 |
Quina Petita pàtria
Sovint els paisatges es converteixen en escenaris. "He pensat sempre en la nostra vila i en la nostra gent, de dies i de nits he mirat sense treva la nostra terra, el nostre suau, seré, civilitzat, bellísim paissatge", va dir Salvador Espriu referint-se a Arenys de Mar, la mítica sinera en l'obra del poeta.
Jo, aquest escenari el vaig descobrir de les mans d'un artista arenyench, en Joan Manel Salichs, membre del meu equip, convertit en gran amic un temps després. Gràcies a la seva voluntat de fer visible part del tesor que hi ha amagat en aquells turons i rials, vaig cercar part de la informació que avui poso al vostre abast, i de la que volem que neixi un producte il·lustrat des d'on apropar als infants a l'obra d'Espriu.
.
Com deia Rafael Vallbona a una de les seves postals sonores pel programa de ràdio, maneres de viure, en relació a Salvador Espriu, "a Arenys va viure els estius radiants de la infantessa i joventut, conectant amb els seus avantpassats aranyencs. A la vila del Maresme va viure també l'esclat de la guerra civil, i la mort d'essers estimats, així, la Sinera d'Espriu és el mite del paradís perdut, del món feliç destrossat per la mort que sempre el va obssessionar. I malgrat tot, us asseguro que un dels indrets més fascinants d'Arenys és el cementiri. El lloc que va donar en el llibre, Cementiri de Sinera, 1946, quan la postguerra havia convertit l'Espriu en un gris oficinista que escribia a estones, es ben bé l'indret mitologic que el poeta descriu: quina petita pàtria encercle el cementiri, aquesta mar, Sinera, turons de pins i vinyes, pols de rials, no estimo res més."
De la plaça que hi ha a l'entrada al cementiri, després de passar els blocs de pisos socials, destinats a pescadors i gent del mar, el rial del sepi, devalla entre turons fins abraçar aquells mar infinit que el poeta va enyorar. Al número 27 del carrer Bisbe Català, que arrenca de la riera, hi ha la casa on va viure el poeta, al fons el turó del mal temps, ens acosta els aromes de la infantessa feliç d'un Espriu enjoguessat i somiador que aviat va desvetllar la seva pulsió literària. Just al costat de la casa, la del ferrer de talla, Quimet Rogès, la mort del seu fill Juanito, atrapat per una màquina , va ser un dels primers cops en la vida del jove estiuejant. El bell paradís s'escardava
Els carrers costeruts del barri d'Escaravar són el paisatge on l'escriptor recrea Laia, a les escales de l'esglèsia ubica l'obra Tereseta que baixava les escaletes, la mateixa riera, eix del poble, és un escenari dràmatic permanent en l'obra espriuana, i és que tot Arenys és en ell literatura.
"Cases de Sinera m'han tancat la porta quan vacilant, passava carrers allà, camins enllà...", diu a les Cançons d'Ariadna.
Fins i tot el Cor de l'esperança, un cor claverià fundat l'any 1863 és elevat a la categoria de Coral de la Cort Reial de Pèrsia a Primera Història d'Esther.
Tot Arenys ens acaba portant a Salvador Espriu, la gent de la vila ha fet del mite una manera de viure. El foraster que busca el poeta entre carrers i rials, acaba trobant un poble amullat per la literatura: com la millor àmfora, deixa també el millor vi".
Us deixo un circuit proposat pel propi Ajuntament d'Arenys, per conèixer més a fons el paisatge que batega a tota l'obra d'Espriu.
"Salvador Espriu: el temps de les paraules", al programa el meu avi, emès al 2001 per TVC ressegueix episodis que van marcar la vida de Salvador Espriu a través dels seus familiars i descobreix com, més enllà de la cara pública, hi ha un altre Espriu irònic i gran conversador.
I si el que voleu és escoltar-lo, aquí teníu el programa que van fer-li al febrer de 1984 a programa Vosté pregunta de RTVE, on Joquim Maria Puyal entrevista i dóna pas a les preguntes que les i els teleespectadors fan telefònicament a Salvador Espriu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si vols fer aportacions i comentaris, pots incorporar-los en aquest espai i en breu els veuras penjat. Gràcies per compartir les vostres opinions