L'educació social com a agent de canvi

Pensem massa i sentim poc.

Més que màquines, necessitem humanitat.

Més que intel.ligència, tenir bondat i dolçor.

(Charles Chaplin- El gran Dictador)

"Tots i totes som educadores, diu un vell adagi africà: -Per educar un infant es necessita tota la tribu-. Tots els individus d’un col·lectiu humà que contacten amb els membres més joves d’aquest grup són responsables, en major o menor grau, amb més o menys intencionalitat, de la formació d’aquests nens i nenes mal·leables, immadurs i influenciables. Tots som alumnes, perquè aprenem constantment del nostre entorn social i mediambiental, però també tots som educadors, perquè amb les nostres posicions, conductes i relacions, estem incidint en l’educació dels més propers, especialment dels més joves i mal·leables.

Per ser educador no n’hi ha prou amb voler ser-ho; cal donar exemple, transmetre valors i actuar amb esperit d’ajut cap als altres. Per ser educador no fan falta títols ni càrrecs ni declaracions, l’educador s’erigeix de forma natural, perquè es converteix en un referent per a algú que el veu com un far resplendent que li serveix per entreveure el seu camí entre les tenebres de la vida." (Anatomia d'un educador)

La Tina  Benet, des de Burkina Faso, al blog del CEESC, es plantejava l'educació, com la clau universal per obrir camins de pau,   i  avui, 2 d'octubre de 2012, dia internacional de l'educació social, hem de tenir-lo present:

"Cal alimentar l’ànima de la societat, la manera de viure i de conviure, de crear, de treballar, de ser i comportar-se en el món, però aquesta ànima està feta de records, pensaments, valors, ideals, creences, etc… Hauríem de ser-ne conscients de tot això, sobretot perquè les noves generacions no siguin indiferents davant els valors, etc., ja que el que caldria aconseguir, és que aquestes noves generacions, tinguessin un sentit de pertinença a la nació, i s’impliquessin en la comunitat i construir pas a pas, la societat a través dels valors i no del passat ressentit, sinó de la transmissió de valors a través de les generacions.

L’educació ha de generar processos que ajudin a fer créixer les capacitats i possibilitats personals i col·lectives que permetin prevenir la violència i trobar els recursos necessaris per aconseguir-ho. I també facilitar conèixer els actes de violència, com també els seus efectes, per poder reflexionar-hi, implicar-s’hi i treballar per evitar-los i intentar que no es repeteixin.

Una forma de treballar-hi, és educar el cor: els sentiments, les emocions, la sensibilitat, l’estima, l’autoestima, l’empatia… Les emocions i sentiments ens remeten a components bàsics del comportament humà. A través d’ells construïm la nostra identitat i ens vinculem al món i als altres, és a dir, constitueixen una dimensió essencial en el desenvolupament humà, ja que l’educació emocional pot ser una via per arribar a l’educació en valors, etc..."

Som conscients que hem avançat part del camí, però també hem de ser conscients que encara queden qüestions per resoldre, sobretot ara que la nostra situació socioeconòmica incideix directament sobre els més febles.

 

L'educadora i l'educador social, són encara professionals desconeguts per altres àrees i/o serveis, som encara un col.lectiu mal retribuït, però per sort, som el que hem decidit ser-hi, persones que acompanyem a d'altres persones en moments crítics, som referents que facilitem a l'individu i als grups, assumir la responsabilitat de les seves pròpies vides i treballar junts per impulsar la qualitat de vida de totes i tots els seus membres.

Avui, per celebrar els vint anys dels estudis universitaris i la diada de l'educació social, la  Universitad de Barcelona  Desfés les edicionsdesenvoluparà una sèrie d'activitats, entre les que no deixeu passar l'actuació de La Factoría Los Sánchez  amb la seva obra l'Educador Social a l'Alaska ( I Part). Us deixo un petit tastet per obrir-vos la gana.

"Tradicionalment, des dels inicis de la nostra civilització, les professions lligades a una vocació singular i reconeguda han estat tres: la vocació religiosa, la mèdica i l’educativa; la primera, relacionada amb la salvaguarda de l’ànima, la segona, amb la del cos i la tercera, amb la de la persona. En aquesta tasca l’educador té la meravellosa oportunitat d’il·luminar el camí dels altres en el seu procedir vital. El fet diferencial del bon educador no és que faci bé el seu treball sinó que se senti feliç de fer-lo. " (Javier Olivera Betrán)