Canviar el món identificant,
generant i potenciant
projectes d'emprenedoria social sostenibles,
replicables i escalables.
Us imagineu un model empresarial alternatiu al tradicional, on les empreses evolucionin cap a la solidaritat i la generositat i basada en la sostenibilitat? Doncs bé, aquest model, basat en una corrent de pensament que es remunta a la Grècia d'Aristòtil, ara es posa en pràctica, i es diu HUB
Fa uns dies vaig llegir a La Vanguardia un article, que m'havia suggerit una col.lega del Linkedin, sobre l'economia del bé comú, i efectivament vaig quedar enganxada. La notícia es referia a un projecte d'emprenedoria social (HUB) que es presentarà el proper 26 de setembre a Barcelona .
HUB és una comunitat global d'emprenedoria amb una visió comuna del món, un ecosistema d'innovació social, que va néixer a Londres el 2005 i que connecta, inspira i impulsa a la innovació social en 28 capitals mundials.
Creuen que no hi ha escassetat de bones idees per resoldre els problemes del nostre temps. El que troben a faltar és l'existència d'estructures de col·laboració i suport per ajudar a generar aquestes idees. El HUB es va fundar per atendre aquesta necessitat.
Espais amb totes les eines i ornaments necessaris per créixer i desenvolupar projectes innovadors arreu el món. Però, sobretot, espais de trobada, intercanvi i inspiració, ple de gent diversa que fa coses increïbles.
La idea s'ha estès com la pólvora i ha donat lloc a l'aparició d'un moviment global. Fins ara, hi ha 25 + HUB oberts i molts més en fase de creació, des de Londres a San Francisco, Johannesburg, Melbourne i Sao Paulo.
Juan Carlos Cubeiro, soci-director d'IDEO, al bloc "Hablemos de Talento", recull les directrius sobre la necessitat d'una nova teoria econòmica que ens ajudi a afrontar els nous reptes econòmics actuals.
"L'economia del bé comú (Gemeinwohl-Ökonomie, en alemany) parteix d'un llibre de l'austrìac Christian Felber del mateix títol, publicat l'agost del 2010 per una editorial vienesa, on es presentaven nous valors econòmics, amb 20 propostes de canvi. Els seus fonaments es mostraven en una obra anterior del Felber, "Els valors de la nova economia" (2008). Hi ha més de 500 empreses que estan implantant aquest model, que pretén superar la dicotomia capitalisme-comunisme, entre el poder absolut del mercat (la mà invisible, que després no és tal) i l'economia planificada (amb tendència a corrompre's).
L'economia del bé comú es basa en els valors de les més saludables relacions humanes (confiança, cooperació, estima, co-determinació, solidaritat i voluntat de compartir), que ens fan millors i més feliços. El paradigma canvia: de la lluita i l'egoisme avariciós a la cooperació i l'altruisme generós, del finalisme del benefici financer a la contribució al bé comú.
El balanç financer és secundari, el balanç principal resideix en el bé comú (que mesura intangibles com la dignitat humana, la responsabilitat social, la sostenibilitat ecològica, la participació democràtica i la solidaritat amb tots els "grups involucrats" en l'activitat de l'empresa). El capital és el mitjà, no la finalitat, per aconseguir la felicitat de tots i totes, la diferència entre el personal executiu més ben pagat i el personal operari no pot superar el 20% (als Estats Units la diferència era de 24 a 1 en 1965; de 71 a 1 en 1989; de 262 a 1 en 2005 i de 325 a 1 en 2011).
Christian Felber proposa que els millors balanços del bé comú (pels seus rendiments socials, ecològics, democràtics i distributius) obtinguin avantatges legals i fiscals. A més proposa crear "bancs democràtics", impulsar la democràcia directa (més la representativa), educar des de l'escola en valors com emocionología, ètica, comunicació, educació democràtica i experiència de la natura i afavorir competències de gestió, com l'amabilitat, l'empatia, l'atenció al bé de tothom i de la comunitat ecològica. El que avui sembla "ciència-ficció", demà serà "sentit comú". En la situació actual, segons l'economista de l'FMI Fuad Hassanov, per cada punt de desviació típica en desigualtat (mesurat per l'índex de Gini) es genera un 0'6% de creixement del PIB. Fins quant es pot tensar la corda?
Adéu a l'individualisme propi del capitalisme més salvatge i benvinguda sigui la intel·ligència de l'eixam, el lideratge col·lectiu, la força de tots i totes juntes i no lluitant entre nosaltres.
Hobbes està passat de moda en la segona dècada del segle XXI. És el moment de recuperar l'harmonia confuciana, el desenvolupament aristotèlic i la serenitat senequista. Corren nous temps, i són apassionants. (Font: J.C. Cubeiro)
Si esteu interessats i interessades en el tema, no deixeu de llegir el seu llibre o l'article al diario responsable , assistir a alguna dels esdeveniments previstos pel mes de setembre a Màlaga, Madrid, Mallorca o València, o escolteu la comferència que va fer Christian Felber a Saragossa.
