Pensant en els altres

Riure, plorar, aprendre. Després d'aquest dos anys, els trenta cinc alumnes  entenen que els lligams d'amistat es creen pensant en els sentiments dels altres. Aprendre  pensant en els altres els ha enssenyat la clau de la felicitat.

En la presentació d'un dels reportatges del "60 minuts", a TV3,  Joan Salvat  deia: "poques vegades la televisió ha servit per trasmetre les emocions que comporta aprendre" i avui tinc el plaer de dedicar un petit espai en el meu blog a aquest reportatge emocionant, "Pensant en els altres", i poder compartir-lo amb vosaltres.  Aquest documental ha estat premiat repetidament pels seus valors, entre els quals es troba la tendressa per acostar-se a l'aprenentatge en una escola. "És una mena de cantic a la vida, i a la manera d'aprendre a viure. A l'Escola Municipal de primària a Kanawara, una ciutat de 8.000 habitants al Japó, Toshiro Kanamori ha aconseguit unir aprenentatge amb diversió, amb respecte a la individualitat de cada nen i amb gran creixement personal del seu alumnat.

"Pensant en els altres", narra les vivències del professor Toshiro Kanamori, que educa els nens i les nenes, creant un ambient d'empatia i respecte absolut entre l'alumnat. Els atorga veu i els permet opinar, tractant-los com les persones que són, deixant-los la llibertat necessària perquè desenvolupin la seva individualitat.

Explica que només tenim una vida i que hem de viure-la amb alegria, però que la felicitat no consisteix en buscar únicament el benefici individual, sinó en aprendre a pensar en els altres.

.

... "Per què estem a l'escola? ... Per ser feliços! Si algú no és feliç, ningú ho serà al seu voltant"

... "Quan la gent t'escolta de veritat, viu per sempre en el teu cor"

Una de les dinàmiques habituals que practiquen a classe són "les cartes del quadern". Els infants escriuen diàriament cartes en un quadern en què expliquen els seus sentiments, què pensen sobre alguna cosa o quines solucions donarien a un problema. Cada dia tres nens llegeixen la seva carta i la resta en pot opinar.

Això fa que els infants aprenguin a buscar al seu interior, a mirar dintre de si mateixos, a reconèixer la seva individualitat i a donar nom a les seves emocions i, per tant, a comprendre les dels altres. Els ensenya a pensar en la resta i, en definitiva, a ser feliços creixent a partir del respecte propi i aliè.

Aquests infants tenen la vida davant seu, a poc a poc però a pas segur enfilan el camí cap a la maduresa. Plens d'energia i plens d'amor. El 24 de març és l'últim dia d'escola després de dos anys junts: els alumnes d'aquesta classe es separaran i per acabar el curs el mestre escriu la mateixa paraula de sempre, "Lligams".


- ..."Durant aquests dos anys hem intentant crear uns lligams. Vosaltres heu fet un esforç perquè els altres us entenguéssim i per entendre als altres. Tots hem fet un esforç mutu de comprensió. A mi no m'agrada sempre recordar el passat, però en els moments difícils els meus amics sempre m'han fet costat. Aquest pensament us ha d'ajudar. Penseu en les coses que hem fet junts durant aquests dos anys. Tots hem fet el que hem pogut per intentar entendre el significat de la vida. Podem estar-nos ben orgullosos." Toshiro Kanamori

Aquí teniu el documental sencer:

La reflexió que avui us plantejo és si  lliçons com aquesta penseu que estan inclosa en les nostres lleis d'educació, que anem canviant sovint.  Els resultats aconseguits fins ara continuen evidenciant que tenim una escola poc inclusiva, no s'ha aconseguit  que l'educació emocional s'incorpori al curículum. Acceptaríem les famílies que als nostres fills i filles aprenguessin prioritàriament a ser feliços, en comptes d'assignatures acadèmiques útils de veritat? Interessa una ciutadania amb empatia, amb responsabilitat social i amb vides plenes, o volem perpetuar un sistema educatiu sense esperit crític,  manipulable i que la superació provingui exclusivament  de les notes i no de les competències adquirides?

M'acomiado amb les paraules de Toshiro Kanamori, "Deixa que la gent visqui al teu cor, hi agafa tanta gent com vulguis". Ells expliquen les seves coses, i els altres comparteixen els seus sentiments. Quan la gent t'escolta de veritat, viu per sempre en el teu cor.

Us deixo l'enllaç del documental en català amb subtítols en castellà.


