Sant Jordi 2012

Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.

La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.

Josep Maria de Segarra (1894-1961)

Són moltes les llegendes de la nostra cultura, però la que personalment a mí més m'agrada és la de Sant Jordi, el Drac i la Princesa, tot i que la meva sensibilitat cap a la igualtat em porta a reinventar-la per donar-li un toc coeducatiu i, de passada, reivindicar el regal de llibres a les dones i roses als nostres estimats.

Il.lustració Maja Lindberg

Parlaria d'una Princesa Valenta a la que li agradaven els llibres, i amb les seves lectures en vèu alta  cridava l'atenció d'un Petit Drac que habitava un forat del castell  i aquest, enamorat de les històries que relatava la princesa, aconseguia somiar despert amb ser un Drac Gegant que aconseguiria volar i endur-se a la Princesa fora del castell perquè fòs lliure i feliç fent tot allò que li vingués de gust.

Il.lustració Ileana Surducan

I el nostre Sant Jordi seria un homenet estranger que va conèixer la nostra Princesa Valenta quan ell, espantat al veure el Petit Drac, va pujar sobre el mur del castell, i ella agafant al Dragonet amb les mans el va col·locar damunt una pedra lluny de la mirada del cavaller.

Sant Jordi, agraït per la valentia de la nostra Princesa li va regalar una rosa del roser i li va explicar tots els contes, llegendes i històries que els savis i les sàvies de la seva terra explicaven als infants. (Però recordeu que aquesta seria la meva història i no pas la llegenda original)

Il.lustració Eluneth

Segons la tradició popular, Sant Jordi era un militar romà nascut al segle III a la Capadòcia (Turquia). El sant, que estava sota les ordres de l'emperador Dioclecià, es va negar a dur a terme l'edicte de l'emperador que ordenava perseguir els cristians i per aquesta raó va ser martiritzat i decapitat pels seus coetanis. Molt aviat es va començar a venerar com a màrtir a la part oriental de l'Imperi Romà i de seguida aparegueren histories fantàstiques lligades a la seva figura.
La gesta de Sant Jordi i el drac es va fer popular a tota Europa cap al segle IX sota el nom de "Llegenda àuria", i va ser recollida per l'arquebisbe de Génova, Iacopo da Varazze, més conegut com a Iacobus de Voragine, en 1264, en el llibre 'Legenda sanctorum'. En aquesta versió, però, la gesta passava a Líbia.

La versió de la llegenda més popular a Catalunya explicada per  Joan Amades en el Costumari Català al 1904,  narra que Sant Jordi va  ferir al drac, no el va matar. Sant Jordi, desprès de ferir el drac, el va lligar i el va donar a la princesa, que el dugué fins al poble de Montblanc on la gent li va perdre la por. I va ser allà on la gent del poble el va acabar  matant.

Il.lustració Carles Arbat

Fa molt i molt de temps, el poble de Montblanc era devastat per un monstre ferotge i terrible, que podia caminar, volar i nedar, i tenia un alè tant pudent que, des de molt lluny amb les seves alenades, enverinava l'aire i produïa la mort a tots els qui el respiraven.

El monstre era l'estrall dels ramats i les persones, i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Preocupats per la situació, els habitants de Montblanc van pensar en donar al drac, cada dia de menjar a una persona, per intentar calmar-lo. El problema, era trobar la persona que vulgues sacrificar-se cada dia per ser devorada pel drac.

I així fou com després d'una llarga discussió, els vilatans van decidir sortejar cada dia qui seria la persona que aniria a para a l'estomac del drac. I així ho feren, i sembla ser que la jugada els va sortir bé, l'abominable bèstia se'n deuria sentir satisfeta, perquè deixà de fer estralls i malifetes per aquelles terres.

Però heus aquí que un dia, la sort feu que li toqués ser devorada a la filla del rei. La jove princesa era molt simpàtica, amable, bonica i elegant. Tenia el cor de tots els ciutadans robats, i per aquest motiu centenars s'oferiren per substituir-la. Però el rei, afligit i adolorit, fou just i sever, la seva filla era com qualsevol altre. Si li havia tocat hi havia d'anar. 

