Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Polítiques d'Ocupació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Polítiques d'Ocupació. Mostrar tots els missatges

Terrorífiques dades del nostre mercat laboral



Però sembla tant clar que ens equivoquem, com que ho anem a fer.



Retrat del nostre mercat laboral espanyol per aquest últim trimestre





Sóm 5.778.100 les persones aturades en aquest últim trimestre, segons de les dades de l'enquesta de la població activa (EPA)
 
Les dades d'atur que es van públicar ahir són absolutament aterridores. Per aquesta raó, les il.lustracions que avui ens acompanyaran volen posar de relleu el retrat del nostre actual mercat laboral. Tenir en situació d'atur el 25% de la població, és una situació esgarrifosa, sobretot si les úniques opcions que ens plantegen són aquestes: que la gent més gran continui treballant, no fer res i deixant que les grans fortunes estiguin en mans d'un petit nombre de persones i no s'utilitzi cap mesura solidària amb la resta de la població, fent una reforma laboral que, com ja imaginàvem, no ha donat el fruit promès, suprimint programes de suport a l'ocupació i que els col.lectius més pobres puguin subsistir amb l'ajut de xarxes solidàries d'altres pobres que, tot i no tenir, comparteixen el sostre i el pa.

Il.ustració A. Semenov


Estem a prop de "tots sants", on recordem els morts, les seves lluites i desitjos, i m'entristeix veure cóm el somni dels meus avis, treballant per les llibertats, pel compromís social, l'accès igualitari i públic a l'educació i la salut comencen a trontollar.  De fet, estem desballestant l'estructura productiva del país: totes les persones aturades de llarga durada, pel sol fet d'estar fora del mercat laboral, evidencien la pèrdua de capital humà



Com deia l'editorial de "El Pais" d'avui , "l'impacte entre el jovent revesteix particular gravetat: el risc de descapitalització del capital humà que es constitueix és major, ja que han de ser ells qui emparin el creixement econòmic futur. I aquest no és precisament molt esperançador a curt termini."





Il.lsutració A. Semenov


Des d'una perspectiva antropològica, l'ocupació és més que una forma de subsistència. "Afecta a la dignitat, a la valoració del propi ésser, a l'autoestima" i en la percepció de tot això influeixen factors com el fet de ser home o dona, o els anys que s'han dedicat a la formació, com explica el cap del servei de Salut Mental de l'Hospital de Sabadell, José Antonio Espino


Davant la prolongada durada de la crisi i el creixement negatiu de l'activitat econòmica, les polítiques actives d'ocupació a Catalunya comencen a bellugar-se a curt termini. Sembla com si de cop, tothom tingués presa per fer, el que no s'ha fet en tot l'any 2012: convocatòries de formació ocupacional, programa d’experiència professional per a l’ocupació juvenil “Joves per l’ocupació”, programa de formació a mida de les necessitats de les empreses, amb persones amb majors dificultats d'inserció amb un acord previ de contractació:forma i insereix,   programes de formació i contractació per persones aturades de llarga durada que hagin esgotat les prestacions, accions d'orientació a la inserció, i altres en la mateixa línia. Però, tot i que aquests programes començaran a donar resposta a un grup de persones en situació d'atur, no podem oblidar, que hi haurà una gran quantitat d'aturats, que no entran a formar part d'aquests col.lectius recollits en aquests programes, i que comencen a patir la desmotivació, la pèrdua d'identitat i rebuig per la formació i el reciclatge, i necessiten respostes.



Il.lustració A. Semenov




El dolor que suposa per una persona major de 45 anys, que amb una edat madura es troben per primera vegada en la seva vida sense ocupació i amb escasses perspectives de trobar-ne un de nou, no el podrem suplir amb una prestació de 426 euros. Necessitem d'espais de reforç i millora de l'autoestima ja que, sense aquesta, la persona aturada no podrà afrontar un procés de selecció, i molt menys de reconversió. Si considerem les incidències negatives desenvolupades en les persones aturades, tenint en compte si són dones o homes, trobarem efectes directes ocasionats pels estereotips marcats pel gènere i cap programa que les estigui corregint de manera efectiva.



