La Salut de les Dones en temps de crisi

Il.lustració Alessia Iannetti

Durant la segona meitat del segle XX, en àmplies regions del món s'han produït avenços notables cap a una major equitat social, econòmica i política entre homes i dones. Això, sens dubte, ha anat acompanyat d'una major consciència de l'inferior estatus ocupat per la dona i de la necessitat d'articular mesures per augmentar el seu accés a drets humans fonamentals, educació, salut o nutrició.

Els avenços són lents perquè la igualtat de gènere, entesa com un estadi del desenvolupament social en què "els drets, responsabilitats i oportunitats dels individus no estiguin determinats pel fet de néixer homes o dones", qüestiona actituds humanes profundament arrelades des de l'inici de la majoria de civilitzacions.

 Il.lustració Alessia Iannetti

Els informes dels últims anys han identificat el paper clau de les nenes i dones joves per trencar el cicle de la pobresa i els avenços en matèria d'educació, salut i més igualtat d'oportunitats. Aquests beneficis s'estan veient amenaçats. L'actual cicle econòmic i les polítiques d'austeritat i de retallada de la despesa pública, combinats amb l'arrelada desigualtat de gènere, han deixat a les famílies, i especialment a les dones i nenes, amb menys recursos, en una situació de gran vulnerabilitat per la inexistència de mecanismes de protecció social o el seu menor accés (allà on existeixen).


Segons l'OIT, des de 2007 s'han destruït 13 milions de llocs de treball de dones. Més de la meitat de les dones ocupades en el món estan en situació de precarietat (absència de contracte formal o protecció social), amb diferències regionals molt acusades especialment en el Nord d'Àfrica ia l'Àfrica Subsahariana. A més, és una tendència preocupant que en aquesta segona fase de la crisi les polítiques d'austeritat i les retallades en la despesa pública vagin en detriment dels serveis on es concentra l'ocupació femenina, especialment en el sector públic, com la cura dels ancians i dels fills, la salut i l'educació.


Coneixem ja alguns dels efectes negatius de crisis anteriors en dones i nenes, com l'augment de l'abandonament escolar i l'increment del treball infantil, que suposa al seu torn una major probabilitat de participar en formes més perilloses de treball, d'embarcar en matrimonis precoços o de ser víctimes de la violència de gènere.

El passat 20 de febrer la doctora Milagros González, responsable de desenvolupament professional en la Societat Espanyola de Metges d'Atenció Primària a la XIII Trobada Nacional de Salut i Medicina de la Dona (SAMEM), va publicar un article, "Repercusió de la crisi econòmica en la salud de la dona", on afirmava, i demostrava, que les repercussions de la crisi sobre la salut són més grans en les dones que en els homes. 

La doctora M.González destaca que un 44 per cent la població femenina sent que el seu estrès i ansietat ha augmentat arran dels problemes econòmics, en gran mesura perquè té més obligacions a la llar i una situació laboral més precària.

   Aquestes repercussions afecten a dones, tant de poblacions desenvolupades com subdesenvolupades, assenyala aquesta experta en una entrevista Europa Press, que destaca que, encara que potser no de la mateixa manera, les repercussions es veuen en les diferents esferes socials i edats, ja que s'ha observat un menor grau d'estrès en aquelles dones en atur amb prestació d'atur que les que ja no reben ajuda econòmica.

   Així, recorda que són les dones les que s'han vist més afectades, bé perquè solen veure's obligades a deixar la feina, o reduir la seva jornada per atendre la família, cosa que passa sobretot en situació de dependència familiar que, com a conseqüència de la crisi, ja no pot ser atesos pels serveis externs.

   "El perfil de dona seria aquell en un lloc inferior per al que té capacitació, que no treballa a temps complet i que s'ha de dedicar a tasques de la llar i assistència dels seus fills i majors, el rang d'edat es trobaria entre els 45 i 55 anys ", assenyala aquesta experta.

   Les malalties més observades serien aquelles com els desordres mentals, ansietat i depressió, a més explica que diversos estudis han mostrat un augment de mortalitat, en una gran part a causa dels suïcidis. Així mateix, s'ha relacionat amb un major risc d'infeccions, diabetis, infarts de miocardi i accidents cerebrovasculars, i mort prematura.

   "S'ha observat que l'estrès per la crisi ha influït de manera negativa en aquelles que tenen una patologia de base. En dones asmàtiques s'ha notat que l'ansietat empitjora l'evolució de la malaltia, i en diabètiques que es descompensen els seus nivells de glucosa i augmenta l'insomni ", explica.

   En la seva opinió ha de realitzar-se una atenció directa des del coneixement de la situació, així assenyala que "des de l'Atenció Primària, que és la porta d'entrada al sistema sanitari, s'hauria de tenir una especial sensibilització a la situació especial de crisi".

   Així, afegeix, davant de petits signes d'alarma que puguin indicar que la pacient pugui tenir depressió, "s'ha d'intentar investigar una mica al pacient, ja que moltes vegades la persona que viu una situació d'atur se sent avergonyida".

   D'aquesta situació, explica, no es lliuren les dones més joves, ja que "es veuen afectades davant la incertesa laboral, i l'alt percentatge d'atur que hi ha entre la població juvenil".

Les conseqüències de la crisi van més enllà, explica, ja que s'ha comprovat que en les dones més afectades es corre el risc d'iniciar-se en l'abús de consums tòxics, com és l'alcoholisme o el tabaquisme, a més la crisi també influeix en l'alimentació femenina, ja que són moltes les dones que han canviat els seus hàbits de compra, el que els ha portat al consum d'aliments menys saludables i, en conseqüència, a un augment de l'obesitat en aquesta població.

Il.lustració Alessia Iannetti

Tot i estar immersos en una fase de polítiques de contracció de la despesa, no podem postergar les intervencions que faciliten la reducció de les desigualtats de gènere. Per això necessitem conèixer l'impacte que està tenint la crisi en les vides i oportunitats de les dones i nenes. Això requereix d'investigació i de dades noves i desagregades. Només així podem articular les intervencions que contrarestin el seu efecte en la bretxa de gènere. La igualtat de drets i la justícia social, però també la reducció de la pobresa i el creixement econòmic, estan en joc.

Si voleu  descarregar les diapositives d'aquesta conferència premeu aquí