Pensant en els altres. part 1

Pensant en els altres. part 2

Pensant en els altres. part 3

Pensant en els altres. part 4

Pensant en els altres. part 5

“ No ensenyo només conceptes. 

Ensenyo als nens a crear lligams entre ells,

 i el primer pas consisteix en reconèixer la seva vulnerabilitat 

i en compartir-la a través d’un diari personal.

 Quan els companys escolten un altre company,

 viuen per sempre en el seu cor,

 els ensenyo a permetre que els altres visquin al seu cor”

 Noburou Kaetsy.

A mida, proposta per treballar valors.

El millor que pots fer pels altres no és ensenyar els teus béns, sinó fer-los veure les seves pròpies riqueses.

Clica per accedir

La proposta que a continuació presentem vol ser una aportació per a treballar els valors amb nois i noies adolescents en l'espai de tutoria que ofereix l’ESO.

El programa A MIDA es caracteritza per oferir materials que han estat dissenyats amb la voluntat d'apropar-se a la vida dels alumnes, recollint situacions rellevants i conflictes del seu interès. Amb les diferents unitats volem afavorir que els alumnes parlin d'allò que els passa, de la seva experiència quotidiana, dels seus neguits, de les seves aspiracions i, en definitiva, de tot allò que els preocupa.

Tot pensant i parlant d'aquests temes, també es pretén que els alumnes entrenin les seves capacitats morals, que tinguin l'oportunitat -i la necessitat- de conèixer-se millor, d'exercitar el judici moral, de posar-se al lloc de l'altre o d’autorregular la pròpia conducta. Es tracta doncs d'afavorir el desenvolupament de la intel·ligència moral, entenent que en la mesura que les capacitats que la integren estiguin més desenvolupades, els joves es trobaran més ben preparats per tal d'afrontar situacions conflictives, i prendre les decisions que considerin correctes.

Les unitats que ofereix tracten sobre valors. En alguns casos explícitament i, en molts altres de forma implícita, hi ha valors com són el respecte, la sinceritat, el diàleg o la cura dels altres, que apareixen al llarg del programa. Òbviament es tracta de valors àmpliament compartits que transcendeixen l'àmbit de les opcions personals, culturals o religioses particulars.

Partir de la pròpia experiència, desenvolupar la intel·ligència moral i transmetre valors són aspectes complementaris que permeten aconseguir alhora un doble objectiu: aprendre a viure correctament a l'interior d'una societat i desenvolupar la pròpia autonomia i esperit crític que ens permeti anar més enllà.

Les divuit unitats que inclou el programa A MIDA estan pensades de forma que cada tutor/a o centre pugui seleccionar aquelles que consideri més adequades per al seu grup, així com decidir en quin ordre les aplicarà. Tot i la relació entre alguns dels temes tractats, cada unitat té la suficient autonomia per ser aplicada sense necessitat de fer referència a cap altra. De la mateixa manera, la proposta que hem fet quant a la distribució d’unitats en els dos cicles de l’ESO és orientativa però no determinant. Cada centre haurà de valorar quins són els temes més adients per treballar amb els alumnes a cada moment. (Font: Programa a Mida de GREM de la Universitat de Barcelona i la Fundació Jaume Bofill )

Força, equilibri, valor i seny

Fotografía | Kireei, cosas bellas - Part 3

Els que acostumeu a seguir les meves reflexions i notes, segurament sabreu que el tema dels castells humans ha estat abordat en anteriors entrades.  Avui vull centrar-me en l'experiència que hem pogut viure fa pocs dies al Centre Diari Sant Josep, on un grup de joves castellers, "Els carallots" de Sant Vicenç dels Horts, va realitzar un taller de sensibilització adreçat a un col.lectiu de joves i infants en situació de risc que, unint les seves forces i les seves saviesses, van iniciar-se en el món casteller, juntament amb la pràctica d'alguns jocs de taula, com per exemple "El nan casteller".

Activitat del Nan Casteller al CDSJ

Sóc de les que pensa que la filosofia i els valors del món casteller són una eina fonamental que caldria traspassar a projectes amb joves i infància en situacions de vulnerabilitat, ja que un dels seus grans pilars és el treball en equip.  Molts cops, quan he desenvolupat projectes amb joves amb dificultats, m'he vist obligada, per la propia tipologia i paràmetres marcats pel projecte, a incorporar al seu curriculum un apartat en habilitats socials, oblidant-nos de les diferents activitats reals d'integració, de convivència  i cooperació, des de la diversitat, que podem fer des de la pràctica, com és el cas dels castells. I és que, a banda de millorar les competències en habilitats socials, des de la pròpia experiència lúdica dels castellers, millorem la integració, l'arrelament d'identitat i la cohesió com a grup, la descoberta de la pròpia força i del propi cos. L'activitat dels castells, dins dels projectes amb persones en situació de vulnerabilitat, facilita la creació d'un espai on poden desenvolupar lligams, confiança i respecte per l'aportació de l'esforç o seny  de l'altre, factors que la converteixen en una activitat molt interessant. I on valors com la solidaritat, la tenacitat, l'equilibri, el treball en equip i  la passió per aconseguir una fita es posa en relleu.

