En un món on els cànons de bellesa són bàsicament blancs, la dona negra pateix una pressió social i estètica cap als elements que configuren la seva imatge. Moltes dones negres han assumit i assumeixen els atributs de les dones blanques com els cabells, la pell i fins el color dels ulls. Avui una nova generació de dones, hereves d'altres que van lluitar fa temps, reivindiquen la bellesa negra com a primer pas d'un autoreconeixement que tregui a la dona afrodescendent de l'estereotip i la discriminació.
Avui, 21 de març celebrem el Dia Mundial de la Poesia i el Dia Internacional de l'Eliminació de la Discriminació Racial. Per celebrar-ho he triat a una representant de la poesia de dones al món, la Shirley Campbell, poeta costa-riquenya d'origen jamaicà, i un dels seus poemes més coneguts: Rotundamente negra.
Shirley Campbell és escriptora, antropòloga afrocostarricense. És la més reconeguda de les poeteses de la generació posterior a 1948, professora, especialitzada en Feminisme Africà i activista del moviment africà a Llatinoamèrica. És una dona que sembla que ha nascut per marcar el camí de les persones que la descobreixen. Al seu poema Rotundament Negra, trobem la identitat d'una dona amb pas ferm, que se sent orgullosa de ser com és, i que ho vol transmetre a la resta.
Rotundamente Negra
Me niego rotundamente
A negar mi voz, Mi sangre y mi piel.
Y me niego rotundamente
A dejar de ser yo,
A dejar de sentirme bien
Cuando miro mi rostro en el espejo
Con mi boca Rotundamente grande,
Y mi nariz Rotundamente hermosa,
Y mis dientes Rotundamente blancos,
Y mi piel valientemente negra.
Y me niego categóricamente
A dejar de hablar
Mi lengua, mi acento y mi historia.
Y me niego absolutamente
A ser parte de los que callan,
De los que temen,
De los que lloran.
Porque me acepto
Rotundamente libre,
Rotundamente negra,
Rotundamente hermosa
Shirley Campbell (1994)
Per acabar, una proposta per aquelles persones que visquin a Saragossa. Fa pocs dies es van inagurar les Jornades Afro 2014. Dintre de les activitats previstes, trobareu l'exposició " Rotundamente Negra" d'Angel de Manuel on, a través del poema, es fa un recorregut per 12 fotografies de dones afrodescendents de Saragossa, orgulloses de ser-ho i mostrar-ho.
La
novel·lista, poetessa, autora teatral i lexicògrafa Joana Raspall s'ha mort a cent anys a
Sant Feliu de Llobregat. Ho ha
anunciat la seva família mitjançant Twitter. 'Convidem totes les aules de
totes les escoles de Catalunya a recordar Joana Raspall llegint un dels seus
poemes!', ha
afegit la família, que ha fet córrer l'etiqueta #gràciesJoana.
Fou
una de les pioneres del
gènere de poesia infantil a Catalunya. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi
en reconeixement a la seva activitat en favor de la llengua i la cultura
catalanes i el 2010 va rebre la Medalla al Treball Francesc Macià. El juliol
del 2012, l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat va declarar el 2013 Any Joana Raspall, per a commemorar el centenari del seu naixement.
A
'Joana Raspall. Batec de
paraules', que acaba de publicar El
Cep i la Nansa amb tota la seva poesia lírica, la seva biògrafa, Carme
Arenas, comenta al pròleg que el tema de la mort va ésser present i recurrent
en molta de la seva poesia: 'Una poesia dedicada a la reflexió que ara, a la
vellesa, es mira el darrer moment amb tota la serenor, veient com s'acosta. La
mort hi és tractada en primer lloc com el tancament d'un cicle en el qual morir
i néixer són part de la mateixa cosa, que la poeta afronta amb la mateixa
actitud.'
'L'acostament
de la mort no sols aporta serenor', afegia Arenas, que esmentava el poema
'Sense esglai':
'Tot ho ha engolit el temps,
i m'ha deixat la calma
de poder comptar els passos,
cada dia més lliure
de pors i recances”
A la iniciativa Memoro, hi ha dues entrevistes amb
Raspall, on recorda la infantesa amb l'avi a Sant Feliu i l'època de l'escola a
Perpinyà.
