Regala'm el que vulguis, jo hi poso la imaginació

Il.lustració Claudia Degliuomini 

L'Ajuntament de Barcelona, amb la voluntat d’avançar cap a l’equitat entre dones i homes, l'any 2008  va incorporar a la Cavalcada de Reis la patge Estel, per explicar els nens i les nenes de la ciutat i, sobretot, als pares i a les mares, la importància d’escollir joguines no sexistes i no violentes.

Coincidint amb aquestes dates en que molts de nosaltres realitzarem la compra de regals per als i les més petites de la casa, l'Observatori de les Dones en els mitjans de comunicació, llença una bona proposta per repensar el que oferim als altres, amb la seva campanya "Els regals no són sexistes".  Es una invitació a no quedar-se en el missatge de l’ aparador, sinó a deixar volar la imaginació i anar encara més enllà. 

Des de la gestió dels espais de lleure es pot fer pedagogia i eixamplar aquesta representació esbiaixada que la publicitat fa dels regals. Es tracta de saltar per sobre dels estereotips, tot proposant una manera diferent de dialogar críticament a través de la pràctica i ampliant la capacitat de desplegar nous significats i continguts simbòlics a allò que sembla voler actuar de manera  predeterminant.

Aquestes últimes setmanes estem inmersos en un allau mediàtica que ens convida a comprar regals, regals per a tothom: per a nenes, per a nens, per a 

gent gran... de vegades en tons pastel, de vegades en colors estridents, tot depèn de qui hagi de rebre el regal. 

I és que la publicitat, per tal d’aconseguir el seu objectiu, que no és altre que vendre, simplifica el seu discurs fins a un punt en què cau molt fàcilment en un ús sexista dels missatges. Ho fa utilitzant uns criteris ben simples, com ara definir el públic objectiu segons uns arquetips tancats, sobretot en funció del gènere, i a partir d’aquí associa a aquests arquetips unes idees preconcebudes que tenen com a resultat un model tancat de masculinitat i feminitat, que a més a més és estàndard i on tampoc no tenen cabuda els matisos. 

Així, la publicitat ven un valor afegit del qual es desprenen formes de viure, formes de ser i tot un seguit d’ideals que difícilment podem ignorar i que reforcen la construcció de la masculinitat i la feminitat basada en una socialització de gènere que atribueix certs valors i actituds segons a qui es dirigeixen. 

Per tant, aquests missatges acaben potenciant els prejudicis sexistes i tenen com a conseqüència la separació del món masculí i del món femení en dues esferes que no semblen confluir mai i que es construeixen com a oposades. 

Així doncs, la publicitat crea una falsa realitat a partir dels estereotips presents a la societat i fa encara més complicat trencar amb aquests mecanismes tan arrelats en els nostres imaginaris.

Dintre d’aquesta lògica, els regals esdevenen elements socialitzadors, a partir dels quals s’aprenen rols i s’estimulen actituds. Per això, diem que els regals no són sexistes per se, sinó que ho és el món simbòlic que es construeix al seu voltant, on encara es valora desigualment aquelles actituds atribuïdes a homes i dones, i que la publicitat reprodueix i reforça. 

Tot això no fa res més que posar-nos a totes i a tots dins l’engranatge d’aquesta lògica on el marge de moviment certament és reduït, però des d’on encara tenim la possibilitat de  contestar i anar contra corrent.

Per tant, l’acte de fer un regal és també una oportunitat per anar més enllà dels estereotips, ignorar les convencions socials i publicitàries i ampliar l’imaginari social que ens envolta i del qual formem part.

Els regals no són sexistes, tu tries!

L’acte de regalar no és tan sols un gest, sinó que també forja la identitat. Amb la nostra elecció podem contradir comportaments imposats i no escollits. Si, a més a més, tenim en compte que l’acte de rebel·lió ens personalitza i ens caracteritza, per què no aprofitar-ho i subvertir aquest ordre en què el rosa no és una reivindicació sinó una imposició? Visquem la diferència no com una raresa, sinó com un dret. 

