Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Emprenedoria. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Emprenedoria. Mostrar tots els missatges

Banc de Terres




Hi ha projectes que ens demostren que, davant de situacions difícils, hi ha persones creatives que cerquen respostes positives. Un exemple d'una bona pràctica és el projecte de "Banc de Terres", una eina que vol dinamitzar solars,  finques o terres sense ús, urbanes o rústiques, per activar l'oferta de terres, i satisfer la creixent demanda de petites o mitjanes iniciatives agroecològiques.


Aquest banc de terres és una iniciativa liderada per una xarxa de municipis, oberta a noves incorporacions, públiques o privades.

Al voltant de 2.800 hectàrees estan ja disponibles al Banc de Terres, de la Xarxa Terrae (Associació Intermunicipal Xarxa Territoris Reserva Agroecològics), per ser cedides a les Iniciatives agroecològiques de tot el territori espanyol, així com 21 demandes que han sol·licitat terres per desenvolupar el seu projecte d'activitat agroecològica.


Aquesta interacció entre oferta i demanda de terres per aquest tipus de projecte, té la seva operativitat al seu web www.tierrasagroecologicas.es, un espai obert i receptiu a la incorporació de nous usuaris/àries interessats en oferir terres o desenvolupar activitats que fomentin la biodiversitat, la recuperació i conservació ecològica de les produccions agrícoles i ramaderes, i la promoció de noves oportunitats d'ocupació i qualitat alimentària.


Per completar aquesta iniciativa, es posaran en marxa xarxes de consum, banc d'eines i de "coneixements" perquè les i els participants puguin compartir les seves experiències i les seves bones pràctiques. 

Si esteu interessats en una d'aquestes dues relacions, us pudeu registrar al web de Territoris Reserva Agroecològics.  Més informació: Tels: 655 840 947/605 241 809/685 986 693 - email: adl@municipiossostenibles.com




Un nou ordre econòmic: l'economia del bé comú

 
 Canviar el món identificant, 
 generant i potenciant
 projectes d'emprenedoria social sostenibles, 
replicables i escalables.


















Us imagineu un model empresarial alternatiu al tradicional,  on les empreses evolucionin cap a la solidaritat i la generositat i basada en la sostenibilitat? Doncs bé, aquest model, basat en una corrent de pensament que es remunta a la Grècia d'Aristòtil, ara es posa en pràctica, i es diu HUB

Fa uns dies vaig llegir a La Vanguardia un article, que m'havia suggerit una col.lega del Linkedin, sobre l'economia del bé comú,  i efectivament vaig quedar enganxada. La notícia es referia a un projecte d'emprenedoria social (HUB) que es presentarà el proper 26 de setembre a Barcelona .

 

HUB és una comunitat global d'emprenedoria amb una visió comuna del món,  un ecosistema d'innovació social, que va néixer a Londres el 2005 i que connecta, inspira i impulsa a la innovació social en 28 capitals mundials.


Creuen que no hi ha escassetat de bones idees per resoldre els problemes del nostre temps. El que troben a faltar és l'existència d'estructures de col·laboració i suport per ajudar a generar aquestes idees. El HUB es va fundar per atendre aquesta necessitat.

Espais amb totes les eines i ornaments necessaris per créixer i desenvolupar projectes innovadors arreu el món. Però, sobretot, espais de trobada, intercanvi i inspiració, ple de gent diversa que fa coses increïbles.

La idea s'ha estès com la pólvora i ha donat lloc a l'aparició d'un moviment global. Fins ara, hi ha 25 + HUB oberts i molts més en fase de creació, des de Londres a San Francisco, Johannesburg, Melbourne i Sao Paulo.



 




Juan Carlos Cubeiro, soci-director d'IDEO, al bloc "Hablemos de Talento", recull les directrius sobre la necessitat d'una nova teoria econòmica que ens ajudi a afrontar els nous reptes econòmics actuals.

