Contra el discurs de la RAE sobre el llenguatge sexista

No sóc lingüista, però em considero una dona sensible al tema de la igualtat, i el text que diumenge vaig llegir al diari El País ( Informe Sexisme lingüístic i visibilitat de la dona escrit per Ignacio Bosque i subscrit per 26 acadèmics) em va remoure l'estomac. Això, em va fer recordar com el meu fill amb cinc anys  una tarda, quan encara no havia après això del genèric, en sortir al passadís de l'escola i veure un cartell informant d'un sopar per a pares, molt estranyat em va demanar per què no hi anaven les mares, i jo, sorpresa per la seva pregunta, vaig reflexionar de la importància de ser-hi o no present al llenguatge. Com us deia la setmana passada cal visibilitzar-nos, perquè conformem la meitat d'aquest món, i hi ha gent que se'n oblida d'això. 

Aquest article discrepant sobre l'ús d'un llenguatge no sexista, arriba fins i tot a ser insultant en ridiculitzar alguna terminologia proposada, i sobretot amb la utilització de la paraula "visibilització".

Les propostes dels diferents manuals en matèria de llenguatge no sexista  obren el llenguatge a aquelles persones que volen adquirir-ne un nou ús, no intenta imposar-lo.  Ningú intenten corrompre la gramàtica, sinó incloure nous termes més igualitaris. Com diu Olga Castro Vázquez al seu article O verbo patriarcal (monogràfic núm. 24 de la revista Festa de la Palabra Silenciada): "Aquesta reacció sembla amagar profundes concepcions misògines, en considerar el llenguatge no sexista, com una amenaça contra l'ordre establert que tan els beneficia".

Les normes i dictats de la RAE vol que assumim el llenguatge de manera acrítica i inconscient , dotant  l'ús del genèric (masculí) com la manera universal d'expressar-nos. Oblida que la llengua amb l'ús del genèric masculí genera, a nivell cognitiu (segons nombrosos estudis psicolingüistics), una representació mental  que és eminentment masculina, invisibilitzant a part dels subjectes a qui diu representar, el que fa que les dones quedin excloses de la representació del món.

La RAE oblida que amb la desaparició del gènere neutre del llatí, els grups de poder (masculins, perquè les dones estaven recloses al mon de la llar i de la cura) van decidir normalitzar el gènere masculí i proclamar el genèric (no marcat), el vàlid per anomenar només a ells, no a dones i a homes. Ha arribat el moment de l'anàlisi i construcció en un exercici crític de la cultura.  Com diu Marian López Fernández Cobo, "el llenguatge té una funció social" i com un altre món és possible, cal començar pel llenguatge.

Júlio Flecha en el seu article del mes de juliol "Lenguaje incluyente" assenyalava que el llenguatge és producte de la percepció que la humanitat té de si mateixa i, alhora, la determina. A través d'ell, "es veu reflectit el model de societat  i en un període històric específic. Cap societat viu al marge del seu llenguatge sinó més aviat existeix en ell. " Així, les relacions socials, econòmiques, polítiques, jurídiques i personals entre els  éssers humans prenen identitat i forma en el llenguatge.

La professora  de sociolingüística, i degana de la facultat de filosofia i lletres de la Universitat d'Alcalà d'Henares, Mercedes Bengoechea, a la seva conferència al 2007 sobre els reptes dels mitjans de comunicació davant la llei d'igualtat, ja feia unes reflexions i donava exemples detallats sobre la importància de l'ús del llenguatge no sexista. Si esteu interessats/des podeu escoltar-lo aquí.

 

 En l'article del País : ni vascos, ni vascas, Mercedes Bengoechea, estudiosa del sexisme en el llenguatge, deia que estava d'acord amb el seu col · lega acadèmic Ignacio Bosque, en que" no cal  fer servir el masculí i el femení sistemàticament. Però matisa: "L'important és que quedi en la referència personal, en els substantius". A més, recorda que el desdoblament no és un invent nou. Està en el Cantar de Meu Cid, en el Llibre de bon amor i en el romancer: "Allà es parla d'homes i dones, moros i mores ... És un recurs de l'oralitat, és cert, però hi és. Es troba fins després de Cervantes, però quan apareixen les acadèmies es crea una norma androcèntrica ". 

Quan intentem tenir més cura del llenguatge que fem servir, no volem ser radicals islamistes del gènere, sinó que intentem trobar noves fórmules més igualitàries.

Olga Castro  afirma que  el llenguatge no sexista no busca tan sols tractar de forma simètrica a dones i homes a nivell lingüístic, sinó guanyar precisió i exactitud a nivell cognitiu sense excloure ni invisibilitzar a cap dels sexes. No es tracta de canviar el llenguatge pel simple fet de fer-ho, ni tan sols per una qüestió estètica o de moda, ni es tracta tampoc d'imposar canvis prescriptius. Al contrari, del que es tracta és de canviar el repertori de significats que transmeten les llengües, de transformar el llenguatge per fer una representació més igualitària de la realitat que condueixi a una categorització també més igualitària en les formes de pensament, i de promoure la reflexió sobre els canvis en la llengua perquè les i els parlants pensem en el que diem i en com ho diem, de manera que així es generin canvis en les perspectives que, al seu torn, tindran conseqüències materials en l'acció humana i en la realitat. Ja que el llenguatge reflecteix la realitat, la reforma lingüística constitueix un complement necessari a la reforma social de gènere per així reflectir en la llengua els canvis que es van produint en les societats.

