Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.
La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.
Josep Maria de Segarra (1894-1961)
Són moltes les llegendes de la nostra cultura, però la que personalment a mí més m'agrada és la de Sant Jordi, el Drac i la Princesa, tot i que la meva sensibilitat cap a la igualtat em porta a reinventar-la per donar-li un toc coeducatiu i, de passada, reivindicar el regal de llibres a les dones i roses als nostres estimats.
 |
| Il.lustració Maja Lindberg |
 |
| Il.lustració Ileana Surducan |
Sant Jordi, agraït per la valentia de la nostra Princesa li va regalar una rosa del roser i li va explicar tots els contes, llegendes i històries que els savis i les sàvies de la seva terra explicaven als infants. (Però recordeu que aquesta seria la meva història i no pas la llegenda original)
 |
| Il.lustració Eluneth |
Segons la tradició popular, Sant Jordi era un militar romà nascut al segle III a la Capadòcia (Turquia). El sant, que estava sota les ordres de l'emperador Dioclecià, es va negar a dur a terme l'edicte de l'emperador que ordenava perseguir els cristians i per aquesta raó va ser martiritzat i decapitat pels seus coetanis. Molt aviat es va començar a venerar com a màrtir a la part oriental de l'Imperi Romà i de seguida aparegueren histories fantàstiques lligades a la seva figura.
La gesta de Sant Jordi i el drac es va fer popular a tota Europa cap al segle IX sota el nom de "Llegenda àuria", i va ser recollida per l'arquebisbe de Génova, Iacopo da Varazze, més conegut com a Iacobus de Voragine, en 1264, en el llibre 'Legenda sanctorum'. En aquesta versió, però, la gesta passava a Líbia.
La versió de la llegenda més popular a Catalunya explicada per Joan Amades en el Costumari Català al 1904, narra que Sant Jordi va ferir al drac, no el va matar. Sant Jordi, desprès de ferir el drac, el va lligar i el va donar a la princesa, que el dugué fins al poble de Montblanc on la gent li va perdre la por. I va ser allà on la gent del poble el va acabar matant.
 |
| Il.lustració Carles Arbat |
Fa molt i molt de temps, el poble de Montblanc era devastat per un monstre
ferotge i terrible, que podia caminar, volar i nedar, i tenia un alè tant
pudent que, des de molt lluny amb les seves alenades, enverinava l'aire i produïa
la mort a tots els qui el respiraven.
El monstre era l'estrall dels ramats i les persones, i per tota aquella
contrada regnava el terror més profund. Preocupats per la situació, els
habitants de Montblanc van pensar en donar al drac, cada dia de menjar a una
persona, per intentar calmar-lo. El problema, era trobar la persona que vulgues
sacrificar-se cada dia per ser devorada pel drac.
I així fou com després d'una llarga discussió, els vilatans van decidir
sortejar cada dia qui seria la persona que aniria a para a l'estomac del drac. I
així ho feren, i sembla ser que la jugada els va sortir bé, l'abominable bèstia
se'n deuria sentir satisfeta, perquè deixà de fer estralls i malifetes per
aquelles terres.
Però heus aquí que un dia, la sort feu que li toqués ser devorada a la filla
del rei. La jove princesa era molt simpàtica, amable, bonica i elegant. Tenia el
cor de tots els ciutadans robats, i per aquest motiu centenars s'oferiren per
substituir-la. Però el rei, afligit i adolorit, fou just i sever, la seva filla
era com qualsevol altre. Si li havia tocat hi havia d'anar.
I així fou com la jove donzella sortí del castell per trobar-se amb la bèstia
mentre tot el poble mirava desconsolat i afligit, com la princesa es dirigia cap
al sacrifici. Però mentre la noia es dirigia cap al cau del monstre, un jove
cavaller, amb una brillant armadura, muntat sobre un cavall blanc, es va
presentar. La donzella se'l mirà i l'advertí:
- Fugiu! fugiu ràpidament d'aquí! noble cavaller, si us quedeu per aquí,
apareixerà la bèstia i només us vegi us devorarà.
El jove cavaller, se la mirà i li contestà
- No patiu jove donzella.Si sóc aquí es perquè hi he vingut expressament. He
vingut des de molt lluny per protegir-vos a vós i a alliberar el vostre poble
d'aquesta fera.
