El teatre una eina pedagògica

Il.lustrat David Ho

Tornem a estar de festa. Avui John Malkovich exerceix de pregoner en el Dia Mundial del Teatre. Es tracta d'una tradició de fa mig segle, promoguda per l'Institut Internacional del Teatre, pertanyent a la Unesco, que cada any en aquesta data un personatge del món de la cultura promulga un manifest per divulgar la riquesa de l'art de la dramatúrgia. L'actor Malkovich s'afegeix així a una llista de pregoners del teatre en la qual figuren, entre altres, Jean Cocteau, Laurence Olivier, Jean Louis Barrault, Eugene Ionesco, Antonio Gala, Pablo Neruda, Peter Brook, Iakovos Kampanellis, Václav Havel o Arthur Miller.

Deshacer cambiosMISSATGE DEL DIA MUNDIAL DEL TEATRE 2012

John Malkovich

"Que el vostre treball sigui convincent i original.

 Que sigui profund, commovedor, reflexiu i únic.

 Que ens ajudi a reflectir la qüestió del que significa ser humà i que aquest reflex sigui guiat pel cor, la sinceritat, el candor i la gràcia.

 Que supereu l'adversitat, la censura, la pobresa i el nihilisme, cosa a la qual, certament, molts de vosaltres estareu obligats a afrontar.

 Que sigueu beneïts amb el talent i el rigor necessaris per ensenyar-nos com batega el cor humà en tota la seva complexitat, així com amb la humilitat i curiositat necessàries per fer-ne l'obra de la vostra vida.

 I que sigui el millor de vosaltres -ja que serà el millor de vosaltres, i tot i així, es donarà només en els moments més singulars i breus- el que aconsegueixi emmarcar aquesta que és la pregunta més bàsica de totes: "Com vivim? 

 Bona Sort! ".

I res millor per celebrar-lo que compartir les nostres experiències.

El teatre com a eina pedagògica ha estat present en els últims projectes que he dirigit, com a mecanisme de cohesió, cooperació i element de motivació del nostre alumnat.

El teatre va entrar a les aules de la mà d'una companyia innovadora, però amb 10 anys d'experiència,  Teatracció, amb l'objectiu de  fer prevenció i sensibilitzar en temes de drogues, sexualitat, igualtat, resolució de conflictes,...

El teatre és una eina pedagògica extraordinària.

Perquè t'ensenya a escoltar.

Perquè et fa aprendre a partir d'una experiència personal i profunda, que difícilment s'oblida.

Perquè treballa des de l'acció i per a l'acció, mostrant només l'essència de les coses.

 La comunicació mostrarà recursos i estratègies que la disciplina del teatre  pot aportar a la resolució de conflictes, la igualtat, el consum responsable de drogues,...La  metodologia teatral, en integrar la dimensió emocional, obre noves perspectives en l' ánalisis del conflicte, més enllà de l'òptica estrictament cognitiva.

 

Teatracció  ofereix quatre espectacles que aborden diferents temes directament vinculats a la realitat dels joves.

Els continguts de les seves obres han estat sempre sotmesos a la revisió i l’assessorament de especialistes en les diferents temàtiques per tal d’assegurar el rigor de la seva feina.

Els  espectacles actuals són els següents:

		Espectacle per a la prevenció del VIH/sida i les infeccions de transmissió sexual.
		Espectacle per a la prevenció dels riscos associats al consum de drogues.
		Espectacle per a la prevenció de la violència en l’àmbit dels joves i adolescents
		Espectacle de sensibilització sobre la igualtat d’oportunitats en la perspectiva de gènere, enfocada a la inserció professional dels joves.

Allà per l'any 2008, al blog educar.org, es deia que: Quan es parla de "teatre a l'escola o centre educatiu" sol entendre com una activitat, la finalitat sembla ser la representació pública d'un text (ja sigui d'un autor determinat o de creació col · lectiva a partir dels assaigs i improvisacions) al final del curs escolar o en altres dies assenyalats ...

  Sense excloure clar aquesta possibilitat, els llibres publicats per De la Torre en la seva col.lecció "Alba i maig Teatre" ("El Lladre de Paraules", "L'Ombra Misteriosa", "El meu amic Fremd parla rar" d'Antonio de la Font Arjona , i fins i tot "La nena que no sabia que ho era" de Sury Sánchez) somien amb una proposta que, encara que d'aparença modesta, esdevé en ambiciós pla.

Reclòs a la intimitat de l'aula, despreocupat de l'aplaudiment del públic i alliberat d'artificis (llums, decorats i aquestes collonades tècniques), el teatre, sense evitar el lúdic, s'endinsa en el pedagògic. Allà on l'important passa a ser la vivència i no l'exhibició.