Adéu
Joana, aquí tens el teu poema, que el vaig fer meu de mà de la meva filla.
Jaensacompanyala tardor, un tempsde transició i transformació, en la qualelsboscosensregalennovesgammesde colors, on laterradesprènuna olorprimitivaionlespluges ens omplende serenitatirepòs.
Que la tardor ens aporti noves il.lusions i projectes.
A les que ens van educar,
renyar, pentinar, rentar i
ens van acompanyar de la mà fins que vam començar a
caminar soles.
(Cristina Pérez)
La Maternitat d'Elna
La maternitat d’Elna descobreix un dels capítols més dramàtics, tendres i desconeguts de la nostra postguerra. Entre 1939 i 1944, la suïssa Elisabeth Eidenbenz va salvar la vida de 597 infants. Eren els fills i filles de les exiliades catalanes i espanyoles que malvivien en condicions penoses en els camps de refugiats republicans de Sant Cebrià de Rosselló, Argelers i Ribesaltes, i que van tenir la sort de ser acollides a la maternitat que va crear Eidenbenz .
"El mot poetessa té unes connotacions disminuïdes. Sóc una poeta que escriu novel.les"
M. Angels Anglada
Vull
presentar-vos la meravellosa exposició de la que ahir vaig gaudir amb el meu
company i companya del grup de treball: art, cultura, dones i ocupació.
No tinc rellotge ni destí. Tinc fred; en el meu test gelat no hi creix
cap mot per abrigar-me, només el gran desert dels telegrames muts del
àugurs o dels nàufrags.
El passaport que riu ja no m'inventa
el cordam
dels viatges ni el llapis de color,
inútil,
damunt les meves mitges
blanques. Hauré d'anar-me'n, sí,
a peu.
Avar com l'heura, el tren no
passa.
Tant és.
Si algú em veiés creuar els records
li diria:
detura'm
i digue'm què no sóc, què ja no porto.
No tinc rellotge ni
destí,
ni mocador de llet, ni cel de pomes.
Els peus, feixucs, em cauen.
El cap
em pesa com un món. I se'm desfulla.
La pell se'n va,
ja
no ens trobarem més.
Tinc fred. Tinc por. Tinc aquell fred
immens, que
sols el cor
mesura. El que no donen més que els vius.
El fred que no
s'enterra.
Mai. (Felícia Fuster, Aquelles cordes del vent,
Barcelona1987)
Dones
poetes, estava ubicada a una petita cambra en el jardí del Palau Robert acompanyada
d’un audiovisual i amb algunes d'aquestes grans obres. Aquesta exposició
ens explicava la vida d'aquestes dones sàvies que amb la seva tasca per a
la recuperació del català com a llengua literària durant el segle XX , "van
ser i són, tan com els homes, guardianes amoroses d'una llengua que mai serà
abolida", segons es pot llegir als plafons de l'exposició.
La mostra és eminentment reivindicativa cap a la visibilització del talent de les dones “una tasca que seria impossible sense la summa”, va declarar la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Montse Gatell, qui va remarcar el denominador comú de les poetes exposades perquè “marquen un compromís amb la llengua, amb la igualtat de drets, en la qualitat en donar a
conèixer sentiments i sensacions. Una experiència col·lectiva i femenina”.
El
recorregut de la mostra segueix un ordre cronològic i de cada poeta es presenta
un resum biogràfic, unes paraules representatives de la seva manera de viure la
poesia i una mostra de la seva obra, i també s’exhibeixen una cinquantena de
llibres, tal i com ens ho explica al seu article dones en xarxa.
"Dones poetes" és una mostra itinerant que forma part d'un projecte més ampli de GETLIHC que recupera i visibilitza les aportacions de les dones a la societat a través d'exposicions realitzada per la Universitat de Vic.
Maria
Antònia Salvà
(Palma 1869 - Llucmajor 1958)
Considerada
la primera poeta moderna en llengua catalana, està vinculada a la Renaixença
mallorquina. Va escriure poemaris com Espigues en flor (1926), El retorn
(1934) i Lluneta del pagès (1952) i llibres de prosa com Viatge a
Orient (1907) i Entre el record i l'enyorança (1955).