No va tenir temps ni de dir això, que de cop i volta va sortir la fera,
davant l'horror de la princesa i el goig del cavaller. Va començar una intensa
però breu lluita, fins que el cavaller li va clavar una bona estocada amb la
seva llança, que va deixar malferida a la terrible bèstia i la matar. De la sang
que en brollà, en sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la
princesa hagués vist mai, roser del que el jove cavaller en tallà una rosa i li
oferí a la princesa.
 |
| Il.lustració Luisa Kelle |
I de les propostes, comencem per la visita a la Biblioteca Nacional de Catalunya que, si es sol.licita, es pot visitar amb l'alumnat; més tard es pot passejar per les Rambles envoltats de llibres i roses. Com cada any, la Biblioteca de Catalunya ofereix una Jornada de Portes Obertes el dia 23 d’abril, des de les 10 del matí fins a les 19.30 h. Els fons de la Biblioteca de Catalunya són rics i diversos, recullen el
testimoni de la creació literària, artística i científica produïda al llarg de
molts anys. Es tracta d’un llegat patrimonial irrepetible, construït a través de
compres finançades per la institució i donatius de moltes persones, entitats i
organitzacions que amb el seu suport han col·laborat en la formació d’un conjunt
bibliogràfic de màxim interès per al país.A més a les hores en punt, es podran escoltar peces a la pianola
situada a la Sala de Llevant.
Una altre proposta interessant, apareguda fa un temps al bloc Poesia Infantil i Juvenil, consistia en la realització d'unes auques com a recurs poètic que fàcilment es pot
utilitzar a l'aula. Aprofitar un esdeveniment com el de Sant Jordi i el Dia del
llibre és una bona oportunitat per a realitzar la nostra pròpia auca. La proposta és fer una auca amb la Llegenda de Sant Jordi, amb 6 o 9 escenes. Cada
escena ha d'anar acompanyada d'un rodolí. Serà un treball col·laboratiu d'aula.
Si ens resulta difícil, cal copiar o prendre nota de les següents auques que us
recomanem:
-Auca de Sant Jordi, a La pared de les Auques
-Per Sant Jordi... un auca, amb auques fetes pels xiquets de molts col·legis de Catalunya
-Auca del Dia del Llibre i la Rosa, en Rodolins.cat
-La llegenda de Sant Jordi, auca de les Tres Bessones, de Laura Almiñana
- Jordiada, Auca des de Cornellà de Llobregat (2008)
-Poemes catalans sobre Sant Jordi
I molts jocs i recursos per a jugar en Sant Jordi, a Edu365.cat
Aquí teniu la guia de lectura de llibres de Sant Jordi, el drac i pincesa que la nostra companya de la Biblioteca de Cocentania ens ha deixat al seu bloc Pinzellades al món.
I de poemes també us en deixo,
- Invocació a Sant Jordi, Miquel Dolç
- El cavaller Sant Jordi, A. Correig i Massó
- Sant Jordi, Lluís Gassó i Carbonell
- L'abella i la flor, A. Bori Fontestà
- En un jardí i Les roses, Joan Vinoli
- Les roses franques, La diada de Sant Jordi i les flors que s'esfullen, Joan Maragall
- La poesia, Josep M López Picó
- Cançó de la rosa, Joan Garcés
- La rosa de cristall, Josep Maria de Segarra
- Brot de Salvia, Guerau de Liost
- El poeta olora un perfum i A la poesia, Joan Brossa
- El despertar de la rosa, A. Correig i Massó
- El roser de Sant Jordi, J. M. Rovira i Artigues
- L'espasa de Sant Jordi, Alfons Maseres
- Les roses de Sant Jordi, Salvador Perarnau
- Sant Jordi, Guillem Colom
- Sant Jordi triomfant, J. M. Folch i Torres
- Sant Jordi, Salvador Espriu
Per totes i tots vosaltres us deixo amb els somnis del meu dragonet Juancho i
us desitjo una bona diada de Sant Jordi 2012.
Sant Jordi sempre és un dia especial, i aquest any l'he acabat amb la lectura del teu blog... i sobretot amb la foto del juancho.
ResponEliminaGràcies