Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dones. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dones. Mostrar tots els missatges

Rotundamente Negra

ROTUNDAMENTE NEGRA   Shirley Campbell Barr






En un món on els cànons de bellesa són bàsicament blancs, la dona negra pateix una pressió social i estètica cap als elements que configuren la seva imatge.  Moltes dones negres han assumit i assumeixen els atributs de les dones blanques com els cabells, la pell i fins el color dels ulls. Avui una nova generació de dones, hereves d'altres que van lluitar fa temps, reivindiquen la bellesa negra com a primer pas d'un autoreconeixement que tregui a la dona afrodescendent de l'estereotip i la discriminació.




Avui, 21 de març  celebrem  el Dia Mundial de la Poesia i  el Dia Internacional de l'Eliminació de la Discriminació Racial. Per celebrar-ho  he triat  a una representant de la poesia de dones al món, la Shirley Campbell, poeta costa-riquenya d'origen jamaicà, i un dels seus poemes més coneguts: Rotundamente negra. 






Shirley Campbell és escriptora, antropòloga afrocostarricense. És la més reconeguda de les poeteses de la generació posterior a 1948, professora, especialitzada en Feminisme Africà i activista del moviment africà a Llatinoamèrica. És una dona que sembla que ha nascut per marcar el camí de les persones que la descobreixen. Al seu poema Rotundament Negra, trobem la identitat d'una dona amb pas ferm, que se sent orgullosa de ser com és, i que ho vol transmetre a la resta.


Rotundamente Negra 
Me niego rotundamente
A negar mi voz, Mi sangre y mi piel.
Y me niego rotundamente
A dejar de ser yo,
A dejar de sentirme bien
Cuando miro mi rostro en el espejo
Con mi boca Rotundamente grande,
Y mi nariz Rotundamente hermosa,
Y mis dientes Rotundamente blancos,
Y mi piel valientemente negra.
Y me niego categóricamente
A dejar de hablar
Mi lengua, mi acento y mi historia.
Y me niego absolutamente
A ser parte de los que callan,
De los que temen,
De los que lloran.
Porque me acepto
Rotundamente libre,
Rotundamente negra,
Rotundamente hermosa

Shirley Campbell (1994)




Per acabar, una proposta per aquelles persones que visquin a Saragossa. Fa pocs dies es van inagurar les  Jornades Afro 2014. Dintre de les activitats previstes, trobareu l'exposició " Rotundamente Negra" d'Angel de Manuel on, a través del poema, es fa un recorregut per 12 fotografies  de dones afrodescendents de Saragossa, orgulloses de ser-ho i mostrar-ho.







Recuperant Veus Oblidades: Clara Campoamor


Tenéis el derecho que os ha dado la ley, la ley que hicisteis vosotros, pero no tenéis el Derecho Natural, el Derecho Fundamental que se basa en el respeto de todo ser humano, y lo que hacéis es detentar un poder; dejad que las mujeres se manifiesten y veréis como ese poder no podéis seguir detentándolo…” Clara Campoamor. 
Debate en el Congreso de los Diputados. 1 de Octubre de 1931





En aquell context històric i social,  la defensa del dret al vot de les dones era qüestionat per polítics de dretes i d'esquerres i,  fins i tot, per altres dones, argumentant la incultura i poca preparació política de totes elles, i presuposant que aquestes donarien el seu vot  als partits eclesiàstics. L'única veu que es va escoltar en el Parlament aquell 1 d'octubre de 1931 defensant, i  amb arguments coherents, la lluita per la igualtat i la llibertat de la dona va ser la de Clara Campoamor. Dia rera dia, en l'època en que es va estar debatent la qüestió al Parlament, defensava que l'opinió de la dona havia de constar com equitativa, fos la que fos, perquè considerava que votar era un dret individual, no dirigit i triat prèviament per una educació en una ideologia . 


