Jo sóc, perquè nosaltres som. UBUNTU

"Mentre persisteixi la pobresa, no hi haurà veritable llibertat"

Nelson Mandela

Avui, buscant un vídeo per a la reflexió sobre la pèrdua de Mandela, he trobat una interessantísma entrada sobre Ubuntu al web inspiringforaction.com, on la Laura Mari Barajón explica de manera senzilla el significat d'aquest gran paraula.

"Un antropòleg va proposar un joc a un grup d'infants d'una tribu africana. Va posar una cistella plena de fruites prop d'un arbre i li va dir als nens i les nenes que aquell que arribés primer guanyaria totes les fruites.

Quan va donar el senyal perquè correguessin, tots els nens i nenes es van prendre de les mans i van córrer junts, després es van asseure junts a gaudir del premi.

Quan ell els va preguntar per què havien corregut així, si un de sol podia guanyar les fruites, li van respondre: Ubuntu, Cóm un de nosaltres podria estar feliç si tots els altres estan tristos?

Ubuntu: "Jo sóc perquè nosaltres som". (Definició realitzada porLeymah Gbowee, activista pacifista de Libèria)

Origen i significat inicial

Ubuntu és una actitud mental prevalent entre els nadius de l'extrem sud d'Àfrica, sorgeix de la dita popular "umuntu, nigumuntu, nagamuntu", que en zulu significa "una persona és una persona a causa dels altres."

Ubuntu és una regla ètica sud-africana enfocada en la lleialtat de les persones i les relacions entre aquestes. La paraula prové de les llengües zulu i xhosa. Ubuntu és vist com un concepte africà tradicional.

Una persona amb ubuntu és oberta i està disponible pels altres, recolza als altres, no se sent amenaçat quan els altres tenem competències i són capaços i  bons en alguna cosa, perquè està segura de si mateixa. És conscient que pertany a una gran totalitat, que es decreix quan altres persones són humiliades o menyspreades, quan uns altres són torturats o oprimits.

I després d'aquesta definició d'Ubuntu, d'escoltar les paraules de Mandela i de perdre aquest referent, ens toca reflexionar sobre les següents qüestions: Què estem disposats a fer nosaltres per la nostra Comunitat?, Som persones disponibles cap a la resta?, Quins valors ens mouen?, De quina manera podem continuar treballant per la Jústicia i per la Pau?

«Sempre he atresorat l'ideal d'una societat lliure i democràtica en la qual les persones puguin viure juntes en harmonia i amb igualtat d'oportunitats. És un ideal pel qual he viscut. És un ideal pel que espero viure, i si cal, és un ideal pel qual estic disposat a morir ». Ho va dir el 1961 davant un tribunal que el jutjava per alta traïció i pel que va estar empresonat 27 anys.

El 18 de juliol de cada any, dia de naixement de Nelson Mandela, l'ONU s'uneix a la crida de la fundació que porta el seu nom per dedicar 67 minuts del nostre temps a ajudar els altres, homenatjant Nelson Mandela en el seu moment.

Durant 67 anys Nelson Mandela va dedicar la seva vida al servei de la humanitat, com a advocat defensor dels drets humans, com a pres de consciència, treballant per la pau i com a primer president elegit democràticament d'una Sud-àfrica lliure.


Ara pots mobilitzar-te, comprometre 67 minuts al servei dels altres, pots subscriure la proposta de l'ONU pel proper 18 de juliol, dia de Mandela.

"Podem canviar el món i fer que sigui un món millor. Està a les teves mans fer-ho realitat."

    - Nelson Mandela

La font d'on brollen els somnis

No es poden deduir veritats amb cadenes de demostracions

 

No es poden deduir veritats amb cadenes de demostracions, 

 s'han d'experimentar  

                                                                                                     

El nen només et dóna la mà per ensenyar-te

El que altres han aconseguit tu també ho aconseguiràs!!!!

