La reducció de jornada després de la reforma laboral del 2012

Com ja sabeu, el passat mes de febrer va entrar en vigor el Reial Decret Llei 3/2012 de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral.  Avui fent una ullada al bloc concilia.blog.euskadi.net, he llegit que han fet una anàlisi sobre les repercusions de la nova reforma laboral a les polítiques i mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral. Crec que val la pena deixar-vos  un petit resum de les  conclusions, i si esteu interessats en aprofundir en el tema els hi feu una visita a la seva pàgina.

La reducció de jornada per cura de familiars està regulada a l'article 37.5 i 37.6 de  l'Estatut dels treballadors, on s'estableix qui poden ser les/els beneficiaris, els percentatges de reduccció de jornada i el procediment per les concrecions horàries.

Unes de les novetats més importants radica en que la reducció de la jornada  s'ha de gaudir amb caràcter diari, sense que es pugui acumular a un dia concret. L'altra és l'establiment d'un preavís de 15 dies.

Font: Catac.iac.blogspot

Us annexo el quadre comparatiu de cóm queda la reducció de jornada després de la reforma.

REDUCCIÓ DE JORNADA PER CURA DE FAMILIARS (Art. 37 apartat 5 i 6 de l' E.T.)
Concepte	Abans de la reforma  laboral	Després de la reforma laboral
Subjectes causants	Fills/es menors de 8 anys Familiars amb discapacitat  física, psíquica o sensorial (fins  al 2on grau)	Es mantenen les mateixes condicions
Percentatges de reducció de jornada	Els percentatges de reducció són d'un mínim d'1/8 (12,5%) i un  máxim de la  meitat (50%)	Es mantenen les mateixes condicions
Formes de reducció de jornada	Possibilitat d'acumular la reducció en jornades senceres.	A partir d'ara la reducció ha de ser diària, per tant com a màxim la jornada cada día pot reduir-se un 50%
Concreció horària i periode de reducció	El dret a la concreció horària és més ampli pels treballadors i treballadores, que poden triar el seu horari ( per exemple, un horari fixe independentment de que es treballi a torns.)	Es redueix la capacitat de la persona treballadora per triar l'horari. La concreció horària i la determinació del període de la reducció de jornada correspón al treballador o treballadora, dintre de la seva jornada ordinària, excepte que això quedi regulat en conveni col·lectiu, el que suposa una novetat.
Preavis i durada	No existía obligació de preavís	S'ha de  preavisar amb 15 días o segons quedi establert al conveni i indicar-ne la data d'inici i la data de fi de la reducció.
Cotitzacions	Base del 100% per  prestacions per incapacitat permanent, mort i  supervivencia, maternitat, paternitat i  jubilació (Els dos primers anys de reducció de jornada per cura de fills/es i el primer en el cas de cura de familiars). Les prestacions d'atur sempre es veuran incrementades fins al 100 % de les cotitzacions que s'haurien efectuat de no haver existit la reducció de jornada.	Es mantenen les mateixes condicions
Protecció davant l'acomiadament	La reducció de jornada i la seva sol·licitud  està protegida davant l'acomiadament	Es mantenen les mateixes condicions

Desigualtat salarial entre dones i homes

La passada setmana es va celebrar el  Dia per la Igualtat salarial entre dones i homes, ( 22 de febrer)  i  Emakunde (Institut Basc de la Dona), va recordar que la discriminació salarial és un dels factors que reprodueix i perpetúa la desigualtat de dones i homes a la nostra societat.   La diferència salarial entre els dos sexes a Euskadi és de més de 7.000 euros anuals, així com que més del 85% del treball a temps parcial és desenvolupat per les dones.En aquest sentit, l'Institut ha indicat que, segons es desprèn de les dades de l'Enquesta d'Estructura Salarial de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), la diferència salarial entre homes i dones al País Basc és de 7.139,50 euros. El salari anual mitjà de les dones és de 19.771,80 euros, mentre que el dels homes és de 26.911,40 euros. Per àmbits, les majors diferències es registren en el sector serveis, el que major nombre de dones contracte. Així mateix, mentre que la bretxa salarial entre homes i dones a Espanya és d'un 25,6%, es calcula que la mitjana dels països de la Unió Europea és d'un 17,4%.