Respecto a la serie de afirmaciones que se han hecho esta tarde contra el voto de la
mujer, he de decir, con toda la consideración necesaria, que no están apoyadas en la
realidad. Tomemos al azar algunas de ellas. ¿Que cuándo las mujeres se han levantado
para protestar de la guerra de Marruecos? Primero: ¿y por qué no los hombres?
Segundo: ¿quién protestó y se levantó en Zaragoza cuando la guerra de Cuba más que
las mujeres? ¿Quién nutrió la manifestación pro responsabilidades del Ateneo, con
motivo del desastre de Annual, más que las mujeres, que iban en mayor número que los
hombres?
¡Las mujeres! ¿Cómo puede decirse que cuando las mujeres den señales de vida por la
República se les concederá como premio el derecho a votar? ¿Es que no han luchado las
mujeres por la República? ¿Es que al hablar con elogio de las mujeres obreras y de las
mujeres universitarias no está cantando su capacidad? Además, al hablar de las mujeres
obreras y universitarias, ¿se va a ignorar a todas las que no pertenecen a una clase ni a la
otra? ¿No sufren éstas las consecuencias de la legislación? ¿No pagan los impuestos
para sostener al Estado en la misma forma que las otras y que los varones? ¿No refluye
sobre ellas toda la consecuencia de la legislación que se elabora aquí para los dos sexos,
pero solamente dirigida y matizada por uno? ¿Cómo puede decirse que la mujer no ha
luchado y que necesita una época, largos años de República, para demostrar su
capacidad? Y ¿por qué no los hombres? ¿Por qué el hombre, al advenimiento de la
República, ha de tener sus derechos y han de ponerse en un lazareto los de la mujer?

...

No se trata aquí esta cuestión desde el punto de vista del principio, que harto claro está,
y en vuestras conciencias repercute, que es un problema de ética, de pura ética
reconocer a la mujer, ser humano, todos sus derechos, porque ya desde Fitche, en 1796,
se ha aceptado, en principio también, el postulado de que sólo aquel que no considere a
la mujer un ser humano es capaz de afirmar que todos los derechos del hombre y del
ciudadano no deben ser los mismos para la mujer que para el hombre. Y en el
Parlamento francés, en 1848, Victor Considerant se levantó para decir que una
Constitución que concede el voto al mendigo, al doméstico y al analfabeto que en
España existe no puede negárselo a la mujer.

...


A eso, un solo argumento: aunque no queráis y si por acaso admitís la incapacidad

femenina, votáis con la mitad de vuestro ser incapaz. Yo y todas las mujeres a quienes
represento queremos votar con nuestra mitad masculina, porque no hay degeneración de
sexos, porque todos somos hijos de hombre y mujer y recibimos por igual las dos partes
de nuestro ser, argumento que han desarrollado los biólogos. Somos producto de dos
seres; no hay incapacidad posible de vosotros a mí, ni de mí a vosotros.
Desconocer esto es negar la realidad evidente. Negadlo si queréis; sois libres de ello,
pero sólo en virtud de un derecho que habéis (perdonadme la palabra, que digo sólo por
su claridad y no con espíritu agresivo) detentado, porque os disteis a vosotros mismos
las leyes; pero no porque tengáis un derecho natural para poner al margen a la mujer.
Yo, señores diputados, me siento ciudadano antes que mujer, y considero que sería un
profundo error político dejar a la mujer al margen de ese derecho, a la mujer que espera
y confía en vosotros; a la mujer que, como ocurrió con otras fuerzas nuevas en la
revolución francesa, será indiscutiblemente una nueva fuerza que se incorpora al
derecho y no hay sino que empujarla a que siga su camino.








Afortunadament per tots i totes nosaltres, el seu discurs va donar els seus fruits, i un grapat d'herois anònims abanderats pels arguments de la Clara Campoamor, van fer que finalment guanyés el sufragi universal per només quatre vots .

