La vida des d'una peixera

Cuando ya nada se espera personalmente exaltante

mas se palpita y se sigue más acá de la conciencia,

fieramente existiendo, ciegamente afirmando,

como un pulso que golpea las tinieblas,

cuando se miran de frente

los vertiginosos ojos claros de la muerte,

se dicen las verdades:

las bárbaras, terribles, amorosas crueldades (...) 

 Gabriel Celaya "Poesía urgente"

Aquest curtmetratge de caire social, que posa una mica de llum al fons fosc d'una "pecera" de treball temporal. Basat en una experiència real.

La Maria del Mar Escolbar, al blog "Yo si soy corto", fa una referència  a la vessant crítica del curtmetratge en relació al tracte laboral que reben els treballadors i les treballadores per part de les empreses. El curtmetratge parteix de la posada en escena de diferents maneres d'abordar l'acomiadament del personal. Reflecteix  la cultura del tot s'hi val, molt predominant darrerament en les relacions laborals, en el llenguatge de les empreses i en la societat en general.  

Es podria dir que es tracta d'un curt basat en una història real, ja que Carlos Bouvier va decidir gravar "La Pecera" després de patir en la seva pròpia pell aquesta política laboral. Es diu que la indemnització que va rebre va ser la font de finançament del curtmetratge.

Lola és la responsable d'una de les sucursals d'una empresa de treball temporal.  Les denúncies per acomiadament improcedent van en augment i els comptes de l'empresa no donen per pagar totes les indemnitzacions que se'ls demana.  Forma al seu equip per acomiadar utilitzant tècniques de persuasió i amenaces. Per aquest motiu, la Lola serà l'encarregada d'aplicar tot tipus d'artificis per convèncer els seus treballadors i treballadores que la signatura de la liquidació es la millor opció.  Injustícies, amenaces, mentides... La fi justifica els mitjans. Tot val per aconseguir els beneficis que es pretenen. 

Aquest curt és un exemple més dels enganys i amenaces que,  desgraciadament,  reben actualment treballadors i treballadores, quan al cap davant d'un departament de recursos humans no hi ha un bon professional, sinò un dèspota que només es preocupa d'omplir la butxaca, ignorant completament les, de vegades, tràgiques situacions de les persones que estan a l'altra banda de la taula, a fora de la seva  "peixera" 

La realitat de "La Pecera", va més enllà de la situació que planteja. Es tracta de visibilitzar el sistema de consum, de primar el benefici per sobre de tot i de tothom, de la deshumanització en la gestió dels grups humans, de la pèrdua de valors en l'execució de les nostres funcions.

La il·lustració és de Il.lustrat per Ken Wong.

Sóc crítica amb aquest tipus d'actitud, perquè he exercicit en diferents departaments de recursos humans, i alguna vegada he presenciat situacions similars, sinò que aquest comportament es converteix en una eina més en la gestió diària, i quan te n'adones, decideixes abandonar la nau. Perquè hi ha maneres de comunicar una situació límit, com es un acomiadament, però mai tractant al treballador o la treballadora com a un objecte. 

Recordo la meva formació en direcció de Recursos Humans en una Escola de Direcció d'Empreses de Barcelona: em van formar per confeccionar plans de formació, selecció, acollida,... però mai per acomiadar. I aquest és un tema que s'ha de treballar a les aules, ja que no tothom sap empatitzar amb l'altre, i, davant la manca de recursos, els hem de dotar per gestionar un procés tan important en la vida d'una persona, que suposa una pèrdua d'identitat, de recursos vitals, des del respecte i la trasparència.

Premi de Roel d'Or al Millor Curtmetratge de Ficció Nacional en el 19 Certamen Nacional de Curtmetratges de Medina del Camp.
Premi d'Onofre En Millor Guió al Festival Ibèric de Badajoz.
Tercer premi al millor curtmetratge, Tavernes de Cinema Vol 3
Premi del Públic al Festival de Curts Actua 2011 Camila Bertone
Premi a la Millor Actriu al Festival Digital "El sector" Gema Santoyo
Premi a la Millor Interpretació al Festival Ikuska 2011.

