La era está pariendo un corazón,
No puede más, se muere de dolor
Y hay que acudir corriendo
Pues se cae el porvenir
En cualquier selva del mundo,
En cualquier calle.
Debo dejar la casa y el sillón,
La madre vive hasta que muere el sol,
Y hay que quemar el cielo si es preciso
Por vivir,
Por cualquier hombre del mundo,
Por cualquier casa.
(La era està pariendo un corazón- Silvio Rodríguez)
Ahir, milers de persones van omplir els carrers per demanar un canvi. No totes ni tots van cremar contenidors, ni llençar pedres contra els vidres, però si que van cantar a una: " volem que ens escolteu."
Estem vivim un moment en el que l'ocupació no troba portes, i molt menys sortides. I d'aquesta desafortunada situació vull parlar avui. En
un context caracteritzat per la desocupació massiva, la precarietat
deixa de ser un "mal moment transitori" mentre es troba una feina estable (fixa), i
es converteix en un estat permanent. Es allò
que el sociòleg francès Robert Castel diu: la "precariat", és una nova
condició infrasalarial que s'ha estès per tota Europa.
L'alineació que patim en la societat moderna i de l'escàs esperit
crític envers allò que ens ve imposat, ens aboca, a força de costum, a
gairebé acceptar totes les regles.
L'autor del curt és Santiago Bou Grasso, animador 2D i il · lustrador d'historietes argentí. Segons publica a la seva web ja ha acumulat 61 premis per aquest treball. Un home, en la seva rutina matutina camí a la feina, es troba immers en un món on l'ús de les persones com a objectes és part de la vida quotidiana. L'animació és molt senzilla, però alhora expressiva i d'acord amb el que compta. No té música, el que augmenta la sensació de fredor que vol transmetre. En realitat la conclusió és bastant depriment donat el panorama actual de degradació constant del món laboral, i una no sap ben bé si posar-se a riure oa plorar. Pot ser, d'aquí a unes dècades, servirà a futures generacions per veure en perspectiva algunes pinzellades de la societat en què vivien els seus avantpassats. Tal com passa avui, quan veiem de nou aquelles inoblidables escenes de Modern Times, per posar un exemple. Significarà que alguna cosa han après, o potser encara no, qui sap ...
'El empleo', un maravillos curtmetratge .
Tornem a estar de festa. Avui John Malkovichexerceixdepregoneren el DiaMundial del Teatre. Es tracta d'unatradicióde fa migsegle, promogudaper l'Institut Internacionaldel Teatre, pertanyent a laUnesco, que cada anyen aquesta dataun personatge delmón de la culturapromulgaun manifestper divulgar lariquesade l'art dela dramatúrgia. L'actorMalkovich s'afegeix així a una llista depregonersdel teatreen la qualfiguren, entre altres, Jean Cocteau, LaurenceOlivier, JeanLouisBarrault, EugeneIonesco, AntonioGala, Pablo Neruda, PeterBrook, IakovosKampanellis, VáclavHaveloArthurMiller.
Que ensajudia reflectirla qüestiódel quesignifica serhumàique aquestreflexsiguiguiatpel cor, la sinceritat, el candorila gràcia.
Quesupereul'adversitat, la censura, la pobresaiel nihilisme, cosa a la qual, certament, moltsde vosaltresestareuobligatsa afrontar.
Quesigueubeneïtsambel talenti el rigornecessarisperensenyar-nos combategael corhumàen tota la sevacomplexitat, així com amb lahumilitaticuriositatnecessàries per fer-ne l'obrade la vostra vida.
I que siguiel millor de vosaltres -ja que serà el millor de vosaltres, i tot i així, es donarànomés en elsmomentsméssingularsibreus- el que aconsegueixiemmarcaraquesta queés la preguntamésbàsicade totes:"Comvivim?
BonaSort! ".
I res millor per celebrar-lo que compartir les nostres experiències.
El teatre com a eina pedagògica ha estat present en els últims projectes que he dirigit, com a mecanisme de cohesió, cooperació i element de motivació del nostre alumnat.
El teatre va entrar a les aules de la mà d'una companyia innovadora, però amb 10 anys d'experiència, Teatracció, amb l'objectiu de fer prevenció i sensibilitzar en temes de drogues, sexualitat, igualtat, resolució de conflictes,...
El teatreés una einapedagògicaextraordinària.
Perquèt'ensenyaa escoltar.
