L'orientació laboral una ocupació en extinció

En aquest vídeo dels Monty Python que vaig trobar mentre buscava una altra informació per la xarxa, em va semblar prou intel·ligent i irònic, com per ser l'eix conductor de la reflexió d'avui. En aquest gag un dels meus col·legues, en versió  anglesa, l'orientador, intenta fer la seva feina d'autodiagnosi i orientació vocacional amb un comptable  (comptador) que vol canviar a una ocupació més emocionant: domador, i per això s'entrevista amb l'orientador.



Imagino que no cal presentacions si parlo dels Monty Python.



 





Aquesta opció de trobar un orientador/a per aquest acompanyament, el va trobar abans de la crisi, ja que després d'aquest llarg viatge, les retallades, o com altres diuen, pressupostos austers, ens ha deixat reorientant-nos a nosaltres mateixos i abandonant a milions de desocupats que ara es troben sense feina i sense saber com orientar-se en aquesta situació d'incertesa i  no futur.

Quan un 50% del jovent esta en situació d'atur, quan no poden accedir no només a un lloc de treball, sinó a l'orientació i seguiment per a l'elecció del projecte de vida, ens trobem davant un gravíssim problema. Triar un tipus de formació, un lloc on incorporar tot el teu potencial i les competècnies adquirides, una nova forma de reinventar-se un mateix per trobar un futur, o simplement una orientació i tutorització sobre canals actuals de recerca de feina, són decisions que no s'han de prendre a la lleugera i, per això, hauríem de plantejar-nos si són necessàries aquestes retallades en matèria d'ocupació i no en d'altres àrees, com els serveis de defensa i armament, protocols, ...

Com ja parlava fa un mes al post sobre les retallades en polítiques d'ocupació, aquestes posen en risc els programes d'inserció laboral, actualment a Catalunya el SOC ha reduit un 56% la dotació per programes de formació i orientació laboral. Quines polítiques d'ocupació proposa el Govern per aquestes  229.353 "persones" desocupades?. I parlo de persones, no d'ordinadors, totxos o cotxes.

En moments com els actuals, l'orientació, és un servei inqüestionable que actua com un element d'ordenació del capital humà que beneficia tant als treballadors i treballadores, com a les organitzacions.

Davant aquesta situació el nostre teixit productiu requereix d'una transformació que millori la seva competitivitat, per això la millora de la qualificació és clau. No obstant això, el finançament del sistema de formació pateix una disminució radical.

Davant aquest retall crec que ha arribat l'hora de dir: la nostra ocupació ha mort. La figura de l'orientador/a laboral està en perill d'extinció. I m'agradaria haver sentit aquesta frase en un altre context. Un context d'ocupació plena, i no davant d'una taxa d'atur del 24.3%.


La/el professional, expert/a en estimular la capacitat del seu usuari/ària per situar-la davant el món laboral, amb la funció d'ajudar-la a construir ponts entre la seva situació laboral actual i la situació en la que es vol trobar en un futur proper. Acompanyar-la en el recorregut d'esbrinar allò que pot oferir al mercat de treball i allò que aquest li pot oferir a ell/a,  s'està quedant com a caché a les definicions que el propi SOC va fer al wseu web, però no com una figura de referència per aquestes persones.