Us deixo amb l'entrevista, on el director Carlos Bouvier presenta "Pecera" i els motius que el van portar a assumir el projecte.

Carlos Bouvier presenta Pecera

PECERA, un cortometraje del océano | Myspace Video

El món necessita circs de papallones

"Tots tenim la nostra bona estrella.

Tots som especials.

Hem nascut capaços.

El truc consisteix en saber per a què som capaços."

Darcie D. Burtch

Com deia la Montse de del Zer Baix Montseny:

La vida, els centres educatius... són com un circ

 i a vegades, les persones, el nostre alumnat, els humans...

 ens transformem, ens reinventem... Com les erugues que esdevenen papallones.

M'agrada la metàfora i la voldria compartir amb tots i totes vosaltres

.

Segurament heu començat  a rebre aquest dies un munt de missatges de felicitació de festes nadalenques, imatges i propòsits pel proper any 2013.  Jo us vull convidar a gaudir d'un curtmetratge que està ple d'esperança: "El circ de les papallones". El meu regal no està embolicat amb cel.lofan ni porta cap tipus de garlanda, però sí tot el meu desig d'estar al vostre costat compartint el que tinc, la meva il.lusió, i recordar-vos la bellesa que pot portar la paciència.

Il.lustració Joan Luis

The Butterfly Circus- "El circ de la papallona",  és un emotiu curtmetratge que ens parla de la superació personal i de la recerca del propi lloc al món, amb un missatge d'esperança, de motivació i de repte. Coprotagonitzat per l'actor mexicà Eduardo Verástegui, ha guanyat el primer premi del concurs de curts "The Doorpost Film Project". Aquest premi reconeix l'aportació del curt a la promoció de valors com l'esperança i la dignitat humana.

Sinopsi: Narra la història d'una troupe d'artistes de circ durant la gran depressió dels Estats Units. Però, el circ del senyor Méndez és diferent a la resta. Al seu circ, la gent troba sorpreses que els deixen amb la boca oberta per l'admiració. Sr. Méndez troba un jove sense extremitats en un circ de rareses i està disposat a acceptar-lo al seu circ i canviar-li la vida.

Director del curtmetratge: Joshua Weigel

L'actor principal: Nick Vujicic. És un orador motivacional i director de Life Without Limbs, una organització per a persones amb discapacitat física. 

Va néixer a Melbourne, Austràlia, amb una agenèsia consistent en una tri-amèlia que es caracteritza per la manca de tres extremitats. La seva vida va estar plena de dificultats. Una d'elles va ser no poder anar a una escola normal, malgrat no tenir discapacitats mentals, va aprendre a escriure usant els dos dits  del seu peu esquerre. Va patir assetjament al col·legi, que li va afectar molt negativament i, amb vuit anys, va començar a plantejar-se el suïcidi.

L'inici del curtmetratge "El circ de la papallona" ens recorda a Freaks, de Tod Browning, on es descriu cruelment el món dels "fenòmens" de fira.

També presenta similituds amb L'home elefant, de David Lynch. No obstant això, el protagonista d'aquest curt no és Joseph Merrick, encara que comparteixi amb aquest personatge la seva gran humanitat. "Jo no sóc un monstre ... Sóc un ésser humà ... Sóc un home ", explotava en una memorable seqüència de la pel·lícula. Will, en canvi, assumeix la seva soledat i la maldat dels homes amb una resignada indiferència, fins que descobreix que hi ha "altres" circs: el circ de la papallona del senyor Méndez.

Allà descobrirà el valor de tot ésser humà, fins i tot el seu propi.

El curtmetratge ens permet reflexionar sobre la mirada que tenim envers els altres.

- Treballar l'empatia.

- Reflexionar sobre la capacitat de resiliència dels protagonistes.

- Definir sentiments.

- Gestió del talent dins dels recursos humans.


Avui us faig dues propostes de treball: una per treballar les habilitats socials i l'altre per la gestió de recursos humans i la gestió del talent.