La pròpia expressió castellera, fer pinya, ens indica el grau de cooperació i col·laboració que totes les seves i seus membres han de desenvolupar per poder construir el somni de tots ells, amb la força, la confiança amb l'altre i el seny de tots plegats.

Castells de Reus

Els castells humans són un mecanisme d'inclusió, ningú no és prescindible, tothom necessita de l'altre per aconseguir l'objectiu. Als castells participen persones de totes les edats, de diferents condicions físiques i alçades, de diferent classe social i ocupació, cadascun aportant en funció de la necessitat del grup  i les seves possibilitats. La seva organització ha d'incorporar la precisió  i destresa necessàries per muntar torres que desafien molts paradigmes, però que tan sols la voluntat de voler fer, els atorga l'opció d'aconseguir-ho.

A través d'aquesta experiència, els Carallots de Sant Vicenç van aconseguir que els nostres infants i joves s'adonessin de la seva pròpia tenacitat per aconseguir una fita, i la descoberta de la seva confiança en sí mateix i en l'altre per pujar a sobre de les seves espatlles, en entendre la necessitat del treball en equip i, sobretot, en descobrir que els castells no entenen de fronteres, ni de classe social. Que, tot i portar un mocador al cap, elles també van poder posar-se la faixa i fer pinya o provar de pujar.

Enfaixant-se un grup de noies del Centre Diari Sant Josep

Jo vull, amb aquest post, agrair l'esforç i gratitud que va mostrar la colla castellera de Sant Vicenç dels Horts a la nostra demanda, i la seva entrega i dedicació desinteressada cap aquest jovent i infants del nostre centre. Junts hem aconseguit motivar-los a provar noves experiències i des d'on podrien aconseguir millorar les seves competències, perquè des de les colles castelleres s'aconsegueix viure  les claus de l'èxit i la descoberta de tot un grup i el seu potencial. 

Els Carallots els formaven sobre la col.locació de la faixa

Començaven les primeres proves

Exposició didàctica sobre la pujada, l'equilibri i la confiança per poder pujar a les espatlles

Perquè entre tots i totes fem colla, perquè ens hem de saber mirar endins, sense complexos, i ajudar-nos a veure’ns en aquestes torres màgiques, perquè massa sovint, com educadors i educadores, tenim massa seny i massa equilibri, però ens falta la força i el valor per canviar les estructures i les pràctiques habituals en la nostra tasca diària, i  és que  sense aquests quatre elements bàsics dels que parlava l'Anselm Clavé, sense tots quatre alhora, res no pot créixer.

A la plaça, a la plaça
Prenen part en nostra festa
Els forçuts Xiquets de Valls,
I en pilars, castells i torres
Mostraran sa habilitat.
Pels carrers fan la passada
Amb les gralles i els tabals.
---Nara, nara! Ram, plam, tramp!
I a la casa de la vila
A migdia faran cap.

Quina gatzara, quina delícia,
Causen  al poble els braus Xiquets,
Quan gallardegen amb llur perícia:
Força, equilibri, valor i seny!

Visca, visca, visca!
Vénen de Valls amb sa rústica orquestra,
Vénen de Valls per honrar nostra festa.
Formen la colla
Joves com cal.
Benvinguts sien
Els Xics de Valls!

Quina, gatzara, quina delícia,
Causen al poble els braus Xiquets,
Quan gallardegen amb llur perícia:
Força, equilibri, valor i seny!

--S’ouen ja els tabals i gralles!
--Ja s’albiren els Xiquets!
--Rataplam, plam! Nara naranà!

Fan castells pujats per sota
I torrots de cinc pilars,
Alcen torres de set pisos
I movibles espadats.

Quina gatzara, quina delícia,
Causen al poble els braus Xiquets,
Quan gallardegen amb llur perícia:
Força, equilibri, valor i seny!