Perquèet faaprendrea partir d'unaexperiència personali profunda, que difícilment s'oblida.
Perquètreballades de l'accióiper a l'acció, mostrantnomésl'essència de lescoses.
La comunicació mostraràrecursos iestratègies quela disciplinadel teatre pot aportar ala resolucióde conflictes, la igualtat, el consum responsable de drogues,...La metodologiateatral, en integrarla dimensió emocional, obre novesperspectives en l'ánalisisdel conflicte, mésenllàde l'òpticaestrictamentcognitiva.
Teatracció ofereix quatre espectacles que aborden diferents temes directament vinculats a la realitat dels joves.
Els continguts de les seves obres han estat sempre sotmesos a la revisió i l’assessorament de especialistes en les diferents temàtiques per tal d’assegurar el rigor de la seva feina.
Els espectacles actuals són els següents:
Espectacle per a la prevenció del VIH/sida i les infeccions de transmissió sexual.
Espectacle per a la prevenció dels riscos associats al consum de drogues.
Espectacle per a la prevenció de la violència en l’àmbit dels joves i adolescents
Espectacle de sensibilització sobre la igualtat d’oportunitats en la perspectiva de gènere, enfocada a la inserció professional dels joves.
Estractad'una dataestablertaper la Conferència delesNacionsUnidessobre el MediAmbienti el Desenvolupamentel 1992, destinada a la difusióiconscienciaciósobre laimportància de l'aiguadolçaidels problemes quees presentenactualment.
La veritat és quea tot el mónels recursos hídricses redueixende forma constant. En créixerla població del planeta, cada vegadaes consumeixmésaigua. Es calculaque cada ésserhumàingereixentreuns dosi quatre litresd'aigua per dia, ja que escompte no nomésl'aigua quebevemsinó laquantitatque implicala producció de cadaaliment queconsumim.
En qualsevolcomunitat, la seguretatalimentàriasignifica que tothabitantdisposa delsmitjans necessarisper accedir de manerasegura amenjaren qualitatiquantitatsuficient. No obstant això, amb setmil milions d'habitantsal planeta, i dosmil milions ques'uniranel 2050, la tascad'alimentara tots i totes requeriràla presaa decisionsa nivell mundial.
En si, això és impossible. L'informe, però, indica tambéque l'augment enla producció d'alimentsimplicarà unapujadad'almenys el19% enla quantitat d'aiguarequeridaper l'agricultura. Avuien dial'úsagrícolarepresentaja el 70%del total d'aiguadolçaque utilitzem.
El DiaMundial de l'Aiguaésuna celebraciód'aquest elementessencialque uneixa tots els éssersvius. En un mónambun medi ambientcanviant, el DiaMundial de l'Aiguaensofereixun moment depausa perpensar en elsèxitsaconseguitsi elsreptesque ens quedenper davant.
Els reptes El primerde tots elsreptesés la presade consciència. Per exemple, malgrat elclar problemad'escassetat d'aigua, l'estil dedietaalimentàriaa nivellmundial estàcanviati inclouméscarnvermellaialtresaliments laproducciórequereix gransquantitats d'aigua. L'impactedel bestiar, com elboví, en els recursoshídricsjaés enorme, i aixòsense inclourel'aiguautilitzadaper processar elcarn, la lletialtres producteslactis.
Però abansde canviar el quemengemhem de canviarcom homengem, iaixò implicamalgastarmenys. Aproximadament el30% delsalimentsproduïtsal món esmalgasten, ja sigui perquè elsproductorsutilitzenpèssimsmitjansde transporto perquè elsconsumidorssimplementtirenmenjar. La millorade l'emmagatzematge, campanyesde presade consciènciaidietesmés saludablesajudarana reduir elmalbaratamentd'aliments i, per tant, també de l'aigua.
El jovent va poder veure en primera persona la
quantitat de deixalles que arribaven a la depuradora i la quantitat de litres d’aigua
que perdien en aquest procés. Van fer-se
més sensible observant la quantitat que representava visualment les gotes que
es perden en una sola nit quan una aixeta està mal tancada... I alhora feien
una descoberta de l’entorn.
Qué podem fer
El 30% delsaliments queesprodueix cadaany, aproximadament1,3 milions detones,no ésmengen..i l'aiguautilitzadaper a preparar-losésperduda. Noméshauriem de preparar el quepuguem menjar.
Regales teves plantesnomés quan siguinecessari. Lesplantesmorenper excésde reg. L'agriculturarepresenta al voltantdel 70% de l'aigua dolçautilitzada en tot elmón.
