la percepció de tot això influeixen factors com el fet de ser home o dona, o els anys que s'han dedicat a la formació, com explica el cap del servei de Salut Mental de l'Hospital de Sabadell, José Antonio Espino


Davant la prolongada durada de la crisi i el creixement negatiu de l'activitat econòmica, les polítiques actives d'ocupació a Catalunya comencen a bellugar-se a curt termini. Sembla com si de cop, tothom tingués presa per fer, el que no s'ha fet en tot l'any 2012: convocatòries de formació ocupacional, programa d’experiència professional per a l’ocupació juvenil “Joves per l’ocupació”, programa de formació a mida de les necessitats de les empreses, amb persones amb majors dificultats d'inserció amb un acord previ de contractació:forma i insereix,   programes de formació i contractació per persones aturades de llarga durada que hagin esgotat les prestacions, accions d'orientació a la inserció, i altres en la mateixa línia. Però, tot i que aquests programes començaran a donar resposta a un grup de persones en situació d'atur, no podem oblidar, que hi haurà una gran quantitat d'aturats, que no entran a formar part d'aquests col.lectius recollits en aquests programes, i que comencen a patir la desmotivació, la pèrdua d'identitat i rebuig per la formació i el reciclatge, i necessiten respostes.



Il.lustració A. Semenov




El dolor que suposa per una persona major de 45 anys, que amb una edat madura es troben per primera vegada en la seva vida sense ocupació i amb escasses perspectives de trobar-ne un de nou, no el podrem suplir amb una prestació de 426 euros. Necessitem d'espais de reforç i millora de l'autoestima ja que, sense aquesta, la persona aturada no podrà afrontar un procés de selecció, i molt menys de reconversió. Si considerem les incidències negatives desenvolupades en les persones aturades, tenint en compte si són dones o homes, trobarem efectes directes ocasionats pels estereotips marcats pel gènere i cap programa que les estigui corregint de manera efectiva.



L'atur va impactar gairbé en exlclusiva a les dones, amb 75.500 aturades més



  
El descens de l'ocupació ha afectat en major mesura les dones, amb 68.700 llocs de treball menys, mentre que entre els homes es van destruir 28.200 llocs de treball. L'atur va impactar gairebé en exclusiva sobre les dones i, per contra, no s'observa cap política d'ocupació que intenti combatre la incidència en funció del gènere.




Il.lustració A. Semenov

Les úniques llums que brillen en una nit com la que estem vivint, són les que estan emetent persones somiadores, que treballen per fer possible els seus propis projectes. Les dificultats de trobar una feina assalariada davant l'escassetat d'oportunitats aboca les persones desocupades a buscar altres sortides. En molts casos, l'oportunitat es troba en el treball autònom i l'emprenedoria social.

I avui acabo el post amb una cançó que ajuda a il.lustrar la reflexió d'avui: "El Miguel i lOlga tornen" dels Manel.




La responsabilitat compartida a la cultura digital


Fa poc més d'una setmana  la  notícia del ciberassetjament  de l'adolescent Amanda Todd va posar de manifest la necessitat de compartir la responsabilitat d'una internet segura entre Administració, educadors i educadores, les famílies, el jovent i la resta de la societat.

Vivim en un entorn canviant amb les noves tecnologies, i cal reflexionar sobre l'ús segur, responsable i saludable de les TIC per part de la infància i adolescència, potenciar les oportunitats i reduir les amenaces. La velocitat amb què es succeeixen els canvis sociològics i educatius lligats a les TIC, ens ha portat a l'adopció de mesures puntuals, fraccionades i aïllades. Cal formular un pla d'integració curricular transversal, on s'impulsin estratègies que conformin la ciberciutadania, de manera activa i responsable, des de la vessant de la tolerància i el respecte, no pas des de la por.