I així fou com la jove donzella sortí del castell per trobar-se amb la bèstia mentre tot el poble mirava desconsolat i afligit, com la princesa es dirigia cap al sacrifici. Però mentre la noia es dirigia cap al cau del monstre, un jove cavaller, amb una brillant armadura, muntat sobre un cavall blanc, es va presentar. La donzella se'l mirà i l'advertí:

- Fugiu! fugiu ràpidament d'aquí! noble cavaller, si us quedeu per aquí, apareixerà la bèstia i només us vegi us devorarà.

El jove cavaller, se la mirà i li contestà

- No patiu jove donzella.Si sóc aquí es perquè hi he vingut expressament. He vingut des de molt lluny per protegir-vos a vós i a alliberar el vostre poble d'aquesta fera.

No va tenir temps ni de dir això, que de cop i volta va sortir la fera, davant l'horror de la princesa i el goig del cavaller. Va començar una intensa però breu lluita, fins que el cavaller li va clavar una bona estocada amb la seva llança, que va deixar malferida a la terrible bèstia i la matar. De la sang que en brollà, en sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai, roser del que el jove cavaller en tallà una rosa i li oferí a la princesa.

Il.lustració Luisa Kelle

 

I de les  propostes, comencem per la visita a la Biblioteca Nacional de Catalunya que, si es sol.licita, es pot visitar amb l'alumnat; més tard es pot passejar per les Rambles envoltats de llibres i roses. Com cada any, la Biblioteca de Catalunya ofereix una Jornada de Portes Obertes el dia 23 d’abril, des de les 10 del matí fins a les 19.30 h.   Els fons de la Biblioteca de Catalunya són rics i diversos, recullen el testimoni de la creació literària, artística i científica produïda al llarg de molts anys. Es tracta d’un llegat patrimonial irrepetible, construït a través de compres finançades per la institució i donatius de moltes persones, entitats i organitzacions que amb el seu suport han col·laborat en la formació d’un conjunt bibliogràfic de màxim interès per al país.A més a les  hores en punt, es podran escoltar peces a la pianola situada a la Sala de Llevant.

Una altre proposta interessant, apareguda fa un temps al bloc Poesia Infantil i Juvenil, consistia en la realització d'unes auques com a  recurs poètic que fàcilment es pot utilitzar a l'aula. Aprofitar un esdeveniment com el de Sant Jordi i el Dia del llibre és una bona oportunitat per a realitzar la nostra pròpia auca. La proposta és fer una auca amb la Llegenda de Sant Jordi, amb 6 o 9 escenes. Cada escena ha d'anar acompanyada d'un rodolí. Serà un treball col·laboratiu d'aula.

Si ens resulta difícil, cal copiar o prendre nota de les següents auques que us recomanem:

-Auca de Sant Jordi, a La pared de les Auques


-Per Sant Jordi... un auca, amb auques fetes pels xiquets de molts col·legis de Catalunya

-Auca del Dia del Llibre i la Rosa, en Rodolins.cat


-La llegenda de Sant Jordi, auca de les Tres Bessones, de Laura Almiñana

- Jordiada, Auca des de Cornellà de Llobregat (2008)

-Poemes catalans sobre Sant Jordi


I molts jocs i recursos per a jugar en Sant Jordi, a Edu365.cat

Aquí teniu la guia de lectura de llibres de Sant Jordi, el drac i pincesa que la nostra companya de la Biblioteca de Cocentania ens ha deixat al seu bloc Pinzellades al món.

I de poemes també us en deixo,

• Invocació a Sant Jordi, Miquel Dolç
• El cavaller Sant Jordi, A. Correig i Massó
• Sant Jordi, Lluís Gassó i Carbonell
• L'abella i la flor, A. Bori Fontestà
• En un jardí i Les roses, Joan Vinoli
• Les roses franques, La diada de Sant Jordi i les flors que s'esfullen, Joan Maragall
• La poesia, Josep M López Picó
• Cançó de la rosa, Joan Garcés
• La rosa de cristall, Josep Maria de Segarra
• Brot de Salvia, Guerau de Liost
• El poeta olora un perfum i A la poesia, Joan Brossa
• El despertar de la rosa, A. Correig i Massó
• El roser de Sant Jordi, J. M. Rovira i Artigues
• L'espasa de Sant Jordi, Alfons Maseres
• Les roses de Sant Jordi, Salvador Perarnau
• Sant Jordi, Guillem Colom
• Sant Jordi triomfant, J. M. Folch i Torres
• Sant Jordi, Salvador Espriu

Poesia per Sant Jordi 2011

View more PowerPoint from Salvia

Per totes i tots vosaltres us deixo amb els somnis del meu dragonet Juancho i

us desitjo una bona diada de Sant Jordi 2012.

