Hiyab, de la tolerància a la intolerància

Convé no oblidar mai que l'altre existeix: aquell que no és com nosaltres,

que no comparteix la nostra cultura, ni el nostre aspecte, ni el poder de la nostra paraula majoritària,

 i convé així mateix recordar que, 

malgrat la seva diferència, posseeix els mateixos drets que nosaltres tenim: 

nosaltres, que som els altres per a ell. 

 (Rosa Montero)

Com ja us deia en un anterior post, en un món on pràcticament tot és eminentment visual, en el que la imatge és la principal font de coneixement i on el cinema, com la televisió, exerceix un gran eix motivador sobre les persones, i més concretament el jovent,  cal utilitzar aquest tipus d'eines com a element pedagògic, fent dels recursos cinematogràfics una eina de treball a l'aula. 

En aquesta línia la Llei Orgànica d'Educació (2006) exposava en els seus motius inspiradors la necessitat de proporcionar als joves una educació integral i permanent, que abasti els coneixements i les competències bàsiques que resulten necessàries en la societat actual, i que els permeti desenvolupar els valors que sustenten la pràctica de la ciutadania democràtica, la vida en comú i la cohesió social; estimulant el desig de continuar aprenent i la capacitat d'aprendre per si mateixos. Entre els fins de l'educació es destaquen el ple desenvolupament de la personalitat i de les capacitats afectives de l'alumnat, la formació en el respecte dels drets i llibertats fonamentals i de la igualtat efectiva d'oportunitats entre homes i dones, així com la valoració crítica de les desigualtats, que permeti superar els comportaments sexistes.

El cine, com eina pedagògica, trascendeix l'estricte contingut lúdic. Cal considerar-lo com a element complementari dins la formació, que impliqui a tots i totes les participants.

No n'hi ha prou amb veure la pel·lícula. Cal analitzar-la amb ull crític per tal de treure tot el partit possible, per comprendre-la millor i valorar el cinema com a comptador d'històries, com a transmissor de valors i com a portador d'art i de coneixements.

Al cinema hi ha moltes maneres d'explicar històries. La gran majoria tenen a veure tant amb l'argument, com amb la manera de mostrar l'escena, de moure la càmera i d'utilitzar el so.

Com ens assenyalava Stahelin, "En la nostra era de la cultura, a tots els convé veure cinema. La pel · lícula està ja incorporada a la cultura. Els llibres eduquen i les pel · lícules eduquen, i els llibres sense pel·lícules no donarien l'humanisme del nostre segle. Però així com cal aprendre a llegir també cal aprendre a veure cinema. I si llegir no és lletrejar, veure cinema no és mirar a la pantalla durant la seva projecció". Per aquest motiu, la formació dels educadors i educadores en la  utilització i l'aprofitament del cinema com a recurs didàctic hauria de ser present en tots els dissenys de projectes, ja que incideix directament en el valor afegit del nostre alumnat o grup de persones que acompanyen.

Us proposo continuar el treball de propostes educatives en format cinema (curtmetratge o film), aquest cop per  educar en la tolerància a través de la interculturalitat, la diversitat de génere,  i en relació a l'educació emocional, on l'empatia juga un paper important.

La proposta d'avui és Hiyab, que planteja una reflexió sobre la tolerància, la religió i l'ús de símbols religiosos a l'escola pública, la igualtat de sexes, la diversitat racial i cultural (Interculturalitat), l'estètica i les tribus urbanes, la resolució de conflictes (diàleg o imposició) i respecte a les normes. 

Avui hem projectat el curtmetratge al centre diari, dins del taller d'habilitats socials, com a tancament del tema que havien començat fa unes setmanes sobre l'empatia, les emocions i la interculturalitat. El grup era homogeni: dones joves de 1r i 2on d'ESO i d'arrels marroquines, dues d'elles utilitzen el Hiyab. El visionat del curtmetratge ha captat l'atenció i ha estat una eina molt dinàmica per començar la reflexió.   

El curt d'en Xavi Sala narra un moment de la vida de Fàtima, una nena espanyola d'origen musulmà que s'enfronta a la seva professora perquè no vol treure's el vel islàmic. Hiyab, curtmetratge rodat el 2005 i nominat aquell mateix any als premis Goya, era el quart treball de Xavi Sala: "El curtmetratge és una apologia de la tolerància, no del vel islàmic. Sense emetre judicis de valor, només pretenc que la gent es replantegi el tema i el parli ", comenta el director.

El curtmentratge és una eina de denúncia social potent, que permet "visualitzar" els prejudicis, les contradiccions, el que s'és, allò que les coses són. Té el poder d'enfrontar a una certa objectivitat, un pla general, la descripció d'una situació, com deia Roland Barthes "el cinema no seria fotografia animada, en ell, haver-estat-hi desapareixeria en favor d'un estar-hi de la cosa. " Implica certa sensació de presència i per tant de realitat material i discursiva. Per aquest motiu he utilitzat aquesta mateixa proposta amb els participants del projecte en el que actualment estic implicada, i hem pogut reflexionat sobre la utilització o no del vel a les aules. Sobretot, perquè moltes d'elles són musulmanes, i algunes d'elles l'utilitzen.