Regala diferència, fes-ho divertit! 

I per celebrar el nou any, amb passos cap a l'equitat, una nova proposta en matèria de publicitat que vol trencar amb els misstages i propostes sexistes, amb una nova acció molt més creativa.

L'ànima dels contes

Els contes com a generadors d'actituds i comportaments igualitaris.

Il.lustració Aileen  Posada

Avui Dia Internacional del Voluntariat, vull continuar aquesta tasca de "voluntariat cap a l'àmbit social, educatiu i de gènere" a través d'aquest bloc, compartint una excel.lent guia per promoure la igualtat a través dels contes. Aplicar el concepte de coeducació als contes té com a objectiu afavorir nous models de relació entre dones i homes, al voltant de referents d'igualtat, pau i justícia.  

Aquesta publicació, "L'Ànima dels contes", és una Guia editada per l'Institut Andalús de la Dona que ha estat distribuïda a centres d'educació infantil i primària de la comunitat andalusa, per a ser utilitzat pel professorat en general, especialment als equips responsables de la coeducació,...

A través dels contes es treballa el currícul ocult, per aquest motiu, cal abordar elements d'anàlisi que permetin prendre consciència sobre això.

El valor educatiu dels contes  és una eina didàctica de gran rellevància dins dels projectes sòcio-educatius i que pot treballar-se des dels centres educatius com des de les famílies, mitjançant la seva funcionalitat lúdica, didàctica i socialitzadora i a través de la qual es pot contribuir a la transmissió de valors conduents cap a la igualtat.

Segons Carmen Ibáñez Sandín, "el conte és un relat breu de fets imaginaris, de caràcter senzill, amb finalitat moral o recreativa, que desenvolupa la imaginació i desperta la curiositat."

En opinió de l'autora de la guia,  el conte des d'una perspectiva integral també ofereix la possibilitat que l'alumnat desenvolupi les competències bàsiques establertes a nivell curricular, aconsegueix assolir objectius establerts en les diferents àrees d'ensenyaments i adquireixi valors com ara: respecte, solidaritat, generositat, convivència, coresponsabilitat, compromís, etc.

Il.lustració Maria Marcolin

Aquesta guia didàctica té com a objectius oferir als i les professionals d'educació i lleure, que desenvolupen la seva tasca en els nivells educatius d'Educació Infantil i Primària, Centres Obert i Centres Diairs, eines que els permetin analitzar, seleccionar i treballar amb contes infantils des de la perspectiva de gènere, com a instruments per coeducar des de la infància. Des de la guia, es recomana una sèrie de contes o recursos, i ofereix estratègies que han estat utilitzades en alguns centres educatius. Així es poden prevenir la violència i les actituds discriminatòries que encara avui segueixen vigents, en gran part per la manca d'implicació dels mitjans, famílies, etc.

Entre els continguts destaca l'explicació del paper que ocupen els contes en l'educació en igualtat, com triar contes coeducatius, com reinventar i unes pràctiques explicades pas a pas (introduir un conte, generar debat, observar papers de nens i nenes, reflexionar sobre la desigualtat actual, crear nous contes, etc.)

A més té un annex amb enllaç a contes i materials de coeducació que poden ser molt útils tant per al professorat, educaduros i educadores com per a les famílies.

Des d'aquí pots descarregar-la.

El primer pas per ser una dona entregada és tenir la boca tancada

Hi ha històries que, de cop, desperten la nostra consciència i davant les quals no podem quedar impasibles. En aquest cas, l'origen d'aquest "despertar" el puc situar en el contingut del documental- "Gentes extraordinarias.- Mujeres Obedientes", que he conegut a través de la  meva companya Rat.

El documental, emès fa un parell d’anys al canal Cuatro, ens permet reflexionar sobre la manera en què el sistema patriarcal fa palanca per no perdre la seva força en les nostres relacions interpersonals. I de quina manera culpabilitza les dones del desastre dels seus matrimonis i de l’augment del nombre de divorcis.

