Anem a pams: Guia didàctica de la ciutadania amb perspectiva de gènere

Guia didàctica de la ciutadania amb perspectiva de gènere - Igualtat en la Diversitat

"Ningú educa ningú, ens eduquem junts, enmig del món i de la història"

(Freire)

Què significa adoptar una perspectiva de gènere?

La categoria gènere explica, com a partir d'un fet biològic com és néixer dona o home es desenvolupa un procés pel qual s'adscriuen a dones i homes una sèrie de característiques i significats diferenciats i jeràrquics que conformen la "feminitat" i la "masculinitat" respectivament i que construeixen identitats i rols dicotòmics, oposats i jeràrquics.

D'aquesta manera, es desenvolupa un procés pel qual es defineix el que és "propi" de dones i homes i es fonamenten els anomenats mandats de gènere: allò que la societat estableix que és ser dona i home, com han de sentir, actuar i comportar-se.

Aquests mandats s'aprenen en els procés de socialització, en aquest continu aprenentatge que transcorre al llarg de tota la vida en les seves diferents facetes. Primer, en l'adquisició d'elements bàsics de la identitat de gènere en la infància i després en la interacció social i institucional a partir de l'escola, els mitjans de comunicació i la interrelació amb els nostres parells.

Com estem veient, el gènere té un caràcter cultural i, per tant, remet a models canviants. No només varia d'una cultura a una altra, sinó que dins d'una mateixa societat culturalment definida varia d'uns períodes als altres, i és precisament l'acció dels moviments socials, en aquest cas del feminisme, el que transforma, modifica i introdueix fissures en els models de gènere existents.

La construcció social i cultural de les diferències entre dones i homes és un element estructural i organitzador de la vida i de les relacions socials, és a dir, afecta tot l'entramat institucional: família, educació, el mercat de treball, la divisió sexual del treball, les relacions socials, la política, la presència en els espais públics i privats però també a l'experiència i vivència dels cossos i, com no, a les construccions ideològiques i simbòliques: normes, tradicions i valors en què es recolzen.

En les últimes dècades s'ha divulgat i obtingut un notable protagonisme l'expressió "perspectiva de gènere". No obstant això, convé matisar que, des d'una perspectiva crítica, el gènere és un concepte relacional, és a dir, que fa referència a una situació de desigualtat i a unes relacions socials de poder entre dones i homes. Adoptar una "perspectiva de gènere" no vol dir fer anàlisis descriptives del que fan dones i homes sense indagar en els processos pels quals es produeix la desigualtat, la subordinació o la discriminació. En aquest sentit, "gènere" no és sinònim de dones, sinó de les relacions de poder que d'això es deriven i els processos que ho estableixen.

De què parlem quan parlem de ciutadania?

"Tot i que, sovint, es parla de la ciutadania com un concepte únic i percebut com una institució unitària, en realitat, descriu una gamma de components discrets però connectats a la relació entre l'individu i la forma de govern. Els fenòmens actuals estan traient a la llum i accentuant el caràcter distintiu d'aquests components, des dels drets formals fins a les pràctiques i dimensions subjectives, igual que la tensió entre la ciutadania com a estatus legal formalitzat i com a projecte normatiu o com a aspiració. La igualtat formal de tots els ciutadans poques vegades encarna la necessitat d'igualtat concreta en termes socials ". Saskia Sassen, Territori, autoritat i drets. Dels acoblaments medievals als acoblaments globals, Katz, Buenos Aires, 2010, pàg. 366.

Podem dir que quan parlem de ciutadania estem referint-nos a una doble dimensió: una vertical la relació entre les i els ciutadans i l'Estat, i una dimensió horitzontal: la pròpia interrelació entre les persones que integren la ciutadania. El concepte o model que regeix la definició d'aquestes interrelacions varia en l'esdevenir històric i d'un lloc a un altre, depenent dels contextos econòmics i sociopolítics, i s'adona de quins drets socials, civils, polítics i econòmics estan incorporats en una societat concreta i com aquests influeixen en les vides, pràctiques i identitats de les persones. És per tant una construcció social i com a tal és susceptible de ser transformada mitjançant l'acció col·lectiva.

Al seu torn, la percepció que les persones tenen d'aquests drets i del seu "dret a tenir drets" té una empremta determinant en la configuració de l'estatus i identitat de cada persona. Tot això es tradueix en pràctiques socials (normatives, legals, materials, afectives, en relació al treball, al vot, al territori, a l'accés als béns comuns).

La vida en societat és per naturalesa conflictiva, és a dir, la nostra història és també la història de la dominació d'uns éssers humans sobre uns altres (i dels éssers humans sobre la natura). Per tot això, sembla pertinent reformular un concepte que cristal·litza tant drets com desigualtats, exclusions i subordinacions. Si en un principi la ciutadania es va entendre com un dret polític, vinculat especialment a la propietat i al vot, va anar ampliant (fruit de les lluites socials de les primeres sufragistes i les del moviment obrer) fins a la idea de ciutadania social que sumava a els drets civils i polítics dels drets econòmics, socials i culturals. És a dir, afegia les condicions materials per portar una vida digna, la disponibilitat d'un treball, la cobertura per desocupació o jubilació, entre d'altres. Aquest ideal que va tenir el seu moment de glòria en les nostres societats, aviat va entrar en crisi. Les raons per explicar aquest procés caldrà buscar-les en una filosofia liberal que vincula l'àmbit social al del mercat. Històricament, els moviments socials han impugnat les definicions hegemòniques per la irrupció en l'escena de nous subjectes.