Resulta curiós que molestin tant les barres per indicar la presència de dones i homes en la construcció significativa d'un enunciat, i en canvi no molestin quan s'utilitzen per a indicar 'i / o', etc. Al final serà que el que molesta no són les barres, sinó les dones!

Mercedes Bengoechea  respon al informe de la RAE. 

 

Jo sóc una persona que intento tenir cura amb el què dic i cóm ho dic, i quan escric no m'agrada veure'm reflexada en una @, perquè considero que les dones som més que tot això, però tot així respecto a qui ho fa, perquè el que intenta és visibilitzar que allò que escriu incorpora tant a dones com a homes. Crec que a vegades  no cal repetir totes les paraules de la frase amb flexió de gènere, sinó de duplicar almenys en una ocasió les paraules que al·ludeixen a dones i homes perquè estiguin explícitament esmentats i siguin visibles en la representació mental que fem de la realitat.

Olga Castro continua dient  que el  llenguatge no sexista no inventa paraules, sinó que atorga expressió lingüística a aquelles experiències o punts de vista de les dones que no tenien materialització en el llenguatge per ser aquest durant segles una construcció androcèntrica: mostra d'això és la denominació de l'acte sexual ('penetració ') que limita el paper de la dona a la passivitat (' ser penetrada '); també és evident la manca d'un equivalent femení per al masculí' viril ', que ens fa passar a les dones de frígides a nimfòmanes.
De la mateixa manera, cal resignificar en femení aquelles professions que tradicionalment només tenien masculí (per ser realitzades únicament per homes, a l'estar vedades a les dones el treball remunerat) i a les que les dones ara ens incorporem: tècnica, advocada, directora, bombera o música.  El poder del masculí és tal, que al poc temps de començar a usar el terme masculí, aquest ja es converteix en genèric, i així avui és freqüent parlar en general de 'infermers' quan el setanta per cent de les i els professionals són dones , o de 'cuiners' tot i que en termes percentuals qui cuina fora dels programes de televisió som dones. En altres ocasions es qüestiona la paraula en femení perquè coincideix amb un substantiu abstracte (enfront de 'el músic' home, coexisteixen 'la música' dona i 'la música' art) i això suposadament resulta confús, tot i que no importa el confús que pugui resultar 'músic' per saber si es refereix a un home o una dona. Emperò, quan al revés són els homes qui s'incorporen a un treball tradicionalment realitzat per dones i la professió en masculí coincideix amb un substantiu ja existent, aquest solapament no genera cap confusió (davant de les 'caixeres' dones, 'els caixers' homes i 'els caixers' expenedors de diners conviuen en perfecta harmonia).

Reduir el llenguatge no sexista al mer àmbit del que és políticament correcte és un nou intent demagògic de desacreditar i parodiar les polítiques lingüístiques a favor d'un idioma més igualitari, una manera de trivialitzar el debat sobre les pràctiques de llenguatge no sexista, i una manera de posteriorment poder acusar de ser contrari a la llibertat d'expressió.

Que es el feminismo - Celia Amorós from Escuela inclusiva on Vimeo.

Aquest vídeo ha estat estret del programa "Pienso, luego existo" de TVE, si voleu veure el vídeo sencer podeu  fer-ho en aquest enllaç. 

El llenguatge no sexista suposa una amenaça contra l'ordre social establert, i per això provoca una profunda por al sistema patriarcal, i s'excuden en la gramàtica.

Avui ja s'escolta altres veus en referència a aquest informe, i és que s'ha de suscitar al debat, perquè som moltes les persones que podrem dir la nostra. Com deia Celia Amorós "Hay motivos para la esperanza y motivos para la inquietud."

Aquí teniu els links per accedir a algunes de les guies del informe:

Guía de uso no sexista del lenguaje de la Universidad de Murcia.


Manual de Lenguaje no sexista de la UPM

Guia de Lenguaje no sexista de la UNED

Igualdad, lenguaje y Administración: propuestas para un uso no sexista del lenguaje. Conselleria de Bienestar Social, Generalitat Valenciana 

Manual de lenguaje administrativo no sexista. Asociación de estudios históricos sobre la mujer de la Universidad de Málaga y Área de la mujer del Ayuntamiento de Málaga

 Guía de lenguaje no sexista. Unidad de Igualdad de la Universidad de Granada, Universidad de Granada

 Guía para un uso del lenguaje no sexista en las relaciones laborales y en el ámbito sindical. Guía para delegadas y delegados. Secretaría confederal de la mujer de CCOO y Ministerio de Igualdad