Intervenció per educar en la tolerància i la diversitat

Cultivo una rosa blanca 

en Junio como en Enero 

para el amigo sincero 

que me da su mano franca. 

Y para el cruel que me arranca 

cultivo cardo ni espinas, 

cultivo una rosa blanca. 

( José Martí)

Continuo amb la meva proposta per treballar a les aules el diàleg intercultural a través de la tolerància i el respecte per l'altre, i avui ho faig a través de  la reflexió del curtmetratge: PROVERBI XINÈS del director Javier San Ramón, nominada als Goya del 2008.

Es tracta d'una història actual sobre racisme en la qual, amb molt d'humor i bon gust, es fomenta la reflexió sobre els problemes que una persona pot tenir a causa del color de la seva pell, la raça a la qual pertany o la forma que té d'expressar-se.

Nombrosos crítics coincideixen en assenyalar que aquest curt posa sobre la taula una temàtica social com el racisme de forma elegant, parlant amb humor de coses molt serioses, com la xenofòbia.(www.laaudiencia.wordpress.com). També llença un missatge a favor de la comprensió mútua. La frase: "tu no xinès, tu negre" podem traduir-la en tots els idiomes i canviar la paraula xinès i negre per moltes altres nacionalitats (www.novaroute.wordpress.com).

En un món on totes i tots sóm migrades, el diàleg intercultural és fonamental per a poder continuar avançant. En les nostres societats conviuen persones de diversos orígens geogràfics. Això significa que no només ocupem un mateix espai vital, sinó que, a més, establim contactes amb elles, ens eduquem a les mateixes aules i compartim reflexions i debats en comú, compartim els mateixos parcs i juguem a jocs de diferents parts del món, treballem junts i cooperem per obtenir un fruit amb l'esforç de tots plegats .

Què és el diàleg intercultural? El diàleg cultural  cerca reestructurar i reorganitzar la universalitat imperant en el món basant-se en relacions de cooperació i comunicació solidària entre els diferents móns culturals. La funció d'aquest  diàleg intercultural és, d'una banda obrir les cultures, trencant els seus tancaments categorials, simbòlics, i morals. És a dir, les cultures no són categories tancades, i aïllades una de les altres.  Amb aquest diàleg es busca fomentar la reflexibilitat crítica entre les i els membres de cada cultura particular. Com a mètode, el diàleg intercultural permet relativitzar i  flexibilitzar les cultures, ajudant-les a que es coneguin millor entre si, i cadascuna a les altres, percebent les diferències i els seus valors afegits. El diàleg intercultural implica una ètica que ha d'assumir com una forma de vida,  la tolerància, el respecte i sobretot en l'acollida de l'altre.

"El diàleg intercultural és indispensable per a la construcció d'un nou model social i cultural adaptat a una Europa que evoluciona ràpidament, que permet a les persones que viuen a les nostres societats culturalment diverses gaudir dels drets humans i les llibertats fonamentals. Aquest nou model és el resultat d'una tasca en curs en la qual hi participen nombrosos actors. Comporta així mateix grans responsabilitats per les autoritats públiques en els diferents plans, per a les associacions de la societat civil i les altres parts interessades."

El Consell d'Europa va  presentar el Llibre Blanc com una contribució a un debat internacional que no cessa d'intensificar. "Aprendre a viure junts, en un context de diversitat cultural creixent, respectant al mateix temps els drets humans i les llibertats fonamentals, s'ha convertit en una de les principals exigències de la nostra època i seguirà sent pertinent durant molts anys"

El procés educatiu comporta complexitat, ja que fa referència a un món i una realitat cada dia més controvertida i en constant transformació. Aquesta complexitat implica també atendre a la dimensió humana en tota la seva amplitud i riquesa, i no només a la seva dimensió racional. Així es proclama en l'Informe de la UNESCO de la Comissió Internacional sobre educació per al segle XXI en posar de relleu quatre pilars fonamentals de l'educació: No només aprendre a conèixer i aprendre a fer, sinó també aprendre a viure junts i aprendre a ser, posant de relleu la complexitat que tot procés educatiu implica: "No deixar sense explorar cap dels talents que, com tresors, estan enterrats en el fons de cada persona "(Delors, 1996, p.23).

"La tolerància és un valor imprescindible per a la convivència en una societat democràtica. La multiculturalitat de les poblacions residents en un mateix territori nacional, és potser un dels elements que més clarament obliga a reflexionar sobre la necessitat de forjar una nova concepció de ciutadania capaç de subministrar un nou projecte de drets, participació i pertinença."(Mª Jesús Buitrago)

Com a agents socials, hem de vetllar pel diàleg, ja que des de la posada en comú desvetllem actituds favorables en la recerca de l'interès comú i de la cooperació social. Com deia Carreras hem d': obrir-nos a l'altre, acollir-lo, respectar-lo, escoltar-lo, comunicar, utilitzar un llenguatge comú, compartir la reflexió i la crítica, donar serenitat i temps mútuament, rebutjar la por, l'excessiva prudència i el tracte irònic o despectiu.

Us deixo amb el curtmetratge i amb la proposta per treballar a les aules.

Proverbio Chino

Argument

Sergio és un noi negre d'origen cubà que busca feina. Visita una zona de la ciutat en la qual hi ha molts negocis de persones xineses i en veure un rètol en un restaurant on necessiten un cambrer, demana i aconsegueix aquest treball, però per diversos motius, l'acaben acomiadant.

El jove aspirant a cambrer trobarà resposta a les seves preguntes, sobre la manca d'entesa entre els humans, en el missatge que troba en una de les famoses galetes xineses de la sort, d'aquí l'origen del títol.

FITXA TÈCNICA

Títol original: Proverbio chino

Nacionalitat: Espanya.

Any de producció: 2005.

Guió: .Javier San Román.

Direcció: Javier San Román.

Producció: Nephilim Producciones

Gènere: Comedia.

Direcció de fotografia:Ángel Amorós

Muntatge: Javier San Román.

La proposta educativa de  Buitrago, Mª J.; Carrera, Mª V. y Pereira, C. (2008). Una propuesta de intervención pedagógica para educar en la tolerancia y la diversidad,  defineix els objectius específiccs per aquest curtmetratge,  són:

• Promocionar els valors del respecte al treball dels altres i del dret a la activitat laboral com a font de realització personal.

• Ser conscient que les capacitats de les persones no estan condicionades per la seva raça o nacionalitat i proporcionar trajectòries diferents, independentment d'aquests conceptes.

• Comprendre el valor del treball com a font de satisfacció i desenvolupament personal.

• Fomentar el valor de la tenacitat a l'hora d'aconseguir objectius personals.

• Reflexionar sobre la necessitat de l'optimisme i la valentia com a virtuts necessàries per assolir les fites que ens proposem.

• Considerar el bon humor i l'alegria com actituds que fan més humana i gratificant la vida de les persones i la seva relació amb les altres.

• Reflexionar sobre els valors i contravalors que apareixen al film.

• Descobrir el llenguatge com a mitjà de comunicació entre les persones.

• Investigar sobre les diferències gastronòmiques que hi ha a les diferents cultures que es mostren en el curt.

• Entendre que els éssers humans tenen un valor absolut independentment de la seva raça, país d'origen, treball que desenvolupen.

• Localitzar aquelles actituds que potencien i desenvolupen la confiança en un mateix i en els altres

Si voleu accedir les propostes educatives plantejades després del visionat del curtmetratge cliqueu aquí.