"El món està a les mans de les que tenen el coratge de somiar
i de córrer el risc de viure els seus somnis".
(Paulo Cohelo)
 |
| Il.lustració Pascal Roy |
Avui aquest post comença amb paraules de Paulo Coelho, i ho faig amb aquestes i no pas amb altres, perquè celebro les vostres 10.000 visites al meu espai de reflexió, que és aquest bloc. I aquest coratge ha estat compartit amb tots i totes vosaltres, perquè junts i agafats de les meves paraules, hem fet un salt.
De l'obra "Desafiaments" dels pensaments de Paulo Coelho:
"Quan algú evoluciona també evoluciona tot el seu voltant ... Quan tractem de ser millors del que som, tot al nostre voltant també es torna millor.
Ets lliure per triar, per prendre les teves decisions, encara que només tu les entenguis. Pren les teves decisions amb coratge, despreniment i, de vegades, amb una certa dosi de bogeria. Només entendrem la vida i l'univers, quan no busquem explicacions, llavors tot queda clar.
Aprendre alguna cosa significa entrar en contacte amb un món nou on les coses més simples, són les més extraordinàries. Atreveix-te a canviar, desafíat, no tinguis por als reptes, insisteix una i altra, i una altra. Recorda que sense fe es pot perdre una batalla que ja semblava guanyada. No et donis per vençut, recorda't de saber sempre el que vols i comença de nou.
El secret està en no tenir por d'equivocar-nos i de saber que cal ser humil per aprendre. Tingues paciència per trobar el moment exacte i alegra't dels teus èxits. I si això no fos suficient, analitza les causes ... i torna-ho amb més força.
El món està a les mans dels qui tenen el coratge de somiar i de córrer el risc de viure els seus somnis"
Ets lliure per triar, per prendre les teves decisions, encara que només tu les entenguis. Pren les teves decisions amb coratge, despreniment i, de vegades, amb una certa dosi de bogeria. Només entendrem la vida i l'univers, quan no busquem explicacions, llavors tot queda clar.
Aprendre alguna cosa significa entrar en contacte amb un món nou on les coses més simples, són les més extraordinàries. Atreveix-te a canviar, desafíat, no tinguis por als reptes, insisteix una i altra, i una altra. Recorda que sense fe es pot perdre una batalla que ja semblava guanyada. No et donis per vençut, recorda't de saber sempre el que vols i comença de nou.
El secret està en no tenir por d'equivocar-nos i de saber que cal ser humil per aprendre. Tingues paciència per trobar el moment exacte i alegra't dels teus èxits. I si això no fos suficient, analitza les causes ... i torna-ho amb més força.
El món està a les mans dels qui tenen el coratge de somiar i de córrer el risc de viure els seus somnis"
Sóc una persona optimista i m'agrada trobar els desencadenants positius de tot nou projecte i/o situació i, cada cop més, em reafirmo pensant que aquest periode de recerca activa d'una nova feina retribuïda m'ha facilitat eines i recursos per conèixer les webs 2.0, enteses com a recurs pedagògic que, de manera transversal, implementi estratègies educatives inclusives adequades per atendre la diversitat del nostre alumnat treballant les competències bàsiques, socials, i de TIC'S dins de les aules. A més m'ha permès endinsar-me en un nou projecte de cooperació: el CV 2.O, el networking, la marca personal, les xarxes socials, el blocs a l'àmbit laboral i, sobretot, aprendre a aprende.
Com afirmava Juan Carlos Tedesco, "en una època en què el coneixement i la informació han pres una rellevància capital, ja no es pot confinar l'educació a una sola etapa de la vida, sinó que ha d'esdevenir un element sempre present. D'altra banda, cal replantejar la tasca educativa com a mer instrument de transmissió d'informació i prioritzar el procés d'aprenentatge.
I al llarg d'aquest camí hem d'aprendre a viure junts, i això comportarà nous desafiaments relatius a la consecució d'un ordre social en què puguem viure cohesionats, però mantenint la nostra identitat com a diferents. L'educació ha de fer de contrapès del nou capitalisme, que comporta diferències socials cada vegada més accentuades, i la globalització, que trenca els compromisos locals i les formes habituals de solidaritat i cohesió.
Els pronòstics sobre la importància creixent que assumirà la funció d'aprendre a aprendre en l'educació del futur es basen en dues de les característiques més importants de la societat moderna: en primer lloc, la velocitat significativa que ha adquirit la producció de coneixements i segon, la possibilitat d'accedir a un volum d'informació enorme. A diferència del passat, els coneixements i les informacions adquirits en el període de formació inicial a les escoles o universitats no permetran a les persones deseixir-se durant un llarg període de la seva vida activa. L'obsolescència serà cada vegada més ràpida, i obligarà a un procés de reconversió professional permanent al llarg de tota la vida. Però a més de la velocitat significativa en la producció de coneixements, ara també hi ha la possibilitat d'accedir a una quantitat enorme d'informacions i de dades que ens obliguen a seleccionar, a organitzar, a processar la informació, per tal de poder fer-la servir.
En aquestes condicions i per dir-ho ràpidament, l'educació ja no podrà estar dirigida a la transmissió de coneixements i d'informacions sinó a desenvolupar la capacitat de produir-los i d'emprar-los.
Si l'objectiu de l'educació consisteix a transmetre aquests coneixements d'ordre superior, el paper dels docents no pot continuar sent el mateix que en el passat. La seva funció es resumeix, des d'aquest punt de vista, en la tasca d'ensenyar l'ofici d'aprendre, la qual cosa es contraposa al model actual de funcionament de la relació entre professorat i alumnat, en què l'alumne no aprèn les operacions cognitives destinades a produir més coneixement sinó les operacions que permeten triomfar en el procés escolar. En el model actual, l'ofici d'alumne està basat en una dosi molt alta d'instrumentalisme, dirigit a obtenir els millors resultats possibles d'acord amb els criteris d'avaluació, moltes vegades implícits, del professorat.
Aprendre a aprendre també modifica l'estructura institucional dels sistemes educatius. A partir del moment en què deixem de concebre l'educació com una etapa de la vida i acceptem que hem de continuar aprenent durant tot el nostre cicle vital, l'estructura dels sistemes educatius està sotmesa a noves exigències. L'educació permanent, l'articulació estreta entre educació i treball, els mecanismes d'acreditació de sabers per la reconversió permanent, etc. són alguns dels nous problemes i desafiaments que l'educació ha d'afrontar en termes institucionals. "
 |
| Il.lustració Brenda Montes |
Com deia Winston Churchill, "l'optimista veu oportunitat a cada perill, el pessimista veu perill en cada oportunitat." I jo he vist l'oportunitat de poder aprendre a aprendre, de compartir i poder-me enriquir de les vostres aportacions i reflexions en aquest espai.
Com deia Winston Churchill, "l'optimista veu oportunitat a cada perill, el pessimista veu perill en cada oportunitat." I jo he vist l'oportunitat de poder aprendre a aprendre, de compartir i poder-me enriquir de les vostres aportacions i reflexions en aquest espai.
De nou, moltes gràcies.