El dia del pare responsable i la cura compartida

Il.lustració de Giuseppe Mariotti

D’aquí pocs dies es celebrarà el Dia del Pare, i vull aprofitar aquesta data per fer una proposta engrescadora. Celebrem un dia del pare diferent, el d’un pare responsable amb la criança i no només com a mer proveïdor material de la família, sinó com a subjecte participant de manera activa en totes les facetes de la criança. I quan parlo del pare, m'estic referint a tots els homes que actuen com a pares (padrastres, oncles, avis,germans,...), al meu entendre, el motiu de celebració és la funció de "pare", independement de qui l'exerceixi.

Aquest tall d'entrevista d'el Fary que em va fer arribar el meu estimat amic Carlos, ajuda a il.lustrar el tema de reflexió d'avui. Necessitem un home coresponsable amb la criança, o volem simplement celebrar que cadascuna i cadascú de nosaltres va ser concebit per un home al que se l'anomena pare? Perquè això ja es feia abans a les escoles, fins que els nous models de família, i l'entrada progressiva del model laic a l'escola, ens ha fet oblidar aquesta data. Ara, la nostra estimable publicitat, amb l'objectiu de poder augmentar les vendes ( inclòs l'ONCE s'ha apuntat al carro), l'estimula novament.

Jo proposo vindicar aquest dia per construir el dia del pare coresponsable.  Crec que d'un pare cal esperar molt més que les aportacions dineràries pel desenvolupament i criança dels fills i les filles. Cal implicació, cal responsabilitat, cal que comencin a canviar els estereotips atorgats al pare com a ent inflexive i protector. Hem de començar a visibilitzar al pare que té cura de la família, l'acompanya en la seva educació i en les tasques diàries (escola, extraescolars, metges, reunions de mares i pares,....). Però, de vegades el vent no bufa al nostre favor, els homes continuen tenint salaris més alts, i són les mares les que redueixen la jornada, i, per postres, ara resulta que la reforma torna a fer un pas enrere i elimina el dret del pare i la mare al permís de lactància (abans de la reforma tots dos: pare i mare podien gaudir-lo, i ara només un d'ells podrà sol.licitar-lo). Ja sabem que tot i tenir aquest nom, ells no alletaven, però tenien temps per poder-se fer càrrec i començar a crear un vincle afectiu molt important i imprescindible per la seva coresponsabilitat davant aquesta criança.

Ells i elles ens retallen i jo proposo més temps, doncs sí. Proposo que comencin per incorporar com a dret mínim i irrenunciable el permís per les revisions mèdiques i de seguiment de la mare i de la preparació al part, perquè d'aquesta manera començariem a establir aquest vincle fins i tot abans del seu naixement.

Ill.lustració Mónica Pérez

Il.lustració Momo Carretero

Avui li toca el torn als pares, que viuen l'embaràs amb intensitat, fins i tot els que no es volen ni perdre un cop de peu, els que participen activament en el part, si els hi permeten, els que llegeixen els llibres de la Rosa Jové o el Carlos González, perquè es volen informar sobre les necessitats dels seus fills i filles,  i cóm cobrir-les, els que donen suport a les seves companyes durant la lactància, els que llegeixen tants contes, com informes o diaris, els que no allarguen falsament la seva jornada laboral per no arribar a temps de fer el sopar, els que consolen els seus fills i filles de nit i fan bíceps bressolant i no els calen sales de fitness,  els que de tantes visites es coneixen perfectament tots els parcs del seu voltant, els que es lliuren a la infància i deixen que aquesta els canviï la vida a millor, els que s'han obert sense por a la seva vessant de la cura i la coresponsabilitat,  i que es van allunyant del paper al qual els relegava el sistema patriarcal, aquests nous pares són els que ajudaran a millorar la infància i la família, i de passada el món.