Metologia d'intervenció per l'aula

1. És un vídeo de dues parts (10 i 10 minuts). S’hi veu la  capacitat de canvi en un personatge, la resiliència, cóm les parts més negatives del nostre ésser poden transformar-se en positives. Dóna molt de joc per treballar molts temes: resilència, empatia, motivació, superació, desenvolupament del potencial propi,...

Si el voleu veure en versió original, podeu accedir a través del link del Youtube. Així, alhora us permetrà treballar la llengua anglesa de manera transversal.

2. Podem obrir un debat sobre:

- Cóm se sent el personatge principal en el primer moment?

- Cóm el veuen els altres?

- Quin va ser el motor del canvi?

- Què sents tu per ell?

- Cóm identifiques el personatge? Quina és la seva debilitat? Cóm la veus? Cóm l'han treballat?

 

Ara ens toca treballar i motivar als "nostres monstres de fira" amb les accions del mag i, amb paciència, esperar que surtin de la crisàlida. Confieu en la tasca que esteu desenvolupant i treiu de cadascuna de les vostres accions educatives el vostre propi circ de les papallones.

Butterfly Circus Troupe - Subtitulada (ES) from Juan José Caballero on Vimeo.

A través d'aquest magnífic curtmetratge us proposo l'activitat que ha desenvolupat el bloc pràctica jurídica i empresarial  per treballar-lo dins la gestió de recursos humans: la gestió del talent.

Ens mostra un paral·lelisme entre la història del circ de la papallona i la relació amb el desenvolupament i gestió de potencial que s'efectua a les grans empreses. Aquest símil ens condueix a plantejar-nos diverses preguntes: Cóm desenvolupem el potencial? Quí té l'habilitat per detectar-ho?, o Cóm ho podem canalitzar? (...) El desenvolupament i gestió de potencial de les persones que ens envolten en la nostra organització és, i ha de ser, un dels objectius fonamentals de recursos humans en qualsevol empresa.

Per treballar aquest curtmetratge 

1. Les competències de gestió de potencial del Sr Mendez (Director del circ) són l'element diferenciador de l'èxit i el bon funcionament de les persones dins la seva organització, en comparació amb el circ anterior.

2. L'habilitat del Sr Mendez és saber suggerir que el camí a exercir és ell que un té dins dels seus propis sentiments, sense marcar cap pauta, mentre cadascú ho troba. Deixant que sigui cada membre del circ qui el trobi a la seva manera, forma o destinació. Simplement els estimula i dóna suport, facilitant-li les eines de motivació necessària per assolir la seva finalitat dins del circ (organització). Has de estimar el que fas, per després obtenir resultats.

3. No totes les organitzacions saben desenvolupar el potencial dels seus membres. En el vídeo podem observar que en el primer circ, tots els "monstres" estan frustrats, amb una baixa motivació i sense anhel per desenvolupar la seva pròpia comesa. No obstant això, en el circ de Sr Mendez, l'actitud dels "monstres" és diferent, tenen un desig per millorar i desenvolupar el seu treball. Es senten satisfets.

4. El factor motivació, que al seu torn està estretament vinculat al talent i al desenvolupament de potencial. Mendez en tot moment tracta motivar en Will d'una manera subtil, sense aparent insistència en un primer moment. Will, al seu torn, en els seus començaments no creu que tingui cap habilitat especial. Però és llavors, quan el paper d'en Méndez, com a desenvolupador de talent, és més determinant, deixant-li el seu propi espai perquè explori quines són les seves veritables aptituds i limitacions, trobant sentit a la seva vida, destancant-li al Will en tot moment la fe en l'èxit dels seus propòsits."Si només poguessis veure la bellesa que surt de la paciència (...) "Però ells són diferents a mi? Si. Tu tens un avantatge. Com més gran sigui la lluita ... Més gran serà la glòria!.