La trajectòria de la Campoamor va estar marcada per la seva voluntat d'anar contra corrent i impulsada per la seva rebel·lia davant el paper que aquella societat reservava a les dones. D'orígens modestos, obligada en la seva joventut a una dura pluriocupació, es va obstinar a culminar una carrera universitària. Va aconseguir ser una de les primeres dones en obrir un bufet d'advocats al nostre país. Des d'aquell lloc, físic i moral, va dedicar totes les seves energies al reconeixement dels drets de les dones. Quan va considerar que aquest àmbit ja estava superat, va donar el salt a la política.


Ara que estem en temps de collita, en el qual l'esforç per visibilitzar totes aquelles dones que han conformat la nostra història comença a trobar espais on divulgar les seves aportacions, la Clara Campoamor és homenatjada avui amb un doodle commemoratiu a la seva figura. De mica en mica anirem fent camí, i es donarà l'espai merescut a totes les dones que, com ella, han estat i són una part fonamental de la nostra història. Perquè si imagino un futur, l'imagino amb nom de dona.








No et tallis: mou-te per les que pateixen la mutilació femenina


“No passar per la mutilació genital femenina ha estat molt dur...Vull ser un exemple per a les nenes i dones de la meva comunitat i ensenyar fins on poden arribar sense haver de passar per la mutilació genital femenina”
Janet Naningoi




Avui la Janet Naningoi trencava el silenci de pensaments que duia aquest matí, en llegir les seves paraules a l'article al diari 20 minuts

"El meu nom és Janet i he vingut a Espanya per explicar la meva lluita contra la mutilació genital femenina perquè avui, 6 de febrer, és el Dia Mundial de la Tolerància Zero a la Ablació. Vinc de Marigat, una comunitat de Kenya. Tinc 23 anys i si tot va bé, acabaré la meva formació com a professora a l'abril. A la meva família som 7 germanes i 3 germans, jo sóc la segona. La meva germana gran va ser l'única de les filles en passar per l'ablació.


Quan jo tenia 13 anys , al meu col·legi va arribar una professora d'una altra zona del país on no es realitza la mutilació genital femenina i per primera vegada vaig saber que podia demanar no passar per aquesta pràctica . Quan van arribar les vacances escolars vaig veure com els meus pares preparaven el necessari per dur a terme el ritual d'iniciació en què es practica l'ablació a les adolescents . Vaig reunir el valor per preguntar-li a la meva mare si seria mutilada i la seva resposta va ser: "sí , així ha de ser" . Aquest mateix dia vaig decidir fugir i refugiar-me en casa de la meva tia . Tres mesos després , quan van acabar les vacances , vaig tornar perquè el que més desitjava era seguir estudiant .


El meu pare em va permetre continuar a l'escola i no passar per l'ablació sempre que no em quedés embarassada ja que això seria una gran vergonya per a la meva família ja que, segons la tradició de la meva regió , només una dona que ha passat per l'ablació genital pot casar-se o tenir fills . Quan vaig arribar a classe, les meves 29 companyes de classe havien estat mutilades aquell estiu . Cap d'elles volia parlar ni acostar-se a mi, ni tan sols la meva germana gran . Era rebutjada i aïllada , tot això per no haver passat per l'ablació .

Vaig sentir que l'única solució era seguir estudiant i esforçar-me per demostrar que una jove que no ha estat mutilada pot ser també una bona alumna . Em vaig refugiar a l'escola i en aconseguir el meu somni de ser professora . Va ser llavors quan vaig conèixer al personal de World vision , ells havien escoltat la meva història i buscaven joves i dones com jo capaces de dir no a la mutilació genital femenina . Vaig començar a assistir a les sessions de formació i sensibilització sobre les conseqüències de l'ablació i els drets de les dones que organitza aquesta ONG en Marigat , primer a escoltar i després per parlar jo mateixa davant les més joves . Les nenes més petites van començar a fixar-se en mi perquè veien que hi ha una opció diferent a seguir una tradició que causa danys físics i psicològics .

