 |
| Il.lustració Eva Vázquez |
Segons els últims estudis, es redueixen els comportaments sexistes entre els adolescents però s'incrementen els casos de maltractaments. D'aquesta manera resumeix la professora María José Díez Aguado, de la Universitat Complutense, les conclusions de l'estudi L'evolució de l'adolescència espanyola sobre la igualtat i la prevenció de la violència de gènere , en el qual fa una radiografia dels menors actuals comparant amb els de fa tot just tres anys , quan es va realitzar el primer estudi d'aquestes característiques.
Els adolescents no
perceben les relacions d'alarma que mostren aquestes relacions abusives i
aquest patró acaba alimentant", apunta Ana Bella Estévez, presidenta d'una
fundació de supervivents a la violència de gènere que porta el seu nom. La
realitat es percep en les xifres: el 25% de les noies assegura que el seu nuvi
o ex-nuvi la controla a través del mòbil, el 23,2% confessa que la seva parella
l'ha tractat d'aïllar de les seves amistats. Comportaments i situacions que
Estévez assegura trobar-se molt habitualment.
"No
identifiquen aquestes formes de control com a violència de gènere fins que
arriben a un punt greu", explica Susana Martínez, presidenta de la
Comissió d'Estudis de Maltractaments a Dones. I la percepció del risc o del
caràcter nociu d'aquestes accions és encara menor quan aquest comportament es
manté a través de les xarxes socials. "Quan s'utilitzen malament i de
manera inconscient, les noves tecnologies són un element de risc, perquè hi ha
casos en què, inconscientment, les víctimes estan permetent actituds que es
poden arribar a convertir en armes contra elles", segueix Martínez.
"Els estereotips
que crèiem superats es reiteren. Els patrons alimentats per la televisió, la
literatura, el cinema o les relacions que veuen en l'entorn, acaben per sumir
moltes adolescents en el paper de la dona submisa i l'home en el d'algú
dominant que ha de fer sentir la seva veu per sobre de les dels altres ",
analitza la psicòloga Rosa López. "I això construeix relacions
desequilibrades i nocives", conclou. (Font:
El Pais)
L'increment dels
casos de violència masclista - el 2010 , el 9,6 % de les adolescents reconeixien
haver patit maltractaments, davant del 10,5% actual - s'explica , principalment
, per l'accés a les noves tecnologies que faciliten l'assetjament i els
insults . De fet , gairebé el 29 % d'aquestes menors ( d'entre 13 i 19 anys )
reconeixen haver patit o estar patint un control abusiu de la seva vida - amb
qui parlen , on van, com han de vestir-se, què diuen .... - per part de la seva
parella o exparella . La major part d'aquest control ( 25,2% ) , assenyala la
professora Aguado , es realitza a través del telèfon mòbil.
Del percentatge de
maltractades , el 23,2% reconeix que ha estat ridiculitzada i insultada , un
11,6% menyspreada , el 23,2% aïllada dels seus amics; gairebé el 15 % ha estat
atemorida , el 6% s'ha vist obligada a realitzar activitats sexuals que no
volia , i el 3% reconeix haver estat colpejada .
Aquesta desoladora
realitat se suma a la dels nois que reconeixen haver exercit , encara que com
era d'esperar , en proporcions menors que les joves : " l'he insultat i
ridiculitzat " ( 13,2%), " li
he dit que no valia res " ( 7,2% ) ," l'he tractat de controlar
decidint per ella fins al més mínim detall " ( 16.2 % ) ; " li he fet
sentir por " ( 8,7% ) ," l'he pressionat perquè realitzés conductes
de tipus sexual en què no volia participar " ( 6,1% ) ... I la major part
d'aquestes accions , es realitzen a través d'internet.
Però no es pot
tirar tota la culpa a les noves tecnologies d'aquest increment de la violència
de gènere dels menors . Gran part la tenen els adults, que han transmès a
aquests joves idees masclistes que fan perviure les relacions de desigualtat i
que , en bona part , encoratgen la violència de gènere . Un exemple clar : el
73,3 % dels adolescents reconeix haver escoltat la frase: " La gelosia és
una expressió d'amor" , pronunciada pels adults en alguna ocasió . El
percentatge de noies que han escoltat aquesta frase "sovint " o
" sovint " és del 35,8% (enfront del 29,3% de l'any 2010 ) i el de
nois , del 36,8 % ( 29,3% fa tres anys ).
Una altra causa de
l'increment de la violència de gènere , segons l'estudi , és l'avançament de
l'edat del començament de relacions ( sortir amb un noi ) en gairebé cinc mesos
: 13,1 anys els nois i 13,7 les noies . I mantenen i alimenten les seves
relacions, sobretot , gràcies al contacte a través de les xarxes socials o per
telèfon . El pla comú ja no és baixar al carrer , sinó quedar a la Xarxa. L'estudi , realitzat per investigadors de la
Universitat Complutense de Madrid amb les entrevistes en línia a 8.000 menors ,
mostra que efectivament es veuen menys. I això , apunta María José Díaz -
Aguado , coordinadora de l'estudi , els fa estar menys satisfet amb les seves
relacions . I molt més insegurs .
La radiografia és cridanera : el 4 % de les adolescents d'entre 14 i 19 anys han estat agredides pel noi amb què surten o sortien , i gairebé una de cada quatre confessa que el seu nuvi o ex-nuvi les controla fins al punt de fiscalitzar amb qui parlen o com vesteixen . Control , relaten, a cop de Tuenti i WhatsApp .
Els adolescents
espanyols , com mostra l'estudi Evolució de l'adolescència espanyola sobre la
igualtat i la prevenció de la violència de gènere , comencen les seves
relacions sentimentals cada cop més d'hora. Les inicien als 13 anys enfront
dels 13,5 de fa tres . Aquest augment del percentatge de menors maltractades
" pot deure's ", segons la professora Aguado , a que cada dia més joves
saben reconèixer què és la violència de gènere i identificar les situacions .
El gran desafiament actual , insisteixen els experts , és que la comunicació
digital no es converteixi en una cadena de transmissió de la violència
masclista .
Que les
estadístiques reflecteixen una disminució en el nombre de denúncies per part de
les dones sembla estar més relacionat amb la dependència econòmica que aquestes tenen de les
seves parelles a causa de la crisi, que amb un canvi positiu de tendència en la
violència masclista. La responsabilitat de la societat davant aquest tipus de
conductes és no justificar en cap cas l'agressor, sigui quina sigui la seva
edat o el seu estatus social. No cap la permissivitat. La violència de gènere
és una de les més greus formes de violació dels drets humans de la dona i
reflecteix un problema cultural en aquells llocs on es dona.
La catedràtica de
Psicologia MªJosé Díaz-Aguado considera que una de les eines per eradicar
aquests comportaments és fer un diagnòstic del que passa per determinar on es
pot actuar i amb quins mitjans. "La violència de gènere no és una
fatalitat biològica amb la qual ens hem de conformar.
Podem canviar-la ".
