La responsabilitat compartida a la cultura digital

Fa poc més d'una setmana  la  notícia del ciberassetjament  de l'adolescent Amanda Todd va posar de manifest la necessitat de compartir la responsabilitat d'una internet segura entre Administració, educadors i educadores, les famílies, el jovent i la resta de la societat.

Vivim en un entorn canviant amb les noves tecnologies, i cal reflexionar sobre l'ús segur, responsable i saludable de les TIC per part de la infància i adolescència, potenciar les oportunitats i reduir les amenaces. La velocitat amb què es succeeixen els canvis sociològics i educatius lligats a les TIC, ens ha portat a l'adopció de mesures puntuals, fraccionades i aïllades. Cal formular un pla d'integració curricular transversal, on s'impulsin estratègies que conformin la ciberciutadania, de manera activa i responsable, des de la vessant de la tolerància i el respecte, no pas des de la por.

"Partim d'una situació en què el treball deixa de ser l'eix vertebrador de la identitat i comença a ser substituït pel consum com a metàfora per a les relacions i per a la construcció d'identitats. A més, les dades d'ús de noves tecnologies de relació ens indiquen que tant el significat de la categoria "adolescent" com la mateixa identitat dels joves no poden ser pensats sense tenir en compte aquest ús. Els individus s'han anat modificant a mesura que la societat canviava. Les característiques de l'individu modern són la culminació de la societat industrial, però per a aquest individu modern la conversió de la societat industrial en una societat del coneixement, amb un mode de producció capitalista postindustrial, centrat en el consum, els serveis, les noves tecnologies i la globalització mundial, ha tingut serioses repercussions, que l'han fet esdevenir subjecte postmodern" (Gergen, 1991).

A la nostra societat, el jovent és un col·lectiu vulnerable en relació a l'ús  de les TIC's, i per recolzar-los en aquesta tasca d'orientació, informació i formació, hem de fer-ho sota uns parametres de confiança, no moralitzadors, si el que volem és realment apropar-nos  a ells i connectar amb les seves realitats. Els/les menors d'ara, han nascut i crescut amb les noves tecnologies. Aquests aparells són per a ells, en moltes ocasions, un senyal d'identitat. Segurament molt de nosaltres a la nostre infància i adolescència ens reuniem al carrer a jugar i menjar pipes, però la realitat del nostre jovent comença a dibuixar-se també en altres espais, i aquesta és una nova realitat que hem de ser capaços d'entendre i compartir.  Per aquest motiu, és gairebé impossible imaginar a un/a adolescent que no faci ús de les TIC, per tant, els nostres esforços han de dirigir-se a dotar-los d'eines, espais i moments per fer-ho de manera segura.

 

Els resultats d'una primera fase de l'estudi: "Noves tecnologies de la informació i la comunicació o noves tecnologies de relació? Infants, joves i cultura digital", realitzat per la UOC. són força suggeridors sobre el paper que adults, pares o educadors exercim en l'estigmatització del jovent com a població en risc, o bé perillosa. Crida especialment l'atenció el paper de les noves tecnologies en els processos d'interacció i relació que s'hi produeixen, que trenquen la imatge de l'adolescent aïllat i addicte a què sovint es refereix la literatura i els mitjans de comunicació i ens mostren, en canvi, cóm els/les adolescents practiquen noves maneres de construir una cultura digital: una trobada entorn les TIC.

Habitualment, en tractar aquest tema partim d'alguns punts de vista negatius, per exemple el discurs sobre l'addicció. L'addicció als ordinadors o a Internet completen el catàleg d'addiccions recents, entre les quals figura l'addicció al sexe, al joc, a la beguda o a les drogues. L'estudi de la UOC no entra a discutir els termes exactes de l'addicció als ordinadors, però sí que procura escoltar què diuen els joves de la seva relació amb les màquines i si, efectivament, aquestes els subjuguen d'una manera tan intensa que es tornen incapaços de pensar en res més.

En realitat, l'ús de les tecnologies no és dolent, fins i tot ens ha millorat la qualitat de vida. El problema surgeix quan no es realitza en un entorn segur i responsable. No obstant això, crida l'atenció el creixent nombre de nois i noies que estan dins la xarxa sense cap tipus de formació i /o formació sobre l'ús d'una internet segura.




Segons les dades exposades a l'article: Los menores de edad en Facebook: Cifras y Riesgos vía @alemateo87, l'any 2012 s'ha detectat un total de 5.6 milions de menors d'edat dins la xarxa. Recordem que l'edat mínima per ser present a la xarxa social de Facebook és de 13 anys, i que moltes de les famílies desconeixen les eines informàtiques de control parental



. 



Promoure un context en línia més respectuós i segur amb els menors és un repte que no hem de deixar apartats de les nostres agendes, però sobretot és imprescindible la reflexió sobre el model i les directrius que guiïn aquesta tasca, a mig i llarg termini, i de cóm aconseguir-lo amb eficiència.

Com deia Jorge Flores, "per les famílies i els educadors, no és fàcil abordar aquest aspecte per l'enorme heterogeneïtat de les situacions i els perfils que es poden donar. No obstant això, cal tenir clar que la vida en línia dels nois i les noies és cada vegada més intensa i s'inicia a edats més primerenques i que únicament des d'una posició pròxima a la mateixa podem actuar amb la diligència i encert desitjable com a educadors/es, pares i mares. Aquests han de poder prendre i adequar les seves pròpies decisions en les tasques de prevenció, protecció i educació, fugint de la recerca de solucions estandaritzades."

Per acabar el meu article d'avui, proposo que, tot i  ser dolorós, haurìem de veure el video que ens va deixar l'Amanda Todd, i utilitzar-lo a les nostres tutories i espais d'informació i formació en matèria d'usos de les noves tecnologies. Cal obrir un debat constructiu on poder reflexionar sobre la inseguretat de les xarxes: el sextorsió i el ciberbullying i les maneres de fer-ne un ús segur i responsable. No hem d'oblidar que aquesta jove va tenir el coratge d'explicar la seva història per ajudar a altres adolescents víctimes del ciberassetjament, perquè en certa manera totes i tots som coresponsables de contribuir a fer una vida digital segura.

 

Cada nova tecnologia requereix d'un període d'ajust durant el qual la societat s'ha d'adequar a les noves oportunitats i reptes que aquesta n'ofereix. Ni la ràdio, ni el cinema, ni la televisió o el telèfon van aparèixer sense generar canvis profunds en les dinàmiques socials. No obstant això, en un breu periode de temps s'ha produït un accelerament tecnològic exponencial i, lamentablement, per establir els codis socials al voltant de l'ús de les TIC'S es requereix d'un procés de prova i error per arribar a estandaritzar i ser acceptats. Per tant, el repte del sistema educatiu no pot ser "ensenyar" de què es tracta la tecnologia de moda, sinó aprendre a aprendre, no importa quina sigui.

Lligat a les guies d'utilització d'aquest nous espais socials, Tuenti ha editat una petita guia sobre l'ús d'aquesta xarxa a les aules i, des de Mèxic (SEP), s'ha editat una guia de facebook per a pares de famílies que potser us resulti interessant.