"Partim d'una situació en què el treball deixa de ser l'eix vertebrador de la identitat i comença a ser substituït pel consum com a metàfora per a les relacions i per a la construcció d'identitats. A més, les dades d'ús de noves tecnologies de relació ens indiquen que tant el significat de la categoria "adolescent" com la mateixa identitat dels joves no poden ser pensats sense tenir en compte aquest ús. Els individus s'han anat modificant a mesura que la societat canviava. Les característiques de l'individu modern són la culminació de la societat industrial, però per a aquest individu modern la conversió de la societat industrial en una societat del coneixement, amb un mode de producció capitalista postindustrial, centrat en el consum, els serveis, les noves tecnologies i la globalització mundial, ha tingut serioses repercussions, que l'han fet esdevenir subjecte postmodern" (Gergen, 1991).


A la nostra societat, el jovent és un col·lectiu vulnerable en relació a l'ús  de les TIC's, i per recolzar-los en aquesta tasca d'orientació, informació i formació, hem de fer-ho sota uns parametres de confiança, no moralitzadors, si el que volem és realment apropar-nos  a ells i connectar amb les seves realitats. Els/les menors d'ara, han nascut i crescut amb les noves tecnologies. Aquests aparells són per a ells, en moltes ocasions, un senyal d'identitat. Segurament molt de nosaltres a la nostre infància i adolescència ens reuniem al carrer a jugar i menjar pipes, però la realitat del nostre jovent comença a dibuixar-se també en altres espais, i aquesta és una nova realitat que hem de ser capaços d'entendre i compartir.  Per aquest motiu, és gairebé impossible imaginar a un/a adolescent que no faci ús de les TIC, per tant, els nostres esforços han de dirigir-se a dotar-los d'eines, espais i moments per fer-ho de manera segura.

 
Els resultats d'una primera fase de l'estudi: "Noves tecnologies de la informació i la comunicació o noves tecnologies de relació? Infants, joves i cultura digital", realitzat per la UOC. són força suggeridors sobre el paper que adults, pares o educadors exercim en l'estigmatització del jovent com a població en risc, o bé perillosa. Crida especialment l'atenció el paper de les noves tecnologies en els processos d'interacció i relació que s'hi produeixen, que trenquen la imatge de l'adolescent aïllat i addicte a què sovint es refereix la literatura i els mitjans de comunicació i ens mostren, en canvi, cóm els/les adolescents practiquen noves maneres de construir una cultura digital: una trobada entorn les TIC.

Habitualment, en tractar aquest tema partim d'alguns punts de vista negatius, per exemple el discurs sobre l'addicció. L'addicció als ordinadors o a Internet completen el catàleg d'addiccions recents, entre les quals figura l'addicció al sexe, al joc, a la beguda o a les drogues. L'estudi de la UOC no entra a discutir els termes exactes de l'addicció als ordinadors, però sí que procura escoltar què diuen els joves de la seva relació amb les màquines i si, efectivament, aquestes els subjuguen d'una manera tan intensa que es tornen incapaços de pensar en res més.
En realitat, l'ús de les tecnologies no és dolent, fins i tot ens ha millorat la qualitat de vida. El problema surgeix quan no es realitza en un entorn segur i responsable. No obstant això, crida l'atenció el creixent nombre de nois i noies que estan dins la xarxa sense cap tipus de formació i /o formació sobre l'ús d'una internet segura.




Segons les dades exposades a l'article: Los menores de edad en Facebook: Cifras y Riesgos vía @alemateo87, l'any 2012 s'ha detectat un total de 5.6 milions de menors d'edat dins la xarxa. Recordem que l'edat mínima per ser present a la xarxa social de Facebook és de 13 anys, i que moltes de les famílies desconeixen les eines informàtiques de control parental






Promoure un context en línia més respectuós i segur amb els menors és un repte que no hem de deixar apartats de les nostres agendes, però sobretot és imprescindible la reflexió sobre el model i les directrius que guiïn aquesta tasca, a mig i llarg termini, i de cóm aconseguir-lo amb eficiència.


