Noves formes de violència de gènere a cop de WhatsApp

Il.lustració Eva Vázquez

Segons els últims estudis, es redueixen els comportaments sexistes entre els adolescents però s'incrementen els casos de maltractaments. D'aquesta manera resumeix la professora María José Díez Aguado, de la Universitat Complutense, les conclusions de l'estudi L'evolució de l'adolescència espanyola sobre la igualtat i la prevenció de la violència de gènere , en el qual fa una radiografia dels menors actuals comparant amb els de fa tot just tres anys , quan es va realitzar el primer estudi d'aquestes característiques.

Els adolescents no perceben les relacions d'alarma que mostren aquestes relacions abusives i aquest patró acaba alimentant", apunta Ana Bella Estévez, presidenta d'una fundació de supervivents a la violència de gènere que porta el seu nom. La realitat es percep en les xifres: el 25% de les noies assegura que el seu nuvi o ex-nuvi la controla a través del mòbil, el 23,2% confessa que la seva parella l'ha tractat d'aïllar de les seves amistats. Comportaments i situacions que Estévez assegura trobar-se molt habitualment.

"No identifiquen aquestes formes de control com a violència de gènere fins que arriben a un punt greu", explica Susana Martínez, presidenta de la Comissió d'Estudis de Maltractaments a Dones. I la percepció del risc o del caràcter nociu d'aquestes accions és encara menor quan aquest comportament es manté a través de les xarxes socials. "Quan s'utilitzen malament i de manera inconscient, les noves tecnologies són un element de risc, perquè hi ha casos en què, inconscientment, les víctimes estan permetent actituds que es poden arribar a convertir en armes contra elles", segueix Martínez.

"Els estereotips que crèiem superats es reiteren. Els patrons alimentats per la televisió, la literatura, el cinema o les relacions que veuen en l'entorn, acaben per sumir moltes adolescents en el paper de la dona submisa i l'home en el d'algú dominant que ha de fer sentir la seva veu per sobre de les dels altres ", analitza la psicòloga Rosa López. "I això construeix relacions desequilibrades i nocives", conclou.  (Font: El Pais)

L'increment dels casos de violència masclista - el 2010 , el 9,6 % de les adolescents reconeixien haver patit maltractaments, davant del 10,5% actual - s'explica , principalment , per l'accés a les noves tecnologies que faciliten l'assetjament i els insults . De fet , gairebé el 29 % d'aquestes menors ( d'entre 13 i 19 anys ) reconeixen haver patit o estar patint un control abusiu de la seva vida - amb qui parlen , on van, com han de vestir-se, què diuen .... - per part de la seva parella o exparella . La major part d'aquest control ( 25,2% ) , assenyala la professora Aguado , es realitza a través del telèfon mòbil.

Del percentatge de maltractades , el 23,2% reconeix que ha estat ridiculitzada i insultada , un 11,6% menyspreada , el 23,2% aïllada dels seus amics; gairebé el 15 % ha estat atemorida , el 6% s'ha vist obligada a realitzar activitats sexuals que no volia , i el 3% reconeix haver estat colpejada .

Aquesta desoladora realitat se suma a la dels nois que reconeixen haver exercit , encara que com era d'esperar , en proporcions menors que les joves : " l'he insultat i ridiculitzat " ( 13,2%),  " li he dit que no valia res " ( 7,2% ) ," l'he tractat de controlar decidint per ella fins al més mínim detall " ( 16.2 % ) ; " li he fet sentir por " ( 8,7% ) ," l'he pressionat perquè realitzés conductes de tipus sexual en què no volia participar " ( 6,1% ) ... I la major part d'aquestes accions , es realitzen a través d'internet.

Però no es pot tirar tota la culpa a les noves tecnologies d'aquest increment de la violència de gènere dels menors . Gran part la tenen els adults, que han transmès a aquests joves idees masclistes que fan perviure les relacions de desigualtat i que , en bona part , encoratgen la violència de gènere . Un exemple clar : el 73,3 % dels adolescents reconeix haver escoltat la frase: " La gelosia és una expressió d'amor" , pronunciada pels adults en alguna ocasió . El percentatge de noies que han escoltat aquesta frase "sovint " o " sovint " és del 35,8% (enfront del 29,3% de l'any 2010 ) i el de nois , del 36,8 % ( 29,3% fa tres anys ).

Una altra causa de l'increment de la violència de gènere , segons l'estudi , és l'avançament de l'edat del començament de relacions ( sortir amb un noi ) en gairebé cinc mesos : 13,1 anys els nois i 13,7 les noies . I mantenen i alimenten les seves relacions, sobretot , gràcies al contacte a través de les xarxes socials o per telèfon . El pla comú ja no és baixar al carrer , sinó quedar a la Xarxa.  L'estudi , realitzat per investigadors de la Universitat Complutense de Madrid amb les entrevistes en línia a 8.000 menors , mostra que efectivament es veuen menys. I això , apunta María José Díaz - Aguado , coordinadora de l'estudi , els fa estar menys satisfet amb les seves relacions . I molt més insegurs .

La radiografia és cridanera : el 4 % de les adolescents d'entre 14 i 19 anys han estat agredides pel noi amb què surten o sortien , i gairebé una de cada quatre confessa que el seu nuvi o ex-nuvi  les controla fins al punt de fiscalitzar amb qui parlen o com vesteixen . Control , relaten, a cop de Tuenti i WhatsApp .

Els adolescents espanyols , com mostra l'estudi Evolució de l'adolescència espanyola sobre la igualtat i la prevenció de la violència de gènere , comencen les seves relacions sentimentals cada cop més d'hora. Les inicien als 13 anys enfront dels 13,5 de fa tres . Aquest augment del percentatge de menors maltractades " pot deure's ", segons la professora Aguado , a que cada dia més joves saben reconèixer què és la violència de gènere i identificar les situacions . El gran desafiament actual , insisteixen els experts , és que la comunicació digital no es converteixi en una cadena de transmissió de la violència masclista .

Que les estadístiques reflecteixen una disminució en el nombre de denúncies per part de les dones sembla estar més relacionat amb la dependència econòmica que aquestes tenen de les seves parelles a causa de la crisi, que amb un canvi positiu de tendència en la violència masclista. La responsabilitat de la societat davant aquest tipus de conductes és no justificar en cap cas l'agressor, sigui quina sigui la seva edat o el seu estatus social. No cap la permissivitat. La violència de gènere és una de les més greus formes de violació dels drets humans de la dona i reflecteix un problema cultural en aquells llocs on es dona.

La catedràtica de Psicologia MªJosé Díaz-Aguado considera que una de les eines per eradicar aquests comportaments és fer un diagnòstic del que passa per determinar on es pot actuar i amb quins mitjans. "La violència de gènere no és una fatalitat biològica amb la qual ens hem de conformar. 

Podem canviar-la ".