Ai quin plaer,
Quin goig tan viu,
Veure el nen
En el vell cim
Com fa l’aleta
I ufà somriu,
I els jovenets
Del setè pis
Fent figueretes
Sobre els del quint!

Nord dels Xiquets en sien,
Ninetes, vostres ulls
Formosos
Com estels de plata
Que en el zènit obscur
Brillen en nit serena
I l’ample espai
Banyen de llum.

Nines gentils,
Els Xiquets galants
Braus us rendeixen
Som homenatge,
I amb dolç afany
Vostres mirades
Donen coratge
Als Xiquets de Valls.

Adéu-siau, Xiquets de Valls.
Adéu-siau-

(Obra: Els Xiquets de Valls, Anselm Clavé)

El món necessita circs de papallones

"Tots tenim la nostra bona estrella.

Tots som especials.

Hem nascut capaços.

El truc consisteix en saber per a què som capaços."

Darcie D. Burtch

Com deia la Montse de del Zer Baix Montseny:

La vida, els centres educatius... són com un circ

 i a vegades, les persones, el nostre alumnat, els humans...

 ens transformem, ens reinventem... Com les erugues que esdevenen papallones.

M'agrada la metàfora i la voldria compartir amb tots i totes vosaltres

.

Segurament heu començat  a rebre aquest dies un munt de missatges de felicitació de festes nadalenques, imatges i propòsits pel proper any 2013.  Jo us vull convidar a gaudir d'un curtmetratge que està ple d'esperança: "El circ de les papallones". El meu regal no està embolicat amb cel.lofan ni porta cap tipus de garlanda, però sí tot el meu desig d'estar al vostre costat compartint el que tinc, la meva il.lusió, i recordar-vos la bellesa que pot portar la paciència.

Il.lustració Joan Luis

The Butterfly Circus- "El circ de la papallona",  és un emotiu curtmetratge que ens parla de la superació personal i de la recerca del propi lloc al món, amb un missatge d'esperança, de motivació i de repte. Coprotagonitzat per l'actor mexicà Eduardo Verástegui, ha guanyat el primer premi del concurs de curts "The Doorpost Film Project". Aquest premi reconeix l'aportació del curt a la promoció de valors com l'esperança i la dignitat humana.

Sinopsi: Narra la història d'una troupe d'artistes de circ durant la gran depressió dels Estats Units. Però, el circ del senyor Méndez és diferent a la resta. Al seu circ, la gent troba sorpreses que els deixen amb la boca oberta per l'admiració. Sr. Méndez troba un jove sense extremitats en un circ de rareses i està disposat a acceptar-lo al seu circ i canviar-li la vida.

Director del curtmetratge: Joshua Weigel

L'actor principal: Nick Vujicic. És un orador motivacional i director de Life Without Limbs, una organització per a persones amb discapacitat física. 

Va néixer a Melbourne, Austràlia, amb una agenèsia consistent en una tri-amèlia que es caracteritza per la manca de tres extremitats. La seva vida va estar plena de dificultats. Una d'elles va ser no poder anar a una escola normal, malgrat no tenir discapacitats mentals, va aprendre a escriure usant els dos dits  del seu peu esquerre. Va patir assetjament al col·legi, que li va afectar molt negativament i, amb vuit anys, va començar a plantejar-se el suïcidi.

L'inici del curtmetratge "El circ de la papallona" ens recorda a Freaks, de Tod Browning, on es descriu cruelment el món dels "fenòmens" de fira.

També presenta similituds amb L'home elefant, de David Lynch. No obstant això, el protagonista d'aquest curt no és Joseph Merrick, encara que comparteixi amb aquest personatge la seva gran humanitat. "Jo no sóc un monstre ... Sóc un ésser humà ... Sóc un home ", explotava en una memorable seqüència de la pel·lícula. Will, en canvi, assumeix la seva soledat i la maldat dels homes amb una resignada indiferència, fins que descobreix que hi ha "altres" circs: el circ de la papallona del senyor Méndez.

Allà descobrirà el valor de tot ésser humà, fins i tot el seu propi.

El curtmetratge ens permet reflexionar sobre la mirada que tenim envers els altres.

- Treballar l'empatia.

- Reflexionar sobre la capacitat de resiliència dels protagonistes.

- Definir sentiments.

- Gestió del talent dins dels recursos humans.


Avui us faig dues propostes de treball: una per treballar les habilitats socials i l'altre per la gestió de recursos humans i la gestió del talent.