L'atur va impactar gairbé en exlclusiva a les dones, amb 75.500 aturades més



  
El descens de l'ocupació ha afectat en major mesura les dones, amb 68.700 llocs de treball menys, mentre que entre els homes es van destruir 28.200 llocs de treball. L'atur va impactar gairebé en exclusiva sobre les dones i, per contra, no s'observa cap política d'ocupació que intenti combatre la incidència en funció del gènere.




Il.lustració A. Semenov

Les úniques llums que brillen en una nit com la que estem vivint, són les que estan emetent persones somiadores, que treballen per fer possible els seus propis projectes. Les dificultats de trobar una feina assalariada davant l'escassetat d'oportunitats aboca les persones desocupades a buscar altres sortides. En molts casos, l'oportunitat es troba en el treball autònom i l'emprenedoria social.

I avui acabo el post amb una cançó que ajuda a il.lustrar la reflexió d'avui: "El Miguel i lOlga tornen" dels Manel.




Generació perduda / Pèrdua del talent

"La crisi de la desocupació juvenil pot ser superada,
però només si la creació d'ocupació per als joves
 es converteix en una prioritat essencial
 en la presa de decisions polítiques
 i si s'intensifiquen les inversions
del sector privat de manera significativa "

 José Salazar Xirinachs
 Director Ocupació OIT



El Secretari General de les Nacions Unides, el passat 12 d'agost, amb motiu del Dia Internacional de la Joventut, constatava que el jovent ha estat el grup social més afectat per la crisi econòmica global i que molts d'ells estan "comprensiblement descoratjats per les creixents desigualtats ". A més, va destacar que un gran nombre de joves no l'oportunitat de millorar la seva situació, ni tampoc de participar en els processos polítics, socials i de desenvolupament dels seus països.

Una generació sense esperança és el que pronostica l'Organització Internacional del Treball (OIT), derivada de la crisi econòmica actual. El jovent de països com Grècia i Espanya poden representar una "generació perduda", amb problemes per entrar al mercat laboral i amb la impossibilitat de trobar solució a la situació en què es troba immersa. Quin tipus de polítiques d'ocupació s'està dissenyat i duent a terme per intentar aconseguir no perdre el talent d'una generació jove i desaprofitada ??? Aconseguirem encoratjar-los i evitar que perdin l'esperança de lluitar pels seus somnis?
"La taxa mundial d'atur juvenil per al 2012 continua estancada en el mateix nivell que va aconseguir en el més alt de la crisi i no s'espera que disminueixi fins almenys 2016", sosté l'Organització Internacional del Treball en el seu informe: Tendències mundials de l'ocupació juvenil 2012 - Font OIT

"Estem davant d'una crisi que pot portar a una generació perduda o molt seriosament marcada. Se sap que si no es comença al mercat laboral, si transcorre molt temps abans d'aconseguir la primera feina, això influirà en el tipus de treball i en els ingressos per la resta de la vida " afirma José Salazar Xirinachs.

En l'informe del Secretari de NNUU es detallava la situació de l'ocupació de joves d'entre 15 i 24 anys, i es va referir de manera preocupant en diverses ocasions a Espanya, Grècia i Irlanda i d'altres països amb elevades taxes d'atur juvenil.


Després de llegir dades com les que anteriorment us he exposat,  dies com avui també m'arriben multitud d'anuncis d'universitats a través de televisions,  ràdios,  diaris i Internet,  on gairebé ens prometen un futur lliure de conflictes i problemes. Lícit, sens dubte, però difícilment argumentable. I és llavors, quan mirant el meu currículum i la meva trajectòria em questiono, on està l'errada??   Cóm podem continuar dient que la sortida està en una carrera universitària, en una escola de negocis, en un màster o en una sòlida experiència laboral, quan persones amb tot aquest ventall de recursos i competències estem a l'atur? Quins valors hem de transmetre  a les generacions futures perquè aconsegueixin els seus somnis?  Estem en un moment de qüestionar-nos la realitat que hem viscut fins ara, i replantejar-nos el model econòmic, financer, educatiu i de valors que volem . Mentre no es produeixi un diàleg constructivista entre les necessitats de les empreses i dels treballadors/es, aquest futur per al jovent seguirà sent una utopia.