Il.lustració Serena Curmi

Kyle Pruett, prestigiós especialista del Centre d'Estudis sobre la Infància de la Universitat de Yale i autor del llibre Fatherneed (La necessitat de pare) cita nombroses investigacions segons les quals tots dos, el pare i la mare, tenen una semblant predisposició emocional per guiar, cuidar i nodrir als fills/es. "Són la societat o les seves famílies les que no els preparen d'una manera similar per a això". Aquests estudis em reafirmen en la meva idea de que la nova paternitat ha de ser presencial, conscient i voluntària.
 

La figura dels pares "virtuals" que anteposen el treball a estar amb els seus fills i filles  ha de pertànyer al passat, ja que perjudica tota la societat i, sobretot,  als propis infants,  en créixer sense referents masculins coresponsables.

Ens hauríem de qüestionar si “al Sistema”  no l'interessa que siguem esclaus dels treballs, que els nens i les nenes creixin sols sense una criança d'afecció que els ompli a tots els nivells, i que les persones no tinguin temps de pensar per millorar la seva vida, sinó només consumir per anar tapant buits vitals en un cercle viciós que expressa molt bé el documental "Història de les coses" narrat per l'Annie Leonard.

           
 

 

Sabeu, hi ha dies que les paraules cauen en forma d'imatges, i això és el que ahir em va succeir recercant informació i imatges per aquest post. Com si d’una ma invisible es tractés, vaig rebre aquets curtmetratge: “Father and daugter” (Pare i filla) .


És un maravellòs curt d'animació del director i il · lustrador holandès Michaël Dudok de Wil que va guanyar l'Oscar i BAFTA en la seva categoria l'any 2001 i nombrosos premis més. La música, que envolta completament el film i ocupa tota la banda sonora, és de Normand Roger que és un compositor del Quebec. A més, la música juga un rol molt important en la creació de l'ambient, amb l'acordió i el piano. Igual que el curt, segueix el principi de la tornada, una cosa que es va repetint.

“Father and Daughter “ ens mostra l'indestructible vincle entre pare i filla que resisteix el pas del temps i a qualsevol circumstància de la vida, ens explica una història d’afecte però també la de la pèrdua d'un ésser estimat: el pare.

Sens dubte, l'elecció de les tècniques emprades, tintes i aquarel·les entre d’altres, per a la realització del curt, donen aquest toc de dolçor i melangia, i ajuden a que l'emoció es dispari mirant aquesta extraordinària animació.

Fixeu-vos en  la roda que gira, el buit del llac, la vellesa i la joventut, la vida i la mort, les fulles que avancen al pas de la vida, com a moments de reflexió.


 

Per accedir al material feu click a sobre

Per anar tancant aquest post, com sempre que puc, us annexo recursos per poder treballar a les aules. En aquesta ocació són  de l’associació Hombres por la Igualdad de l’Ajuntament de Jerez de la Frontera, que al llarg dels últims anys ha anat realitzant diferents campanyes del dia del pare igualitari, entre les quals trobem material per treballar la coeducació des de l’educació infantil i  la primària. Una sèrie d’activitats molt interessants.

Autors: Antonio Martínez Cáceres, José Antonio Chamizo Román, Daniel Leal

Edició: Ajuntament de Jerez. Igualdad y Salud. Programa de Hombres para la Igualdad.

La nostra companya de Pinzellades al món ens proposa uns quants llibres il·lustrats i àlbums, per a  infants i grans, on el pare és el protagonista principal. Pares de tots tipus que tenen fills i filles ben diferents.