Ajuda adifondreel missatgesobre la conservacióen el consumd'aliments, l'agricultura i elsresidus.
Informa't sobre elsvincles entreaigua, alimentsi el desenvolupamentsostenible.
Prendutxescurtesitancal'aigua mentret'ensabonesiet rentesels cabells. Aixòet permetràestalviarfins a 600litresper mes.
Hem de produirmésaliments, de millorqualitat, amb menysaigua;
I com sempre que puc us adjunto material per poder treballar a les aules. Doncs, aquí teniu el que ha fet la Junta d'andalussia. (Cliqueu a sobre de la imatge per accedir al material) I el documental "por un trago de agua" i un curt animat sobre la història de l'aigua embotellada.
Al
cor de tots els hiverns viu una primavera palpitant
i darrere de cada
nit ve una aurora somrient
Khalil
Gibran
Començo la primavera amb aquesta flor de cirerer d'en Joan Manel Salichs. La flor del cirerer ens anuncia que la primavera es aquí, els camps de Torrelles comencen a guarnir-se per aquest ball de colors blancs i roses i acabaran amb una dansa de petals pocs dies després.
Les plujes comencen a deleitar-nos amb la seva música de sons naturals sobre un terra mullat i fulles tendres que pintaran de color els nostres balcons i jardins. La brisa matinera entrarà per la finestra i l'escalfor del migdia ens farà buscar una ombra on poder descansar. Els dies ens regalaran més estones de disbauxa i companyia. Els nostres armaris amagaran les nostres bufandes i abrics. Els ocells cantaran per damunt dels sorolls de cotxes i vianants, de la contaminació, de l'absència d'arbres per niuar.
Il.lustració Camille Engel
Avui, amb motiu del dia Mundial de la Poesia, la Sra. Iriana Bokova,DirectoraGeneral de la UNESCO, ens diu: "En un món que està en plenamutació, sacsejatper unvertigende canvis itransformacionssocials, elspoetesacompanyenelsmovimentscívicsiencertentanta sacsejarlesconsciènciesper lesinjustíciesdel món comacommoure-lesper la seva bellesa. Nosaltresveiemtambé lespossibilitatsque ofereixen lesnovestecnologiesi elsbreusmissatges quecirculenper les xarxessocialsper conferirun noualèa la poesiai afavorir lacreaciói l'intercanvide poemeso versoscapaçosde dilatarla nostrarelacióamb el món. "
I per celebrar el dia mundial de la poesia, vull compartir amb tots i totes vosaltres un poema que va arribar al meu cor de la veu de la meva filla i de la tendresa de la seva autora Joana Raspall.
D’aquí pocs dies es celebrarà el Dia del Pare, i vull aprofitar aquesta data per fer una proposta engrescadora. Celebrem un dia del pare diferent, el d’un pare responsable amb la criança i no només com a mer proveïdor material de la família, sinó com a subjecte participant de manera activa en totes les facetes de la criança. I quan parlo del pare, m'estic referint a tots els homes que actuen com a pares (padrastres, oncles, avis,germans,...), al meu entendre, el motiu de celebració és la funció de "pare", independement de qui l'exerceixi.
Aquest tall d'entrevista d'el Fary que em va fer arribar el meu estimat
amic Carlos, ajuda a il.lustrar el tema de reflexió d'avui. Necessitem
un home coresponsable amb la criança, o volem simplement celebrar que
cadascuna i cadascú de nosaltres va ser concebit per un home al que se l'anomena pare? Perquè això ja es feia
abans a les escoles, fins que els nous models de família, i l'entrada progressiva del model laic a l'escola, ens ha fet oblidar aquesta data. Ara, la nostra estimable publicitat, amb l'objectiu
de poder augmentar les vendes ( inclòs l'ONCE s'ha apuntat al
carro), l'estimula novament.
Jo proposo vindicar aquest dia per construir el dia del pare coresponsable. Crec que d'un pare cal esperar molt més que les aportacions dineràries pel desenvolupament i criança dels fills i les filles. Cal implicació, cal responsabilitat, cal que comencin a canviar els estereotips atorgats al pare com a ent inflexive i protector. Hem de començar a visibilitzar al pare que té cura de la família, l'acompanya en la seva educació i en les tasques diàries (escola, extraescolars, metges, reunions de mares i pares,....). Però, de vegades el vent no bufa al nostre favor, els homes continuen tenint salaris més alts, i són les mares les que redueixen la jornada, i, per postres, ara resulta que la reforma torna a fer un pas enrere i elimina el dret del pare i la mare al permís de lactància (abans de la reforma tots dos: pare i mare podien gaudir-lo, i ara només un d'ells podrà sol.licitar-lo). Ja sabem que tot i tenir aquest nom, ells no alletaven, però tenien temps per poder-se fer càrrec i començar a crear un vincle afectiu molt important i imprescindible per la seva coresponsabilitat davant aquesta criança.