5.Quan estimes i creus en el que fas, desenvolupes el teu talent i com a conseqüència obtens resultats i reconeixement. La metàfora del circ de les papallones, consisteix en un símil a les papallones, les quals neixen d'un capoll que necessita el seu temps de maduració. El talent i potencial necessiten també la seva maduració, perquè se'n puguin obtenir resultats apreciables.
El que manca al mercat són persones amb talent que tinguin bones idees i sobretot s'arrisquin i les possin en pràctica. Els avantatges competitius ja no es construeixen només amb capital, amb patents o invertint en tecnologies, sinó amb el compromís de persones degudament alineades al voltant d'una idea poderosa ben executada.

Veu lo meravellós i el meravellós emergirà.

Sols necessita de la teva mirada i veu per sortir a la superfície.

Bones Festes.

Un estudi revela que les dones tenen millor competències per dirigir

 

Il.lustració  Gladzy Kei

 

 

 

Un estudi de la consultora Hay Group revela que les executives tenen millor desenvolupades les habilitats clau i necessàries per portar la batuta en una estructura organitzacional matricial com l'empatia, la resolució de conflictes, el coneixement de si mateix i la influència.

 

Les dones d'alt rang tenen millor desenvolupades que els homes habilitats clau i necessàries per portar la batuta en una estructura organitzacional matricial, revela un estudi de la consultora multinacional Hay Group. 

 

Desfés les edicions

 

A través d'entrevistes a desenes d'executius i gerents amb experiència liderant equips matricials, Hay Group determinar que alguns trets del lideratge com són l'empatia, el maneig de conflictes, el coneixement de si mateix i la influència; estan sistemàticament relacionats a resultats positius en la branca de negocis.

Aquestes característiques es presenten amb major freqüència en dones executives que en homes que s'ocupen en el mateix lloc, informa el diari mexicà El Financero.

Això és després d'una revisió de les dades de l'inventari de competències emocionals i socials de l'empresa, una base de dades del comportament que inclou informació sobre la intel · ligència emocional de més de 17.000 persones a tot el món.



Tal com detalla El Financero, alguns dels descobriments de l'estudi són:

 

              •  L'empatia es va registrar com fortalesa en un 33% de les dones, mentre que els

                 homes registren un 15%. Les dones són 2 vegades més empàtiques que els

                 homes.

             

               • Quant a resolució de conflictes, les dones van allistar 51%, mentre que els
                 homes, únicament  un 29 per cent.

 

              • La influència va ser l'habilitat més propera entre els dos gèneres, esmentada
                com una fortalesa pel 32% de les dones i 21% per als homes.

             

             • El coneixement de si mateix és una constant en el 19% de les dones, però
               només el 4% dels homes posseeix aquesta habilitat.

               

"La investigació reflecteix que els alts nivells d'intel·ligència emocional són elements fonamentals en una estructura organitzacional matricial, en el qual es requereix que els individus exerceixin el lideratge mitjançant la influència, i no a través de l'autoritat directa", va assenyalar Cristina Chávez, líder de la pràctica de Lideratge i Talent de Hay Group.

I va afegir: "Sovint, les dones s'enfronten amb barreres al llarg de les seves carreres que requereixen que desenvolupin aquestes habilitats per poder destacar i avançar en les organitzacions permetent, en efecte, estar millor preparades per als reptes i les complexitats del lideratge en una matriu"

 

Entre les dones i homes que es desenvolupen sota l'àmbit executiu, les diferències no van ser tan distants, destaca El Financero.
 
 

No obstant això, en observar la totalitat de la base de dades, es pot concloure que les competències requerides per liderar en un àmbit matricial de manera eficaç són en realitat escasses entre aquesta població:

               

            • Només el 22% va demostrar un sòlid sentit de l'empatia.

 

            • Menys d'un terç (31%) dels individus té habilitats sòlides en la resolució de

              conflictes.

 

            • Només el 20% té un sòlid sentit de la influència.

 

            • Únicament el 9% dels empleats enquestats mostra un fort sentit del  

              coneixement  de si mateixos.

 

Chávez explica que els llocs executius estan relacionats amb les hablilidades individuals, per la qual cosa, molts directius descuiden la part de treball en equip.
 

 

En un món on les organitzacions matriarcals són cada vegada més comuns, tenir desenvolupades aquestes  competències dóna millors resultats en l'àmbit laboral.

