Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Paternitat coresponsable. Permisos iguals i intransferibles

12 Causas Feministas





Il.lustració de Jill Calder




Ens hi tornem a apropar a la celebració del dia del pare i, com l'any passat, proposo continuar  vindicant aquest dia per construir el dia del pare coresponsable.  

"Crec que d'un pare cal esperar molt més que les aportacions dineràries pel desenvolupament i criança dels fills i les filles. Cal implicació, cal responsabilitat, cal que comencin a canviar els estereotips atorgats al pare com a ent inflexible i protector. Hem de començar a visibilitzar al pare que té cura de la família, l'acompanya en la seva educació i en les tasques diàries (escola, extraescolars, metges, reunions de mares i pares,....). Però, de vegades el vent no bufa al nostre favor, els homes continuen tenint salaris més alts, i són les mares les que redueixen la jornada i, per postres, ara resulta que la reforma torna a fer un pas enrere i elimina el dret del pare i la mare al permís de lactància (abans de la reforma tots dos: pare i mare podien gaudir-lo, i ara només un d'ells podrà sol.licitar-ho). Ja sabem que, tot i tenir aquest nom, ells no alletaven, però tenien temps per poder-se fer càrrec i començar a crear un vincle afectiu molt important i imprescindible per la seva coresponsabilitat davant aquesta criança."





No deixeu de tornar a mirar “Father and Daughter, ja que la seva reflexió sobre  l'indestructible vincle entre pare i filla  resisteix el pas del temps i a qualsevol circumstància de la vida.






I plantejant-se els mateixos reptes que els que jo proposo, hi tenim la "Plataforma por los Permisos Iguales e Intrasferibles de Nacimiento y Adopción"  (PPiiNA), que ha llançat una campanya perquè el 19 de març passi a dir Dia del Pare Igualitari. Consideren que la coresponsabilitat és exercir la igualtat, un exercici que canvia als individus produint més i més igualtat, beneficiant així a tota la societat.

S'entén per coresponsabilitat "l'assumpció equitativa, per part d'homes i dones, de les responsabilitats, drets, deures i oportunitats associats a l'àmbit domèstic, la família i les cures". Perquè sigui possible, cal que totes les persones progenitores tinguin els mateixos drets per cuidar, començant pel mateix permís intransferible i retribuït al 100%. Ja n'hi ha prou de desigualtats legals que associen la cura a les dones! Canviem nosaltres mateixes i, alhora, exigim drets perquè el canvi social sigui possible.

Per això, sol·licitem que el proper dia 19 de març passi a dir el dia del Pare Igualitari, perquè creiem que donarà major visibilitat a la societat que volem i accelerarà les reformes que es necessiten per assolir-la.




                   Pots signar la proposta que ha llançat a Change aquí.


Si voleu consultar la relació de llibres que l'any passat us proposava sobre el pare i la paternitat, no deixeu de visitar el post el dia del pare responsable i la cura compartida.

1 comentari:

  1. Ostres no coneixia aquesta iniciativa i em sembla força bé. felicitats i gràcies per exposar-ho.

    Jo penso que el model educatiu eficient és la coresponsabilitat compartida, de fet tenim el exemple d'altres païssos d'Europa ( com molts cops) de lleis que fomenten aquest model.

    Com molt bé diu la Cristina, el permís de lactància abans es podia compartir, però ara s'ha tornat retrogat, perque es prioritza les necesitats del mercat empresarial de manera immediata, no pensant que a llarg termini aquest permís també aporta beneficis al mateix mercats, perqué les familíes podrien tenir més fills ( però aixó és una altre debat). És clar que els homes no " alleten" però tampoc totes les dones ho fan del seu pit ( volia donar una nota d'humor jejeje).

    Jo sóc de les que pensen que ells ténes més capacitats de les que molta gent pensa i és el mateix estereotip el que els "discapacita" a poder fer-se càrrec de certes competències parentals. De fet crec, que no posar-les en pràctica activa, sense voler ser extremista és una negligéncia passiva de la seva parentalitat, però amb responsabilitats de la persona, familía i la societat en general. Crec que una gran majoria participem d'aquest comportament, disculpant-lo sempre, justificant-lo i no ajudem a propiciar el canvi del model educatiu de paternitat coresnposable, no donant possibilitats i si el marc legal no ajuda i dona impuls ens quedem també endarrerits.

    Us deixo una gràfica que he trobat d'una comparativa d'aixó als estats membres la UE de la pàgina web d'Equal, per tenir una visió més ample de la situació.


    http://www.dpz.es/diputacion/areas/bienestarsocial/equal/catalogo/legislacion/eu/tabla_eu.pdf

    ResponElimina

Si vols fer aportacions i comentaris, pots incorporar-los en aquest espai i en breu els veuras penjat. Gràcies per compartir les vostres opinions