"L'economia del bé comú (Gemeinwohl-Ökonomie, en alemany) parteix d'un llibre de l'austrìac Christian Felber del mateix títol, publicat l'agost del 2010 per una editorial vienesa, on es presentaven nous valors econòmics, amb 20 propostes de canvi. Els seus fonaments es mostraven en una obra anterior del Felber, "Els valors de la nova economia" (2008).   Hi ha més de 500 empreses que estan implantant aquest model, que pretén superar la dicotomia capitalisme-comunisme, entre el poder absolut del mercat (la mà invisible, que després no és tal) i l'economia planificada (amb tendència a corrompre's).


L'economia del bé comú es basa en els valors de les més saludables relacions humanes (confiança, cooperació, estima, co-determinació, solidaritat i voluntat de compartir), que ens fan millors i més feliços. El paradigma canvia: de la lluita i l'egoisme avariciós a la cooperació i l'altruisme generós, del finalisme del benefici financer a la contribució al bé comú.

El balanç financer és secundari, el balanç principal resideix en el bé comú (que mesura intangibles com la dignitat humana, la responsabilitat social, la sostenibilitat ecològica, la participació democràtica i la solidaritat amb tots els "grups involucrats" en l'activitat de l'empresa). El capital és el mitjà, no la finalitat, per aconseguir la felicitat de tots i totes, la diferència entre el personal executiu més ben pagat i el personal operari no pot superar el 20% (als Estats Units la diferència era de 24 a 1 en 1965; de 71 a 1 en 1989; de 262 a 1 en 2005 i de 325 a 1 en 2011).

Christian Felber proposa que els millors balanços del bé comú (pels seus rendiments socials, ecològics, democràtics i distributius) obtinguin avantatges legals i fiscals. A més proposa crear "bancs democràtics", impulsar la democràcia directa (més la representativa), educar des de l'escola en valors com emocionología, ètica, comunicació, educació democràtica i experiència de la natura i afavorir competències de gestió, com l'amabilitat, l'empatia, l'atenció al bé de tothom i de la comunitat ecològica. El que avui sembla "ciència-ficció", demà serà "sentit comú". En la situació actual, segons l'economista de l'FMI Fuad Hassanov, per cada punt de desviació típica en desigualtat (mesurat per l'índex de Gini) es genera un 0'6% de creixement del PIB. Fins quant es pot tensar la corda?

Adéu a l'individualisme propi del capitalisme més salvatge i benvinguda sigui la intel·ligència de l'eixam, el lideratge col·lectiu, la força de tots i totes juntes i no lluitant entre nosaltres.

Hobbes està passat de moda en la segona dècada del segle XXI. És el moment de recuperar l'harmonia confuciana, el desenvolupament aristotèlic i la serenitat senequista. Corren nous temps, i són apassionants. (Font: J.C. Cubeiro)




Si esteu interessats i interessades en el tema, no deixeu de llegir el seu llibre o l'article  al diario responsable ,    assistir a alguna dels esdeveniments previstos pel mes de setembre a Màlaga, Madrid, Mallorca o València, o escolteu la comferència que va fer Christian Felber a Saragossa.



Generació perduda / Pèrdua del talent

"La crisi de la desocupació juvenil pot ser superada,
però només si la creació d'ocupació per als joves
 es converteix en una prioritat essencial
 en la presa de decisions polítiques
 i si s'intensifiquen les inversions
del sector privat de manera significativa "

 José Salazar Xirinachs
 Director Ocupació OIT



El Secretari General de les Nacions Unides, el passat 12 d'agost, amb motiu del Dia Internacional de la Joventut, constatava que el jovent ha estat el grup social més afectat per la crisi econòmica global i que molts d'ells estan "comprensiblement descoratjats per les creixents desigualtats ". A més, va destacar que un gran nombre de joves no té l'oportunitat de millorar la seva situació, ni tampoc de participar en els processos polítics, socials i de desenvolupament dels seus països.