Ells i elles ens retallen i jo proposo més temps, doncs sí. Proposo que comencin per incorporar com a dret mínim i irrenunciable el permís per les revisions mèdiques i de seguiment de la mare i de la preparació al part, perquè d'aquesta manera començariem a establir aquest vincle fins i tot abans del seu naixement.
Ill.lustració Mónica Pérez
Il.lustració Momo Carretero
Avui li toca el torn als pares, que viuenl'embaràsamb intensitat, fins i tot els queno es volenni perdreun cop de peu, elsque participenactivamenten el part, si els hipermeten, elsque llegeixen els llibres de la Rosa Jové o el CarlosGonzález,perquèes voleninformar sobrelesnecessitats dels seusfills i filles, i cómcobrir-les,elsque donen suport ales seves companyes durant la lactància, elsque
llegeixentantscontes, cominformes o diaris, els que noallarguenfalsamentla seva jornadalaboral per no arribar a temps
de fer el sopar, els que consolenels seus fills i filles denitifan bícepsbressolanti no els calen sales de fitness, elsque
de tantes visites es coneixenperfectament
tots elsparcs
del seu voltant, elsque es lliurena la infànciaideixenque aquesta elscanviïla vidaa millor, els que s'han obertsense pora la seva vessant de la
cura i la coresponsabilitat, ique es vanallunyant delpaperal qual elsrelegavael sistema patriarcal, aquests nous pares són els que ajudaran a millorar la infància i la família, i de passada el món.
Il.lustració Serena Curmi
KylePruett,prestigiósespecialista del Centred'Estudis sobrela Infànciade la Universitatde Yalei autor delllibreFatherneed(Lanecessitatde pare) cita nombrosesinvestigacionssegons les qualstots dos, el pare i la mare, tenenuna semblantpredisposicióemocionalper guiar, cuidar inodrirals fills/es. "Sónla societato les seves famíliesles que noelspreparend'una manera similarper a això". Aquests estudis em reafirmen en la meva idea de que la novapaternitat
ha de ser presencial, conscienti voluntària.
La figuradelspares "virtuals"
que anteposenel treball aestar
amb els seusfills i filles ha de pertànyer al passat, ja que perjudica
tota lasocietati, sobretot, als propis infants, en créixersense referentsmasculins coresponsables.
Ens hauríem de qüestionar si “al Sistema” no l'interessa que siguem esclaus dels treballs,
que els nens i les nenes creixin sols sense una criança d'afecció que els ompli
a tots els nivells, i que les persones no tinguin temps de pensar per millorar
la seva vida, sinó només consumir per anar tapant buits vitals
en un cercle viciós que expressa molt bé el documental "Història de les coses"
narrat per l'Annie Leonard.
Sabeu, hi ha diesque les paraulescauenen formad'imatges, i això és el que ahir em
va succeir recercant informació i imatges per aquest post. Com si d’una ma invisible es tractés, vaig rebre aquets curtmetratge: “Father and daugter” (Pare
i filla) .
És un maravellòscurtd'animaciódel directori il · lustradorholandèsMichaëlDudokdeWilque va guanyarl'OscariBAFTAen la seva categorial'any 2001inombrosospremismés. La música, que
envolta completament el film i ocupa tota la banda sonora, és de Normand
Roger que és un compositor del Quebec. A
més, la música juga un rol molt important en la creació de l'ambient, amb
l'acordió i el piano. Igual
que el curt, segueix el principi de la tornada, una cosa que es va repetint.
“FatherandDaughter “ ens
mostra l'indestructible vincle entre pare i filla que resisteix el pas del
temps i a qualsevol circumstància de la vida, ens explica una història d’afecteperò també
lade la pèrduad'un ésser estimat: el pare.
Sens dubte, l'elecció de lestècniquesemprades, tintes i aquarel·les
entre d’altres, per a la realitzaciódel curt, donenaquesttocde dolçorimelangia, i ajuden aque l'emocióes dispari mirant aquesta extraordinàriaanimació.