Com diu el seu director: "El curtmetratge és una apologia de la tolerància, no del vel islàmic. Sense emetre judicis de valor, només pretenc que la gent es replantegi el tema i el parli. Hi ha molta gent tancada que no vol canviar els seus principis ni els seus valors, jo vull que es parli del conflicte de portar o no portar vel, comunicant-nos amb tolerància. Visc en un barri on hi ha molts emigrants, majoritàriament musulmans, i m'adono de coses que no mostren els mitjans, per això sentia la necessitat d'explicar-ho. He conegut molts casos que per culpa dels vestits algunes persones no han pogut accedir a una educació normal i no m'agradaria que tornéssim a caure en dictadures passades." font (cc): http://www.webislam.com/?idt=3506

La problemàtica respecte l'ús del vel per part de dones musulmanes que viuen a Europa, és una situació plena de polèmiques a l'actualitat. Hi ha persones que es troben molestes pel fet de veure a  algunes dones que porten un vel musulmà al cap, tot i que no ens molesten altres signes d'identitat. Aquesta situació ens planteja una  sèrie de preguntes. És necessari reglamentar l'ús del vel? En quin punt això es converteix en signe d'intolerància contra el diferent o condueix  a la fragmentació de la societat, la conformació de guetos? Cóm podem desenvolupar models de societat multicultural, plural i tolerant a l'actutalitat? En relació a aquestes reflexions us recomano un interessant article del País. Tot i que pluralitat i universalitat no tenen res a veure amb L'homogeneïtzació i eliminació de "l'alteritat".

El debat  al CDSJ del que us parlava ha posat en relleu que temes com aquests cal continuar-los treballant a les aules, ja que el jovent té moltes coses a dir. 

Per acabar vull donar les gràcies a la Nassiba, l'Hassiba, la Nouhaila, la Naima i la Zaynab que han obert el seu cor quan hi parlaven, mostrant l'interés de la descoberta, la sinceritat i ingenuitat de l'adolescència i que, amb paraules respectuoses, han exposat els seus arguments i també el seu desgrat i disconformitat davant situacions d'una part de la societat, de caire intolerant i racista, que etiqueta les persones pel seu estatus social, el color de la seva pell o el seu pais d'origen. Amb la creació d'aquest espai de reflexió podem arribar a crear ponts de diàleg d'interculturalitat, la qual cosa ens ajudarà a comprendre i crèixer amb les aportacions de "l'altre".

ARGUMENT

En aquest curt s'ofereix un tens diàleg entre Fàtima, una alumna espanyola de cultura musulmana, que comença les seves classes en un nou institut i la seva tutora, i el conflicte que es genera a causa del vel islàmic o hijab, com a teló de fons. La breu història gira al voltant de la conversa que la tutora i Fàtima mantenen sobre el vel islàmic, que la nena porta i al qual no vol renunciar.

INFORMACIÓ SOBRE LA CREACIÓ D'AQUEST PROJECTE

Hijab va ser gravat en un dia i mig, amb un pressupost molt reduït, sense ajudes ni subvencions. Xavi Sala afirma que ha estat realitzat amb un baix pressupost, sense pretensions. El guió va començar a gestar-se el cap del director dos anys abans de la seva realització, en els viatges que va realitzar amb el seu primer curt, al 2003, pels festivals internacionals de cinema del Marroc, Tunísia i l'Iran; on va contrastar la cultura musulmana i la situació de la dona, amb la idea occidentalitzada de la mateixa, el que va coincidir amb la polèmica a França per la prohibició en aquest país de l'ús del vel, el hijab, en els centres educatius. Va viatjar llavors a França, i es va entrevistar amb joves musulmanes. Va ser així com va donar forma definitiva a Hiyab. 

FITXA TÈCNICA

Títol original: Hiyab.

Nacionalitat: Espanya.

Any de producció: 2005.

Guió: Xavi Sala.

Direcció: Xavi Sala.

Producció: Xavi Sala.

Gènere: Ficció.

Direcció de fotografia: Ignasi Jiménez-Rico.

Muntatge: Nino Martínez Sosa.

Us deixo com a recurs la proposta educativa de  Buitrago, Mª J.; Carrera, Mª V. y Pereira, C. (2008). Una propuesta de intervención pedagógica para educar en la tolerancia y la diversidad,  que defineix els objectius específiccs per aquest curtmetratge, que són:

• Analitzar i comprendre els continguts i missatges d'Hiyab expressats tant amb el llenguatge verbal com amb el corporal.

• Reflexionar sobre els valors i contravalors que subjacents al film.

• Prendre consciència de la importància de la tolerància com a via idònia per les bones relacions interpersonals.

• Comprendre la tolerància com respecte actiu, reconeixement efectiu i acollida de l' altre.

• Aclarir i precisar el concepte de tolerància i respecte per les conviccions religioses de cada persona.

• Aclarir i concretar els conceptes de sexisme i igualtat de gènere

• Identificar les actituds sexistes tant hostils com benvolents que persisteixen en les diferents cultures i societats.

• Fomentar l'actitud de diàleg per a la resolució dels conflictes.

• Identificar les actituds necessàries per a la resolució dialogada dels conflictes i l'acceptació de les regles que regeixen la convivència.

• Potenciar i desenvolupar la comunicació emprant diversos recursos lingüístics a abast de l'alumnat (lectura, exposició, argumentació, debat, redacció ...).