No passar per la mutilació genital femenina ha estat molt dur, no només perquè vaig ser rebutjada per les meves companyes, encara avui pateixo les conseqüències de la meva decisió. En la meva comunitat, fins que no passes pel ritus de l'ablació, i sense importar l'edat que tinguis, ets considerada una nena que no ha passat a l'edat adulta. A més, sóc conscient de la dificultat que suposa per a una noia que no ha passat per la mutilació genital femenina trobar un home que l'accepti com a esposa. 

El meu somni segueix sent estudiar, fer un mestratge o un doctorat. Vull ser un exemple per a les nenes i dones de la meva comunitat i ensenyar fins on poden arribar sense haver de passar per la mutilació genital femenina. Segueixo col·laborant amb World Vision en el seu projecte de lluita contra l'ablació, perquè encara són moltes nenes que a l'oest del meu país han de patir les conseqüències d'una pràctica que, encara que és il·legal, té un profund arrelament social i cultural.






La mutilació femenina reflecteix una desigualtat entre sexes molt arrelada, i constitueix una forma extrema de discriminació de la dona. És practicada gairebé sempre en menors. Aquesta pràctica viola els drets a la salut, la seguretat i la integritat física, el dret a no ser sotmès a tortures i tractes cruels, inhumans o degradants, i el dret a la vida en els casos en què el procediment acaba produint la mort .

Com publicava avui Elena Valenciano al web Mujeres en red, "Unes 130 milions de dones i nenes a tot el món són condemnades injustament a viure -només per raó del seu sexe - amb una marca terrible : la mutilació dels seus òrgans genitals . Txad , Somàlia , Mali , Sudan , Burkina Faso , Senegal , Gàmbia , Kenya i Costa d'Ivori són exemples de països on més del 90% de les dones pateixen aquesta mutilació .

Almenys 15 països africans han ratificat el Protocol de Maputo , pel qual es declaren disposats a eliminar totes les pràctiques nefastes que atempten contra els drets humans de les dones . En concret , es comprometen a adoptar lleis i establir sancions per condemnar totes les formes de mutilació genital femenina .


Si us interessa treballar dins les aules, podeu consultar la proposta que va realizar UNICEF amb "No te cortes: muévete por quienes sufren la A/MGF".  I si el que voleu és veure un film, us proposo:








"La Flor del desert". Fitxa pedagògica realitzada per cinema per a estudiants






"Moolaade". Fitxa pedagògica realitzada per Edualter per treballar a les aules.







Celebrant la Vida

Vivir no es sólo existir,
sino existir y crear, 
saber gozar y sufrir 
y no dormir sin soñar. 
Descansar, es empezar a morir.
Gregorio Marañón




Paco León va estrenar el passat mes de novembre el curtmetratge solidari 'La Vuelta a la tortilla', una producció de ficció que aportarà els beneficis en suport a la lluita contra el càncer de mama . 

El documental tracta de representar la idea de seguir celebrant la vida, tot i que et diagnostiquin càncer de mama, sent capaços de donar "la volta a la truita", que és com es titula el curtmetratge. La creació del projecte  s'ha inspirat en el cas de 8 dones de diferents parts d'Espanya que han passat per aquesta malaltia


La proposta  que avui us presento desenvolupa  una història d'il·lusió. Es tracta d'una història d'amor quotidiana, en la qual la protagonista té l'opció d'afrontar-la, com faria qualsevol altra dona sinò tingués diagnosticada la malaltia. Ha de deixar enrere les seves pors i seguir endavant. La gent que l'envolta li dóna suport i l'ajuda a prendre les decisions adequades. En definitiva, una història emotiva que no pretén fer-nos plorar, sinó tot el contrari, treure un somriure ple d'il·lusió i esperança ", afirma Paco León. 


El valor de l'amistat, d'aquesta amistat que et dóna l'empenta necessària per donar-li "la volta a la truita", també apareix reflectit en aquest vídeo els beneficis es destinaran a la II Beca d'Investigació SEOM-Blucker 0,0. 