No podem oblidar el que la comissària europea de Justícia i Drets Fonamentals, Viviane Reding, va  insinuar  "si Lehman Brothers hagués estat Lehman Sisters, potser tot hagués anat molt millor". Una manera graciosa d'expressar la seva forta convicció en la importància del talent femení dins dels equips directius de les empreses. Encara que de moment, la realitat xoca amb els seus desitjos perquè només un de cada set membres en els consells d'administració de les grans empreses europees és dona, esperem que després de l'informe de Hay Group, augmentin el nombre de dones en els equips de direcció, i sobretot l'estil de direcció.

Si no hi ets al Facebook et consideren un ésser asocial

Font: ABC

Avui una companya del grup d'Orientadores Laborales al Linkedin compartia amb tots i totes nosaltres aquesta notícia: "Algunes empreses consideren que les i els adults joves que no utilitzen les xarxes socials oculten alguna cosa, mentre que hi ha psicòlegs/gues que relacionen aquesta conducta amb éssers asocials i fins i tot perillosos".

Resulta sorprenent com es pot tractar un tema tan complicat amb tanta simplicitat, quan s'afirma que una persona jove és un esser asocial i fins i tot perillós per no tenir obert un compte al facebook.  

Quan treballo el tema xarxes socials amb el meu alumnat, els hi explico que s'ha de posar un límit entre la vessant personal i la professional. Que s'han de salvaguardar aspectes de la nostra privacitat, perquè molts cops no són conscients dels límits. I ara resulta que si decideixes no ser-hi et poden arribar a atribuir una psicopatia.

Ara els psicòpates hauran de crear ràpidament un compte al facebook per intentar passar desapercebuts.

Potser ens interessa més la imatge superficial que una persona candidata pot tenir penjada que les competències professionals i personals, adquirides al llarg de la seva trajectòria de vida. Entenc que és una decisió que cada persona ha de prendre. I que no totes disposen de recursos tecnològics o econòmics per accedir-hi. 

Continúo pensant que cal donar informació sobre els avantatges i inconvenients de ser-hi present. De formar al nostre alumnat per poder accedir de manera més segura, de facilitar eines per conèixer quina xarxa social o plataforma vol utilitzar.  Però, finalment cadascú ha de prendre la decisió sobre qué vol ensenyar al món.

Tot i així, confío en el seny de les persones responsables de selecció, i que aquestes decidiran sobre una base més àmplia i raonable.

Si us interessa la notícia, podeu accedir-hi des d'aquí.

El secret de les galetes de la Núria Fusté

Il.lustració Ofra Amit

Ahir la meva germana Rosa em feia arribar aquest article d'ara.cat que reprodueixo textualment:

La professora Núria Fusté Massana va quedar-se sense feina la setmana passada. Treballava a l'escola Laia, al barri de Sant Andreu de Barcelona, però el centre va decidir tancar la seva única línia d'educació secundària obligatòria, fet que va obligar a acomiadar els vuit professors d'ESO i deixar 73 alumnes buscant plaça per al curs vinent.

Lluny de rendir-se, ha penjat un vídeo a YouTube on explica quines són les seves qualitats com a mestra, com veu el model educatiu i quins són els seus objectius a l'aula. El resultat és un nou format de vídeo-currículum on, a través del procés d'elaboració d'un pastís, la Núria Fusté explica de forma gràfica i clara la seva manera d'educar. En només cinc dies, el vídeo ha rebut més de 5.000 visites.

Avui, emocionada per l'emprendedoria, la iniciativa, la creativitat i el positivisme de treball de la Núria Fusté he decidit felicitar-la i publicar aquesta informació perquè altres persones trobin un altre camí a la situació d'angoixa que a vegades vivim quan ens trobem a l'atur. 

Tal i com li deia en un missatge aquest de matí a la Núria, el seu video m'aporta una motivació similar al que ens aporta el treball de difusió de Be Happy at Work, que us presentava el mes passat amb els 10 passos per ser feliços a la feina.

