Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Sant Jordi 2012


Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.
La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.



Josep Maria de Segarra (1894-1961)

Són moltes les llegendes de la nostra cultura, però la que personalment a mí més m'agrada és la de Sant Jordi, el Drac i la Princesa, tot i que la meva sensibilitat cap a la igualtat em porta a reinventar-la per donar-li un toc coeducatiu i, de passada, reivindicar el regal de llibres a les dones i roses als nostres estimats.





Il.lustració Maja Lindberg
Parlaria d'una Princesa Valenta a la que li agradaven els llibres, i amb les seves lectures en vèu alta  cridava l'atenció d'un Petit Drac que habitava un forat del castell  i aquest, enamorat de les històries que relatava la princesa, aconseguia somiar despert amb ser un Drac Gegant que aconseguiria volar i endur-se a la Princesa fora del castell perquè fòs lliure i feliç fent tot allò que li vingués de gust.
Il.lustració Ileana Surducan
I el nostre Sant Jordi seria un homenet estranger que va conèixer la nostra Princesa Valenta quan ell, espantat al veure el Petit Drac, va pujar sobre el mur del castell, i ella agafant al Dragonet amb les mans el va col·locar damunt una pedra lluny de la mirada del cavaller.

Sant Jordi, agraït per la valentia de la nostra Princesa li va regalar una rosa del roser i li va explicar tots els contes, llegendes i històries que els savis i les sàvies de la seva terra explicaven als infants. (Però recordeu que aquesta seria la meva història i no pas la llegenda original)
Il.lustració Eluneth





Segons la tradició popular, Sant Jordi era un militar romà nascut al segle III a la Capadòcia (Turquia). El sant, que estava sota les ordres de l'emperador Dioclecià, es va negar a dur a terme l'edicte de l'emperador que ordenava perseguir els cristians i per aquesta raó va ser martiritzat i decapitat pels seus coetanis. Molt aviat es va començar a venerar com a màrtir a la part oriental de l'Imperi Romà i de seguida aparegueren histories fantàstiques lligades a la seva figura.
La gesta de Sant Jordi i el drac es va fer popular a tota Europa cap al segle IX sota el nom de "Llegenda àuria", i va ser recollida per l'arquebisbe de Génova, Iacopo da Varazze, més conegut com a Iacobus de Voragine, en 1264, en el llibre 'Legenda sanctorum'. En aquesta versió, però, la gesta passava a Líbia.



La versió de la llegenda més popular a Catalunya explicada per  Joan Amades en el Costumari Català al 1904,  narra que Sant Jordi va  ferir al drac, no el va matar. Sant Jordi, desprès de ferir el drac, el va lligar i el va donar a la princesa, que el dugué fins al poble de Montblanc on la gent li va perdre la por. I va ser allà on la gent del poble el va acabar  matant.

Il.lustració Carles Arbat







Fa molt i molt de temps, el poble de Montblanc era devastat per un monstre ferotge i terrible, que podia caminar, volar i nedar, i tenia un alè tant pudent que, des de molt lluny amb les seves alenades, enverinava l'aire i produïa la mort a tots els qui el respiraven.
El monstre era l'estrall dels ramats i les persones, i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Preocupats per la situació, els habitants de Montblanc van pensar en donar al drac, cada dia de menjar a una persona, per intentar calmar-lo. El problema, era trobar la persona que vulgues sacrificar-se cada dia per ser devorada pel drac.
I així fou com després d'una llarga discussió, els vilatans van decidir sortejar cada dia qui seria la persona que aniria a para a l'estomac del drac. I així ho feren, i sembla ser que la jugada els va sortir bé, l'abominable bèstia se'n deuria sentir satisfeta, perquè deixà de fer estralls i malifetes per aquelles terres.
Però heus aquí que un dia, la sort feu que li toqués ser devorada a la filla del rei. La jove princesa era molt simpàtica, amable, bonica i elegant. Tenia el cor de tots els ciutadans robats, i per aquest motiu centenars s'oferiren per substituir-la. Però el rei, afligit i adolorit, fou just i sever, la seva filla era com qualsevol altre. Si li havia tocat hi havia d'anar. 
I així fou com la jove donzella sortí del castell per trobar-se amb la bèstia mentre tot el poble mirava desconsolat i afligit, com la princesa es dirigia cap al sacrifici. Però mentre la noia es dirigia cap al cau del monstre, un jove cavaller, amb una brillant armadura, muntat sobre un cavall blanc, es va presentar. La donzella se'l mirà i l'advertí:
- Fugiu! fugiu ràpidament d'aquí! noble cavaller, si us quedeu per aquí, apareixerà la bèstia i només us vegi us devorarà.
El jove cavaller, se la mirà i li contestà
- No patiu jove donzella.Si sóc aquí es perquè hi he vingut expressament. He vingut des de molt lluny per protegir-vos a vós i a alliberar el vostre poble d'aquesta fera.
No va tenir temps ni de dir això, que de cop i volta va sortir la fera, davant l'horror de la princesa i el goig del cavaller. Va començar una intensa però breu lluita, fins que el cavaller li va clavar una bona estocada amb la seva llança, que va deixar malferida a la terrible bèstia i la matar. De la sang que en brollà, en sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai, roser del que el jove cavaller en tallà una rosa i li oferí a la princesa.

