Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Dóna'm un punt de recolzament i mouré el món

 

"Hi ha 3 tipus de persones al món: els inamovibles, els movibles i els que es mouen" Aquestes són paraules de Benjamin Franklin, recitades per Ken Robinson al gener d'enguany.

 




Paradigmes del sistema educatiu actual.





A l'era del segle XXI, amb les escoles i instituts plens de tecnologia continua donant-se un alt nivell de fracàs escolar. Què està passant amb el sistema educatiu?? Perquè no s'utilitzen noves propostes més actuals i enriquidores? Cal fer un canvi.

Un/a alumne al costat nostre implica un desafiament, el desafiament de seguir aprenent, seguir creixent. Una persona per aprendre ha de sentir-se bé, l'aprenentatge no ha de ser una càrrega, ni una preocupació, ha de ser una cosa natural. Però a les nostres aules, majoritàriament, exigim ​​que estiguin asseguts de manera passiva, que no facin res amb el seu cos, quan l'alumnat necessita moure's. 
L'alumnat no pot prestar atenció més allà dels cinquanta minuts, però en general no es té en compte aquest principi bàsic, i pel contrari s'aplica el criteri sancionador, per això l'alumnat finalment aprèn a que ha de fer veure que mira i que estudia, però realment estem contribuint a desmotivar-los.

Què està passant a les nostres aules? Quan es planifica les accions curriculars ens oblidem molts cops, que el nostre alumnat necessita també tenir atesa la part afectiva, ja que sense la part emocional, la part cognitiva no avança.  Si l'alumne no esta bé, cóm volem que aprengui. Per això cal  tenir cura de l'estat emocional de l'alumnat i utilitzar com a eina les afirmacions positives:"si tu pots. " A la meva tasca com educadora hem fet molt el treball a l'aula JO SI PUC!!!. Desgraciadament gran part del meu alumnat estava acostumat a sentir la frase: "ets tonto, no saps fer-ho,...." i aquesta frase havia penetrat dins d'ells i es feia necessari un treball d'autoestima per poder aconseguir que provessin a fer les coses. Havien interioritzat el no puc fer-ho, no serveixo per res.

Cal interessar a l'alumnat en allò que aprendran. L'alumne no és cap caixa que s'ha d'omplir de contingut. Hi ha contingut que els educadors i les educadores tenim i hem d'aportar, però també hem de permetre que ells i elles, el puguin descobrir per si mateixos. Nosaltres com a formadors/es hem de facilitar-les eines perquè ells ho puguin fer, facilitar la possibilitat d'aprendre i incitar perquè elles i ells aconsegueixin els seus propis descobriments.






Cal visibilitzar el treball de canvi que  molts i moltes educadores, mestres, docents i personal tècnic  estan fent dins de les aules per evitar que es perpetuï els errors comesos pel sistema educatiu, i per això us proposo que feu les vostres aportacions, amb aquestes noves  experiències.

3 comentaris:

  1. Jo vull ser dels que es mouen, però reconec que pertany al movibles..... només parlem en totes direccions de canviar, es evident que tenim que fer-ho, però qui ens ha de guiar, algú ha de agafar el bastó per seguir-lo.... El Cristian Felbre amb la economia del bé comú, o mes aviat del sentit comú com ja m’han expressat, es un altre eslavó que ens dona una eina ben clara de que s’ha de produir el canvi, però per on comencem....

    Potser s’hauria de promulgar fer una assemblea entres els interessats al tema i així posar ordre i fer un full de ruta per la nova era a la que ens hem de encomanar.....

    ResponElimina
  2. Hola Cristina,
    Interessant el tema.
    La filosofia TU POTS també la comparteixo sense cap dubte, però voldria expresar el que em va passar a un curs quedono a alumnes de un PQPI (joves que no han acabat la ESO) els hi faig fer un examen (prova de coneixements) i era a nivell reflexiu, van treue conclusions maques i reflexives i a totes les animava perquè continuesin axi, amb frases de suport. Vaig observar com elles miraven el havia escrit i al veure-ho que una altra persona ho tenia semblant, semblava que el que tenien escrit perdia el seu valor i per tant desacreditava, com si ho escrigues a tothom i no fos sincer, com si no fos possible tanta felicitació, és un fet que volia aportar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic d'acord, que no a tothom i alhora ho podem fer. Però la realitat, és que han interioritzat que són fracassats i que cada cop que diuen no puc, l'hem de motivar a si pots. I que després de manera individual en les tutories podem reafirmar allò que saben fer i que els diferencia de la resta. A mi, m'ha funcionat en l'escola taller. També he de reconèixer que no tot l'alumnat és igual, ja que això mateix va costar més fer-ho a la casa d'oficis.

      Gràcies per la teva aportació.

      Elimina

Si vols fer aportacions i comentaris, pots incorporar-los en aquest espai i en breu els veuras penjat. Gràcies per compartir les vostres opinions