Emakunde ha indicat que es tracta de xifres "contundents" que posen de manifest un problema els factors són "de difícil identificació per a l'opinió pública". Segons ha explicat l'Institut de la Dona, aquesta dificultat fa que la consciència social no sigui paral · lela a la magnitud i la importància del problema.

En aquesta mateixa línea trobem les xifres de l'informe que va fer l'INE  "mujeres y hombres en España 2010".   El 77,6 % de persones ocupades a temps parcial l'últim quatrimestre del 2009 eren dones.

Del total de dones ocupades, un 23,4%  tenen jornades a temps parcial. En el quart trimestre del 2009, un 13,2% del total d'ocupats correspon a persones ocupades a temps parcial, del qual un 77,6% són dones.
Considerant el total de dones ocupades, un 23,4% té jornada parcial, mentre que en el cas dels homes aquest percentatge és del 5,3%.

Respecte als diferents motius de la jornada parcial en homes i dones i segons la informació que proporciona l'Enquesta de Població Activa del quart trimestre de l'any 2009, la causa principal d'aquest tipus de jornada és no haver pogut trobar feina de jornada completa (un 49,6% en homes i un 44,7% en dones).
En els homes la segona raó és per altres motius (18,7%) i en les dones (16,8%) és la cura de menors o de persones adultes malaltes, incapacitades o majors.

El 79,7% de les persones ocupades a temps parcial per tenir cura de persones dependents són dones. En moltes ocasions, les dones "han d'acceptar" ocupacions de major flexibilitat laboral per equilibrar les necessitats de la feina i la família, el que contribueix a l'esmentada segregació laboral. "En conseqüència, existeix en tot el món una representació excessiva de les dones en treballs de temps parcial".

 




















Il.lustració Margarita Sikorskaia

La presència o no de fills i filles condiciona el repartiment dels diferents tipus de jornada entre la parella.   La "segregació ocupacional" és un dels factors que originen aquest tipus de 
discriminació. La segregació horitzontal i vertical  porta a les dones a determinats tipus de treball o les impedeix ocupar posicions de lideratge, i  fruit d'aquesta segregació, existeixen les ocupacions considerats "femenines i pitjors retribuides".

 

 

En un 63,4% de parelles sense fills tots dos treballen a temps complet, però descendeix al 38,0% si hi ha fills menors de 6 anys. Si es consideren les llars que corresponen a parelles amb edats compreses entre 25 i
49 anys.Sense la presència de fills, en un 63,4% d'aquests llars tots dos treballen a temps complet.
Aquest percentatge baixa considerablement al 38,0% si hi ha un fill petit menor de sis anys i és del 41,6% si el fill petit és més gran de sis anys, segons la informació que proporciona l'Enquesta de Població Activa per al any 2008.

El nombre de fills disminueix la taxa d'ocupació de les dones, al contrari del que passa als homes.
 
En analitzar la taxa d'ocupació d'homes i dones (de 25 a 49 anys) en funció del nombre de fills, s'observa que en les dones aquesta taxa disminueix amb el nombre de fills, mentre que en el cas dels homes la taxa s'eleva amb la presència d'un i dos fills.

La principal raó de la incativitat en dones és la realització de les tasques domèstiques ( 43,2% davant un 5,7% dels homes).

 Així mateix, Emakunde ha subratllat que "no es pot oblidar" que un elevat percentatge de les persones ocupades en el sector informal són dones. Les tasques de cura dels familiars i de la llar, "que segueix recaient en un alt percentatge sobre les dones", els impedeix, en molts casos, la promoció en igualtat amb els homes en el mercat laboral. La discriminació s'intensifica per l'existència de "nombrosos" àmbits d'activitat amb major presència d'homes que es beneficien de retribucions suplementàries, el que amplia les divergències salarials entre els sectors fora dels tipus bàsics.