Clementina
Arderiu
(Barcelona 1889-1976)
Influenciada
per la poesia popular catalana, Josep Carner i Joan Maragall, va ser autora
dels llibres Cançons i elegies (1916), Sempre i Ara (1946), que
va guanyar el premi Joaquim Folguera, És a dir (1959) i L’esperança
encara (1969), entre d’altres.
Simona
Gay (Illa del
Riberal 1898-1969)
És
la primera dona que escriu en català a la Catalunya Nord i una figura important
en la recuperació del folklore del Rosselló. És autora d’Aigües vives
(1932), Lluita amb l'àngel (1938) i La gerra al sol (1965).
Rosa
Leveroni
(Barcelona 1910-1985)
La
seva obra de poesia i prosa es recull en els volums Poesia (1981) i Contes
(1985), tot i que també va escriure assaig i va fer crítica literària. L’any
1982 va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de
Catalunya.
Montserrat
Abelló
(Tarragona 1918) Poeta i traductora, ha publicat els llibres de poesia Vida
diària (1963), Foc a les mans (1990), Dins l'esfera del temps
(1998) o Memòria de tu i de mi (2006) i ha traduït poetes anglosaxones
com Sylvia Plath. Ha obtingut alguns guardons com el Premi d'Honor de les
Lletres Catalanes i el Premi Nacional de Cultura.
Felícia
Fuster
(Barcelona 1921)
Poeta,
escriptora, pintora i traductora, és autora d’Una cançó per a ningú i trenta
diàlegs inútils (1984), Aquelles cordes del vent (1987) i I
encara (1987), entre d’altres. La seva obra està influenciada per la
filosofia oriental, sobretot la japonesa, que es reflecteix en llibres com Postals
no escrites (2001), l’assaig La poesia japonesa moderna (1988) i
l’antologia Poesia japonesa contemporània (1988).
Maria
Beneyto
(València 1925-2011)
Poeta
i novel·lista, d’entre la seva obra destaca el llibre de poemes Ratlles a
l’aire (1956) i la novel·la La dona forta (1967). Les seves darreres
publicacions són Després de soterrada la tendresa (1993) i Elegies de
pedra trencadissa (1997).
Maria
Àngels Anglada
(Vic, 1930-Figueres, 1999)
Poeta,
novel·lista, crítica i assagista literària, és autora de Kyparíssia
(1980), Columnes d’hores (1990) i Poesia completa (2009), entre
d’altres. Va ser membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans
i li van atorgar premis com el Josep Pla i la Creu de Sant Jordi de la
Generalitat de Catalunya.
Quima
Jaume
(Cadaqués 1934-1993)
Poeta
i assagista, és autora d’El temps passa a Cadaqués (1986) i del recull
de poesia Pels camins remorosos de la mar (1989), Premi Carles Riba de
poesia. Va morir prematurament i no va poder veure publicar la seva Obra
Completa (1993), on es va incloure el llibre inèdit i pòstum Del temps i
dels somnis.
Olga
Xirinacs
(Tarragona, 1936)
Poeta,
novel·lista, contista i assagista, és autora de més de tres-cents relats i de
quaranta llibres. Ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi (1990), el
premi Carles Riba de poesia (1987) i el títol de Mestre en Gai Saber als Jocs
Florals de Barcelona (1978). Ha publicat Llavis que dansen (1987), La
pluja sobre els palaus (1990) i Óssa major (2009), entre d’altres.
Marta
Pessarrodona
(Terrassa, 1941)
Poeta,
narradora i crítica literària, també ha conreat l’assaig i el gènere biogràfic.
És autora de llibres com Primers dies de 1968 (1968), Setembre 30
(prologat per Gabriel Ferrater, 1969), Vida privada (1972), Memòria
(1979), A favor meu, nostre (1981), Tria de poemes (1994)
i L'amor a Barcelona (1998). L’any 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi
de la Generalitat de Catalunya.
Maria
Mercè Marçal
(Barcelona, 1952-1998)
Poeta,
traductora i narradora, va ser autora de reculls de poemes com Cau de llunes
(1977), Premi Carles Riba al 1976, Bruixa de dol (1977-1979), La
germana, l’estrangera (1981-1984), Desglaç (1984-1986) i la novel·la
La passió segons Renée Vivien, guanyadora del Premi Carlemany al 1994.
