L'intelecte cerca,
però és el cor qui troba”
George Sand- Educar en les emocions
però és el cor qui troba”
Quan el professorat ha adquirit competències emocionals està en millors condicions per relacionar-se positivament i millor amb l'alumnat, amb la resta del professorat i amb les famílies
(Rafael Bisquerra Alzina. Catedrátic d' Orientació Psicopedagògica de
la Universitat de Barcelona)
Malgrat que han passat dues dècades des que el Daniel
Goleman ens va descobrir el concepte "intel·ligència emocional", una intel·ligència que ens aporta la capacitat per reconèixer sentiments
propis i aliens, així com l'habilitat per manejar-los, fa poc que aquest
concepte comença a ser una pràctica educativa al nostre
territori. Es tracta de l'educació de les emocions. Fa uns anys, els i
les expertes es van adonar que els infants i el jovent també han de rebre formació des de la intel·ligència emocional, i no només la cognitiva. Està demostrat que aquelles persones (grans o petites) que treballen la
intel·ligència emocional, aprenen a solucionar els conflictes amb més èxit i
aconsegueixen els seus objectius sovint.
 |
| Lucas J. J Malaisi |
Podria dir la meva, però penso que es més profitòs poder reflexionar en base al pròleg que l'Eduard Punset, va fer per Quadernos Faros en relació a aquest tema:
Si em demanaren sobre la revolució que se'ns ve a sobre i que ens va a desconnectar a totes i a tots, respondria sense vacil·lar, la irrupció de l'aprenentatge social i emocional en les nostres vides quotidianes.
Ara més que mai ens estem donant compte de la necessitat d'acabar d'una vegada per totes amb el desdeny sistemàtic cap a les nostres emocions bàsiques i universals ....
Afortunadament, estem descobrint per fi la prioritat que hauríem d'atorgar a l'aprenentatge emocional. Una cosa que està constatant la ciència és la importància de la gestió de les emocions bàsiques i de la seva prioritat davant els continguts acadèmics dels i de les més petites, com la capacitat de càlcul, la cal·ligrafia, la gramàtica ... Fins i tot l'adquisició de valors queda en un segon pla. Aquí, a aprendre a manejar les pròpies emocions - que no reprimides, com hem fet durant segles - resideix la clau de l'èxit dels futurs adults.
És requisit indispensable per aprendre a gestionar les emocions el saber comptar amb la resta del grup. La intel·ligència, sigui emocional o de qualsevol altre tipus, o és social o no és intel·ligent. Fins a tal punt és això cert que el reconeixement social del que un diu i fa és un bon indicador de la salut de l'individu. (...) La relació amb els altres és essencial perquè l'individu sobrevisqui i per això, forjar una intel·ligència emocional passa per adquirir habilitats socials. No n'hi ha prou amb mirar-nos el melic, també hem de ser capaços d'entendre què commou, perpètua o alegra al / a la que tenim al costat.
La intel·ligència, sigui emocional o de qualsevol altre tipus, o és social o no és intel·ligent.
No hi ha dubte que hem de teixir xarxes socials. Una persona que parla dos idiomes en lloc d'un està més ben preparada per afrontar dificultats. Qui intercanvia coneixements, sentiments, xafarderies o gens amb altres persones sortirà guanyant per força i a sobre ara, la revolució tecnològica ens ofereix una oportunitat d'or. Estem més connectats que mai - o tenim la capacitat d'estar-ho-, som més socials que mai - o al menys podem ser-ho- i això és una cosa que no es pot desaprofitar. A les nostres mans tenim eines amb les que millorar el nostre aprenentatge social i emocional: conèixer la importància de la por, controlar la ira i empatitzar amb el nostre entorn.
Adquirir totes aquestes habilitats és una cosa que s'ha de fer com més aviat i per això cal que la gestió emocional s'introdueixi en l'educació des de la més tendra infància.
Avui sabem, gràcies a la ciència, que entre els quatre i els deu anys cal activar els afectes en els nens i les nenes perquè tinguin curiositat intel·lectual necessària. Però, per sorprenent que sembli, aquesta tasca remota fins i tot als mesos previs al naixement dels nostres fills i filles. Fins fa poc, ningú tenia en compte l'impacte que podrien tenir els nivells d'estrès de la mare en la criatura dins del seu ventre. Un dels descobriments socials de major transcendència d'aquests dos últims segles és, sens dubte, l'impacte en la seva vida d'adult del que va passar al nadó des de la seva gestació.