Una generació sense esperança és el que pronostica l'Organització Internacional del Treball (OIT), derivada de la crisi econòmica actual. El jovent de països com Grècia i Espanya poden representar una "generació perduda", amb problemes per entrar al mercat laboral i amb la impossibilitat de trobar solució a la situació en què es troba immersa. Quin tipus de polítiques d'ocupació s'està dissenyat i duent a terme per intentar aconseguir no perdre el talent d'una generació jove i desaprofitada ??? Aconseguirem encoratjar-los i evitar que perdin l'esperança de lluitar pels seus somnis?
"La taxa mundial d'atur juvenil per al 2012 continua estancada en el mateix nivell que va aconseguir en el més alt de la crisi i no s'espera que disminueixi fins almenys 2016", sosté l'Organització Internacional del Treball en el seu informe: Tendències mundials de l'ocupació juvenil 2012 - Font OIT

"Estem davant d'una crisi que pot portar a una generació perduda o molt seriosament marcada. Se sap que si no es comença bé al mercat laboral, si transcorre molt temps abans d'aconseguir la primera feina, això influirà en el tipus de treball i en els ingressos per la resta de la vida " afirma José Salazar Xirinachs.

En l'informe del Secretari de NNUU es detallava la situació de l'ocupació de joves d'entre 15 i 24 anys, i es va referir de manera preocupant en diverses ocasions a Espanya, Grècia i Irlanda i d'altres països amb elevades taxes d'atur juvenil.


Després de llegir dades com les que anteriorment us he exposat,  dies com avui també m'arriben multitud d'anuncis d'universitats a través de televisions,  ràdios,  diaris i Internet,  on gairebé ens prometen un futur lliure de conflictes i problemes. Lícit, sens dubte, però difícilment argumentable. I és llavors, quan mirant el meu currículum i la meva trajectòria em questiono, on està l'errada??   Cóm podem continuar dient que la sortida està en una carrera universitària, en una escola de negocis, en un màster o en una sòlida experiència laboral, quan persones amb tot aquest ventall de recursos i competències estem a l'atur? Quins valors hem de transmetre  a les generacions futures perquè aconsegueixin els seus somnis?  Estem en un moment de qüestionar-nos la realitat que hem viscut fins ara, i replantejar-nos el model econòmic, financer, educatiu i de valors que volem . Mentre no es produeixi un diàleg constructivista entre les necessitats de les empreses i dels treballadors/es, aquest futur per al jovent seguirà sent una utopia.


Crec en el talent de les persones, un talent moltes vegades ocult, que només som capaços de treure-ho de veritat en els moments més difícils. I aquest n'és un. Tot i que a vegades, la manca de resultats acaba desmotivant-nos. Sort que davant tanta incertessa hi trobem jovent arriscat que cerca solucions creatives, i si no mireu el video que ens ofereix: Anicet Lavodrama







 
"Treballar amb i per a la joventut ha de ser una prioritat, ja que són ells i elles els que constitueixen una força transformadora, són agents de canvis creatius, enginyosos i entusiastes, ja sigui en les places públiques o en el ciberespai, ja que han demostrat vigorosament una vegada més la seva capacitat i el seu desig de canviar el curs de la història i emprendre els reptes mundials." ( Ban Ki-moon) 




En línea amb aquesta reflexió s'ha emès un parell de programes interessants, us els deixo aquí per si voleu mirar-los.


















El secret de les galetes de la Núria Fusté

Il.lustració Ofra Amit

Ahir la meva germana Rosa em feia arribar aquest article d'ara.cat que reprodueixo textualment:

La professora Núria Fusté Massana va quedar-se sense feina la setmana passada. Treballava a l'escola Laia, al barri de Sant Andreu de Barcelona, però el centre va decidir tancar la seva única línia d'educació secundària obligatòria, fet que va obligar a acomiadar els vuit professors d'ESO i deixar 73 alumnes buscant plaça per al curs vinent.


