Tot ho ha engolit el temps,
i m'ha deixat la calma
de poder comptar els passos,
cada dia més lliure
de pors i recances
Font: Vilaweb
La
novel·lista, poetessa, autora teatral i lexicògrafa Joana Raspall s'ha mort a cent anys a
Sant Feliu de Llobregat. Ho ha
anunciat la seva família mitjançant Twitter. 'Convidem totes les aules de
totes les escoles de Catalunya a recordar Joana Raspall llegint un dels seus
poemes!', ha
afegit la família, que ha fet córrer l'etiqueta #gràciesJoana.
Fou
una de les pioneres del
gènere de poesia infantil a Catalunya. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi
en reconeixement a la seva activitat en favor de la llengua i la cultura
catalanes i el 2010 va rebre la Medalla al Treball Francesc Macià. El juliol
del 2012, l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat va declarar el 2013 Any Joana Raspall, per a commemorar el centenari del seu naixement.
A 'Joana Raspall. Batec de paraules', que acaba de publicar El Cep i la Nansa amb tota la seva poesia lírica, la seva biògrafa, Carme Arenas, comenta al pròleg que el tema de la mort va ésser present i recurrent en molta de la seva poesia: 'Una poesia dedicada a la reflexió que ara, a la vellesa, es mira el darrer moment amb tota la serenor, veient com s'acosta. La mort hi és tractada en primer lloc com el tancament d'un cicle en el qual morir i néixer són part de la mateixa cosa, que la poeta afronta amb la mateixa actitud.'
'L'acostament
de la mort no sols aporta serenor', afegia Arenas, que esmentava el poema
'Sense esglai':
'Tot ho ha engolit el temps,
i m'ha deixat la calma
de poder comptar els passos,
cada dia més lliure
de pors i recances”
A la iniciativa Memoro, hi ha dues entrevistes amb
Raspall, on recorda la infantesa amb l'avi a Sant Feliu i l'època de l'escola a
Perpinyà.
Adéu Joana, aquí tens el teu poema, que el vaig fer meu de mà de la meva filla.
 |
| Imatge: blog els reporters de Bellvitge |
Si
haguessis nascut
En
una altra terra,
Podries
ser blanc,
Podries
ser negre…
Un
altre país
Fora
casa teva,
I
diries “sí”
En
un altra llengua.
T’hauries
criat
D’una
altra manera
Més
bona, potser
Potser
més dolenta.
Tindries
més sort
O
potser més pega…
Tindries
amics
I
jocs d’una altra mena;
Duries
vestits
De
sac o de seda,
Sabates
de pell
O
tosca espardenya,
O
aniries nu
Perdut
per la selva.
Podries
llegir
Contes
i poemes,
O
no tenir llibres
Ni
saber de lletra.
Podries
menjar
Coses
llamineres
O
només crostons
Secs
de pa negre.
Podries
….podries…
Per
tot això pensa
Que
importa tenir
les
mans ben obertes
i
ajudar qui ve
fugint
de la guerra
fugint
del dolor
i
de la pobresa
Si
tu fossis nat
A
la seva terra
La
tristesa d’ell
Podria
ser teva
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si vols fer aportacions i comentaris, pots incorporar-los en aquest espai i en breu els veuras penjat. Gràcies per compartir les vostres opinions