Per si no semblen suficients, hi ha més motius que confereixen urgència a favor de l'aprenentatge social i emocional. Una raó de pes és el fet que un de cada tres nens i nenes en educació primària no aconsegueix adaptar-se, al mateix temps que no té altre entorn social on acudir que no sigui l'escola. Posteriorment, el jovent que no acaba d'encaixar en l'entramat social i amb una autoestima per terra, retorna fàcilment als ritus arcaics com la violència, la baralla o les drogues.
La manera ideal de reduir els futurs nivells de violència, d'augmentar els d'altruisme, de revenir els trontolls de la salut i, amb això, de disminuir la pressió que està col·lapsant els sistemes sociosanitaris i l'asfixa a tot tipus de prestacions, passa per la primerenca posada en pràctica de l'aprenentatge social i emocional.
La generalització legítima de les prestacions socials ha provocat el col·lapse freqüent dels sistemes de prestacions sanitàries, educatives d'esbarjo o seguretat ciutadana. Per resoldre aquesta contradicció hem reinventat les polítiques de prevenció i la manera ideal de fer-ho és introduint la gestió emocional. Una cosa que s'ha d'abordar de manera transversal des de les aules i, tant o més important, des dels nostres llars. Ara més que mai, l'educació ha d'apuntar al cor i estic convençut que aquest informe contribuirá significativament a aquest objectiu.
L'educador/a, que treballa des de l'educació emocional, abans d'utilitzar el càstig es planteja diverses questions: Que ha portat a aquest alumne a fer-ho malament?, Impulsivitat?, Desmotivació?, Manca de reflexió? S'ha deixat portat pel grup?, potser no he sapigut escoltar el que m'intentava dir? Però, la rutina a la que estem sotmesos molts cops no ens deixa plantejar-nos aquestes questions abans d'actuar.
L'alumne fa una cosa incorrecte a classe, i el professorat diu: calla!! i no continuïs parlant-me així, jo sóc la profe. Si no calles, sortiràs de classe. Però no s'escolta el que ens està dient l'alumne. I l'alumnat, davant el crit de l'educador/a crida més fort, i el càstig és major. O potser ho torna a fer, perquè no entén els nostres motius.
Nosaltres som el futur del nostre alumnat, perquè la manera en què els eduquem avui, influirà decisivament en el seu futur.
Us esmento algunes de les propostes que he anat trobant a diferents webs i blocs, molt especialment al bloc Aprende con Laura, un espai ple de recursos:¿Cómo educar las emociones?
La Inteligencia Emocional en la infancia y la adolescencia de Quaderns Faros
Filmoterapia. és un bloc que ha anat desenvolupant un recull de material per treballar el cine i la inteligència emocional.
L'autora de "Cuentos para sentir" Begoña Ibarrola, psicòloga i escriptora, a la Ponència del VII Congrés d'Educació i Gestió, obria la seva intervenció amb una interessant exposició sobre "dirigir i educar amb intel.ligència emocional".
El Poder Aprenentatge Afectiu, és un concepte innovador a l'Educació, basat en les últimes investigacions de la Neurociència Afectiva, la Intel·ligència Emocional i psicologia cognitiva. És un vídeo que tot educador ha de veure i gaudir, irradia un missatge positiu, optimista i esperançador.
Cóm superar la vergonya? Manual Pràctic basat en les Investigacions de Ronald i Patricia Potter-Efron
Material de la UNED Segle XXI del professorat: Rafael Bisquerra Alzina i Núria Pérez Escoda revisa el concepte de competència. Hi ha diverses categories de competències: tècniques, professionals, participatives, personals, bàsiques, clau, genèriques, transferibles, emocionals, socioemocionals, etc. En aquest treball es prenen en consideració les competències emocionals, enteses com un subconjunt de les competències personals.
S'exposen els treballs al voltant d'aquestes competències i s'aporta una conceptualització i una sistemàtica estructurada en cinc grans blocs: consciència emocional, regulació emocional, autonomia emocional, competència social, habilitats de vida i benestar.
Definició dels conceptes: intel·ligència emocional, competència emocional i educació emocional.
Article en Educaweb: "Cuando
el profesorado ha adquirido competencias emocionales está en mejores
condiciones para relacionarse positivamente y mejor con el alumnado, con
el resto del profesorado y con las familias"
 |
| Il.lustració F. J, Olea |
"Educar las emociones, educar para la vida"
Aquest llibre de l'Amanda Céspedes, neuropsiquiatra infantil, incentiva a pares i mares a canviar el càstig per la conversa.
Inteligència Emocional: el secret per una família feliç. Guia per aprendre a conèixer, expressar i gestionar els nostres sentiments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si vols fer aportacions i comentaris, pots incorporar-los en aquest espai i en breu els veuras penjat. Gràcies per compartir les vostres opinions