Lluny de rendir-se, ha penjat un vídeo a YouTube on explica quines són les seves qualitats com a mestra, com veu el model educatiu i quins són els seus objectius a l'aula. El resultat és un nou format de vídeo-currículum on, a través del procés d'elaboració d'un pastís, la Núria Fusté explica de forma gràfica i clara la seva manera d'educar. En només cinc dies, el vídeo ha rebut més de 5.000 visites.




Avui, emocionada per l'emprendedoria, la iniciativa, la creativitat i el positivisme de treball de la Núria Fusté he decidit felicitar-la i publicar aquesta informació perquè altres persones trobin un altre camí a la situació d'angoixa que a vegades vivim quan ens trobem a l'atur. 


Tal i com li deia en un missatge aquest de matí a la Núria, el seu video m'aporta una motivació similar al que ens aporta el treball de difusió de Be Happy at Work, que us presentava el mes passat amb els 10 passos per ser feliços a la feina.


Aquí va el video amb el  resultat de més de quinze anys fent galetes.









La descoberta d'una Happyshifters

"Carpe Diem! Aprofita el dia,
No deixis que acabi
sense haver crescut una mica,
sense haver estat
una mica més feliç,
sense haver
alimentat els teus somnis"


Il.lustrat per Shichigoro





He descobert que tota la meva vida he estat una happyshifters, ja que el plaer, o allò que en diuen "felicitat", formaven part dels objectius de les meves ocupacions.

Il.lustració Catrin Welz Stein
No és que no m'hagi conegut a mi mateixa fins ara, el que he descobert fa poc ha estat aquest terme. Allò que sempre deia: "sóc una persona afortunada, sempre he aconseguit ser feliç." I, si algun cop no ho aconseguia, m'atrevia a saltar i tornar a provar. Doncs, ara té nom propi.

Ser un happyshifter és una questió filosòfica,  implica buscar la felicitat a través del treball, convertint-lo en una font per donar sentit a la vida. Les persones que ho practiquem ens plantegem cóm es possible passar una gran part de la nostra vida fent una cosa que no ens fa feliç. Es tracta d'un camí complementari per aconseguir la felicitat, mitjançant la feina. I això es veu reflectit en les persones amb les que compartim els projectes i el resultat dels mateixos.



Aquest nou corrent canvia la queixa per l'acció i la pasivitat per l'emprenedoria. És un canvi que neix de les persones i no de les empreses, està relacionat directament amb l'autorealització i l'optimisme i no pas amb el sou, el bon clima laboral, la confiança i la pertinença a un equip. 


"Qui es troba en aquest estat està absort en la seva activitat i sent una enorme satisfacció; treballa per ser feliç, amb capacitat de realització i satisfacció personal abans que de guanyar diners", assegura Pilar Jericó, sòcia d' Innopersonas
Les persones que el practiquen no tenen por a escoltar la seva consciència i necessiten saber que el que fan té un sentit.  


Montse Ventosa, directora d'Employee Branding, assegura que els i les happyshifters estan molt a prop del que pretén el personatge de Will Smith en la pel.lícula "A la recerca de la felicitat" i afegeix que "es pot viure millor amb menus, o amb més, treballant menys o més... ser feliç conciliant?  Hi pot haver gent que vulgui sacreificar-se i treballar molt, sense arribar a ser un addicte a la feina. El happyshifter no considera que la vida personal i la laboral siguin enemigues i no creu que les dues hagin d'estar separades. Sortir del sistema no funciona, i en el happyshifting troben tant a empleats/des que volen demostres dins de la seva empresa que es pot ser feliça la feina, com a emprenedors/es que busquen la felicitat crant la seva pròpia".