Aquí va el video amb el  resultat de més de quinze anys fent galetes.

La descoberta d'una Happyshifters

"Carpe Diem! Aprofita el dia,
No deixis que acabi sense haver crescut una mica,
sense haver estat una mica més feliç,
sense haver alimentat els teus somnis"

Walt Whitman

Il.lustrat per Shichigoro

He descobert que tota la meva vida he estat una happyshifters, ja que el plaer, o allò que en diuen "felicitat", formaven part dels objectius de les meves ocupacions.

Il.lustració Catrin Welz Stein

No és que no m'hagi conegut a mi mateixa fins ara, el que he descobert fa poc ha estat aquest terme. Allò que sempre deia: "sóc una persona afortunada, sempre he aconseguit ser feliç." I, si algun cop no ho aconseguia, m'atrevia a saltar i tornar a provar. Doncs, ara té nom propi.

Ser un happyshifter és una questió filosòfica,  implica buscar la felicitat a través del treball, convertint-lo en una font per donar sentit a la vida. Les persones que ho practiquem ens plantegem cóm es possible passar una gran part de la nostra vida fent una cosa que no ens fa feliç. Es tracta d'un camí complementari per aconseguir la felicitat, mitjançant la feina. I això es veu reflectit en les persones amb les que compartim els projectes i el resultat dels mateixos.

Aquest nou corrent canvia la queixa per l'acció i la pasivitat per l'emprenedoria. És un canvi que neix de les persones i no de les empreses, està relacionat directament amb l'autorealització i l'optimisme i no pas amb el sou, el bon clima laboral, la confiança i la pertinença a un equip. 

"Qui es troba en aquest estat està absort en la seva activitat i sent una enorme satisfacció; treballa per ser feliç, amb capacitat de realització i satisfacció personal abans que de guanyar diners", assegura Pilar Jericó, sòcia d' Innopersonas

Les persones que el practiquen no tenen por a escoltar la seva consciència i necessiten saber que el que fan té un sentit.  


Montse Ventosa, directora d'Employee Branding, assegura que els i les happyshifters estan molt a prop del que pretén el personatge de Will Smith en la pel.lícula "A la recerca de la felicitat" i afegeix que "es pot viure millor amb menus, o amb més, treballant menys o més... ser feliç conciliant?  Hi pot haver gent que vulgui sacreificar-se i treballar molt, sense arribar a ser un addicte a la feina. El happyshifter no considera que la vida personal i la laboral siguin enemigues i no creu que les dues hagin d'estar separades. Sortir del sistema no funciona, i en el happyshifting troben tant a empleats/des que volen demostres dins de la seva empresa que es pot ser feliça la feina, com a emprenedors/es que busquen la felicitat crant la seva pròpia".






Les organitzacions han de vetllar per oferir un entorn als i les professionals que els faci donar el millor d'ells i elles mateixes per generar un bon clima laboral, de treball en equip, i de vegades, no h'hi ha prou amb un salari elevat per tenir al treballador motivat. És important generar una cultura d'empresa basada en la confiança. l'empoderament i treball en equip- Les i els treballadors més feliços solen ser més productius, i per tant va lligat directament als beneficis que obtindrà l'organització i la retenció del talent.

Il.lustració d'en Jon Krause

Ser un happyshifter és una actitud personal. Com a treballadors i treballadores som responsables de dirigir el nostre projecte professional i vital, i intentar que totes dues coses estiguin en la mateixa línia, per tant nosaltres som els únics responsables de poder aconseguir-ho.  

I sinò mireu a Bob Esponja, és feliç amb una naturalitat sorprenent. Gaudeix amb tot el que l'envolta: fent les seves meravelloses burgers cangreburgers, caçant meduses, jugant amb Patricio i Arenita, parlant amb Gari ... Però el que és més important és que gaudeix, o pateix, cada dia, a totes les hores. No espera el cap de setmana per consumir un succedani de felicitat. I en contraposició tenim a la resta de personatges. Si us interessa aquesta reflexió filosòfic no deixeu de llegir l'article sobre aquesta sèrie en el bloc FiloCervantes.