Al documental apareixen una sèrie de dones que decideixen dedicar la seva vida a la seva parella, ser submises i obedients per evitar conflictes en la vida en comú i aconseguir la felicitat. Tot seguint el mètode que Laura Doyle, autora del llibre “The Surrendered Wife", proposa. Però cóm és que totes accepten que són la causa del conflicte en les seves relacions de parella?  Quin tipus d'educació hem rebut per assumir amb naturalitat la submissió d'un ésser humà a un altre i, a sobre, estar convençuda que vius en el paradís? 

Quan la igualtat entre homes i dones és un dret que, després de moltes lluites i sacrificis, s'ha incorporat a la nostra legislació, la qual cosa ens ha permès pensar que hem fet un pas endavant i que ens trobem en el bon camí, unes actituds com les descrites al documental suposen un salt enrere. Em pregunto qué pensarà la nostra "Malala Yousafzai"?, ella que ha lluitat, arriscant la seva vida, pel dret l'educació de les nenes al Pakistan i, en definitiva, a tot el mon.

Crec que, davant el visionat del documental, sobren paraules. Primer, cal que us mireu i escolteu amb atenció les aportacions i comentaris de les persones entrevistades, després us proposo que participeu en un debat sobre el tema.

Si voleu conèixer les teories i mètodes del llibre de la Laura Doyle, no deixeu de visitar la pàgina i recordar que som al segle XXI, any 2013, i no pas al 1950. Al meu parer es tracta clarament de reflexions i comportaments que fan una clara apologia de la violència masclista.

Centenari de l'accés de les Dones a les Universitats espanyoles

Per obrir nous camins cal inventar; experimentar, 

créixer, córrer riscos, trencar les regles, 

equivocar-se ... i divertir-se. 

Mary Lou Cook

Ser dona i estudiar, anar a la universitat, escollir una carrera i excercir la professió, fins no fa gaire era impensable...

Avui us deixo un curtmetratge molt interessant que  he trobat al web del Centre Dolors Piera, en relació al Centenari de l'Accés de les Dones a les Universitats espanyoles (1910-2012). Es tracta d'un curtmetratge d'animació que realitza un recorregut històric sobre la presència de les dones a les universitats espanyoles, abans i després de l'aprovació de la Reial Ordre de 8 de març de 1910, per la qual es permetia l'accés de les dones a la universitat sense necessitat d'una autorització.

El curtmetratge recull les xifres i dades de l'evolució de la participació de les dones a les universitats durant aquest període, com ara que només abans del 1910, 36 dones s'havien llicenciat després d'haver obtingut un permís especial del Consell de Ministres, o bé que en l'actualitat les dones es troben infrarrepresentades en alts càrrecs universitaris o en determinades àrees de coneixement. Aquestes darerres dades posen de manifest que, recorregut més d'un segle des del Reial Decret del 8 de març de 1910, les dones han de seguir superant obstacles per assolir la plena igualtat d'oportunitats en l'àmbit acadèmic.

Florence Henrard, l'autora del curtmetratge, és cineasta d'animació: realitzadora i animadora de dibuixos i ninots. Ha treballat en pel·lícules personals ("Sortie de Bain", seleccionat a Cannes el 1995 o "Lili et li Loup" 1996) i en productores importants com Folimage, a França. Ha viscut 6 anys a Lleida creant l'estudi "TeatrePixel" amb Carles Porta amb qui va realitzar "La chanson de Satie", un curt sobre una cançó del francès Arthur H, pel·lícules d'encàrrecs i tallers d'animació amb infants i persones adultes. Ara, a Brussel·les, continua animant i impartint classes d'animació i de guió.

