" Sense les dones no es farien els castells de gamma extra que es fan"
Falcato
El món casteller es troba en un moment d’expansió internacional amb la recent declaració dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco, un reconeixement fruit de la constant capacitat d’adaptació als temps canviants.
Les modernitzacions s’han fet en múltiples àmbits. L’increment dels elements de seguretat probablement ha estat l’últim i el que socialment més s’havia reclamat, però la incorporació de la dona al món casteller, a principis dels anys 80, va ser un revulsiu que ha permès que se superessin tots els sostres tècnicament plantejats.
Castelleres
capdavanteres:
Com ens diu el Pere Ferrando, al web del Minyons de Terrassa, hi ha alguns
documents que permeten pensar que algunes dones havien participat abans de
manera puntual als castells. La primera referència seria de mitjans del segle
XIX, quan a la biografia del General Prim, escrita per Francesc Gras el 1908,
s’escriu que la dida del militar era “una dona vallenca que plantava cara a
tots els homes” i que “feia de crossa quant els xiquets assajaven las torres a
l’era del Delme”. De fet, actualment, les crosses, situades sota les
aixelles dels baixos per ajudar-los a mantenir les espatlles amunt, són
bàsicament dones, ja que es requereix una constitució baixa i prima, però fins
als anys 80 l’havien ocupat homes. Referent a la mateixa època hi ha documents
que asseguren que la dona d’Isidre Rabassó, cap de colla de la Vella de
Valls des de 1876, “va demanar un vestit de casteller i pujà un castell de
7”. Ja al segle XX és sabut que ocasionalment algunes nenes pujaven, sobretot
les filles dels qui portaven la colla en cada moment. Rosa Maria Xerta Batet,
filla d’Isidro Canela, va pujar en alguna ocasió a la colla Els Caneles (1927), Montserrat
Garriga Nin, filla de Pau Caio, a la colla del Pau Caio (1928) o Aurora
Batet (1938), la Bateta, qui va pujar a la Nova de Valls, la
Muixerra, els Nens del Vendrell i finalment, a la Colla Vella. Ja als anys 70,
també els Bordegassos de Vilanova tenien algunes nenes entre els pisos de
canalla, a destacar Eulàlia Carnicer acotxadora del primer 4de8 dels de
Vilanova. També va ser aquesta colla la primera de 8 a tenir una dona al
capdavant, Montse Albà l’any 2004.
A l'any 2010 va tenir lloc la primera Diada Castellera de Dones, a
Bellprat (Anoia), en homenatge a Nativitat Yarza, la primera alcaldessa
democràtica de la història d’Espanya, el 1934. Hi van participar les dones dels Moixiganguers
d’Igualada, la Colla Joves Xiquets de Valls i els Castellers de
Vilafranca, i les tres hi van alçar castells de 6.
"Encara que avui la
majoria de nosaltres veiem com un fet normal que la dona formi part del món
casteller de manera activa, aquest fet és bastant recent. Fa dos-cents anys que
es fan castells. La dona, però, fa poc més de vint anys que és part activa
d’una colla castellera. La revolució es pot dir que la van començar a fer els
Minyons de Terrassa. Encara que a Valls trobem algun document que ens indica
que alguna noia de la Colla Vella havia format part del pom de dalt de les
construccions, no és fins a la formació dels Minyons quan la dona entra de
manera normal dins del món casteller." ( Font: Blog Temporada Alta)
El passat mes de juliol el programa de televisió catalana va dedicar un programa a fer un repàs per la incorporació de la dona al món casteller.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si vols fer aportacions i comentaris, pots incorporar-los en aquest espai i en breu els veuras penjat. Gràcies per compartir les vostres opinions