Com deia Jorge Flores, "per les famílies i els educadors, no és fàcil abordar aquest aspecte per l'enorme heterogeneïtat de les situacions i els perfils que es poden donar. No obstant això, cal tenir clar que la vida en línia dels nois i les noies és cada vegada més intensa i s'inicia a edats més primerenques i que únicament des d'una posició pròxima a la mateixa podem actuar amb la diligència i encert desitjable com a educadors/es, pares i mares. Aquests han de poder prendre i adequar les seves pròpies decisions en les tasques de prevenció, protecció i educació, fugint de la recerca de solucions estandaritzades."

Per acabar el meu article d'avui, proposo que, tot i  ser dolorós, haurìem de veure el video que ens va deixar l'Amanda Todd, i utilitzar-lo a les nostres tutories i espais d'informació i formació en matèria d'usos de les noves tecnologies. Cal obrir un debat constructiu on poder reflexionar sobre la inseguretat de les xarxes: el sextorsió i el ciberbullying i les maneres de fer-ne un ús segur i responsable. No hem d'oblidar que aquesta jove va tenir el coratge d'explicar la seva història per ajudar a altres adolescents víctimes del ciberassetjament, perquè en certa manera totes i tots som coresponsables de contribuir a fer una vida digital segura.

 
Cada nova tecnologia requereix d'un període d'ajust durant el qual la societat s'ha d'adequar a les noves oportunitats i reptes que aquesta n'ofereix. Ni la ràdio, ni el cinema, ni la televisió o el telèfon van aparèixer sense generar canvis profunds en les dinàmiques socials. No obstant això, en un breu periode de temps s'ha produït un accelerament tecnològic exponencial i, lamentablement, per establir els codis socials al voltant de l'ús de les TIC'S es requereix d'un procés de prova i error per arribar a estandaritzar i ser acceptats. Per tant, el repte del sistema educatiu no pot ser "ensenyar" de què es tracta la tecnologia de moda, sinó aprendre a aprendre, no importa quina sigui.

Lligat a les guies d'utilització d'aquest nous espais socials, Tuenti ha editat una petita guia sobre l'ús d'aquesta xarxa a les aules i, des de Mèxic (SEP), s'ha editat una guia de facebook per a pares de famílies que potser us resulti interessant.


El desafiament i la passió d'aprendre a aprendre

"El món està a les mans de les que tenen el coratge de somiar
 i de córrer el risc de viure els seus somnis".
(Paulo Cohelo)


Il.lustració Pascal Roy


Avui aquest post comença amb paraules de Paulo Coelho, i ho faig amb aquestes i no pas amb altres, perquè celebro les vostres 10.000 visites al meu espai de reflexió, que és aquest bloc. I aquest coratge ha estat compartit amb tots i totes vosaltres, perquè junts i agafats de les meves paraules, hem fet un salt.

De l'obra "Desafiaments" dels pensaments de Paulo Coelho:
"Quan algú evoluciona també evoluciona tot el seu voltant ...  Quan tractem de ser millors del que som, tot al nostre voltant també es torna millor.

Ets lliure per triar, per prendre les teves decisions, encara que només tu les entenguis. Pren les teves decisions amb coratge, despreniment i, de vegades, amb una certa dosi de bogeria. Només entendrem la vida i l'univers, quan no busquem explicacions, llavors tot queda clar.

Aprendre alguna cosa significa entrar en contacte amb un món nou on les coses més simples, són les més extraordinàries. Atreveix-te a canviar, desafíat, no tinguis por als reptes, insisteix una i altra, i una altra. Recorda que sense fe es pot perdre una batalla que ja semblava guanyada. No et donis per vençut, recorda't de saber sempre el que vols i comença de nou.

El secret està en no tenir por d'equivocar-nos i de saber que cal ser humil per aprendre. Tingues paciència per trobar el moment exacte i alegra't dels teus èxits. I si això no fos suficient, analitza les causes ... i torna-ho amb més força.