Centenari de l'accés de les dones a les universitats espanyoles en català








Centenari de l'accés de les dones a les universitats espanyoles en castellà i amb subtítols en francès

La salut de les dones: de la invisibilitat a una atenció de qualitat

Il.lustració Wanderer

Aquest és el tercer post que dedico a la salut i la dona, ja que fa pocs dies es va commemorar el dia internacional de l'acció de la salut per les dones, i crec interessant dedicar un espai de reflexió en aquest àmbit i visibilitzar cóm està afectant la crisi i  les retallades la seva salut. 

Segons les dades publicades al butlletí de reflexions en femení, dedicat a  "La salut  de les dones: de la invisibilitat a una atenció de qualitat", les dones  han estat invisibles per la  medicina, com per a moltes altres ciències, també  a la vida social, política i econòmica. Tant la recerca, com la docéncia i l'assistència han mirat les dones "com si fossin homes" i no han reparat en els seus problemes, ni han entés la seva queixa, el seu malestar o el seu dolor.La salut de les dones s'ha estudiat i valorat només com a salut reproductiva. Aquest enfocament ha impedit, de vegades, abordar la seva salut integral.

La salut no és només l'absència de malaltia, sinò l'estat de benestar físic, mental i social dels éssers humans, i comporta l’assoliment d'una autonomia personal, solidària i joiosa.

Pel béŽ de les dones i de la societat es creu necessari que aquest desfasament es corregeixi abordant de manera multidisciplinar les tasques de recerca, informació— i comunicació— entre les dones i els professionals sociosanitaris, perquè estem convençudes que la ignorància, la por i els malentesos es poden combatre amb un coneixement i un assessorament solidari.

Existeix encara un gran desconeixement, per falta d’informació— i d'investigació—, amb relació— a les malalties que pateixen les dones, les seves causes i la manera de prevenir-les; en definitiva, cal fer  visible la morbiditat femenina diferencial, silenciada per la cultura del patiment que predicava, i encara predica, la resignació— i la submissió.

La investigació— de la salut de les dones i l'assistència biomèdica de les dones ha sofert un biaix inconscient. Les dones han estat excloses de nombroses cohorts en estudis d'investigació. No s'han creat metodologies específiques per investigar la seva morbiditat

Al llarg de la història, fins a la institucionalització de l’estudi i la pràctica de la medicina i el seu monopoli per part dels homes, han estat les dones les encarregades de vetllar per la salut de la població, tant a l'àmbit domèstic, aplicant remeis transmesos de mares a filles, com al comunitari, fent de parteres i curanderes.

A les cultures orientals, on la menopausa no es considera pejorativa, les dones no pateixen sufocacions, ni angoixes, ni manifestacions especials relacionades amb aquesta etapa de la vida.

 

La dona és un complex interactiu de forces biològiques, fisiològiques, psicològiques, socials i culturals. Aquesta dinàmica condiciona la seva salut i la seva qualitat de vida més del que s'ha reconegut fins ara.

En medicina les veritats no són absolutes, hi ha diferents tractaments per a una mateixa malaltia; com més informades estiguin les dones, millor podran triar alternatives diferents per a cada situació.

La Salut de les dones: per una salut integral i des d'una perspectiva interdisciplinària.

Hi ha diferències en el procès d’emmalaltir i en la mortalitat d’homes i dones, però˜ la majoria de malalties que afecten les dones no han estat estudiades de manera específica com les dels homes. La raó és senzilla per escassament coneguda: la majoria de les investigacions, tant de les malalties com de les fisiopatologies, com s’ha dit, han comptat exclusivament amb l'home com a subjecte referent.

D'altra banda, les diferències de gènere en salut són paradoxals: les dones tenen un estat de salut pitjor, fins i tot excloent-hi els  trastorns relacionats amb la reproducció, però˜ viuen més que els homes.

Al llarg de la seva vida les dones experimenten més malalties no mortals, mentre que els homes desenvolupen malalties mortals.  El model que utilitzem per comprendre la salut de les dones es basa en la interrelació dels aspectes biològics amb els trets psicològics i culturals, les demandes socials i el suport rebut. Hi ha un desequilibri entre les exigències i demandes socials que reben les dones (doble jornada i doble presència) i els recursos de què disposen per cobrir-los (discriminació laboral, dificultat i precarietat del treball, feines amb poca autonomia i possibilitats de control, escassa coresponsabilitat dintre de la llar, manca de serveis públics...)

