Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Perds identitat, si perds la feina?

Què fem quan perdem la feina??? Cadascuna i cadascú de nosaltres afrontem de manera diferent les situacions de crisi. Alguns i algunes mirem d'aprofitar el temps per formar-nos, altres per dedicar el temps a la cura de la família, altres es dediquem a la recerca diària de la feina, altres fan voluntariat, altres acaben ensorrant-se per no saber què fer, ni on anar, ... però hi ha altres que aprofiten aquesta situació com a oportunitat per poder construir noves possibilitats. 

Fa uns mesos al programa de Cataluya Ràdio "el Secret del Dia de Silvia Coppulo" plantejava la pregunta: Perds identitat, si perds la feina??? I les respostes de les persones expertes que van intervenir afirmava que la pèrdua de feina comporta la pérdua de seguretat. Les persones aturades es senten estigmatitzades, ja que perden l'èxit social. La societat actual està feta de tal manera que l'èxit es mesura per la nostra capacitat de consum, i per tant la pèrdua de la feina, implica un fracàs davant la societat, ja que no podem participar d'aquesta capacitat consumista, i per tant de pèrdua d'identitat.

No són fracassos personals, sinó d'unes circumstàncies socials. Diferents estudis  realitzats als EE.UU sobre com ens afecta l'atur, informava sobre la necessitat d'estructuració del temps, sentit de la vida per no patir una  pèrdua d'identitat... No vol dir que nosaltres no sabem fer es que no sigui feina, però socialment ens ha definit durant molt de temps, i això no cal oblidar-lo.

Per totes aquestes raons, la pèrdua d'una feina pot ser un esdeveniment realment traumàtic, creant no només problemes econòmics, sinó també multitud de conflictes personals. El risc real de no poder afrontar els deutes i fins i tot de perdre l'habitatge, existeix per a moltes famílies. La sensació de pèrdua d'identitat i l'estrès produït per no portar el control sobre la situació econòmica poden fer estralls en l'autoestima d'una persona a l'atur i dificulta les seves relacions socials i familiars.

No ens podem tancar. Hem de sortir i tenir nous reptes que afrontar (continuar la recerca de feina, formació, voluntariat, hobbies, ...) Com deia el psicòleg social Andrès Cuartero: "Si surto al carrer poden passar quatres coses, però si ens quedem a casa no passa cap." Es fa necessari que ens adaptem al canvis, la  socióloga  Cristina Sánchez  afirma que  "No podem esperar allò mateix que teníem" "Com a treballadors/es sóm vàlids dependent d'allò que el mercat vol", per això és fonamental reconstruir-nos novament.




Un exemple del que us estic parlant el podem trobar amb l'Ignasi Morral i en Joan M. Salichs, dues persones que per raons físiques van deixar la seva feina tècnica (un encarregat d'obra i l'altre d'instal.lador) per fer d'expert docent, i que després de finalitzar diferents programes ocupacionals i no trobar més ofertes en aquest àmbit, han decidit començar un nou camí cap a la música i la pintura. Són emprenedors, que cerquen noves oportunitats d'una situació de crisi. I el proper dijous en homenatge al dia de la dona, els podrem veure junts al concert l'hora d'om, recordant la música de  Ditzzy Gillespie un dels grans mestres del Jazz i retratant a una de les veus, més emblemàtiques, la Billie Holiday.  Si alguna o algú de vosaltres vol gaudir d'aquest concert, recordèu que serà dijous 8 de març a les 20:00 a la  "La Taberna", Passatge de l'Ajuntament,5 de Cerdanyola del Vallès.



I si algú o alguna a més de deleitar-se amb aquest directe de música i pintura vol veure un film i treballar el tema plantejat, us recomano: Los lunes al sol.



Aquesta pel · lícula ens permet abordar com ha estat construïda la identitat masculina i analitzar alguns dels aspectes que ens expliquen per què i com entra en crisi amb els processos de desindustrialització, atur i precarietat laboral. Òbviament, la pel · lícula permet altres lectures i són altres els temes que podrien destacar com, per exemple, el retrat del món de la desocupació i de la precarietat laboral, o la fi del món del treball industrial estable, de la identitat obrera construïda entorn d'una determinada idea del valor del treball.


2 comentaris:

  1. Cristina:
    m'agrada, molt bé presentat, amb contingut i interessant,ja ens falta poc per acabar el curs,
    ànim

    ResponElimina
  2. Cristina!
    Enhorabona aquest programa de Catalunya Radio m'ha fet reflexionar molt!! i m'ha permès veure les coses des d'una altra perspectiva, fa dies que li porto donant voltes i amb això et vull dir que m'ha impactat.
    Gràcies per compartir-ho!!

    ResponElimina

Si vols fer aportacions i comentaris, pots incorporar-los en aquest espai i en breu els veuras penjat. Gràcies per compartir les vostres opinions