I si el que voleu és apropar aquest mateix tema a infants, no deixeu de donar una ullada a la interessant proposta que ens presenta Pinzellades al món amb els seus llibres infantils sobre el cáncer.













La força del talent


“Al fin y al cabo, somos lo que hacemos para cambiar lo que somos. La identidad no es una pieza de museo, quietecita en la vitrina, sino la siempre asombrosa síntesis de las contradicciones nuestras de cada día”. 

(Eduardo GALEANO, “El libro de los abrazos”)



La Regidoria de Dones i Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona organitza el ‘Cicle de cinema D Barcelona: la força del talent’, que vol reflexionar sobre el valor del talent femení a partir dels relats biogràfics de tres dones: Séraphine Louis, Gala i Wajda, una nena d’onze anys que viu als suburbis de Riad (Aràbia Saudí).

"El rastreig del talent femení d’entre les diferents opcions fílmiques disponibles,ens ha portat a dibuixar un cicle que proposa repensar aquest valor a partir de tres relats biogràfics diferents.

Des del documental a la ficció, hem elaborat un tast divers que cerca posar en valor allò que sovint la història no recull.

Tres films que no només descriuen situacions sinó que s’interroguen a fons sobre la visibilització de les creacions artístiques en el món acadèmic en el cas de Séraphine, la intel·ligència creativa i el compromís social en el cas de Gala i la transformació de l’entorn a través de petits gestos en el cas de La bicicleta verda.

El desconeixement del talent femení, fruit de la seva invisibilitat històrica, troba en la tria d’aquestes tres biografies un exemple encoratjador que ens permet bescanviar el silenci i la negació de sempre per imatges i paraules que ens narren unes vides plenes de talent" (Francina Vila i Valls.-Regidora de Dona i Drets Civils-Ajuntament de Barcelona)



 El cicle de cinema ha començat aquest mes de gener as Cinemes Boliche. El preu de l’entrada és de 3 euros. Veure programació (en PDF)





§  27, 28 i 29 de gener es va veure | Séraphine (dir. Martin Provost) França-Bèlgica, 2008VOSC

Pel·lícula biogràfica sobre la vida de la francesa Séraphine Louis, més coneguda com Séraphine de Senlis. Tot i que es dedicava a netejar cases, la seva vertadera passió era la pintura i, gràcies a conèixer un marxant alemany fascinat per la pintura moderna i naïf, aconseguí ser valorada pels seus quadres malgrat que després la Història de l’Art no l’hi ha concedit el lloc que li correspondria. El film permet recórrer la singular biografia d’una dona que fou incompresa en el seu moment tot i el seu enorme talent artístic





§  17, 18 i 19 de febrer a les 20 hores | Gala (dir. Sílvia Munt) Espanya, 2003 Versió en català

Documental que proposa un recorregut per la vida d’Elena Dimitrievna Diakonova, Gala, des del lloc on nasqué (Kazan, Rússia), passant pels diferents llocs on va viure i mostrant les amistats i relacions que tingué. Un retrat polièdric construït a partir dels seus textos i dels escrits d’Anastasia Tsvetaieva, Paul Éluard o Dalí, i amb diferents entrevistes a persones properes. 

El dia 17 de febrer presentació de la pel·lícula a càrrec de Sílvia Munt.




§  17, 18 i 19 de març a les 20 hores | La bicicleta verda (dir. Haifaa Al-Mansour Aràbia Saudí-Alemanya, 2012 VOSC

 Wajda és una nena d’onze anys que viu en els suburbis de Riad (Aràbia Saudí) el desig de la qual és tenir una bicicleta, però en el seu context no està ben vist que les dones en tinguin. El film mostra com els desitjos més innocents esdevenen veritables aspiracions de llibertat dins d’un sistema totalitari, vist a través de la vitalitat d’una nena que conjuga al mateix temps innocència i valentia.