Crec en el talent de les persones, un talent moltes vegades ocult, que només som capaços de treure-ho de veritat en els moments més difícils. I aquest n'és un. Tot i que a vegades, la manca de resultats acaba desmotivant-nos. Sort que davant tanta incertessa hi trobem jovent arriscat que cerca solucions creatives, i si no mireu el video que ens ofereix: Anicet Lavodrama







 
"Treballar amb i per a la joventut ha de ser una prioritat, ja que són ells i elles els que constitueixen una força transformadora, són agents de canvis creatius, enginyosos i entusiastes, ja sigui en les places públiques o en el ciberespai, ja que han demostrat vigorosament una vegada més la seva capacitat i el seu desig de canviar el curs de la història i emprendre els reptes mundials." ( Ban Ki-moon) 




En línea amb aquesta reflexió s'ha emès un parell de programes interessants, us els deixo aquí per si voleu mirar-los.


















Signatures perque la Generalitat compensi la retallada estatal en polítiques d'ocupació

Vull donar difusió per si algú o alguna esteu interessats en signar el manifest que es presentarà al Xavier Mena, conseller del Departament d'Empresa i Ocupació: Perque la Generalitat compensi la retallada estatal en polítiques d'ocupació.
  



Les polítiques actives d’ocupació (PAO) tenen una importància cabdal en l’actual context econòmic de recessió i increment de l’atur. En un moment on l’economia catalana presenta taxes de creixement negatiu i un nombre d’aturats/des que segueix ascendint més enllà dels 600.000, els serveis ocupacionals contribueixen a generar activitat econòmica i a inserir persones al mercat de treball.

Les PAO s’adrecen a les persones i a les empreses, i s’executen des de la Generalitat, les corporacions locals i les entitats socials. Són serveis públics que actuen sobre l’oferta i la demanda de treball per tal de dinamitzar l’activitat econòmica. D’una banda, els seus programes ofereixen informació, orientació i formació a persones que busquen feina o que volen crear el seu propi negoci; de l’altra, donen suport a empreses en la gestió de la contractació laboral, l’impuls de la innovació, la recerca de personal o la identificació de perfils professionals.

De forma sorprenent i contra el que sembla de sentit comú en la conjuntura actual, les PAO han sofert enguany una retallada sense precedents. Els fons destinats a aquestes polítiques s’han reduït el 2012 –en plena crisi econòmica- un 58%, passant dels 457 als 191 milions d’euros. Una retallada de dimensions desproporcionades que tindrà un impacte molt negatiu sobre les més de 500.000 persones ateses per aquets tipus de programes, i de retruc sobre els més de 1.000 professionals que treballen avui en aquest sector. En resum, més persones en situació d’atur: mentre els usuaris dels serveis d’ocupació veuran com desapareixen serveis que milloren les seves possibilitats d’inserció al mercat de treball, els professionals que generen ocupació veuran desaparèixer els seus llocs de treball.

 
Els i les sota signants manifestem el nostre rebuig frontal a aquesta retallada. Per injusta, perquè penalitza les persones amb més dificultats d’accedir al mercat de treball. Per ineficient, perquè l’estalvi generat no suposarà una millora sinó un empitjorament de l’ocupació a Catalunya. Per ineficaç, perquè no aconseguirà reduir el nombre de persones aturades al nostre país. Som conscients que la retallada té el seu origen en la distribució de fons per part de l’Estat. Però la Generalitat de Catalunya no pot mirar cap a una altra banda davant d’un ajust pressupostari que deixarà sense resposta a bona part de les 615.000 catalans/es que es troben avui en situació d’atur.