Fixeu-vos en
la roda que gira, el buit del llac, la
vellesa i la joventut, la vida i la mort, les fulles que avancen al pas de la vida, com a moments de reflexió.
Per anar tancant aquest post, com sempre que puc, us annexo recursos per poder treballar a les aules. En aquesta ocació són de
l’associació Hombres por
la Igualdad de l’Ajuntament de Jerez de la Frontera, que al llarg dels
últims anys ha anat realitzant diferents campanyes del dia del pare igualitari,
entre les quals trobem material per treballar la coeducació des de l’educació
infantil i la primària. Una sèrie d’activitats
molt interessants.
Autors: Antonio Martínez Cáceres, José Antonio Chamizo
Román, Daniel Leal
Edició: Ajuntament de Jerez. Igualdad y Salud.
Programa de Hombres para la Igualdad.
La nostra companya de Pinzellades al món ens proposa uns quants llibres il·lustrats i àlbums, per a infants i
grans, on el pare és el protagonista principal. Pares de tots tipus que
tenen fills i filles ben diferents.
Llibres infantils sobre el pare i la paternitat: Guia de lectura
-Anthony Browne. Mi papá. Ed. FCE
-Papás del mundo. Ed. La Galera *
-Bisinski / Sanders. Todos los papás. Ed.Corimbo *
-Gabriela Keselman / Emilio Urberuaga. Este monstruo me suena. Ed. La Galera *
-Ross Collins. ¡Mi papá es genial! Ed. Blume *
-Montserrat Tobella. Papá. Ed. Edebé
-Ophélie Texier. Papá lobo. Ed. Corimbo *
-Manuela Monari /Evelyn Davidd. En los hombros de papá. Ed. ItsImagical
-Nadine Brun-Cosme. ¡Hoy lo hace papá! Ed. Corimbo *
-Carl Norac / Ingrid Godon. Mi padre es un gigante. Ed. Símbol *
-Michael Rosen / Helen Oxenbury. ¡Vamos a cazar un oso!. Ed. Ekaré
-Abigail Wilentz. Papá, ¡Eres el mejor!. Ed. Pearson Educación
-Mireille d'Allancé. Siempre puedes contar con papá. Ed. Corimbo *
-Philip Waechter. Días de hijo. Ed. Lóguez
-Alain le Saux. La caja de papá. Ed. Corimbo *
-Jillian Harker / Kristina Stephenson. Te quiero, papi. Ed. Parragón
-Isabel Martins / Bernardo Carvalho. P de papá. Ed. Kalandraka
-Daniel Nesquens / Jesús Cisneros. Papá tenía un sombrero. Ed. Anaya Infantil y Juvenil *
-Bénédicte Guettier. El papá que tenia 10 hijos. Ed. Casterman
-Estrella Burgos / Miguel Tanco ¿Cómo es tu papá? Ed. FCE
-Gabriela Keselman / Avi. Si tienes un papá mago. Ed. SM
-Baron Baptiste / Sophie Fatus. Mi papá es de plastilina. Yoga para padres e hijos. Ed. RBA
-Davide Cali / Anna Laura Cantone. Un papá a la medida. Ed. Edelvives *
-Janosh. Papá león y sus felices hijos. Ed. Kókinos *
-Claude K. Dubois. Una historia a dos. Ed. SM
-Thierry Robberecht / Philippe Goossens. Mi padre fue rey. Ed. Edelvives *
-Lawrence Schimel / Alba Marina. ¡Vamos a ver a papá! Ed. Ekaré *
-Dennis Whelehan / Tim Archbold. La padreteca. Ed. Edelvives
-Elisabeth Zöller / Els Cools y Oliver Streich. Óscar, papá y el trampolín de tres metros. Ed. Alfaguara
-Toon Tellegen/ Rotraut Susanne Berner. Mi padre. Ed. Siruela
-Daniel Nesquens / Sergio Mora. Papá tatuado. Ed. A buen paso
-Jiro Taniguchi. El almanaque de mi padre. Ed. Planeta Agostini
Tots els llibres marcats amb asterisc ( * ) estan en castellà i català.
I per acabar, i en una línia molt propera a la meva proposta, us deixo el cartell amb les propostes per aquest dia de l'associació Homes Igualitaris que ha organitzat una sèrie d'actes engrescadors.
No dubteu de dir la vostra a l'apartat dels comentaris