Les organitzacions han de vetllar per oferir un entorn als i les professionals que els faci donar el millor d'ells i elles mateixes per generar un bon clima laboral, de treball en equip, i de vegades, no h'hi ha prou amb un salari elevat per tenir al treballador motivat. És important generar una cultura d'empresa basada en la confiança. l'empoderament i treball en equip- Les i els treballadors més feliços solen ser més productius, i per tant va lligat directament als beneficis que obtindrà l'organització i la retenció del talent.



Il.lustració d'en Jon Krause


Ser un happyshifter és una actitud personal. Com a treballadors i treballadores som responsables de dirigir el nostre projecte professional i vital, i intentar que totes dues coses estiguin en la mateixa línia, per tant nosaltres som els únics responsables de poder aconseguir-ho.  






I sinò mireu a Bob Esponja, és feliç amb una naturalitat sorprenent. Gaudeix amb tot el que l'envolta: fent les seves meravelloses burgers cangreburgers, caçant meduses, jugant amb Patricio i Arenita, parlant amb Gari ... Però el que és més important és que gaudeix, o pateix, cada dia, a totes les hores. No espera el cap de setmana per consumir un succedani de felicitat. I en contraposició tenim a la resta de personatges. Si us interessa aquesta reflexió filosòfic no deixeu de llegir l'article sobre aquesta sèrie en el bloc FiloCervantes. 




La veu de Lidia Guevara una nova aposta


"A veces tenemos que dejar de ser políticamente correctos siempre que seamos buenas personas. Me quiero equivocar, me quiero equivocar y luego ya se verá" 


(Lidia Guevara)





Ens hem de fer de resó de persones valentes que emprenen nous camins, per recolzar les seves propostes innovadores. Per això avui, us deixo amb una dona jove catalana que vol compartir amb totes i tots nosaltres les seves cançons.

Com és deia al blog de la casa de Apolo: "Lidia, és una dona lluitadora, ha treballat per fer-se lloc dins del panorama musical, va crear diversos grups al llarg de la seva vida, va estudiar periodisme, va treballar com a corista i va enviar maquetes a diverses discogràfiques sense aconseguir cap resultat. Finalment va aconseguir recaptar diners amb el projecte Apadrina Un Artista i va poder finançar part del seu primer treball "Memòria de Elefants", que ha complert un any al Març."


Avui La Vanguardia ens informava del gran èxit del concert de Lidia Guevara a LaVanguardia.com. "La cantant i compositora Lidia Guevara va estar la convidada d'excepció per celebrar els dos anys i 100 programes de l'espai musical de LaVanguardia.com 'Acústik'. L'artista ha presentat el seu primer disc, Memòria d'elefant, que va sortir el març de 2011.

Lidia Guevara va interpretar les cançons
Nadie como tú, Lo mejor de mí, Ética y moral, Quiero más, Sin respiración (que ja va interpretar en un 'Acústik' fa dos anys), Clara i dos temes que no estan inclosos en el disc,  Echar de más y El bar de los poetas. En total vuit temes que prèviament van escollir 10 lectors de LaVanguardia.com en una 'trobada' (o hangout) a través de la seva pàgina pàgina a Google +.


Entre cançó i cançó, l'artista ha interactuat amb els seus seguidors i amb els lectors de LaVanguardia.com a través de Twitter amb el hashtag # AcustikLidiaGuevara. Acompanyada pel músic Miki Santamaría al baix, al teclat ia la guitarra, el concert ha durat al voltant d'una hora.

 Es tracta d'una iniciativa pionera en un mitjà generalista, en ser el primer mitjà de comunicació digital que ofereix a la web en directe i en exclusiva el concert d'una artista des del seu propi plató de televisió i d'acord amb un repertori musical escollit els lectors ."






Només em queda oferir-vos aquestes belles cançons, sanadores en alguns moments i reflexives en altres, i dir-vos que no us deixarà indiferents. 

I si vols conèixer més sobre el seu treball podeu visitar la seva pàgina web i descobrir-la!