D'altra banda, hi ha desequilibri també entre les exigències que les mateixes dones es fan a si mateixes, seguint el model de feminitat establert i la baixa autoestima de què gaudeixen, a causa principalment de la poca valoració social i familiar que tenen les seves tasques.

Els problemes que experimenten les dones poden ser més petits des d'un punt de vista mèdic, però no ho són per a la vida quotidiana de les dones.

La divisió social de rols que col·loca les dones en situació de desavantatge explicaria el pitjor estat de salut de les dones, caracteritzat per trastorns que no condueixen a la mort, però que afecten al llarg de tota la vida, mentre que els estils de vida dels homes serien responsables de les malalties que pateixen en estadis avançats de la vida, i els porten a la mort.

Actualment existeixen tractaments contundents de malalties físiques i psíquiques. Aquestes teràpies no són ni noves, ni misterioses, ni cares, però al seu voltant, per motius econòmics i polítics, s’estableix un silenci incomprensible. Això és degut, segons la Dra. Paloma Gómez (1997), al fet que són substàncies naturals que no es poden patentar i, per tant, no resulten rendibles a les grans multinacionals.

La medicina oficial ha medicalitzat molts processos naturals de les dones o els ha tractat com a malalties, com ara l’embaràs, el part, la menopausa, la regla, etc.  ( Font: reflexions en femení de la Diputació de Barcelona)

La Salut de les Dones en temps de crisi

Il.lustració Alessia Iannetti

Durant la segona meitat del segle XX, en àmplies regions del món s'han produït avenços notables cap a una major equitat social, econòmica i política entre homes i dones. Això, sens dubte, ha anat acompanyat d'una major consciència de l'inferior estatus ocupat per la dona i de la necessitat d'articular mesures per augmentar el seu accés a drets humans fonamentals, educació, salut o nutrició.

Els avenços són lents perquè la igualtat de gènere, entesa com un estadi del desenvolupament social en què "els drets, responsabilitats i oportunitats dels individus no estiguin determinats pel fet de néixer homes o dones", qüestiona actituds humanes profundament arrelades des de l'inici de la majoria de civilitzacions.

 Il.lustració Alessia Iannetti

Els informes dels últims anys han identificat el paper clau de les nenes i dones joves per trencar el cicle de la pobresa i els avenços en matèria d'educació, salut i més igualtat d'oportunitats. Aquests beneficis s'estan veient amenaçats. L'actual cicle econòmic i les polítiques d'austeritat i de retallada de la despesa pública, combinats amb l'arrelada desigualtat de gènere, han deixat a les famílies, i especialment a les dones i nenes, amb menys recursos, en una situació de gran vulnerabilitat per la inexistència de mecanismes de protecció social o el seu menor accés (allà on existeixen).


Segons l'OIT, des de 2007 s'han destruït 13 milions de llocs de treball de dones. Més de la meitat de les dones ocupades en el món estan en situació de precarietat (absència de contracte formal o protecció social), amb diferències regionals molt acusades especialment en el Nord d'Àfrica ia l'Àfrica Subsahariana. A més, és una tendència preocupant que en aquesta segona fase de la crisi les polítiques d'austeritat i les retallades en la despesa pública vagin en detriment dels serveis on es concentra l'ocupació femenina, especialment en el sector públic, com la cura dels ancians i dels fills, la salut i l'educació.


Coneixem ja alguns dels efectes negatius de crisis anteriors en dones i nenes, com l'augment de l'abandonament escolar i l'increment del treball infantil, que suposa al seu torn una major probabilitat de participar en formes més perilloses de treball, d'embarcar en matrimonis precoços o de ser víctimes de la violència de gènere.