Il.lustració Luisa Kelle

 


I de les  propostes, comencem per la visita a la Biblioteca Nacional de Catalunya que, si es sol.licita, es pot visitar amb l'alumnat; més tard es pot passejar per les Rambles envoltats de llibres i roses. Com cada any, la Biblioteca de Catalunya ofereix una Jornada de Portes Obertes el dia 23 d’abril, des de les 10 del matí fins a les 19.30 h.   Els fons de la Biblioteca de Catalunya són rics i diversos, recullen el testimoni de la creació literària, artística i científica produïda al llarg de molts anys. Es tracta d’un llegat patrimonial irrepetible, construït a través de compres finançades per la institució i donatius de moltes persones, entitats i organitzacions que amb el seu suport han col·laborat en la formació d’un conjunt bibliogràfic de màxim interès per al país.A més a les  hores en punt, es podran escoltar peces a la pianola situada a la Sala de Llevant.





Una altre proposta interessant, apareguda fa un temps al bloc Poesia Infantil i Juvenil, consistia en la realització d'unes auques com a  recurs poètic que fàcilment es pot utilitzar a l'aula. Aprofitar un esdeveniment com el de Sant Jordi i el Dia del llibre és una bona oportunitat per a realitzar la nostra pròpia auca. La proposta és fer una auca amb la Llegenda de Sant Jordi, amb 6 o 9 escenes. Cada escena ha d'anar acompanyada d'un rodolí. Serà un treball col·laboratiu d'aula.






Si ens resulta difícil, cal copiar o prendre nota de les següents auques que us recomanem:

-Auca de Sant Jordi, a La pared de les Auques


-Per Sant Jordi... un auca, amb auques fetes pels xiquets de molts col·legis de Catalunya

-
Auca del Dia del Llibre i la Rosa, en Rodolins.cat


-La llegenda de Sant Jordi, auca de les Tres Bessones, de Laura Almiñana

-
Jordiada, Auca des de Cornellà de Llobregat (2008)

-
Poemes catalans sobre Sant Jordi


I molts jocs i recursos per a jugar en Sant Jordi, a Edu365.cat



Aquí teniu la guia de lectura de llibres de Sant Jordi, el drac i pincesa que la nostra companya de la Biblioteca de Cocentania ens ha deixat al seu bloc Pinzellades al món.


I de poemes també us en deixo,
  • Invocació a Sant Jordi, Miquel Dolç
  • El cavaller Sant Jordi, A. Correig i Massó
  • Sant Jordi, Lluís Gassó i Carbonell
  • L'abella i la flor, A. Bori Fontestà
  • En un jardí i Les roses, Joan Vinoli
  • Les roses franques, La diada de Sant Jordi i les flors que s'esfullen, Joan Maragall
  • La poesia, Josep M López Picó
  • Cançó de la rosa, Joan Garcés
  • La rosa de cristall, Josep Maria de Segarra
  • Brot de Salvia, Guerau de Liost
  • El poeta olora un perfum i A la poesia, Joan Brossa
  • El despertar de la rosa, A. Correig i Massó
  • El roser de Sant Jordi, J. M. Rovira i Artigues
  • L'espasa de Sant Jordi, Alfons Maseres
  • Les roses de Sant Jordi, Salvador Perarnau
  • Sant Jordi, Guillem Colom
  • Sant Jordi triomfant, J. M. Folch i Torres
  • Sant Jordi, Salvador Espriu





Per totes i tots vosaltres us deixo amb els somnis del meu dragonet Juancho i
us desitjo una bona diada de Sant Jordi 2012.





1 comentari:

  1. Sant Jordi sempre és un dia especial, i aquest any l'he acabat amb la lectura del teu blog... i sobretot amb la foto del juancho.

    Gràcies

    ResponElimina

Si vols fer aportacions i comentaris, pots incorporar-los en aquest espai i en breu els veuras penjat. Gràcies per compartir les vostres opinions