Per acomiadar-me us deixo el video promocional de la seva cançó Clara, que ens ajudarà a treballar la motivació,  la superació i l'autoestima dins de les aules.






Des d'aquí vull desitjar-li  moltíssima sort en aquest nou camí.




Economia Blava, una nova alternativa



"Hi ha una força motriu més poderosa que el vapor,
 l'electricitat i l'energia atòmica: la voluntat"
Albert Einstein

Molts cops quan adquiria productes ecològics, o llegia noves propostes alternatives de l'economia verda, em venia al cap la mare,  el veï, i totes aquestes persones que, a diari malgrat que vulguin col·laborar en la millora del medi,ambient, raons econòmiques els hi impedeixen acabar de completar el cicle. Davant la situació de crisi econòmica en la que ens veiem, ser alternatiu vol dir augmentar les despeses econòmiques, ja que aquestes són sensiblement superior a la resta.

Davant aquesta realitat, he descobert que hi ha propostes alternatives: L'Economia Blava (The Blue Economy), ideada per Gunter Pauli, permet respondre a les necessitats bàsiques de tothom amb el que tenim a mà. Aquest nou plantejament transforma coneixement, en relació al mediambient,  en oportunitats de negoci.

Tot i que el video que us presento està en anglès, a data d'avui encara no l'han traduit, les imatges són molt eloqüents. Però si no, no deixeu de veure la presentació que fa en espanyol al seu web.





Com deien els creadors d'Idaccion, es tracta d'un concepte innovador en el plantejament empresarial: només hem d'emular els ecosistemes naturals per ser eficients en la producció de béns i serveis que la ciutadania necessita per ser feliç, amb responsabilitat compartida i respecte per a les generacions futures.

Plantjen deixar de perseguir la consecució d' un únic benefici. Volen aconseguir tots els que ofereix el procés de producció. No serveix l'especialització, ni les economies d'escala. Es tracta d'aprofitar, amb actitud innovadora, multitud de fonts d'ingressos al llarg del  procés productiu. Així es diversifiquen els riscos i s'abarateixen costos. Deixa de tenir sentit intentar valorar el subproducte o eliminar el residu. Aquests es converteixen en oportunitats de negoci. 



L'economia blava rebutja l'actitud elitista de l'economia verda, que pretén oferir productes ecològics que respecten el medi ambient, però que només són accessibles a una elit conservacionista amb alt poder adquisitiu. Tothom:  persones emprenedores i consumidores, tenim accés a l'economia blava de forma sostenible. És competitiva, sostenible i innovadora.






Com a tal és una nova manera de fer negocis: usant els recursos disponibles en sistemes de cascada, on les deixalles d'un producte es converteixen en matèria primera per crear un nou flux de caixa. D'aquesta manera es creen llocs de treball, es genera capital social i augmenten els ingressos i el medi ambient, que és la base per a les nostres vides, no es fa malbé ni es contamina més. Així podem passar d'una economia on el bo és car i el dolent barat, cap a un sistema on el bo i innovador és assequible.
 

Al voltant d'un terç d'aquestes 100 innovacions ja estan implementades en companyies d'arreu el món, un altre terç existeix com a prototip i l'últim terç va ser comprovat científicament, però cal investigar més per crear productes que es puguin comercialitzar.



Al web de blueeconomy podeu trobar exemples de cóm crear multitud de llocs de treball i de riquesa.

01: El poder del vòrtex
02: Larves - les infermeres ...
03: Cafè ... en proteïnes
04: Electricitat sense bateries
05: El vidre ...
06: Gasolina del bosc
07: Suau com la seda
08: Colors sense pigments
09: Metalls sense mineria
10: Aire fresc sense filtres
11: Energia eòlica sense pilons
12: Energia eòlica sense turbines
13: Antibacterians
14: Negre per mantenir el fred
15: Aigua calenta per 25 anys (mínim)
16: ¿Extinguidores de foc?
17: Conservar aliments i medicina ...
18: Aigua neta sense clavegueres
19: Inodors de separació
20: Plàstics biodegradables
21: La Biorrefinería
22: El sabó net
23: Netejar sense sabó
 ....


