"La crisi de la desocupació juvenil pot ser superada,
però només si la creació d'ocupació per als joves
es converteix en una prioritat essencial
en la presa de decisions polítiques
i si s'intensifiquen les inversions
del sector privat de manera significativa "
José Salazar Xirinachs
Director Ocupació OIT
El Secretari General de les Nacions Unides, el passat 12 d'agost, amb motiu del Dia Internacional de la Joventut, constatava que el jovent ha estat el grup social més afectat per la crisi econòmica global i que molts d'ells estan "comprensiblement descoratjats per les creixents desigualtats ". A més, va destacar que un gran nombre de joves no té l'oportunitat de millorar la seva situació, ni tampoc de participar en els processos polítics, socials i de desenvolupament dels seus països.
Una generació sense esperança és el que pronostica l'Organització Internacional del Treball (OIT), derivada de la crisi econòmica actual. El jovent de països com Grècia i Espanya poden representar una "generació perduda", amb problemes per entrar al mercat laboral i amb la impossibilitat de trobar solució a la situació en què es troba immersa. Quin tipus de polítiques d'ocupació s'està dissenyat i duent a terme per intentar aconseguir no perdre el talent d'una generació jove i desaprofitada ??? Aconseguirem encoratjar-los i evitar que perdin l'esperança de lluitar pels seus somnis?
"Estem davant d'una crisi que pot portar a una generació perduda o molt seriosament marcada. Se sap que si no es comença bé al mercat laboral, si transcorre molt temps abans d'aconseguir la primera feina, això influirà en el tipus de treball i en els ingressos per la resta de la vida " afirma José Salazar Xirinachs.
En l'informe del Secretari de NNUU es detallava la situació de l'ocupació de joves d'entre 15 i 24 anys, i es va referir de manera preocupant en diverses ocasions a Espanya, Grècia i Irlanda i d'altres països amb elevades taxes d'atur juvenil.
Després de llegir dades com les que anteriorment us he exposat, dies com avui també m'arriben multitud d'anuncis d'universitats a través de televisions, ràdios, diaris i Internet, on gairebé ens prometen un futur lliure de conflictes i problemes. Lícit, sens dubte, però difícilment argumentable. I és llavors, quan mirant el meu currículum i la meva trajectòria em questiono, on està l'errada?? Cóm podem continuar dient que la sortida està en una carrera universitària, en una escola de negocis, en un màster o en una sòlida experiència laboral, quan persones amb tot aquest ventall de recursos i competències estem a l'atur? Quins valors hem de transmetre a les generacions futures perquè aconsegueixin els seus somnis? Estem en un moment de qüestionar-nos la realitat que hem viscut fins ara, i replantejar-nos el model econòmic, financer, educatiu i de valors que volem . Mentre no es produeixi un diàleg constructivista entre les necessitats de les empreses i dels treballadors/es, aquest futur per al jovent seguirà sent una utopia.