Sant Jordi té una rosa mig desclosa, pintada de vermell i de
neguit; Catalunya és el nom d'aquesta rosa, i Sant Jordi la porta sobre el
pit.
La rosa li ha contat gràcies i penes i ell se l'estima fins qui sap a
on, i amb ella té més sang a dins les venes per plantar cara a tots els
dracs del món.
Josep Maria de Segarra (1894-1961)
Són moltes les llegendes de la nostra cultura, però la que personalment a mí més m'agrada és la de Sant Jordi, el Drac i la Princesa, tot i que la meva sensibilitat cap a la igualtat em porta a reinventar-la per donar-li un toc coeducatiu i, de passada, reivindicar el regal de llibres a les dones i roses als nostres estimats.
Il.lustració Maja Lindberg
Parlaria d'una Princesa Valenta a la que li agradaven els llibres, i amb les seves lectures en vèu alta cridava l'atenció d'un Petit Drac que habitava un forat del castell i aquest, enamorat de les històries que relatava la princesa, aconseguia somiar despert amb ser un Drac Gegant que aconseguiria volar i endur-se a la Princesa fora del castell perquè fòs lliure i feliç fent tot allò que li vingués de gust.
Il.lustració Ileana Surducan
I el nostre Sant Jordi seria un homenet estranger que va conèixer la nostra Princesa Valenta quan ell, espantat al veure el Petit Drac, va pujar sobre el mur del castell, i ella agafant al Dragonet amb les mans el va col·locar damunt una pedra lluny de la mirada del cavaller.
Sant Jordi, agraït per la valentia de la nostra Princesa li va regalar una rosa del roser i li va explicar tots els contes, llegendes i històries que els savis i les sàvies de la seva terra explicaven als infants. (Però recordeu que aquesta seria la meva història i no pas la llegenda original)
Il.lustració Eluneth
Segons latradició popular, Sant Jordi eraun militarromànascut al segleIIIa la Capadòcia(Turquia). El sant, que estava sota lesordres de l'emperadorDioclecià, es va negara dur a terme l'edictede l'emperadorque ordenavaperseguir elscristiansiperaquesta raó va sermartiritzatidecapitatpels seus coetanis. Moltaviat es va començara venerarcom a màrtir ala part orientalde l'ImperiRomài de seguidaaparegueren historiesfantàstiqueslligadesa la seva figura. La gesta de SantJordi i eldraces va fer populara tota Europacap al segleIXsota elnom de "Llegenda àuria", i va ser recollidaper l'arquebisbe deGénova, Iacopo daVarazze, mésconegutcom a Iacobus deVoragine, en 1264, enel llibre 'Legenda sanctorum'. En aquestaversió, però, lagesta passava aLíbia.
La versióde la llegendaméspopular a Catalunyaexplicada per Joan Amades en el Costumari Català al 1904, narra que Sant Jordi va ferir al drac, no el va matar. Sant Jordi, desprès de ferir el drac, el va lligar i el va donar a la princesa, que el dugué fins al poble de Montblanc on la gent li va perdre la por. I va ser allà on la gent del poble el va acabar matant.
Il.lustració Carles Arbat
Fa molt i molt de temps, el poble de Montblanc era devastat per un monstre
ferotge i terrible, que podia caminar, volar i nedar, i tenia un alè tant
pudent que, des de molt lluny amb les seves alenades, enverinava l'aire i produïa
la mort a tots els qui el respiraven.
El monstre era l'estrall dels ramats i les persones, i per tota aquella
contrada regnava el terror més profund. Preocupats per la situació, els
habitants de Montblanc van pensar en donar al drac, cada dia de menjar a una
persona, per intentar calmar-lo. El problema, era trobar la persona que vulgues
sacrificar-se cada dia per ser devorada pel drac.
I així fou com després d'una llarga discussió, els vilatans van decidir
sortejar cada dia qui seria la persona que aniria a para a l'estomac del drac. I
així ho feren, i sembla ser que la jugada els va sortir bé, l'abominable bèstia
se'n deuria sentir satisfeta, perquè deixà de fer estralls i malifetes per
aquelles terres.
Però heus aquí que un dia, la sort feu que li toqués ser devorada a la filla
del rei. La jove princesa era molt simpàtica, amable, bonica i elegant. Tenia el
cor de tots els ciutadans robats, i per aquest motiu centenars s'oferiren per
substituir-la. Però el rei, afligit i adolorit, fou just i sever, la seva filla
era com qualsevol altre. Si li havia tocat hi havia d'anar.