Per reflexionar i compartir experiències sober l'Economia Blava el proper octubre es celebrarà la BLUE ECONOMY WORLD SUMMIT 2012 a Berlín.

Emprenedoria Social

«Arriscar és perdre l'equilibri momentàniament.
No arriscar és perdre a si mateix »
Koldo Saratxaga



El programa d'Innovació Social Barcelona, Ashoka & UpSocials es planteja la següent pregunta:  hi ha innovacions provades que poden resoldre eficaçment problemes socials crítics de Barcelona? Aquest programa estaria dins de l'emprenedoria social.



Com a eina d'anàlisi de les bones pràctiques a l'emprenedoria social, la Direcció General d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom del Departament d’Empresa i Ocupació acaba de publicar el llibre Bones pràctiques internacionals de suport a l’emprenedoria social, que analitza quins són els àmbits clau en què els/les emprenedors socials requereixen suport i revisa com han fet aquesta tasca algunes organitzacions que proporcionen aquest suport amb èxit a escala internacional. 
  


Per presentar un llibre de bones pràctiques internacionals en el món de l’emprenedoria social, és necessari fer una petita introducció sobre aquesta “nova”  àrea emergent en el món de les organitzacions.
L'empresa social representa l’emprenedoria social en el mercat, en què les persones que posen en marxa una empresa social busquen, per sobre de tot, consumar un impacte social molt definit, però utilitzen els mercats i una activitat empresarial financerament viable per fer-ho.
Els empresaris socials creen empreses, i no hi ha cap mena de dubte que, en aquest acte de creació, comparteixen molts aspectes comuns amb els emprenedors de les empreses ordinàries, però en difereixen respecte de la seva missió fonamental. El motor de la creació d’una empresa social és l’impacte social, no l’aventura empresarial.
La distinció fonamental entre emprenedoria i emprenedoria social rau, doncs, en la proposició de valor. Per a una persona emprenedora, la proposició de valor consisteix a servir uns mercats que poden comprar un nou producte o servei, i aquesta proposició està dissenyada per obtenir un benefici per a la persona emprenedora i els seus inversors. En canvi, un emprenedor o emprenedora social té una proposició de valor relacionada amb la creació d’una transformació positiva a una part de la societat o a la societat en el seu conjunt. I aquesta proposició de valor no anticipa, en general, la creació d’un benefici financer per als seus inversors o per a si mateix (almenys a curt termini).  Això no significa que les empreses socials no hagin obtingut benefici o no vulguin obtenir-ne, però aquest benefici no és l’objectiu fonamental i, quan n’hi ha, una part important es reinverteix en la empresa per tal d’incrementar-ne l’impacte social a llarg termini.
Així, les empreses socials que competeixen en el mercat tracten de crear valor econòmic i, alhora, valor social.

El llibre que avui us presento  és un instrument generat en el marc del Programa d’emprenedoria social a Catalunya què, promogut per la Generalitat de Catalunya, es proposa “posicionar, estendre i dinamitzar l’emprenedoria social en el conjunt de la societat catalana, identificar iniciatives emprenedores socials i potenciar-ne la viabilitat, crear un ecosistema que faciliti l’accés a les eines i als recursos per part de les persones emprenedores, com també la interacció entre els diferents actors de l’emprenedoria social a Catalunya”.


Si esteu interessats en el tema us recomano que visiteu  UPSOCIAL, que són una comunitat de persones i organitzacions relacionades amb l'emprenedoria social. Comparteixen l'interès en potenciar la innovació social i escalar iniciatives d'èxit per generar una transformació social amb impacte.


Font: Departament d’Empresa i Ocupació – Generalitat de Catalunya i el propi llibre de bones pràctiques.