Noves formes de violència de gènere a cop de WhatsApp

Il.lustració Eva Vázquez



Segons els últims estudis, es redueixen els comportaments sexistes entre els adolescents però s'incrementen els casos de maltractaments. D'aquesta manera resumeix la professora María José Díez Aguado, de la Universitat Complutense, les conclusions de l'estudi L'evolució de l'adolescència espanyola sobre la igualtat i la prevenció de la violència de gènere , en el qual fa una radiografia dels menors actuals comparant amb els de fa tot just tres anys , quan es va realitzar el primer estudi d'aquestes característiques.

Els adolescents no perceben les relacions d'alarma que mostren aquestes relacions abusives i aquest patró acaba alimentant", apunta Ana Bella Estévez, presidenta d'una fundació de supervivents a la violència de gènere que porta el seu nom. La realitat es percep en les xifres: el 25% de les noies assegura que el seu nuvi o ex-nuvi la controla a través del mòbil, el 23,2% confessa que la seva parella l'ha tractat d'aïllar de les seves amistats. Comportaments i situacions que Estévez assegura trobar-se molt habitualment.





"No identifiquen aquestes formes de control com a violència de gènere fins que arriben a un punt greu", explica Susana Martínez, presidenta de la Comissió d'Estudis de Maltractaments a Dones. I la percepció del risc o del caràcter nociu d'aquestes accions és encara menor quan aquest comportament es manté a través de les xarxes socials. "Quan s'utilitzen malament i de manera inconscient, les noves tecnologies són un element de risc, perquè hi ha casos en què, inconscientment, les víctimes estan permetent actituds que es poden arribar a convertir en armes contra elles", segueix Martínez.



"Els estereotips que crèiem superats es reiteren. Els patrons alimentats per la televisió, la literatura, el cinema o les relacions que veuen en l'entorn, acaben per sumir moltes adolescents en el paper de la dona submisa i l'home en el d'algú dominant que ha de fer sentir la seva veu per sobre de les dels altres ", analitza la psicòloga Rosa López. "I això construeix relacions desequilibrades i nocives", conclou.  (Font: El Pais)








L'increment dels casos de violència masclista - el 2010 , el 9,6 % de les adolescents reconeixien haver patit maltractaments, davant del 10,5% actual - s'explica , principalment , per l'accés a les noves tecnologies que faciliten l'assetjament i els insults . De fet , gairebé el 29 % d'aquestes menors ( d'entre 13 i 19 anys ) reconeixen haver patit o estar patint un control abusiu de la seva vida - amb qui parlen , on van, com han de vestir-se, què diuen .... - per part de la seva parella o exparella . La major part d'aquest control ( 25,2% ) , assenyala la professora Aguado , es realitza a través del telèfon mòbil.

Del percentatge de maltractades , el 23,2% reconeix que ha estat ridiculitzada i insultada , un 11,6% menyspreada , el 23,2% aïllada dels seus amics; gairebé el 15 % ha estat atemorida , el 6% s'ha vist obligada a realitzar activitats sexuals que no volia , i el 3% reconeix haver estat colpejada .
Aquesta desoladora realitat se suma a la dels nois que reconeixen haver exercit , encara que com era d'esperar , en proporcions menors que les joves : " l'he insultat i ridiculitzat " ( 13,2%),  " li he dit que no valia res " ( 7,2% ) ," l'he tractat de controlar decidint per ella fins al més mínim detall " ( 16.2 % ) ; " li he fet sentir por " ( 8,7% ) ," l'he pressionat perquè realitzés conductes de tipus sexual en què no volia participar " ( 6,1% ) ... I la major part d'aquestes accions , es realitzen a través d'internet.