Metologia d'intervenció per l'aula

1. És un vídeo de dues parts (10 i 10 minuts). S’hi veu la  capacitat de canvi en un personatge, la resiliència, cóm les parts més negatives del nostre ésser poden transformar-se en positives. Dóna molt de joc per treballar molts temes: resilència, empatia, motivació, superació, desenvolupament del potencial propi,...

Si el voleu veure en versió original, podeu accedir a través del link del Youtube. Així, alhora us permetrà treballar la llengua anglesa de manera transversal.

2. Podem obrir un debat sobre:

- Cóm se sent el personatge principal en el primer moment?

- Cóm el veuen els altres?

- Quin va ser el motor del canvi?

- Què sents tu per ell?

- Cóm identifiques el personatge? Quina és la seva debilitat? Cóm la veus? Cóm l'han treballat?

 

Ara ens toca treballar i motivar als "nostres monstres de fira" amb les accions del mag i, amb paciència, esperar que surtin de la crisàlida. Confieu en la tasca que esteu desenvolupant i treiu de cadascuna de les vostres accions educatives el vostre propi circ de les papallones.

Butterfly Circus Troupe - Subtitulada (ES) from Juan José Caballero on Vimeo.

A través d'aquest magnífic curtmetratge us proposo l'activitat que ha desenvolupat el bloc pràctica jurídica i empresarial  per treballar-lo dins la gestió de recursos humans: la gestió del talent.

Ens mostra un paral·lelisme entre la història del circ de la papallona i la relació amb el desenvolupament i gestió de potencial que s'efectua a les grans empreses. Aquest símil ens condueix a plantejar-nos diverses preguntes: Cóm desenvolupem el potencial? Quí té l'habilitat per detectar-ho?, o Cóm ho podem canalitzar? (...) El desenvolupament i gestió de potencial de les persones que ens envolten en la nostra organització és, i ha de ser, un dels objectius fonamentals de recursos humans en qualsevol empresa.

Per treballar aquest curtmetratge 

1. Les competències de gestió de potencial del Sr Mendez (Director del circ) són l'element diferenciador de l'èxit i el bon funcionament de les persones dins la seva organització, en comparació amb el circ anterior.

2. L'habilitat del Sr Mendez és saber suggerir que el camí a exercir és ell que un té dins dels seus propis sentiments, sense marcar cap pauta, mentre cadascú ho troba. Deixant que sigui cada membre del circ qui el trobi a la seva manera, forma o destinació. Simplement els estimula i dóna suport, facilitant-li les eines de motivació necessària per assolir la seva finalitat dins del circ (organització). Has de estimar el que fas, per després obtenir resultats.

3. No totes les organitzacions saben desenvolupar el potencial dels seus membres. En el vídeo podem observar que en el primer circ, tots els "monstres" estan frustrats, amb una baixa motivació i sense anhel per desenvolupar la seva pròpia comesa. No obstant això, en el circ de Sr Mendez, l'actitud dels "monstres" és diferent, tenen un desig per millorar i desenvolupar el seu treball. Es senten satisfets.

4. El factor motivació, que al seu torn està estretament vinculat al talent i al desenvolupament de potencial. Mendez en tot moment tracta motivar en Will d'una manera subtil, sense aparent insistència en un primer moment. Will, al seu torn, en els seus començaments no creu que tingui cap habilitat especial. Però és llavors, quan el paper d'en Méndez, com a desenvolupador de talent, és més determinant, deixant-li el seu propi espai perquè explori quines són les seves veritables aptituds i limitacions, trobant sentit a la seva vida, destancant-li al Will en tot moment la fe en l'èxit dels seus propòsits."Si només poguessis veure la bellesa que surt de la paciència (...) "Però ells són diferents a mi? Si. Tu tens un avantatge. Com més gran sigui la lluita ... Més gran serà la glòria!.

5.Quan estimes i creus en el que fas, desenvolupes el teu talent i com a conseqüència obtens resultats i reconeixement. La metàfora del circ de les papallones, consisteix en un símil a les papallones, les quals neixen d'un capoll que necessita el seu temps de maduració. El talent i potencial necessiten també la seva maduració, perquè se'n puguin obtenir resultats apreciables.
El que manca al mercat són persones amb talent que tinguin bones idees i sobretot s'arrisquin i les possin en pràctica. Els avantatges competitius ja no es construeixen només amb capital, amb patents o invertint en tecnologies, sinó amb el compromís de persones degudament alineades al voltant d'una idea poderosa ben executada.

Veu lo meravellós i el meravellós emergirà.

Sols necessita de la teva mirada i veu per sortir a la superfície.

Bones Festes.