Llibres infantils sobre el pare i la paternitat: Guia de lectura

    

-Anthony Browne. Mi papá. Ed. FCE

-Papás del mundo. Ed. La Galera *

-Bisinski / Sanders. Todos los papás. Ed.Corimbo *

-Gabriela Keselman / Emilio Urberuaga. Este monstruo me suena. Ed. La Galera *

-Ross Collins. ¡Mi papá es genial! Ed. Blume *

-Montserrat Tobella. Papá. Ed. Edebé 

-Ophélie Texier. Papá lobo. Ed. Corimbo *

-Manuela Monari /Evelyn Davidd. En los hombros de papá. Ed.  ItsImagical

-Nadine Brun-Cosme. ¡Hoy lo hace papá! Ed. Corimbo *

-Carl Norac / Ingrid Godon. Mi padre es un gigante. Ed. Símbol *

-Michael Rosen / Helen Oxenbury. ¡Vamos a cazar un oso!. Ed. Ekaré 

-Abigail Wilentz. Papá, ¡Eres el mejor!. Ed. Pearson Educación 

-Mireille d'Allancé. Siempre puedes contar con papá. Ed. Corimbo *

-Philip Waechter. Días de hijo. Ed. Lóguez

-Alain le Saux. La caja de papá. Ed. Corimbo *

-Jillian Harker / Kristina Stephenson. Te quiero, papi. Ed. Parragón

-Isabel Martins / Bernardo Carvalho. P de papá. Ed. Kalandraka

-Daniel Nesquens / Jesús Cisneros. Papá tenía un sombrero. Ed. Anaya Infantil y Juvenil *

-Bénédicte Guettier. El papá que tenia 10 hijos. Ed. Casterman

-Estrella Burgos / Miguel Tanco ¿Cómo es tu papá? Ed. FCE

-Alison Ritchie / Alison Edgson. Papá y yo. Ed. Pearson Alhambra

-Nadine Brun-Cosme / Michel Backès. ¡Hoy lo hace papá! Ed. Corimbo *

-Eric Carle. Papá, por favor, consígueme la luna. Ed. Kókinos

-Wendy McCormick. Papá, ¿me echarás de menos? Ed. Everest 

-Kate Banks / Lauren Castillo. Un día con papá. Ed. Juventud *

-Edgar Keret / Rutu Modan. Papá escapó con el circo. Ed. FCE 

-Alain Serres / Bruno Heitz. Terrible. Ed. Libros del Zorro Rojo

-Dan Yaccarino. Todos los viernes. Ed. Intermón Oxfam *

-Ole Könnecke / Rafik Schami. Cómo curé a papá de su miedo a los extraños. Ed. R que R *

-Regalo para mi papá. Ed. San Pablo 

-David Gossman. Un niño y su papá. Ed. Montena

-Marc-André Bouchard / Quentin Blake. Con la cabeza en otra parte. Ed. Combel

-Cecilia Eudave / Jacobo Muñiz. Papá oso. Ed. A buen paso

-Gabriela Keselman / Avi. Si tienes un papá mago. Ed. SM 

-Baron Baptiste / Sophie Fatus. Mi papá es de plastilina. Yoga para padres e hijos. Ed. RBA

-Davide Cali / Anna Laura Cantone. Un papá a la medida. Ed. Edelvives *

-Janosh. Papá león y sus felices hijos. Ed. Kókinos *

-Claude K. Dubois. Una historia a dos. Ed. SM 

-Thierry Robberecht / Philippe Goossens. Mi padre fue rey. Ed. Edelvives *

-Lawrence Schimel / Alba Marina. ¡Vamos a ver a papá! Ed. Ekaré *

-Dennis Whelehan / Tim Archbold. La padreteca. Ed. Edelvives

-Elisabeth Zöller / Els Cools y Oliver Streich. Óscar, papá y el trampolín de tres metros. Ed. Alfaguara 

-Toon Tellegen/ Rotraut Susanne Berner. Mi padre. Ed. Siruela 

-Daniel Nesquens / Sergio Mora. Papá tatuado. Ed. A buen paso

-Jiro Taniguchi. El almanaque de mi padre. Ed. Planeta Agostini

Tots els llibres marcats amb asterisc ( * ) estan en castellà i català.

I per acabar, i en  una línia molt propera a la meva proposta, us deixo el cartell amb les propostes per aquest dia de l'associació Homes Igualitaris que ha organitzat una sèrie d'actes engrescadors.

No dubteu de dir la vostra a l'apartat dels comentaris