Però no es pot tirar tota la culpa a les noves tecnologies d'aquest increment de la violència de gènere dels menors . Gran part la tenen els adults, que han transmès a aquests joves idees masclistes que fan perviure les relacions de desigualtat i que , en bona part , encoratgen la violència de gènere . Un exemple clar : el 73,3 % dels adolescents reconeix haver escoltat la frase: " La gelosia és una expressió d'amor" , pronunciada pels adults en alguna ocasió . El percentatge de noies que han escoltat aquesta frase "sovint " o " sovint " és del 35,8% (enfront del 29,3% de l'any 2010 ) i el de nois , del 36,8 % ( 29,3% fa tres anys ).

Una altra causa de l'increment de la violència de gènere , segons l'estudi , és l'avançament de l'edat del començament de relacions ( sortir amb un noi ) en gairebé cinc mesos : 13,1 anys els nois i 13,7 les noies . I mantenen i alimenten les seves relacions, sobretot , gràcies al contacte a través de les xarxes socials o per telèfon . El pla comú ja no és baixar al carrer , sinó quedar a la Xarxa.  L'estudi , realitzat per investigadors de la Universitat Complutense de Madrid amb les entrevistes en línia a 8.000 menors , mostra que efectivament es veuen menys. I això , apunta María José Díaz - Aguado , coordinadora de l'estudi , els fa estar menys satisfet amb les seves relacions . I molt més insegurs .



La radiografia és cridanera : el 4 % de les adolescents d'entre 14 i 19 anys han estat agredides pel noi amb què surten o sortien , i gairebé una de cada quatre confessa que el seu nuvi o ex-nuvi  les controla fins al punt de fiscalitzar amb qui parlen o com vesteixen . Control , relaten, a cop de Tuenti i WhatsApp .



Els adolescents espanyols , com mostra l'estudi Evolució de l'adolescència espanyola sobre la igualtat i la prevenció de la violència de gènere , comencen les seves relacions sentimentals cada cop més d'hora. Les inicien als 13 anys enfront dels 13,5 de fa tres . Aquest augment del percentatge de menors maltractades " pot deure's ", segons la professora Aguado , a que cada dia més joves saben reconèixer què és la violència de gènere i identificar les situacions . El gran desafiament actual , insisteixen els experts , és que la comunicació digital no es converteixi en una cadena de transmissió de la violència masclista .






Que les estadístiques reflecteixen una disminució en el nombre de denúncies per part de les dones sembla estar més relacionat amb la dependència econòmica que aquestes tenen de les seves parelles a causa de la crisi, que amb un canvi positiu de tendència en la violència masclista. La responsabilitat de la societat davant aquest tipus de conductes és no justificar en cap cas l'agressor, sigui quina sigui la seva edat o el seu estatus social. No cap la permissivitat. La violència de gènere és una de les més greus formes de violació dels drets humans de la dona i reflecteix un problema cultural en aquells llocs on es dona.

La catedràtica de Psicologia MªJosé Díaz-Aguado considera que una de les eines per eradicar aquests comportaments és fer un diagnòstic del que passa per determinar on es pot actuar i amb quins mitjans. "La violència de gènere no és una fatalitat biològica amb la qual ens hem de conformar. 
Podem canviar-la ".


Una dona / One Woman



Cantants i Músics reconeguts procedents de tot el món, des de la Xina, a Costa Rica, des de Mali a Malàisia, dones i homes, han fet un projecte de divulgació en favor de la solidaritat: "One Woman", una sola dona.

La cançó, presentada el Dia Internacional de la Dona, el 8 de març de 2013, es un clam que inspira a totes les persones qui l'escolta,  Promou els Drets de les Dones i la Igualtat de Gènere. "Una dona" es va escriure per l'ONU dones, l'Organització Internacional defensora de les dones i Nenes de tot el món,  amb l'objectiu de reconèixer el treball que desenvolupa a favor de la millora de les vides de les dones en tot el món.
"Una dona" ens recorda que si totes it os ens unim podem superar la violència i la discriminació  contra les dones. Com diu la cançó, "We Shall Shine!", ens espera un futur radiant.






