L'art com a sorpresa del meravellós

 "... L'ésser subjecte situat, el situar-se, el situar-nos, és llavors intent permanent de comunicació, d'apropiació de sentits, de coneixement. El situar és un posicionament de qui busca ser conscient del seu passat, interrogar i construir un present, alhora de dissenyar un futur. "  Ana Quiroga

                                                                                                                                                                                                                                                   

Des del grup de treball, en el que comparteixo temps, reflexions i inquietuds amb dos grans col·legues: la Rat i en Joan Manel, creiem en la necessitat de potenciar l'Art, accessible per a tothom, transformant el seu caràcter excloent, per un potencial integrador. Per això, avui vaig a parlar d'Art. Més concretament de la pintura i obra de J.M. Salichs.

Vaig conèixer en Joan Manel fa cosa de 2 anys. Començàvem un projecte junts, amb joves en una casa d'oficis. Ell com a formador en instal·lacions elèctriques i jo com a coordinadora del Projecte. Recordo com em va sorprendre descobrir que darrera d'aquella aparença quotidiana de tècnic en instal·lacions, hi havia un pintor amagat. Després amb el pas del temps hem compartit un espai i temps en el grup de treball: art, ocupació i integració social, i he vist l'altre vessant de l'artista.

  

Avui els quadres de'n Joan Manel, intenten transmetre la seva visió del món en moviment, amb els seus interrogants i les seves contradiccions. Les seves obres no es troben tancades en la intimitat de les galeries o la solemnitat i silenci dels museus, sinó exposada en espais privats d'amics íntims, al seu taller, però sobretot es pot trobarm al seu blog, en el qual obre les seves portes i ens permet compartir-les.



Aquesta activitat creadora del Salichs, el converteix en un ésser projectat cap al futur a partir de la modificació del seu present per l'acte creatiu. La seva pintura és cada dia un reiniciar, un seguir construint i en aquesta adaptació diària al món real és en el que la seva obra personal adquireix importància. Les coses que fa, els vincles que teixeix i el com són part no només del seu aquí i ara sinó també del seu futur, aporten aquesta naturalitat a les seves obres. Per això us convido a visitar el seu bloc i a gaudir de la seva obra.

 

 

 

"L'art és una solució. És el signe de la cultura i la cultura és el que dóna consol davant de la certesa del caos ia la contundència de l'horror que passa des de fa moltíssim temps. La cultura és un analgèsic, no un anestèsic. La cultura és el que dóna serenitat enfront del desastre. "