Ahir vam realitzar, en l'entitat en la que hi participo, una sessió treball per reflexionar sobre la millora en la qualitat de la seva gestió, debatent sobre els nostres passos per poder tirar endavant tot i la reducció dels ingressos, sent una de les conseqüències la impossibilitat del manteniment de les plantilles de personal, però amb el compromís de continuar treballant per les persones més vulnerables del nostre entorn més proper. Desprès, a casa, vaig llegir aquest post "La reconversión (milagrosa) del tercer sector: Sin recursos y con valores" de Pau Vidal, al blog TercerSector.net, i no he pogut resistir-me de compartir-lo amb totes i tots vosaltres, ja que precisament parla de la necessitat del canvi de paradigma a que es veuen abocades les entitats del tercer sector, per poder continuar donant resposta a les necessitats de la ciutadania amb una reducció progressiva de les aportacions de les administracions públiques, i de la necessitat d'una reconversió profunda de les entitats, tal com les hem conegut fins ara.
"Els paradigmes i la manera de funcionar dels últims vint / trenta anys ja no serveixen per encarar el futur. Així de simple, així de radical. Durant anys, la relació amb l'administració pública ha estat l'element clau per tirar endavant els projectes d'utilitat social, ambiental, cultural, de cooperació, etc., Que tenien les organitzacions no lucratives en ment. El finançament públic ha estat fonamental i les organitzacions s'han anat acostumant a les lògiques que aquesta ens ha anat imposant: en la formulació de projectes, en els cicles anuals, en les justificacions, en l'orientació al procés per sobre del resultat, etc. No ha estat fàcil aprendre en aquesta relació amb l'administració pública, però el pas dels anys i el pes dels processos administratius ha anat modelant el funcionament de moltes entitats.
Tot i ser conscients des de fa temps del risc de tenir aquesta font de finançament principal (de fet, gairebé única per massa organitzacions), no ha estat fins les dificultats actuals quan s'ha plantejat la urgència radical de canvi. Canvi necessari.
Però no és fàcil canviar ràpidament després de tants anys de funcionar d'una manera determinada.
Els primers esforços han anat orientats a una adaptació a curt termini més que a un canvi estratègic. És lògic: urgència pressupostària, compte d'explotació que estreny. I ha tocat tancar projectes, reduir equips, redimensionar organitzacions. Tot això és necessari, però són ajustaments: no és un canvi estratègic.
Cal una forta reconversió. Fer coses diferents. Noves maneres de funcionar. Incorporar lògiques emprenedores en l'arrencada de projectes.
Toca construir complicitat social sòlida amb la ciutadania, desenvolupar noves competències dins els equips, diversificar el finançament de les activitats, parlar amb un llenguatge comprensible fora dels experts, actualitzar els òrgans de govern, incorporar les noves tecnologies, etc. I més, molt més que constitueix la reconversió que han d'afrontar les organitzacions no lucratives per complir la seva funció en la societat. Transformar-nos en les organitzacions del segle XXI que són necessàries avui dia.
Afrontem una reconversió dura, difícil que implica canviar una gran part del que hem fet en gairebé tota la nostra història recent. I ho hem de fer sense recursos disponibles. Ja sabem que el sector públic mima altres actors en les seves necessitats de reconversió: si fóssim bancs, tindríem milers de milions a través del FROB per a la reconversió, o si construíssim cotxes també hauríem incentius perquè la ciutadania els compri, o fa anys es van abocar molts recursos a les reconversions industrials i fins i tot el sector immobiliari està aconseguint col·locar els seus pisos buits a l'administració per reconvertir-se
Però per a la necessària reconversió de les organitzacions no lucratives a les noves lògiques del segle XXI no hi ha recursos: no hi ha diners per repensar o reestructurar-nos. Així que ens toca afrontar aquesta dura reconversió sense recursos econòmics per fer-ho, encara que afortunadament comptem com sempre amb la força dels nostres valors i del nostre compromís amb les persones i la societat. Aquest és el nostre gran capital, encara que no sabem si serà suficient i és possible que moltes organitzacions no sobrevisquin a aquest procés de repensar-. Tot i això, ens toca ser optimistes i afrontar l'esforç pensant que a partir d'aquest ferm compromís amb els valors, amb les persones i amb la societat, acompanyat de la bona gestió i la complicitat social ens durà a reconstruir un tercer sector capaç d'actuar de manera eficient i eficaç en el segle XXI. Perquè la nostra societat s'ho mereix.
Anem endavant, doncs, amb la reconversió (miraculosa) de les organitzacions no lucratives: ens tocarà treballar molt per fer-la amb valors i compromís, encara que sense recursos específics per a això." (Pau Vidal)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si vols fer aportacions i comentaris, pots incorporar-los en aquest espai i en breu els veuras penjat. Gràcies per compartir les vostres opinions