Pots convertir-te en una defensora o defensor "d'One Woman" per donar suport al treball que realitza l'ONU Dones per posar fi a la violència contra dones i nenes, a favor del seu empoderament econòmic i participació política.  Es pot  fer una donació per compartir la cançó amb els teus companys de feina o amb les teves amigues i amics i contribuir a difondre el missatge sobre l'apoderament de les dones i la igualtat de gènere. Totes les donacions que s'aconsegueixin amb la cançó van directament a ONU Dones per ajudar-los a millorar la vida de les dones a tot el món.




Castells en Femení

" Sense les dones no es farien els castells de gamma extra que es fan"
Falcato





El món casteller es troba en un moment d’expansió internacional amb la recent declaració dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco, un reconeixement fruit de la constant capacitat d’adaptació als temps canviants.

Les modernitzacions s’han fet en múltiples àmbits. L’increment dels elements de seguretat probablement ha estat l’últim i el que socialment més s’havia reclamat, però la incorporació de la dona al món casteller, a principis dels anys 80, va ser un revulsiu que ha permès que se superessin tots els sostres tècnicament plantejats. 








Castelleres capdavanteres:


Com ens diu el Pere Ferrando, al web del Minyons de Terrassa, hi ha alguns documents que permeten pensar que algunes dones havien participat abans de manera puntual als castells. La primera referència seria de mitjans del segle XIX, quan a la biografia del General Prim, escrita per Francesc Gras el 1908, s’escriu que la dida del militar era “una dona vallenca que plantava cara a tots els homes” i que “feia de crossa quant els xiquets assajaven las torres a l’era del Delme”. De fet, actualment, les crosses, situades sota les aixelles dels baixos per ajudar-los a mantenir les espatlles amunt, són bàsicament dones, ja que es requereix una constitució baixa i prima, però fins als anys 80 l’havien ocupat homes. Referent a la mateixa època hi ha documents que asseguren que la dona d’Isidre Rabassó, cap de colla de la Vella de Valls des de 1876, “va demanar un vestit de casteller i pujà un castell de 7”. Ja al segle XX és sabut que ocasionalment algunes nenes pujaven, sobretot les filles dels qui portaven la colla en cada moment. Rosa Maria Xerta Batet, filla d’Isidro Canela, va pujar en alguna ocasió a la colla Els Caneles (1927), Montserrat Garriga Nin, filla de Pau Caio, a la colla del Pau Caio (1928) o Aurora Batet (1938), la Bateta, qui va pujar a la Nova de Valls, la Muixerra, els Nens del Vendrell i finalment, a la Colla Vella. Ja als anys 70, també els Bordegassos de Vilanova tenien algunes nenes entre els pisos de canalla, a destacar Eulàlia Carnicer acotxadora del primer 4de8 dels de Vilanova. També va ser aquesta colla la primera de 8 a tenir una dona al capdavant, Montse Albà l’any 2004.




A l'any 2010 va tenir lloc la primera Diada Castellera de Dones, a Bellprat (Anoia), en homenatge a Nativitat Yarza, la primera alcaldessa democràtica de la història d’Espanya, el 1934. Hi van participar les dones dels Moixiganguers d’Igualada, la Colla Joves Xiquets de Valls i els Castellers de Vilafranca, i les tres hi van alçar castells de 6.



"Encara que avui la majoria de nosaltres veiem com un fet normal que la dona formi part del món casteller de manera activa, aquest fet és bastant recent. Fa dos-cents anys que es fan castells. La dona, però, fa poc més de vint anys que és part activa d’una colla castellera. La revolució es pot dir que la van començar a fer els Minyons de Terrassa. Encara que a Valls trobem algun document que ens indica que alguna noia de la Colla Vella havia format part del pom de dalt de les construccions, no és fins a la formació dels Minyons quan la dona entra de manera normal dins del món casteller." ( Font: Blog Temporada Alta)



El passat mes de juliol el programa de televisió catalana va dedicar un programa a fer un repàs per la incorporació de la dona al món casteller.