Tot i que a la nostra legislació hi ha un reconeixement formal en l'àmbit dels drets fonamental, una mirada més detinguda sobre la realitat perfila un mapa d'exclusions: immigrants, persones en situació de precarietat, joves amb dificultats d'accés al mercat laboral. És a dir, no tothom té accés de la mateixa manera als drets producte de les desigualtats estructurals. Les assumpcions de gènere (és a dir, el paper que socialment s'adscriu a dones i homes) estan reflectides en els models de ciutadania i per tant en els drets socials, civils, polítics i econòmics. Per exemple, les dades d'ocupació reflecteixen una persistent desigualtat entre homes i dones no només en l'accés a l'ocupació, sinó en les característiques dels treballs a què s'accedeix, i una bretxa salarial encara avui considerable. O, com es pot parlar de ciutadania quan les dones són objecte de violència?

Conèixer els nostres drets i els processos pels quals es produeix la inclusió i l'exclusió de ciutadania és el primer pas per prendre el camí cap a una major participació social, encaminada a demanar igualtat tant en la redistribució social de recursos i capacitat decisòria com en l'obtenció de reconeixement cultural.

Dins d'aquest context, "l'Instituto de la Mujer" (Ministeri de Sanitat Política Social i Igualtat), i en compliment de la Llei Orgànica d'Igualtat i del Pla Estratègic (2008-2011), es promou l'educació en igualtat de dones i homes a través de diferents iniciatives, entre les que destaca la difusió de materials didàctics de suport a tots els sectors relacionats amb l'educació.

Construir la democràcia equival a aixecar un espai públic que permeti l'accés, en condicions d'igualtat de totes les persones i grups socials. És un procés continu de construcció i l'educació ha de contribuir a la formació de la ciutadania compromesa amb el desenvolupament d'una societat més justa i igualitària. Sensibilitzar i formar el professorat al voltant dels conceptes de democràcia, ciutadania i gènere i facilitar eines per al treball a l'aula és l'objectiu d'aquesta guia que avui us presento, que pretén ser una ajuda per als que són a les aules, partint del concepte que l'educació no consisteix només en la transmissió de coneixements, sinó en la generació de sabers nous que transformin i siguin útils per a la vida. (Font: Instituto de la Mujer)

Guia didàctica de la ciutadania amb perspectiva de gènere - Igualtat en la Diversitat

La "Guia didàctica de la ciutadania amb perspectiva de gènere - Igualtat en la Diversitat " de l'Olga Abasolo i la Justa Montero. Amb les Activitats per a l'aula:l'Helena González i la Beatriz Santiago, neix d'una inquietud compartida entre les persones que integren FUHEM-Ecosocial, pels reptes i complexitats que planteja l'actual context, travessat per una profunda crisi econòmica, social, ecològica i ètica que, entre altres aspectes, està aguditzant les desigualtats entre la ciutadania i que exigeix també una reflexió sobre els valors i comportaments que sostenen la nostra convivència i vida en comú.

Aquesta inquietud els va conduir a reflexionar sobre la complexa relació entre els individus, les col·lectivitats i l'Estat i, per tant, endinsar-se en el procés que suposa la cristal·lització de les conquestes socials i el reconeixement dels subjectes individuals i col·lectius que les protagonitzen, però també en el de les exclusions que genera. Una mirada a la història de la humanitat reflecteix les diverses formes que han adoptat la desigualtat i les relacions de poder en funció del gènere i de diferents adscripcions socials com la classe, l'ètnia, la procedència i l'orientació sexual, entre d'altres, i que en no poques ocasions deriven en relacions de violència.

Després d'un sondeig i anàlisi dels materials educatius existents van observar algunes mancances i els escassos materials que incorporen la perspectiva de gènere en l'explicació i el treball educatiu sobre la ciutadania. Aquesta guia pretén ser una contribució en aquest sentit. Però a més, partim d'una reflexió: difícilment podem arribar a interpretar la problemàtica que planteja l'exercici de la ciutadania si no la pensem des de la imprescindible i complexa articulació dels plans econòmic, polític, social i cultural amb les nostres pràctiques, identitats, necessitats i desitjos que experimentem com a subjectes o persones singulars. Articulacions concretes que constitueixen característiques estructurals de la nostra organització social i que tracten de recollir de forma transversal en aquesta guia i sotmetre a debat i reflexió des d'una mirada feminista que plantegi alternatives.

Per tot això, van creure oportú confeccionar un material que permetria aprofundir en la reflexió sobre la ciutadania des d'una perspectiva de gènere que consideren de vital importància per a la vida social i apropar aquestes reflexions al professorat de segona etapa de l'ESO i de Batxillerat per traslladar el debat a les aules.

Organització interna de la guia

La Guia es divideix en cinc capítols en què s'aborden aspectes que regeixen o afecten la nostra vida social. Un primer capítol introductori abordarà les principals tendències globals del nostre temps. Els altres quatre abordaran els conceptes d'igualtat, treballs (divisió sexual del treball), estereotips i identitats i participació en la vida pública.

Cada capítol se subdivideix en quatre apartats, formulats a manera de pregunta, en els quals s'aborda: el context històric en què sorgeixen les definicions dominants del concepte abordat, les desigualtats que reflecteixen aquestes definicions, el seu impacte en les vides de les persones i les línies de treball per a la superació dels seus límits.

Cada apartat ofereix textos de referència de diverses autores i autors, en què s'assenyalen els aspectes considerats rellevants acompanyats de fitxes per a activitats a l'aula (comentari de text, visionat de vídeo, jocs de rol, dinàmiques didàctiques). ( Font: Introducció de la Guia didàctica de la ciutadania amb perspectiva de gènere - Igualtat en la Diversitat )