He nascut al mateix temps que el Sol

Aprendí bien pronto a conocer mejor esta flor. Siempre había habido en el planeta del principito flores muy simples adornadas con una sola fila de pétalos que apenas ocupaban sitio y a nadie molestaban. Aparecían entre la hierba una mañana y por la tarde se extinguían. Pero aquella había germinado un día de una semilla llegada de quién sabe dónde, y el principito había vigilado cuidadosamente desde el primer día aquella ramita tan diferente de las que él conocía. Podía ser una nueva especie de Baobab. Pero el arbusto cesó pronto de crecer y comenzó a echar su flor. El principito observó el crecimiento de un enorme capullo y tenía le convencimiento de que habría de salir de allí una aparición milagrosa; pero la flor no acababa de preparar su belleza al abrigo de su envoltura verde.Elegía con cuidado sus colores, se vestía lentamente y se ajustaba uno a uno sus pétalos. No quería salir ya ajada como las amapolas; quería aparecer en todo el esplendor de su belleza. ¡Ah, era muy coqueta aquella flor! Su misteriosa preparación duraba días y días. Hasta que una mañana, precisamente al salir el sol se mostró espléndida.La flor, que había trabajado con tanta precisión, dijo bostezando: -¡Ah, perdóname… apenas acabo de despertarme… estoy toda despeinada…! El principito no pudo contener su admiración:-¡Qué hermosa eres! -¿Verdad? -respondió dulcemente la flor-. He nacido al mismo tiempo que el sol. El principito adivinó exactamente que ella no era muy modesta ciertamente, pero ¡era tan conmovedora!-Me parece que ya es hora de desayunar - añadió la flor -; si tuvieras la bondad de pensar un poco en mí... Y el principito, muy confuso, habiendo ido a buscar una regadera la roció abundantemente con agua fresca.Y así, ella lo había atormentado con su vanidad un poco sombría. Un día, por ejemplo, hablando de sus cuatro espinas, dijo al principito:-¡Ya pueden venir los tigres, con sus garras! -No hay tigres en mi planeta -observó el principito- y, además, los tigres no comen hierba. -Yo nos soy una hierba -respondió dulcemente la flor.-Perdóname...-No temo a los tigres, pero tengo miedo a las corrientes de aire. ¿No tendrás un biombo?"Miedo a las corrientes de aire no es una suerte para una planta -pensó el principito-. Esta flor es demasiado complicada…"-Por la noche me cubrirás con un fanal… hace mucho frío en tu tierra. No se está muy a gusto; allá de donde yo vengo…La flor se interrumpió; había llegado allí en forma de semilla y no era posible que conociera otros mundos. Humillada por haberse dejado sorprender inventando un mentira tan ingenua, tosió dos o tres veces para atraerse la simpatía del principito.-¿Y el biombo? -Iba a buscarlo, pero como no dejabas de hablarme…Insistió en su tos para darle al menos remordimientos.De esta manera el principito, a pesar de la buena voluntad de su amor, había llegado a dudar de ella. Había tomado en serio palabras sin importancia y se sentía desgraciado."Yo no debía hacerle caso -me confesó un día el principito- nunca hay que hacer caso a las flores, basta con mirarlas y olerlas. Mi flor embalsamaba el planeta, pero yo no sabía gozar con eso… Aquella historia de garra y tigres que tanto me molestó, hubiera debido enternecerme".Y me contó todavía:"¡No supe comprender nada entonces! Debí juzgarla por sus actos y no por sus palabras. ¡La flor perfumaba e iluminaba mi vida y jamás debí huir de allí! ¡No supe adivinar la ternura que ocultaban sus pobres astucias! ¡Son tan contradictorias las flores! Pero yo era demasiado joven para saber amarla".

Les citacions més boniques d'Antoine de Saunt-Exupéry (II)

Les citacions més boniques d'Antoine de Saint-Exupéry

"Quan el misteri és massa gran no t’atreveixes a desobeir". 

Saint-Exupéry: El Petit Príncep.

Com ja us comentava al meu anterior post dedicat a aquest gran llibre, "Allò que és essencial és invisible als ulls" , El petit príncep és un d'aquells llibres inoblidables.

El moment de crisi i desorientació com el que ens toca viure, té semblances amb el que va viure Antoine de Saint-Exupéry en acabar la Segona Guerra Mundial: crisi econòmica, crisi d’identitat, però sobretot crisi de valors, de saber cap a on anem. El menyspreu per la vida de les persones que  van viure aquell desastre bèl·lic és, en certa manera, comparable al que provoca avui l’anomenada pressió dels mercats, que no és res més que la supremacia global del diner i dels seus magnats enfront del be comú, el dels diferents pobles i nacions. ( Font: Grup Filatèlic, Numismàtic i de Col.lecionisme de Terrassa )

Contradint la seva aparent simplicitat, aquest conte planteja un interrogant bàsic de la nostra existència. Es tracta de preguntar-nos per allò que és essencial de la vida. La resposta és una mica sorprenent i inquietant: allò que avui en general els homes consideren intranscendent, ve a ser la raó d'existir del Petit Príncep.

Avui comencem un nou espai, que anomenaré "les reflexions dels dilluns del Petit Princep", on a partir d'alguna de les grans frases que podem trobar al llibre, intentaré fomentar la vostra participació, a través de reflexions en veu alta, amb l'objectiu de treballar els conceptes fonamentals del conte, i alhora de la vida: la solidaritat, la pau, l'amistat, la tolerància, la convivència.

Tinc amics per descobrir i moltes coses per conèixer.