El que sabem és una gota d’aigua, el que ignorem és un oceà.

El futur dels nens

 depèn del present en què viuen.

 Si vols aprendre, ensenya.

 Marco Tulio Cicerón

 (106 A.C. – 43 A.C.) CIta 

El 20 de novembre és el Dia Universal dels nens i les nenes, i per aquest motiu Anem a Pams us convida a celebrar-ho amb una proposta de reflexió i visualització d’un videoclip musical.

Crec que es fa necessari  continuar dedicant un espai per realitzar  activitats per a la promoció del benestar i els drets dels infants del món, ja que no tots els i elles  neixen amb les mateixes oportunitats.

L’eina vehicular d’avui serà la cançó «La, La, La», un senzill llançat pel productor  Naughty Boy i cantada pel vocalista Sam Smith. El video filmat a territori Bolivià, segons el seu director Ian Pons Jewell, recrea una llegenda oral boliviana relacionada amb "El mag d'Oz", datada de principis del segle XX.

Com que no tothom coneix la llegenda, aprofitaré el treball presentat el passat 19 d’octubre per Jorge Gutiérrez a la revista digital “Habla”, on ens descobreix aquesta trista i meravellosa història.

La fugida

Hi havia una vegada un nen que tenia un padrastre que el maltractava. Vivien a la ciutat de Carana, en una petita posada. El noi era sord i contínuament era colpejat pel seu padrastre així que, finalment, va escapar de casa. El seu padrastre va pensar que era mort, sense molestar-se a anar a buscar-lo.

Un poder especial

Una nit, sol al carrer, es va trobar amb un gos abandonat. Des d'aquest moment, el gos l'acompanyava en les llargues nits  que passava sol. Emocionalment torturat, no sabia on anava, però un mes després de fugir dels abusos i maltractaments, va descobrir una cosa: tenia un talent especial: podia sentir l'emoció i problemes de  les persones. És a dir, si alguna cosa anava malament en un lloc determinat, ho podia detectar i aturar-lo.

Hi havia una persona gran asseguda a la font del poble, turmentat per nens que llançaven pedres sobre ell, tantes vegades que la seva cara estava completament blanca de pols i sorra. Aquest manifest de violència i menyspreu  s’havia convertit en un costum en aquest poble. Els altres vells també s’afegien a les burles. Fins i tot cantaven, ballaven i tocaven instruments al seu voltant mentre el molestaven.

Llavors el nen va arribar i va cridar. Només tenia 8 anys, però les llegendes diuen que el seu crit va sonar com un terratrèmol i un tornado. Cridava des de la seva ànima, des de la seva essència mateixa. Tots els altres vilatans van fugir del vell i aquest es va acostar al nen i li va donar les gràcies. (En altres versions, el vell mor pels cops i el nen el retorna a la vida. Per això, en el video veiem com el nen compra un cor). En totes les versions de la història, el vell acompanya al nen en els seus viatges.

El nen i el vell van continuar el seu viatge i van trobar amb un altre home que estava desfigurat, després de ser colpejat a propòsit pel cotxe d'alguns aristòcrates rics, senyors i nobles de la ciutat. L'home amb la cara desfigurada era una celebritat local. Un cop més, el noi va cridar fins que només va quedar l'home amb cara d'elefant. Però aquest home elefant era especial: afirmava ser un profeta maleït per un dimoni, L'Oncle. Aquest dimoni és una cabra amb trets humans. Un estrany d'un altre món que es coneix per molts altres noms.

El viatge

L'home deforme   els va dir on era aquest dimoni i es va oferir a acompanyar-los personalment. Així, l'home elefant, el nen, el vell i el gos van començar el seu viatge fins a la cova on el dimoni vivia, al mig d'un desert, prop d'un poble abandonat. Explicaven els rumors que el poble estava ple de gent embogida i es van matar els uns als altres en la foscor de la nit: un dia eren persones felices, civilitzades i educades, al següent estaven decapitant als seus veïns, tenint relacions sexuals entre si en el centre de la ciutat i menjant-se els seus propis fills.

Es deia que aquest dimoni estava assegut en una cova i que només murmurava el mal al món. Pura maldat.

La lluita contra el mal

Ell era la font de totes les emocions negatives en el món, cada pensament impur, tot desig d'assassinat o mal ... Aquests rumors i sorolls es sentien prop de l'entrada de la cova. El vell i l'home elefant no volien anar més enllà, no podien entendre l'idioma del diable, però sonava arcaic, un llenguatge perdut en les edats del temps. I, tot i així, els posava els pèls de punta, començaven a sentir que els parlava d'actes horribles.

Ni el gos volia entrar.

El vell va començar a vomitar i un riure va arribar des de l'interior

Així que els dos homes es van acomiadar del noi amb una abraçada i ell va entrar per enfrontar-se amb el dimoni. Qualsevol amb l'oïda intacta podria ser maleït, però el nen era sord i, potser, amb els seus crits, podria impedir al dimoni maleir els altres.

La llegenda continua dient que el nen està encara a l'interior de la cova perquè quan algú s'acosta prou a la cova, es poden sentir els crits.

Ara ens toca a nosaltres donar el salt i callar a les bèsties, i si per dinamitzar necessiteu un bon material, no deixeu de donar-vos una passejada pel bloc: Els drets dels infants al Campderró. Interessantíssim recull de material i recursos adreçats a cadascun dels nivells d’educació per a treballar un dia com el d'avui.