El món està a les mans dels qui tenen el coratge de somiar i de córrer el risc de viure els seus somnis"






Sóc una persona optimista i m'agrada trobar els desencadenants positius de tot nou projecte i/o situació i, cada cop més, em reafirmo pensant que aquest periode de recerca activa d'una nova feina retribuïda m'ha facilitat eines i recursos per conèixer les webs 2.0, enteses com a recurs pedagògic que, de manera transversal, implementi estratègies educatives inclusives adequades per atendre la diversitat del nostre alumnat treballant les competències bàsiques, socials, i de TIC'S dins de les aules. A més m'ha permès endinsar-me en un nou projecte de cooperació: el CV 2.O, el networking, la marca personal, les xarxes socials,  el blocs a l'àmbit laboral i, sobretot, aprendre a aprende.



Necessitem desafiaments que ens motivin a buscar nous camins, i que aquests es transformin en oportunitats per treballar i lluitar pels nostres somnis, convertint-nos en agents de canvi.
Com afirmava Juan Carlos Tedesco, "en una època en què el coneixement i la informació han pres una rellevància capital, ja no es pot confinar l'educació a una sola etapa de la vida, sinó que ha d'esdevenir un element sempre present. D'altra banda, cal replantejar la tasca educativa com a mer instrument de transmissió d'informació i prioritzar el procés d'aprenentatge.

 
I al llarg d'aquest camí hem d'aprendre a viure junts, i això comportarà nous desafiaments relatius a la consecució d'un ordre social en què puguem viure cohesionats, però mantenint la nostra identitat com a diferents. L'educació ha de fer de contrapès del nou capitalisme, que comporta diferències socials cada vegada més accentuades, i la globalització, que trenca els compromisos locals i les formes habituals de solidaritat i cohesió.

Els pronòstics sobre la importància creixent que assumirà la funció d'aprendre a aprendre en l'educació del futur es basen en dues de les característiques més importants de la societat moderna: en primer lloc, la velocitat significativa que ha adquirit la producció de coneixements i segon, la possibilitat d'accedir a un volum d'informació enorme. A diferència del passat, els coneixements i les informacions adquirits en el període de formació inicial a les escoles o universitats no permetran a les persones deseixir-se durant un llarg període de la seva vida activa. L'obsolescència serà cada vegada més ràpida, i obligarà a un procés de reconversió professional permanent al llarg de tota la vida. Però a més de la velocitat significativa en la producció de coneixements, ara també hi ha la possibilitat d'accedir a una quantitat enorme d'informacions i de dades que ens obliguen a seleccionar, a organitzar, a processar la informació, per tal de poder fer-la servir.

En aquestes condicions i per dir-ho ràpidament, l'educació ja no podrà estar dirigida a la transmissió de coneixements i d'informacions sinó a desenvolupar la capacitat de produir-los i d'emprar-los.
Si l'objectiu de l'educació consisteix a transmetre aquests coneixements d'ordre superior, el paper dels docents no pot continuar sent el mateix que en el passat. La seva funció es resumeix, des d'aquest punt de vista, en la tasca d'ensenyar l'ofici d'aprendre, la qual cosa es contraposa al model actual de funcionament de la relació entre professorat i alumnat, en què l'alumne no aprèn les operacions cognitives destinades a produir més coneixement sinó les operacions que permeten triomfar en el procés escolar. En el model actual, l'ofici d'alumne està basat en una dosi molt alta d'instrumentalisme, dirigit a obtenir els millors resultats possibles d'acord amb els criteris d'avaluació, moltes vegades implícits, del professorat.

 
Aprendre a aprendre també modifica l'estructura institucional dels sistemes educatius. A partir del moment en què deixem de concebre l'educació com una etapa de la vida i acceptem que hem de continuar aprenent durant tot el nostre cicle vital, l'estructura dels sistemes educatius està sotmesa a noves exigències. L'educació permanent, l'articulació estreta entre educació i treball, els mecanismes d'acreditació de sabers per la reconversió permanent, etc. són alguns dels nous problemes i desafiaments que l'educació ha d'afrontar en termes institucionals. "

 

Il.lustració Brenda Montes



Com deia Winston Churchill, "l'optimista veu oportunitat a cada perill, el pessimista veu perill en cada oportunitat." I jo he vist l'oportunitat de poder aprendre a aprendre, de compartir i poder-me enriquir de les vostres aportacions i reflexions en aquest espai.