El passat 20 de febrer la doctora Milagros González, responsable de desenvolupament professional en la Societat Espanyola de Metges d'Atenció Primària a la XIII Trobada Nacional de Salut i Medicina de la Dona (SAMEM), va publicar un article, "Repercusió de la crisi econòmica en la salud de la dona", on afirmava, i demostrava, que les repercussions de la crisi sobre la salut són més grans en les dones que en els homes. 

La doctora M.González destaca que un 44 per cent la població femenina sent que el seu estrès i ansietat ha augmentat arran dels problemes econòmics, en gran mesura perquè té més obligacions a la llar i una situació laboral més precària.

   Aquestes repercussions afecten a dones, tant de poblacions desenvolupades com subdesenvolupades, assenyala aquesta experta en una entrevista Europa Press, que destaca que, encara que potser no de la mateixa manera, les repercussions es veuen en les diferents esferes socials i edats, ja que s'ha observat un menor grau d'estrès en aquelles dones en atur amb prestació d'atur que les que ja no reben ajuda econòmica.

   Així, recorda que són les dones les que s'han vist més afectades, bé perquè solen veure's obligades a deixar la feina, o reduir la seva jornada per atendre la família, cosa que passa sobretot en situació de dependència familiar que, com a conseqüència de la crisi, ja no pot ser atesos pels serveis externs.

   "El perfil de dona seria aquell en un lloc inferior per al que té capacitació, que no treballa a temps complet i que s'ha de dedicar a tasques de la llar i assistència dels seus fills i majors, el rang d'edat es trobaria entre els 45 i 55 anys ", assenyala aquesta experta.

   Les malalties més observades serien aquelles com els desordres mentals, ansietat i depressió, a més explica que diversos estudis han mostrat un augment de mortalitat, en una gran part a causa dels suïcidis. Així mateix, s'ha relacionat amb un major risc d'infeccions, diabetis, infarts de miocardi i accidents cerebrovasculars, i mort prematura.

   "S'ha observat que l'estrès per la crisi ha influït de manera negativa en aquelles que tenen una patologia de base. En dones asmàtiques s'ha notat que l'ansietat empitjora l'evolució de la malaltia, i en diabètiques que es descompensen els seus nivells de glucosa i augmenta l'insomni ", explica.

   En la seva opinió ha de realitzar-se una atenció directa des del coneixement de la situació, així assenyala que "des de l'Atenció Primària, que és la porta d'entrada al sistema sanitari, s'hauria de tenir una especial sensibilització a la situació especial de crisi".

   Així, afegeix, davant de petits signes d'alarma que puguin indicar que la pacient pugui tenir depressió, "s'ha d'intentar investigar una mica al pacient, ja que moltes vegades la persona que viu una situació d'atur se sent avergonyida".

   D'aquesta situació, explica, no es lliuren les dones més joves, ja que "es veuen afectades davant la incertesa laboral, i l'alt percentatge d'atur que hi ha entre la població juvenil".

Les conseqüències de la crisi van més enllà, explica, ja que s'ha comprovat que en les dones més afectades es corre el risc d'iniciar-se en l'abús de consums tòxics, com és l'alcoholisme o el tabaquisme, a més la crisi també influeix en l'alimentació femenina, ja que són moltes les dones que han canviat els seus hàbits de compra, el que els ha portat al consum d'aliments menys saludables i, en conseqüència, a un augment de l'obesitat en aquesta població.

Il.lustració Alessia Iannetti

Tot i estar immersos en una fase de polítiques de contracció de la despesa, no podem postergar les intervencions que faciliten la reducció de les desigualtats de gènere. Per això necessitem conèixer l'impacte que està tenint la crisi en les vides i oportunitats de les dones i nenes. Això requereix d'investigació i de dades noves i desagregades. Només així podem articular les intervencions que contrarestin el seu efecte en la bretxa de gènere. La igualtat de drets i la justícia social, però també la reducció de la pobresa i el creixement econòmic, estan en joc.

Si voleu  descarregar les diapositives d'aquesta conferència premeu aquí