Per aquesta raó, els i les sota signants demanem que el Departament d’Empresa i Ocupació doti un pressupost extraordinari que compensi la retallada anunciada de les PAO, i que faci possible mantenir els serveis públics d’ocupació que presten avui la Generalitat, les corporacions locals i les entitats socials.





Si esteu interessats en signar, el podeu fer a:

https://www.change.org/es/peticiones/xavier-mena-conseller-del-departament-d-empresa-i-ocupaci%C3%B3-que-la-generalitat-compensi-la-retallada-estatal-en-pol%C3%ADtiques-d-ocupaci%C3%B3#

L'orientació laboral una ocupació en extinció

En aquest vídeo dels Monty Python que vaig trobar mentre buscava una altra informació per la xarxa, em va semblar prou intel·ligent i irònic, com per ser l'eix conductor de la reflexió d'avui. En aquest gag un dels meus col·legues, en versió  anglesa, l'orientador, intenta fer la seva feina d'autodiagnosi i orientació vocacional amb un comptable  (comptador) que vol canviar a una ocupació més emocionant: domador, i per això s'entrevista amb l'orientador.



Imagino que no cal presentacions si parlo dels Monty Python.



 






Aquesta opció de trobar un orientador/a per aquest acompanyament, el va trobar abans de la crisi, ja que després d'aquest llarg viatge, les retallades, o com altres diuen, pressupostos austers, ens ha deixat reorientant-nos a nosaltres mateixos abandonant a milions de desocupats que ara es troben sense feina i sense saber com orientar-se en aquesta situació d'incertesa i  no futur.

Quan un 50% del jovent esta en situació d'atur, quan no poden accedir no només a un lloc de treball, sinó a l'orientació i seguiment per a l'elecció del projecte de vida, ens trobem davant un gravíssim problema. Triar un tipus de formació, un lloc on incorporar tot el teu potencial i les competècnies adquirides, una nova forma de reinventar-se un mateix per trobar un futur, o simplement una orientació i tutorització sobre canals actuals de recerca de feina, són decisions que no s'han de prendre a la lleugera i, per això, hauríem de plantejar-nos si són necessàries aquestes retallades en matèria d'ocupació i no en d'altres àrees, com els serveis de defensa i armament, protocols, ...


Com ja parlava fa un mes al post sobre les retallades en polítiques d'ocupació, aquestes posen en risc els programes d'inserció laboral, actualment a Catalunya el SOC ha reduit un 56% la dotació per programes de formació i orientació laboral. Quines polítiques d'ocupació proposa el Govern per aquestes  229.353 "persones" desocupades?. I parlo de persones, no d'ordinadors, totxos o cotxes.

En moments com els actuals, l'orientació, és un servei inqüestionable que actua com un element d'ordenació del capital humà que beneficia tant als treballadors i treballadores, com a les organitzacions.

Davant aquesta situació el nostre teixit productiu requereix d'una transformació que millori la seva competitivitat, per això la millora de la qualificació és clau. No obstant això, el finançament del sistema de formació pateix una disminució radical.


Davant aquest retall crec que ha arribat l'hora de dir: la nostra ocupació ha mort. La figura de l'orientador/a laboral està en perill d'extinció. I m'agradaria haver sentit aquesta frase en un altre context. Un context d'ocupació plena, i no davant d'una taxa d'atur del 24.3%.


La/el professional, expert/a en estimular la capacitat del seu usuari/ària per situar-la davant el món laboral, amb la funció d'ajudar-la a construir ponts entre la seva situació laboral actual i la situació en la que es vol trobar en un futur proper. Acompanyar-la en el recorregut d'esbrinar allò que pot oferir al mercat de treball i allò que aquest li pot oferir a ell/a,  s'està quedant com a caché a les definicions que el propi SOC va fer al wseu web, però no com una figura de referència per aquestes persones.