I així fou com la jove donzella sortí del castell per trobar-se amb la bèstia
mentre tot el poble mirava desconsolat i afligit, com la princesa es dirigia cap
al sacrifici. Però mentre la noia es dirigia cap al cau del monstre, un jove
cavaller, amb una brillant armadura, muntat sobre un cavall blanc, es va
presentar. La donzella se'l mirà i l'advertí:
- Fugiu! fugiu ràpidament d'aquí! noble cavaller, si us quedeu per aquí,
apareixerà la bèstia i només us vegi us devorarà.
El jove cavaller, se la mirà i li contestà
- No patiu jove donzella.Si sóc aquí es perquè hi he vingut expressament. He
vingut des de molt lluny per protegir-vos a vós i a alliberar el vostre poble
d'aquesta fera.
No va tenir temps ni de dir això, que de cop i volta va sortir la fera,
davant l'horror de la princesa i el goig del cavaller. Va començar una intensa
però breu lluita, fins que el cavaller li va clavar una bona estocada amb la
seva llança, que va deixar malferida a la terrible bèstia i la matar. De la sang
que en brollà, en sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la
princesa hagués vist mai, roser del que el jove cavaller en tallà una rosa i li
oferí a la princesa.
Il.lustració Luisa Kelle
I de les propostes, comencem per la visita a la Biblioteca Nacional de Catalunya que, si es sol.licita, es pot visitar amb l'alumnat; més tard es pot passejar per les Rambles envoltats de llibres i roses. Com cada any, la Biblioteca de Catalunya ofereix una Jornada de Portes Obertes el dia 23 d’abril, des de les 10 del matí fins a les 19.30 h. Els fons de la Biblioteca de Catalunya són rics i diversos, recullen el
testimoni de la creació literària, artística i científica produïda al llarg de
molts anys. Es tracta d’un llegat patrimonial irrepetible, construït a través de
compres finançades per la institució i donatius de moltes persones, entitats i
organitzacions que amb el seu suport han col·laborat en la formació d’un conjunt
bibliogràfic de màxim interès per al país.A més a les hores en punt, es podran escoltar peces a lapianola
situada a la Sala de Llevant.
Una altre proposta interessant, apareguda fa un temps al bloc Poesia Infantil i Juvenil, consistia en la realització d'unes auques com a recurs poètic que fàcilment es pot
utilitzar a l'aula. Aprofitar un esdeveniment com el de Sant Jordi i el Dia del
llibre és una bona oportunitat per a realitzar la nostra pròpia auca. La proposta és fer una auca amb la Llegenda de Sant Jordi, amb 6 o 9 escenes. Cada
escena ha d'anar acompanyada d'un rodolí. Serà un treball col·laboratiu d'aula.
Si ens resulta difícil, cal copiar o prendre nota de les següents auques que us
recomanem:
I molts jocs i recursos per a jugar en Sant
Jordi, a Edu365.cat
Aquí teniu la guia de lectura de llibres de Sant Jordi, el drac i pincesa que la nostra companya de la Biblioteca de Cocentania ens ha deixat al seu bloc Pinzellades al món.
I de poemes també us en deixo,
Invocació a Sant Jordi, Miquel Dolç
El cavaller Sant Jordi, A. Correig i Massó
Sant Jordi, Lluís Gassó i Carbonell
L'abella i la flor, A. Bori Fontestà
En un jardí i Les roses, Joan Vinoli
Les roses franques, La diada de Sant Jordi i les flors que
s'esfullen, Joan Maragall
La poesia, Josep M López Picó
Cançó de la rosa, Joan Garcés
La rosa de cristall, Josep Maria de Segarra
Brot de Salvia, Guerau de Liost
El poeta olora un perfum i A la poesia, Joan Brossa
Avui, 21 de març celebrem el Dia Mundial de la Poesia i el Dia Internacional de l'Eliminació de la Discriminació Racial. Per celebrar-ho he triat a una representant de la poesia de dones al món, la Shirley Campbell, poeta costa-riquenya d'origen jamaicà, i un dels seus poemes més coneguts: Rotundamente negra. 