De nou, moltes gràcies.


Per ser Nena no tindrà les mateixes oportunitats


Il.lustració Silvia Pelissero


Avui és la primera vegada que es celebra el Dia Internacional de la Nena i es commemora en tots els països del món. Va ser arran d'una proposta al 2009 l'ONG Plan Internacional, amb el suport del govern de Canadà, que es va  promoure la creació del Dia Internacional de la Nena responent a l'especial situació de vulnerabilitat que pateixen milions d'elles a tot el món i que les fa les més pobres d'entre els pobres.


En institucionalitzar un dia com aquest, moltes persones es questionen si cal fer un dia internacional de les nenes, si ja hi ha un dia de la dona i un altre de la infància, i davant d'aquest plantejament, jo crec que cal dir SI.  Perquè, desgraciadament, nèixer nena a alguns països és una maledició, vol dir patir infanticidi,  vol dir matrimoni precoç, vol dir negar-lis el dret a la seva infància, vol dir interrompre la seva educació,  vol dir incrementar el risc de ser violentada i posar en perill la seva salut, vol dir ser mutil.lada, vol dir anomenar-se Malala Yousufzai tenir 15 anys i debatre's entre la vida i la mort per haver dit al món que no hi ha lloc a l'escoles del seu país per ser nena, vol dir no tenir les mateixes oportunitats. Per tant, commemorar aquesta fita  permetrà donar a conèixer els problemes i manca d'oportunitats als quals s'enfronten les nenes a tot el món.



Font: RPP

Actualment l'Índia, el Pakistan o la Xina són alguns dels països on es  practica l'infanticidi, i més recentment el feticidi. Centenars de milers de nenes desapareixen quan neixen. Ni la medicina, ni les lleis han aconseguit eradicar aquesta pràctica.










Gràcies a la  Resolució 66/170, aprovada el 19 de desembre de 2011, per l'Assemblea General de les Nacions Unides, declarant l'11 d'octubre com a Dia Internacional de la Nena, permetrà la visibilització de la doble discriminació que pateixen: gènere i edat.


Font: Plan

Per aquesta primera data, la campanya de sensibilització es centrarà en el matrimoni en la infància, que és una violació fonamental dels drets humans i afecta tots els aspectes de la vida de la nena.


Al món, una de cada tres dones d'entre 20 i 24 anys  va ser obligada a casar-se sent nena, és a dir, prop de 23 milions de noies, segons ha denunciat Unicef​​. El matrimoni en la infància causa embarassos primerencs i no desitjats, i suposa riscos que amenacen la vida de les nenes. En els països en desenvolupament, el 90% de les mares adolescents de 15 a 19 anys estan casades, i les complicacions relacionades amb l'embaràs són la principal causa de mort de les joves d'aquest grup d'edat. Les nenes amb baixos nivells d'escolaritat tenen més probabilitats de contraure matrimoni a una edat primerenca i s'ha demostrat que el matrimoni en la infància pràcticament significa la fi de l'educació de les nenes. Per contra, les nenes que han rebut una educació secundària tenen fins a sis vegades menys probabilitats de casar-se en la infància, el que fa de l'educació una de les millors estratègies per protegir les nenes i combatre el matrimoni en la infància.

Evitar aquets  matrimonis -servirà per protegir els drets de les nenes i ajudar a reduir els riscos de violència, l'embaràs precoç, les infeccions per VIH, i la mort i discapacitat derivades de la maternitat. Quan les nenes poden romandre a l'escola i eviten  ser casades a una edat massa primerenca, poden establir les bases d'una vida millor per a elles i les seves famílies, i participar en el progrés de les seves nacions.


Avui, més que mai, ens hem de fer resó de la lluita per la pau, per l'esperança i per la igualtat d'oportunitats que representa la  Malala Yousufzai .

Aquí us deixo el vídeo en que la Shakira, com ambaixadora de Bona Voluntat d'UNICEFpromou l'educació de les nenes a l'Índia per evitar el matrimoni infantil i empoderar les noies.